L’EUSS celebra els seus 25+2 anys d’història amb un acte institucional

  • La celebració estava prevista el 2020, però a causa de la pandèmia es va haver de posposar sine die. Finalment, aquest maig han commemorat els seus 25+2 en un acte que ha reunit més de 200 persones.
  • Al llarg d’aquests anys, l’EUSS ha format a 2.117 enginyers i enginyeres. Alguns d’ells van formar part en primera persona de la commemoració.

Més de 200 persones entre equip, comunitat salesiana, alumnes, antic alumant i famílies es van reunir ahir a la celebració dels 25+2 anys de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Una festa que havia quedat posposada a causa de la pandèmia i que, finalment, s’ha fet realitat.

L’acte va arrencar a les 19 h al claustre de l’EUSS amb un discurs de l’actual director, Andreu Moreno, qui va donar la benvinguda explicant que el camí fet durant aquests anys no ha estat fàcil, molts han estat els entrebancs, però gràcies a una visió, a una gran determinació, i al compromís i l’esforç de moltes persones avui tenim el goig de compartir aquest aniversari. Tot seguit, va donar pas a la resta de convidats, a través dels quals es va fer un repàs institucional dels primers anys de l’escola, ara fa 27 anys.

Un quart de segle d’història

El naixement oficial de l’EUSS es remunta al curs 1994-1995, tot i que la idea es va començar a gestar uns anys abans. L’objectiu era impulsar un centre universitari de formació tècnica, que mantingués l’estil educatiu salesià, basant en valors com la convivència, la tolerància, les relacions interpersonals o el seguiment personalitzat que es dona a cada alumne.

Aleshores el director era Josep Maria Oriol, qui va mantenir el càrrec fins al 2002, quan el va substituir el Dr. Carles Rubio. En el seu discurs, els dos exdirectors van coincidir a destacar els moments especials del seu mandat com la inauguració del primer curs, la primera graduació o les diferents titulacions que s’han impartit durant aquests anys.

Aquell 1994 també es va establir el conveni de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, a la qual l’EUSS continua adscrita actualment, i es va començar a impartir la titulació d’Enginyeria Tècnica Industrial en l’especialitat d’Electrònica Industrial. Posteriorment, s’incorporarien la resta de graus que ofereix actualment: Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, Enginyeria Mecànica, Enginyeria en Organització Industrial, Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica, Enginyeria en Automoció i la doble titulació en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i Enginyeria Mecànica.

Una comunitat que perdura en el temps

La primera graduació de l’EUSS va ser el març del 1998. Des d’aleshores, l’escola ha format a 2117 enginyers i enginyeres. I alguns d’ells van estar presents ahir en aquesta celebració.

En primer lloc, José Manuel Alcántara i Mariona Martí, van ser els dos alumni que van participar del discurs d’aniversari, i ho van fer recordant el seu pas per l’EUSS. D’altra banda, els estudiants d’enginyeria Helena Boltes, de 1r curs, i Aaron Eguizábal, d’últim curs, també van tenir l’oportunitat d’explicar la seva experiència en primera persona.

Finalment, va ser el torn dels alumni Rebeca Sala, Product Manager in Energy Management a Lovato Electric i Brenda Dalmau, enginyera elèctrica i membre de l’equip directiu d’Instalaciones Enrique Dalmau SL. En aquest cas, es va parlar del lligam que manté l’EUSS amb les diferents empreses del sector, que fan que l’Enginyering by doing traspassi les parets de les aules creant noves sinergies amb el món laboral.

A l’acte també hi van intervenir representants de l’actual equip de l’EUSS, així com altres personalitats molt vinculades a la comunitat, com ara la Dra. Maite Carrassón, vicerectora de Qualitat i d’Acreditació Acadèmica de la UAB; el Dr. Alexandre Blasi, en nom del Patronat; Fernando Miranda, vicari i delegat de formació Inspectoria Maria Auxiliadora; i Orlando González, president Patronat Fundació Rinaldi.

La segona part de la celebració, més festiva, va comptar amb el grup musical St. Michael’s Coast per amenitzar el piscolabis que s’havia preparat per a l’ocasió.