Reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en l’explotació de les depuradores d’aigües residuals

El professor de l’EUSS Dr. Ignasi Santín acaba de publicar un article al llibre d’actes del 26th International Conference on System Theory, Control and Computing (ICSTCC), titulat “Complementary Control Actions for Greenhouse Gas Emissions Reduction in Wastewater Treatment Plant Operation”. Aquest treball ha estat fruit de la col·laboració amb investigadors del Departament de Telecomunicació i d’Enginyeria de Sistemes de la Universitat Autònoma de Barcelona, i la Facultad de Ingeniería de Costa Rica.

Les depuradores són necessàries per millorar la qualitat de les aigües residuals abans de ser abocades al medi receptor, però tenen l’inconvenient de generar emissions d’òxid nitrós durant el tractament biològic, que és un potent gas d’efecte hivernacle (GEH). Aquest és un greu inconvenient, ja que la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per causes antròpiques és un dels principals reptes a afrontar en referència als efectes del canvi climàtic.

Figura 1. ACC que combina Qa fixa i regulada amb el controlador “fuzzy” proposat, depenent de Tas.

En aquest article s’examina una manera potencial de reduir les emissions d’òxid nitrós reduint l’oxigen dissolt als nivells mínims. Per aconseguir aquest objectiu, en aquest treball es proposa utilitzar el cabal de recirculació interna del tractament biològic. Es tracta d’una variable manipulada força oblidada que, com s’ha pogut mostrar, pot tenir efectes secundaris potencials per complementar les accions de control ja existents. Per tant, aquesta regulació addicional s’afegeix a una estratègia de control habitual a les depuradores d’aigües residuals, que aconsegueix resultats satisfactoris en qualitat de l’aigua i en costos d’explotació però amb elevades emissions d’òxid nitrós. El model de simulació de referència núm. 2 Gas (BSM2G) s’utilitza com a escenari de treball, que inclou les dues vies principals d’emissió d’òxid nitrós: la desnitrificació heteròtrofa i la desnitrificació de bacteris oxidants d’amoníac.