Els joves han d’aprendre a aixecar-se quan ensopeguen i això inclou saber cercar el recolzament necessari per aconseguir-ho

Amb una llarga experiència professional dins els sectors de les operacions industrials, l’automòbil i l’electrònica de consum, el Dr. Alexandre Blasi és actualment president de la Mútua Intercomarcal de Catalunya i vicepresident del patronat de la Fundació Rinaldi. Combina la feina com a conseller d’empreses del sector TIC amb la docència, i el passat mes de novembre va impartir a l’EUSS una classe magistral sobre el programa Engineering by Doing.

¿En què consisteix i quins són els punts forts d’aquesta proposta formativa?

Hi ha quatre punts que giren al voltant de la persona en el sentit més ampli. Són el saber ser, el saber estar, el saber i el saber fer. Qualsevol d’aquests valors és imprescindible, s’agafin en l’ordre que s’agafin, per a totes les persones i en el nostre cas per a la formació dels enginyers. L’objectiu final és que de l’EUSS en surtin persones preparades com a enginyers però també amb la millor aptitud i actitud davant dels reptes de la vida.

¿Què han de tenir en compte els alumnes per tal d’orientar correctament la seva formació?

Que primer són persones que es relacionen amb persones. I després, que en tot aprenentatge, si no es porten a terme pràctiques, el que s’aprèn s’oblida. Per això en aquest programa hi participen amb veu i opinió les empreses, de manera molt activa. La millor definició del que és la tecnologia és la de Peter Drucker que diu: “la tecnologia és el com fem les coses”. En aquest “com” primer hi ha la persona i els seus coneixements, i després les eines (el que en diem tecnologia habitualment) i el saber-les fer servir.

Durant la ponència vas insistir en que el factor fonamental que diferencia les empreses són les persones. Quines competències professionals són les més demandades actualment al sector de l’enginyeria?

Avui els coneixements teòrics, les eines i els materials estan a l’abast de tothom. Per tant, el que diferencia les empreses són les persones. Si he de resumir les competències professionals requerides en poques paraules serien les de flexibilitat, velocitat, qualitat, “confiabilitat” i capacitat de aprenentatge. En un entorn que es transforma de manera continua i en el que possiblement els coneixements d’avui s’han de ampliar permanentment, les organitzacions necessitaran persones amb aquestes qualitats que són les mateixes que es demanen a les pròpies empreses. Sense oblidar, evidentment, l’afegit dels idiomes.

A part de les competències personals, el treball en equip també és clau. Com s’han d’organitzar aquestes persones dins d’una empresa per tal d’aprofitar al màxim tot aquest coneixement individual?

En la meva opinió no hi ha un model únic d’organització. Penso que no es pot parlar d’un model autoritari o un model democràtic o participatiu.  Els dos extrems són destructius. No es pot aplicar el mateix model per unes empreses que per altres, ja que depèn del sector i també de les persones i dels seus valors i qualitats. El que és important és que en cada moment hi hagi un lideratge, que aquest lideratge tingui capacitat de comunicació, que aprengui a dirigir persones que, en un moment donat, puguin tenir més coneixements que ell i que accepti que en altres moments ell juga el paper de subordinat.

A la ponència també parlaves de valorar aspectes més introspectius com la vida personal, el nostre caràcter o les nostres qualitats. Fins a quin punt aquests aspectes són importants per aconseguir els nostres objectius professionals?

Hi ha una frase de Peter Drucker que diu: “Com podem pretendre administrar a altres sinó sabem administrar el nostre propi temps?”. Tal i com deia el timpà del temple de Delfos,  primer t’has de conèixer a tu mateix. Transformo la primera frase en: “Com podem pensar en dirigir altres persones si no ens sabem dirigir a nosaltres mateixos?”. A partir d’aquest coneixement s’inicia el procés de millora contínua tant de la persona com del seu entorn.

D’altra banda, vas abordar el tema del fracàs com a forma d’aprenentatge. ¿Per què ens consta tant veure-ho com una font de coneixement?

L’èxit i el fracàs són la mateixa font d’aprenentatge i normalment no valorem cap de les dues. L’èxit perquè estimem que és “normal” que alguna cosa ens hagi sortit bé i deixem de pensar si ho podíem haver fet millor o si és fruit d’una casualitat i ens ho adjudiquem com a mèrit propi. El fracàs perquè l’interpretem com una manca de competència pròpia, no com una experiència que ens ha sortit malament, i perquè la nostra societat la condemna. Ambdós formen part de l’educació que hem rebut i és un aspecte que hem de modificar urgentment si volem una societat millor.

De quina manera haurien de col·laborar la Universitat i les empreses per tal de generar més i millors oportunitats laborals per als joves?

És un tema de debat obert a totes els Universitats del món i també en les que participo de manera directa. Hi ha molta literatura sobre el tema i persones molt qualificades que hi tenen opinió. Evito la resposta directa i em centro en el que fa l’EUSS i el seu equip directiu amb el ple suport del Patronat de la Fundació Rinaldi. Des de fa uns anys, hem iniciat un procés de formació de les persones en el seu camí d’integració en el món empresarial on els donem les eines d’actitud i aptitud per poder assolir les fites que es proposin siguin les que siguin.

Com ho fas per motivar als joves a que segueixin formant-se i a que s’atreveixin a emprendre nous projectes empresarials en un entorn laboral i econòmic tan complicat com l’actual?

Jo penso que les persones hem d’aprendre a motivar-nos a nosaltres mateixos. Hem de ser capaços de fixar-nos les nostres pròpies fites i provar d’assolir-les o de ser capaços de cercar els camins alternatius. Els joves han d’aprendre a aixecar-se quan ensopeguen i això inclou saber cercar el recolzament necessari per aconseguir-ho. Els adults, o els “superadults”, com diu un nét meu, no hem de empènye’ls però si que hem d’estar al lloc adient per si ens necessiten. La millor motivació és la que cada dia ens donem nosaltres mateixos per fer i aconseguir el que volem i per anar superant els obstacles. Com diu Carl Popper: “All life is problem solving”. La vida és una successió de resolució de problemes. Iens afegeix que qui té valors té problemes i qui no en té no té problemes

Com creus que els alumnes valoren el programa Engineering by Doing?

Penso que la valoració és molt positiva, de la mateixa manera que ho és per les empreses que hi participen. Tinc el convenciment que entre tots hem iniciat un cercle virtuós vers la millora, que és una experiència molt positiva, i que, entre d’altres coses, l’EUSS ja és un dels millors referents en el món de la formació dels enginyers.