Estada a Suècia del Dr. Jordi Cruz, professor de l’EUSS

El professor de l’EUSS, el Dr. Jordi Cruz va fer una estada al sud de Suècia els dies del 6 al 10 de desembre visitant diferents universitats, amb l’objectiu d’establir acords o col·laboracions.

A continuació es detalla un petit resum de les visites que va realitzar el Dr.Jordi Cruz.

Dilluns 6 de desembre:  

Trobada amb les coordinadores de mobilitat de l’Örebro Universitet, Anna Kärrman i la Marta Moreno per tal d’iniciar possibles col·laboracions entre universitats. Malgrat que varen veure que el nombre d’assignatures amb anglès no és molt alta sí que els hi va agradar la filosofia de l’EUSS i estan estudiant la possibilitat de l’intercanvi d’estudiants i PAS/PDI.

Dimarts 7 de desembre:

A les 10 del matí trobada amb el Dr. Lars Deggerman, investigador i professor de l’Uppsala Universitet, i la Lena Eliasson responsable administrativa de la mobilitat. Visita del campus, i a les 15 h reunió conjunta amb el Magnus Strandäs cap de relacions internacionals de la facultat d’enginyeria. Van arrodonir i ultimar detalls d’un acord entre universitats fins el 2024.

Uppsala Universitet, Amb Magnus Strandas, i Lars Deggerman
Uppsala Universitet

Dijous 9 de desembre:

Visita a la Linköping Universitet, a les 10 del matí trobada amb l’Anna Andersson la Teamleader LiTH International de la Linköping Universitet juntament amb l’Ingrid Helstad la directora de titulacions de la facultat d’enginyeria i management.

Linköping Universitet, Anna Andersson i Jordi Cruz

Converses al voltant de les respectives institucions per detectar els punts en comú i veure si és possible establir un acord pels estudiants de la LiTH que estudien llengua castellana, i puguin venir a l’EUSS a millorar el seu nivell. Dinar amb el departament de RRII de la universitat.

Divendres 10 de desembre:

A les 9 del matí trobada amb el Dr.Magnus Neikter investigador i professor de la facultat d’enginyeria, responsable d’alguns dels màsters que s’ofereixen i un dels coordinadors de relacions internacionals de la facultat de la University West (Högskolan Väst) de Trollhättan.

Högskolan Väst

Visita de la universitat i tot seguit a l’Innovatum Science Park de University West, una zona industrial als afores de la ciutat, on van néixer companyies com Saab i Volvo. Actualment, és un viver d’institucions on els alumnes fan pràctiques d’empresa i a on hi ha laboratoris de docència i recerca aplicats a les necessitats de la indústria. A continuació reunió amb la professora i investigadora María Asunción Valiente Bermejo i visita als laboratoris de recerca.

Innovatum Science Park Högskolan Väst

Malgrat que la University West és més gran que l’EUSS, la filosofia de treball és similar.

Entre febrer i març el Dr. Neikter (si les restriccions de la COVID ho permeten) visitarà l’EUSS per a reunir-se amb els i les caps de departament i de recerca i així fer la valoració per signar un acord amb l’EUSS.

A les 15 h trobada amb en Jens Hasson de la Chalmers University of Technology, a Göteborg, per a conèixer les respectives institucions. De moment no tenen previst firmar cap acord almenys durant els pròxims dos anys.

Article publicat a la revista, International Journal of Mathematics Education in Science and Technology

El professor Dr. Ignasi Florensa acaba de publicar un article a la revista International Journal of Mathematics Education in Science and Technology, titulat: “Study and Research Paths in the frontier between paradigms”.

La implementació de propostes didàctiques basades en la indagació a la universitat xoca, sovint, amb moltes limitacions relacionades amb el paradigma dominant actualment: el de la visita de les obres. Una d’aquestes limitacions té el seu origen en què els plans d’estudi sovint venen caracteritzats per un conjunt de temes a estudiar i no per un grup de preguntes a estudiar.

Diferents REI analitzats i el seu encaix amb l’organització tradicional de les assignatures

L’experiència de més de quinze anys de l’equip d’investigació en el marc de la Teoria Antropològica del Didàctic implementant REIs permet dur a terme el present estudi que analitza les propostes experimentades amb l’objectiu d’identificar estratègies i dispositius que faciliten la seva integració en institucions universitàries. A més, les experiències revelen també qüestions relatives a la sostenibilitat de les propostes educatives en relació amb la qüestió inicial i els tipus de contracte que s’estableixen per a respondre-la.

Publicació a la revista “Molecules” Nanolàmines luminescents i magnètiques sobre silici

La professora Dra. Elena Bartolomé i el professor Dr. Pablo Sevilla acaben de publicar un article a la revista Molecules titulat “Luminiscent and magnètic Tb-MOF flakes on silicon”. Aquest treball forma part d’un nombre especial sobre “Materials Magnètics Moleculars 2D” que està editant la Dra. Bartolomé (EUSS) juntament amb la Dra. Arauzo (INMA-CSIC).

Aquest treball s’ha realitzat en col·laboració amb l’Instituto de Nanociencia y Materiales de Aragón (INMA-CSIC), el Departament de Química Inorgànica de la UB, el departament de Química Inorgànica de la Universitat de Saragossa i el Sincrotró de Berkeley (EUA). El treball es troba disponible en obert.

Els materials bidimensionals (2D) estan sent investigats intensament en els darrers anys pel seu enorme potencial d’aplicació en electrònica, emmagatzematge d’energia, catàlisi, sensors, biomedicina, etc. I la nova i fascinant nova física que apareix al límit 2D. Tot i que la majoria dels materials 2D ben estudiats són sòlids inorgànics, com ara el molt conegut grafè, els recents avenços en química de coordinació han permès la síntesi dels anomenats metall-orgànic frameworks (2D-MOFs), que es poden funcionaritzar de diferents maneres i, per tant, representen una alternativa flexible i versàtil. Una possibilitat molt interessant és la de preparar materials bifuncionals que incorporen múltiples propietats com el magnetisme i la luminescència. Tanmateix, la preparació de capes moleculars 2D a sobre de superfícies és un requisit previ indispensable per al desenvolupament de moltes aplicacions.

Figura: en el centre, Tb-MOF flakes (nanolàmines) dipositades sobre silici. Esquerra: anisotropia magnètica de les nanolàmines sobre el substrat. Dreta: Espectre d’emissió de les nanolàmines sobre silici (verd), d’un flake individual mesurat par Raman (vermell), comparat amb l’espectre d’emissió del material massiu (negre).

En el treball recentment publicat, s’ha presentat la preparació d’un nou 2D-MOF basat en el ió lantànid de terbi, que pot ser exfoliat fàcilment i dipositat en forma de nanolàmines a sobre de diferents substrats. En el treball s’han caracteritzat les propietats magnètiques i òptiques d’aquestes nanolàmines de Tb-MOF dipositades per spin-coating sobre substrat de silici. Les nanolàmines presenten luminescència en el rang visible i alhora anisotropia magnètica i relaxació magnètica d’espí. L’exfoliació de 2D MOFs de lantànids representa un mètode molt atractiu per al desenvolupament en el futur de materials bifuncionals per a diverses aplicacions.

AMFE aplicat en educació: millora dels processos d’aprenentatge actius

La Dra. Elena Bartolomé, professora de l’EUSS acaba de publicar un article titulat: “Failure mode and effect analysis (FMEA) to improve collaborative project-based learning: Case study of a Study and Research Path in mechanical engineering” en la revista indexada International Journal on Mechanical Engineering Education.

Aquest treball va estar realitzat amb la col·laboració de la Paula Benítez, recentment graduada a l’EUSS en Enginyeria Elèctrica i Organització Industrial.

Figura 1: Subfases del REI en TMM; Esquema de preguntes i respostes (Q-A map), i alguns exemples d’activitats d’estudi i recerca: discussió entre iguals, estudi de la teoria, construcció de maquetes, anàlisi i simulació de màquines.

L‘Anàlisi de Modes de Falla i Efectes (AMFE, o FMEA en anglès) és una eina àmpliament utilitzada a la indústria per identificar possibles modes de fallada, els seus efectes i causes. En aquest treball, es va investigar la utilitat de l’AMFE en l’àmbit educatiu com a eina per millorar els processos d’aprenentatge actius. En el cas de l’ estudi seleccionat, els principis de l’AMFE es van adaptar per avaluar el risc de fallades en un curs de segon del Grau d’Enginyeria de “Teoria de Màquines i Mecanismes” impartit mitjançant un “Recorregut d’Estudi i Investigació (REI)”, una metodologia col·laborativa basada en projectes. El REI és un format d’instrucció d’aprenentatge actiu que s’inicia mitjançant una pregunta generatriu que condueix a una seqüència de preguntes i respostes derivades, i combina moments d’estudi i investigació.

Mitjançant l’aplicació de l’AMFE, l’equip docent va ser capaç d’identificar els modes de fallada més crítics del procés, per així prioritzar i implementar accions correctives per millorar el REI el curs següent.

Figura 2: (a) Modes de fallada al llarg dels REIs 2018/19 (vermell) i 2019/20 (blau), i Risk Priority Number (RPN)=OxSxD, producte de la probabilitat d’ocurrència (O), severitat (S) i probabilitat de detecció de cada mode; (b) Diagrama de Pareto-RPN: la línia  representa el llindar per prendre accions correctives segons el principi de Pareto 80-20; (c) Distribució de modes de fallada amb un determinat RPN i mitjana.

Aquesta és una de les primeres experiències d’aplicació de l’anàlisi AMFE en Educació, en particular en el camp de l’Enginyeria. Cal destacar, però que l’enfocament sistemàtic que ofereix l‘AMFE es podria molt bé aplicar per millorar els processos d’aprenentatge en altres àrees.

En conclusió, FMEA representa una eina senzilla i potent d’avaluació de riscos molt útil per identificar passos crítics en un procés educatiu i millorar la qualitat de l’aprenentatge.

Projecte Europeu: Educació, Recerca i Activisme cap al Desenvolupament Sostenible

L’EUSS recentment ha sol·licitat un Projecte Europeu “Horizon 2020” de tres anys i de la convocatòria Green Call. Aquesta iniciativa està dirigida a “permetre als ciutadans i ciutadanes actuar sobre el canvi climàtic, per al desenvolupament sostenible i la protecció del medi ambient a través de l’educació, la ciència ciutadana, les iniciatives d’observació i el compromís cívic“.

El projecte integra 6 socis europeus: Misiones Salesianas, com a entitat coordinadora, l’EUSS School of Engineering, Don Bosco Youth Net (DBYN-Bèlgica), Volontoriato Internazionale per lo Sviluppo Associazione (VIS-Itàlia), ONGAWA (Espanya) i l’Istituto Superiore Internazionale Salesiano di Ricerca Educativa (ISRE-Itàlia).

Títol del Projecte Europeu “Horizon 2020” sol·licitat (gener 2021).

El títol del projecte demanat és “Foment de l’activisme juvenil ecològic: educació innovadora a través de nous paradigmes i narratives cap al desenvolupament de competències sostenibles“. L’EUSS lidera un dels Working Packages dedicat a l’“educació, participació i activisme a les universitats”. L’objectiu de l’EUSS dins d’aquest projecte és dissenyar i implantar a l’escola un pla per augmentar la consciència de l’alumnat cap al Desenvolupament Sostenible i el canvi climàtic a través de l’educació, la recerca i la participació dels joves en accions concretes. Es proposa sistematitzar la intervenció institucional, de manera que la metodologia es pugui extrapolar posteriorment a altres universitats.

La sol·licitud d’aquest projecte ha estat coordinada des del Departament de Recerca (IPs: Dra. Elena Bartolomé i el Sr. Joan Yebras). L’equip de treball està format a més per 21 docents de l’EUSS (M. À. Amer, K. Amirbagheri, A. Arjomendi, R. Arjones, F. Arrando, S. Bernadás, À. Borrell, J. Cruz, U. Diego, I. Florensa, I. Fraga, V. Gallardo, M. Jové, C. Luque, V. Martínez, A. Moreno, C. Ortega, J. Paris, C. Pellitero, J. M. Ruíz, Ll. Servera, P. Sevilla) i la Dra. M. P. Curós (UB) com a col·laboradora. Es preveu la  resolució d’aquest projecte en un termini de cinc mesos.