Amb trenta anys, la Sara Carrera és una de les professores més joves de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Va començar a treballar a la universitat per cobrir una baixa al segon semestre de 2024 de Física Elèctrica. Des de llavors, ha continuat com a professora a temps complet en les assignatures de Física i Matemàtiques. “A l’EUSS hi he trobat una docència que combina dos vessants: la proximitat i el coneixement teòric”, diu.
En aquesta entrevista ens parla sobre per què va decidir dedicar-se a la docència; la seva experiència sent professora d’universitat; i la implicació en comissions i activitats.
- Per què vas decidir estudiar Física?
Sempre m’ha agradat aprendre sobre molts àmbits diferents. Quan vaig haver de fer la preinscripció universitària, vaig apostar per Física en el primer lloc i, en segon lloc, per Filosofia. Recordo que la meva família em va qüestionar aquesta decisió i em va aconsellar que afegís alguna altra opció que no fos Filosofia, per si de cas. Finalment, vaig entrar a la primera opció: Física a la UAB. Però jo continuava sentint que volia estudiar Filosofia. Per qüestions administratives, no em podien donar dues places alhora i em vaig haver d’esperar a l’any següent. Aleshores vaig començar a estudiar els dos graus al mateix temps. Evidentment, hi vaig estar més anys, ja que eren moltes assignatures, però no tenia pressa per acabar-les.
- Com va ser la vida universitària?
La vida universitària m’encantava. Tot i això, un any em vaig saturar i vaig marxar tot un curs amb els pocs diners que tenia a viatjar i treballar a l’Amèrica Central. Allà vaig aprendre moltíssimes coses que la universitat no em podia ensenyar. En tornar, vaig acabar els dos graus i vaig començar un màster en Filosofia Aplicada a la UAB. Com que era online i estava estudiant grec modern, vaig decidir anar a viure aquell curs a Grècia.
- I en quin moment et planteges dedicar-te a la docència?
Sempre m’ha apassionat la manera de fer arribar els coneixements científics a tota la població. Crec que és vital per a qualsevol societat democràtica. L’assignatura de Filosofia de l’educació, del màster, em va fer veure que era un àmbit que m’interessava molt. Anteriorment, havia treballat en diferents projectes amb infants i tenia clar que m’agradaria contribuir a fer que les matemàtiques i la física fossin més accessibles per a tothom. Per aquest motiu, en acabar el màster, vaig començar el doctorat a la UB en Didàctica de les Ciències Experimentals. A la meva tesi investigo metodologies per ensenyar Física, sobretot en l’àmbit de l’educació secundària. Per això, també vaig començar el màster en professorat d’educació secundària, que finalitzo aquest any.
- T’havies imaginat mai retornant a la universitat, però com a professora?
Per res del món. Sempre havia plantejat la docència a la universitat com un àmbit únicament teòric i a mi m’atreia la dimensió més emocional i personal que pots trobar a l’educació secundària. Però a l’EUSS vaig trobar una manera de treballar que combinava aquesta proximitat amb l’alumne i el vessant dels coneixements teòrics.
“Evidentment, veig actituds o emocions en l’alumnat que em recorden a mi fa uns anys. Això no vol dir que rebaixi la meva exigència; simplement intento entendre les situacions”
- Quines assignatures gaudeixes més com a professora?
Les matemàtiques sempre m’han apassionat. A l’ESO vaig tenir una molt bona professora que ens va ensenyar a gaudir-les i viure-les intensament. Recordo que sempre intentava demostrar el perquè de les lleis, teoremes i principis; i no ens feia memoritzar i creure’ns les fórmules perquè sí. Aquesta manera d’ensenyar em va marcar. Així que intento que les meves classes de matemàtiques tinguin una mica de l’essència d’aquella professora: la Glòria. Tot i que vaig estar pensant a estudiar matemàtiques a la universitat, finalment em vaig decantar per estudiar Física perquè entendre com funciona el món físic em sembla increïble. Per això, és l’assignatura que més gaudeixo impartint: puc explicar un concepte i posar exemples de la vida quotidiana perquè l’alumnat vegi com interactuen realment les variables de la fórmula que he escrit a la pissarra.
- Ser professora d’universitat amb trenta anys t’apropa molt al teu alumnat….
És veritat que fa pocs anys jo estava on són ells: estudiant com ells, patint com ells i, fins i tot, saltant-me alguna classe com ells. Evidentment, això provoca que, a vegades, vegi certes actituds o emocions que em fan posar fàcilment a la seva pell. Això no vol dir que rebaixi la meva exigència; simplement intento entendre les situacions. No crec que l’edat sigui positiva o negativa, simplement et permet interpretar les situacions de maneres diferents. Jo intento actuar de la manera més comprensiva i justa possible.
- Quin consell donaries als teus alumnes respecte a la vida universitària?
La vida universitària és una etapa de llibertat on descobrir-se a un mateix i descobrir què t’agrada realment i qui vols ser a la vida. Per això els diria que gaudeixin d’aquest moment. En l’àmbit estrictament acadèmic, els aconsellaria que no se saltin gaires classes si no s’ho poden permetre acadèmicament. Quan estudies has de ser realista amb tu mateix. En aquesta etapa vital, a vegades, és millor centrar-se en poques coses i fer-les bé, tal com diu la dita: “Quién mucho abarca, poco aprieta”. També els diria que no s’angoixin si no saben què volen fer amb el seu futur. Si estan fent un grau que els interessa, a poc a poc trobaran el seu lloc al món. Jo vaig necessitar dos graus, un màster i diversos viatges per descobrir que el meu lloc era aquí, com a professora.
- En quins àmbits de recerca treballes actualment?
Vaig començar la tesi a la UB el 2023 i estic dissenyant un Recorregut d’Estudi i Investigació (REI) centrat en el treball del concepte físic del moment de força, amb la finalitat d’abordar-lo des d’una perspectiva més significativa i vinculada a processos de modelització. Aquest enfocament es basa en la idea de partir de preguntes generadores i situacions properes a l’alumnat, promovent un procés d’indagació col·lectiva en què els estudiants construeixen progressivament models que articulen coneixements de física i matemàtiques. El REI ha estat implementat en diversos grups de batxillerat i l’anàlisi ha permès identificar tant les potencialitats com les limitacions de la proposta. A partir d’aquests resultats, la meva intenció és continuar aplicant i refinant aquest REI en altres contextos educatius, tant a secundària com a la universitat. Aquest procés iteratiu d’implementació i anàlisi permetrà millorar-ne el disseny, ajustar les condicions d’aplicació i aprofundir en la comprensió dels processos d’aprenentatge implicats, amb l’objectiu final que esdevingui una eina útil i transferible per a la didàctica de la física.
“Considero que no es pot fer ciència de manera aïllada, sinó que cal contribuir també a la construcció d’una societat més justa, més democràtica i amb ciutadans més lliures i crítics”
- Fa poc et vas implicar en la Comissió d’Igualtat de l’EUSS. Per què?
Crec que, mentre continuem vivint sota el paraigua d’un sistema heteropatriarcal, continua sent necessària la tasca de les comissions d’igualtat en qualsevol entorn. Encara més en l’àmbit de l’educació, on no només transmetem coneixements, sinó que també estem formant futurs ciutadans i ciutadanes amb uns determinats valors. I, especialment, en l’àmbit de l’enginyeria, que continua sent molt masculinitzat i on encara hi ha desigualtats estructurals que cal visibilitzar i treballar. Ho veiem en el dia a dia, també a la universitat; encara hi ha persones que neguen aquesta realitat o que no en són plenament conscients. Això demostra que la feina de sensibilització continua sent imprescindible. Fins que no hi hagi una consciència col·lectiva més estesa, serà difícil avançar cap a un canvi real en termes d’igualtat, tant de gènere com d’altres col·lectius històricament invisibilitzats o discriminats.
- No podem separar la formació de la societat….
Com a educadora, crec que és fonamental entendre que qualsevol àmbit del coneixement, inclosa la ciència, està estretament vinculat a la societat en què es desenvolupa. La manera com ensenyem, els referents que mostrem o els espais que generem també transmeten valors. Per això, considero que no es pot fer ciència de manera aïllada, sinó que cal contribuir també a la construcció d’una societat més justa, més democràtica i amb ciutadans més lliures i crítics.
- També t’hem vist implicada en la vida universitària amb la calçotada, les xarxes socials o el Dia de la Música…
La veritat és que soc una persona molt activa i participar en totes les activitats de l’EUSS és simplement un reflex de la meva manera de ser fora de la feina. Les meves amigues sempre fan broma sobre la quantitat i varietat de tallers als quals m’apunto: qualsevol cosa que em cridi l’atenció i de la qual pugui extreure un aprenentatge nou i diferent, m’hi apunto sense dubtar-ho. Per a mi, aquesta implicació en les activitats de la universitat no neix d’una obligació associada al rol de professora, com d’una motivació genuïna per formar part de la comunitat. Tot i això, crec que sí que té un impacte en la manera com entenc la meva feina, perquè em permet anar més enllà de l’aula. El fet de participar activament a l’EUSS em fa estar més connectada amb les persones que hi estudien i hi treballen, conèixer millor el seu dia a dia i generar vincles en altres espais. Això fa que m’hi pugui sentir com a casa i, alhora, crec que també ajuda a crear un entorn més proper i humà, que acaba repercutint positivament en la meva tasca com a professora.
- Algun repte pendent a l’EUSS?
Sincerament, no m’agrada posar-me reptes a llarg termini. M’agrada viure el present, fluir amb el que va venint i no fixar-me metes molt rígides. Crec que la vida ja et va posant reptes per si sola i tu decideixes si els acceptes o els deixes passar. Ara mateix, els reptes més propers que tinc són acabar el màster, aquest mateix any, i el doctorat en els pròxims anys. Això també em permetrà disposar de més temps per dedicar-me plenament a la meva tasca com a docent, que ara, per fi, sé que és el que realment vull fer. De cara al futur, potser una porta interessant per explorar seria poder integrar també el meu vessant filosòfic i començar a impartir algunes assignatures d’humanitats que s’ofereixen a l’EUSS.
