Conèixer el “post mortem”

El passat dilluns 2 d’abril Arash Arjomandi, filòsof i professor d’ètica empresarial de l’EUSS, va publicar un nou article d’opinió en el diari “ABC”.

En aquest article el professor fa referència a la mort, en concret al post mortem. Dóna una visió general al voltant del que ell considera els pensaments més madurs del filòsof Eugenio Trías.

Explica què el fet important que succeeix després de la mort té a veure amb la vida matricial i amb el supòsit de què la consciència pot existir sense el cos. Per arribar a aquest supòsit, fa un breu recorregut retroactiu de les teories més modernes (IbnArabí, Henry Corbin, Humberto Eco, Kant, entre d’altres) fins a arribar a Sòcrates on s’atura en la premissa que la mort de la consciència renaixerà del cos sense vida. I a aquesta teoria hi afegeix la importància de la música i l’acústica sonora per l’efecte que té sobre aquest procés el fet de renéixer.

Us convidem a llegir l’article del professor.

L’EUSS al Saló de l’Ensenyament 2018

Entre el 14 i el 18 de març se celebra una nova edició del Saló de l’Ensenyament, i l’EUSS ha tornat a ser-hi present amb un taulell dins de l’espai de les Escoles Salesianes de Catalunya a l’estand D430 – Palau 2, representant al món universitari des de les enginyeries industrials.

L’EUSS informa principalment sobre els graus d’enginyeria de l’àmbit industrial que es poden cursar i dels altres aspectes com el programa de formació d’enginyers, “Engineering by doing” . Per donar resposta a tots els dubtes plantejats pels visitants, es compta amb un equip d’informadors que són estudiants dels diferents graus que s’imparteixen a l’EUSS.

La paradoxa d’Iran, article d’opinió de l’Arash Arjomandi

El passat divendres 16 de febrer Arash Arjomandi, filòsof i professor d’ètica empresarial de l’EUSS, va publicar un nou article d’opinió en el diari “El País”.

En aquest article el professor fa referència a Iran un dels països que més ha contribuït a la formació de l’autoconsciència occidental. Les protestes populars al país el posen en un primer pla, un lloc amb greus problemes econòmics però que al mateix temps té una de les reserves energètiques més grans del planeta. Us convidem a llegir l’article del professor.  

Trobada de l’Obra Salesiana de Sarrià

El passat dimecres 31 de gener, dia de Sant Joan Bosco, l’obra salesiana de Sarrià va reunir a més de 300 persones en un auditori ple i presidit per l’ara ja ex-P. Inspector, Cristóbal López, nomenat recentment arquebisbe de Rabat, junt amb el director de l’Obra el P. Alexandre Damians.

Un moment molt emotiu veure novament una obra de Sarrià com en els seus inicis (Serveis inspectorials, parròquia, EUSS, edebé, Escola Professional i Impremta). 6 realitats en una mateixa illa urbana.

A la tarda, es va celebrar una missa a la parròquia dins d’un gran ambient de germanor. 

Podeu consultar l’Informant on trobareu més notícies.

Conferència del Víctor Küppers

El passat dimarts 23 de gener, els professors de formació bàsica de l’EUSS, Iria Fraga i Carlos Luque van assistir a una conferència del Víctor Küppers: “La importància de viure amb alegria, il·lusió i esperança malgrat les dificultats”. Aquesta conferència s’emmarca en la dimensió humanista, en estar relacionada molt directament amb dos dels grans pilars de l’EUSS: la familiaritat i el sentit.

En més de 90 minuts es va parlar de com relacionar-se amb els altres, i de com el que marca la diferència en tot el que es fa és l’actitud. Us presentem un petit resum de tot el que el Víctor va presentar, acompanyat d’anècdotes, exemples diversos, un contacte proper i directe amb el públic i sobretot molts somriures.

Que les persones són com a bombetes i que hi ha persones que van pel món a 30.000 W i unes altres que van tot el dia foses.

El valor d’una persona és la suma de les seves habilitats i els seus coneixements, però el que marca realment la diferència és l’actitud; l’actitud és alguna cosa que multiplica a ambdues coses, així que les millors persones són aquelles que saben, que saben fer i que tenen una actitud de poder amb tot, són positives i estan motivades. Les que saben i saben fer però no estan motivades, no fan res i no hi ha res més perillós que algú que no sap res però està molt motivat. La bona notícia és que igual que els coneixements i les habilitats es poden adquirir, l’actitud és alguna cosa que podem escollir i a més es pot entrenar.

La societat, i més a les grans ciutats està malalta. Literalment. Som un dels principals països consumidors d’ansiolítics i antidepressius a nivell mundial. Es viu sense empatia, s’ha perdut sensibilitat cap al patiment aliè i tot al voltant nostre fa tendir a l’estrès, al descoratjament, a la desil·lusió i a l’ansietat. Així, les vides es tornen tristes i mediocres; i malgrat això, hi ha persones que són capaces d’anar per la vida feliç i de transmetre la seva alegria als altres. En una societat malalta, aquestes persones que van a contracorrent són en realitat els nous herois.

Els grans experts en psicologia positiva no diuen que calgui anar tot el dia feliç, sinó que estudien perquè persones en iguals circumstàncies reaccionen de manera molt diferent i arriben a conclusions molt interessants. Quan una persona es desanima, els coneixements i les habilitats no queden afectades, però sí l’actitud. I si l’actitud es perd, es perd aquest valor que fa brillar. La forma d’afrontar les adversitats i viure feliç és (aparentment) senzilla: Ser conscient de les coses que treuen la felicitat; amb aquesta llista de coses cal fer una classificació entre drames, contratemps i circumstàncies a resoldre. Es diu relativitzar.

Ser conscient que cada adversitat porta associada un alleujament raonable; és a dir, un gran drama necessita un gran alleujament, un petit contratemps un petit alleujament i una circumstància a resoldre, una cerca d’una solució. Si es comença a muntar grans drames amb circumstàncies a resoldre, es corre el risc que quan la vida arribi amb un gran drama, és rebrà una bufetada de realitat i ja s’encarregarà el gran drama de relativitzar-lo tot i de posar el problema petit en el seu lloc. Quan s’entra en bucle amb un empipament es pot acabar fent una muntanya d’un gra de sorra. No està malament enfadar-se, el que és dolent és quedar-se a viure en l’empipament. I les persones que no tenen drames haurien d’obligar-se a ajudar a les persones que sí que els tenen.

La següent fase seria la de la serenitat, si hi ha coses que un no pot canviar cal acceptar-ho després del seu alleujament proporcional. I l’última fase és ser conscient de totes aquestes coses que aporten felicitat i a les quals no es fa cas perquè s’està molt ocupat amb els bucles d’alleujament poc raonables. Si se centra en el positiu, es veurà que es té un munt de coses per les quals ser feliç i sentir-se privilegiat.

Si has arribat fins aquí, prova de fer les teves pròpies llistes i escull a quina potència vols brillar o si prefereixes anar per la vida, fos i vagarejant com un pollastre sense cap. Has vingut a viure sense més o vols fer de la teva vida una obra d’art?