El nou grau d’enginyeria de l’EUSS als mitjans

A partir del curs acadèmic 2019-2020, l’EUSS incorporarà a la seva oferta formativa un nou grau; Grau d’Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica.

Cada cop més el món de l’energia evoluciona i es necessita bons professionals en l’enginyeria que tinguin una plena formació per tal d’adquirir els coneixements necessaris per donar resposta de manera eficaç al món de les energies renovables i l’eficiència energètica. En elEconomista.es del dia 15 de gener, trobareu una notícia relacionada, on es fa referència a la formació que ofereix l’EUSS.

L’EUSS, seu de la signatura d’un conveni entre institucions

El passat 11 de desembre de 2018 es va signar el conveni de col·laboració entre el Banc de Sabadell i la Federació d’Antics i Antigues Alumnes de Don Bosco de la zona nord. Gràcies a aquest marc de referència les dues institucions es comprometen a col·laborar per aconseguir les millors condicions financeres possibles per als antics i antigues alumnes associats de la zona de Catalunya, Andorra, Balears i part d’Aragó. L’àmbit d’actuació del conveni acull en diferents mesures els associats, a les associacions locals i a la federació regional.
La representació del Banc de Sabadell es va composar per el director Regional, Jaume Fuster, el director d’Institucions religioses, Albert Pujol-Xicoy, i el director de l’oficina de Capità Arenas, Mateu Duran. La federació d’antics alumnes va estar representada per el seu president, Joan Yebras i per el seu consiliari salesià, Josep Mascaró.
L’EUSS, que acull la federació d’antics i antigues alumnes de la zona nord a efectes pràctics, va ser l’escenari de la signatura.
Previ a la signatura es vàren visitar les instal·lacions de l’escola universitària, destacant el laboratori de mecànica on s’exposa el projecte d’EUSS MotorSport. El director de l’EUSS Andreu Moreno, també va participar activament a l’esdeveniment donant suport a la iniciativa.

Presentació tecnològica sobre el Canvi Climàtic (COP24)

El passat 5 de desembre, AEInnova, “start-up” tecnològica, Spin-off de la UAB, fundada per varis alumni de l’EUSS; entre ells el Dr. Raúl Aragonés (que n’és el seu chairman i business creation manager) van presentar la seva tecnologia en el Cim del Clima COP24 de les Nacions Unides que es va celebrar a la ciutat de Katowice (Polònia).

La seva solució tecnológica està basada en la termoelectricitat, àmpliament usada en projectes espacials (més de 62 sondes de radioisòtops llançades des dels anys 70), permet capturar la calor residual industrial i convertir-la en electricitat neta. Si es presta atenció al fet que la gran indústria Europea perd en calor residual l’equivalent al 21% del seu consum anual, es pot arribar a la conclusió que qualsevol tecnologia que permeti recuperar part d’aquesta calor  tindrà un benefici clar en la millora de l’eficiència energètica de la indústria, i com a contrapartida, la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

Aquest projecte ha estat en fases de proves en diverses indústries espanyoles com SEAT, VW, Repsol, NISSAN, gràcies a diversos projectes amb finançament públic nacionals i Europeus (CDTI NEOTEC, H2020 SME Instrument, LIFE+, etc.) Prova dels seus resultats, Nacions Unides – Pacte Mundial li va atorgar el novembre passat el premi de la Go ODS, secció 7 (energia assequible i no contaminant). Per aquest motiu els hi ha permés assistir com speakers al cim COP24 exposant en l’Action Hub per a poder explicar com la seva tecnologia pot revolucionar la indústria, tant des del punt de vista de l’eficiència energètica, com des del punt de vista de l’alimentació de sensors usant precisament, aquesta calor residual.

El desembre del 2015, es va celebrar una conferència a París COP21. Des d’aquest cim, s’han anat elaborant diferents esborranys de com els països han de contribuir a la reducció de les emissions de GHG per a evitar el sobreescalfament global. Existeix un interessant informe denominat, Índex de Comportament davant el Canvi Climàtic, 2019 que ha estat elaborat per dues prestigioses institucions: la Xarxa d’Acció Climàtica i Germanwatch. Aquest informe, és la resposta a la freqüent pregunta, Quins països combaten més el canvi climàtic?

Això es representa amb un rànquing de 57 països, que estan puntuats amb una nota. Aquesta està basada en la puntuació mitjana obtinguda per quatre categories a valorar. Els tres primers llocs d’aquest rànquing han quedat buits, ja que no hi ha cap país que hagi obtingut una qualificació positiva en totes les seves categories. Aquesta llista s’avalua en quatre categories: emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, Foment de les renovables, Ús de l’energia i polítiques d’acció climàtica.

La llista comença per Suècia, ocupant el quart lloc, seguit del Marroc (5) i Lituània (6), juntament amb Letònia (7), Gran Bretanya (8), Suïssa (9), l’Índia (11), Noruega (12), Finlàndia (13), Dinamarca (15), La Unió Europea (16), i Portugal (17), en el grup de països amb la qualificació general més alta. Espanya en el lloc (35).  Aquesta ha ascendit tres posicions des de 2017. D’aquest s’ha emfatitzat l’acte que està tenint el govern, ja que està ultimant un pla nacional integrat d’energia i clima, a la mateixa vegada, està tramitant una llei futura sobre el Canvi Climàtic. Encara que, els examinadors han elogiat aquests actes d’igual forma, han dit que fa falta més projectes per a la col·laboració ciutadana. L’informe ha destacat que cap d’aquests països està en camí de complir la limitació de l’augment de temperatura global a 2 °C.

Durant tres anys es van estabilitzar les emissions de CO2. En canvi, recentment han tornat a créixer (especialment, a Espanya). El pitjor de tot és que es compta amb pocs països que han començat a aplicar les estratègies pel límit de l’escalfament a 2 °C. Els retards analitzats en l’aplicació de les solucions baixes en carboni seran difícils de justificar. Jan Burck, un dels co-autors de l’estudi assenyala que no s’han reflectit en fets els desitjos polítics d’establir els marcs correctes i incentius per a l’aplicació nacional, a més, vol destacar que “Abans de l’Acord de París”, el món tenia un escalfament mitjà de 4-5 °C. En canvi actualment està en camí d’incrementar 3 ºC. més.

Classificant pel “Gran Recapte” del 2018

Un grup de 24 persones de l’EUSS, entre estudiants de 4t d’Enginyeria d’Organització Industrial i del Màster DEI, PAS i PDI; van estar donant un cop de mà fent de Voluntaris a la Classificació dels aliments recollits pel Banc d’Aliments en la seva acció anual del “Gran Recapte”.

Va ser durant la tarda del dilluns 3 de desembre, en un torn per a empreses i universitats, de 17 a 20 h. Els estudiants acompanyats de professors i PAS van fer #CampanaSolidaria donat que la proposta era “saltar-se” les classes per fer de voluntaris. Amb aquesta activitat els estudiants han viscut com és una zona de classificació i picking, i han vist com es desenvolupen les operacions en una acció d’aquestes característiques.

També cal destacar que 2 estudiants més, de “Mobilitat in” des de Mèxic, van estar fent tasques de voluntàries recollint aliments en un supermercat perquè el dilluns no podien donar un cop de mà.
El “Gran Recapte” ha centralitzat novament les seves operacions en un magatzem cedit a la Zona Franca. És una nau al carrer D, 52-54, i els voluntaris són sempre benvinguts. Si algú s’anima, podeu consultar la seva plana web.

Jornada METGEC “L’Enginyeria és un grau”

El passat divendres 23 de novembre es va fer la jornada “L’Enginyeria és un grau” a Enginyers BCN, i l’EUSS va estar present entre els convidats i assistents. Va ser un espai de trobada i visibilització de la unió dels 14 col·legis d’enginyers graduats i tècnics en plantejar el desconcert que ha suposat el Pla Bolonya i el pas als graus, en una plataforma anomenada Mesa d’Enginyeria Tècnica i de Graduats en Enginyeria de Catalunya (METGEC).

La jornada va comptar amb una ponència de José Javier Medina, president de l’Institut de Graduats en Enginyeria i Enginyers Tècnics d’Espanya (INGITE), per repassar passat, present i futur de la professió i els estudis de grau i màster d’enginyeria.

A continuació es va fer una taula rodona sobre l’impacte del Pla Bolonya en la professió, amb Mònica Vide, directora comercial de la consultoria de recursos humans Mur&Martí; l’expert en la implantació del Pla Bolonya, Gonzalo Meneses; Carme Edo Ros, de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), i Pere Ejarque, responsable d’intermediació laboral de CECOT; moderats pel degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya i vicepresident de METGEC Xavier Font.

La cloenda va anar a càrrec del degà del Col·legi Enginyers BCN, i també president de la METGEC, Miquel Darnés, que va recolzar un dels seus punts d’argumentació en l’estudi sobre la manca de vocacions professionals tecnològiques d’en Joan Ramon Molero, responsable de Promoció i Comunicació, i professor de Marketing Industrial, present a la jornada; i com hi ha una manca de visibilitat dels professionals de l’enginyeria en general envers altres professions més fàcilment reconegudes per la societat com ara els metges. Més informació: