Per a uns quants alumnes de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), aquest febrer ha estat un mes que no oblidaran en molt de temps. Són tres alumnes els qui han viscut els que ells descriuen com “una experiència espectacular” durant l’Uniraid Marroc 2025, un ral·li solidari destinat a estudiants.
Els membres de l’equip ‘Porsche Raid Team’, format pel Pau Marset i l’Emma Gómez, expliquen que el viatge ha estat un èxit: “Hem pogut repartir tot el material solidari i hem gaudit d’una aventura increïble”.
Les etapes, per als dos estudiants, van ser espectaculars, amb paisatges increïbles i experiències molt intenses. No obstant això, també van tenir alguns contratemps. Expliquen que van trencar un amortidor en plena etapa marató. Això els va obligar a esperar una grua i després a buscar una solució amb l’ajuda dels mecànics marroquins i els seus companys d’aventura. Malgrat les dificultats, van aconseguir completar el recorregut i obtenir la seva medalla finishers.
Durant el viatge, van travessar el desert, uadis i muntanyes, enfrontant-se a terrenys complicats i desafiaments inesperats. També van compartir moments únics amb altres equips i van aprendre molt sobre la vida i la cultura marroquina.
Finalment, després de l’etapa de clausura a Marràqueix, van emprendre el retorn cap a casa. “Han estat uns dies intensos, i volem agrair-vos de tot cor el vostre suport, perquè sense vosaltres aquest somni no hauria estat possible”, subratllen des de l’equip format per l’Emma i en Pau.
Entre el divendres 29 de novembre i el dijous 5 de desembre de 2024 es van passar les enquestes de satisfacció del primer semestre del curs 2024-2025. És una doble enquesta en format paper, presencial a les aules: una per valorar la docència de l’assignatura i una altra per valorar els diferents serveis de la universitat.
La participació va millorar en un punt, sent del 72,9% en l’enquesta de docència (71,9% el semestre anterior), i va pujar gairebé 10 punts fins al 76,1% en la de serveis (65,6% el darrer semestre). La satisfacció mitjana de l’alumnat amb el professorat va ser de 8,0 (sobre 10) i amb els serveis de 7,6 (sobre 10), com es pot apreciar a les gràfiques. Tots dos valors han experimentat una pujada, i es mantenen estables en el notable en els darrers anys.
Els grups de l’aplicació de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ja es troben en ple funcionament. Aquest dimecres 12 de març al migdia han començat els tornejos d’escacs i de ping-pong que s’han organitzat a través de l’aplicació de la universitat i que han reunit una vintena llarga d’estudiants i personal de l’EUSS.
La competició de ping-pong ha acabat aquest mateix dimecres amb Albert Bruguera, alumne de segon curs d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, classificant-se com a guanyador del primer torneig del curs.
En el cas del d’escacs, la d’avui ha estat la primera fase d’un torneig que continuarà el pròxim dimecres 2 d’abril al migdia.
A més, a l’app s’hi pot trobar el ‘Grup de Fe de l’EUSS’, un espai per a la reflexió i el diàleg. La primera trobada del grup serà el 19 de març a les 13:00 h a l’Espai de Serenor i es parlarà sobre la importància de la vida espiritual, la contemplació, el silenci i la compassió. També s’organitza un ‘Club de lectura’ per a amants dels llibres.
Per a poder participar en els pròxims tornejos, estar informat de les pròximes competicions o participar d’algun dels grups; tot l’alumnat de l’EUSS que ho vulgui es pot unir a un dels grups a través de l’app de la universitat.
El dimecres 19 de febrer va tenir lloc la reunió de #KickOff de la revisió del Sistema de Garantia Intern de Qualitat (SGIQ). Va ser una convocatòria per a totes les persones responsables de processos del SGIQ per donar les línies bàsiques i recursos documentals per a dur a terme la tasca encomanada.
A banda de les indicacions més estàndards d’una revisió de processos es va fer especial èmfasi en la revisió dels indicadors, així com repassar el calendari per a fer les diferents revisions dels processos de forma individualitzada amb el seu propietari.
Una de les principals qüestions a tenir en compte en aquesta revisió és incorporar en els processos del SGIQ els nous indicadors estratègics que seran els objectius a assolir durant els tres pròxims anys per potenciar els valors que sustenten el projecte de l’EUSS a la vegada que es garanteix la seva sostenibilitat. Aquest nou Pla estratègic 2025-2027 és fruit de la definició i lideratge de per part de l’Equip Directiu de l’EUSS amb el suport del Dr. Roberto Arjones.
Aquest nou pla estratègic porta associat com a lema ‘Enginyeria aplicada, formació integral, i acompanyament i cura salesiana’, i s’ha plantejat com una continuació natural del treball fet durant l’anterior Pla Estratègic 2022-2024.
Les revisions dels 28 processos s’iniciaran a partir del dimarts 18 de març, i s’allargarà fins a mitjans de maig, segons la planificació; per poder arrencar un cop el Consell Mixt del dimecres 12 de març hagi aprovat definitivament la proposta del nou Pla Estratègic 2025-2027. En paral·lel, i amb el suport de l’equip que configura la Comissió d’Adaptació dels Graus (CAG) s’ha continuat treballant per poder presentar les al·legacions als comentaris i requeriments indicats en els informes previs de la revisió de l’AQU, rebuts el 12 de febrer de 2025. La tasca ha estat liderada des del Servei Intern de Qualitat (SIQ) i desenvolupada amb estreta col·laboració amb l’Oficina de Qualitat Docent (OQD) de la UAB, assolint la fita dins del termini marcat des de l’aplicatiu del RUCT.
Apassionat de la seva feina i professió, Jordi Mañes assegura que guarda molt bon record de la seva etapa universitària. “Si miro enrere, em veig sempre rient”, explica. Va estudiar Enginyeria en Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), una carrera en la qual va aconseguir unir el que més li agradava fer: des dels números a la tecnologia, passant per assignatures més vinculades a l’economia.
Actualment és IT Project Manager a Acciona, una feina que li permet estar en contacte amb els diferents departaments de l’empresa. “Un enginyer ha de ser polivalent”, destaca en Jordi, “i el que més m’agrada és poder aportar a qualsevol àrea de l’empresa”.
Amb en Jordi seguim coneixent diferents experiències postuniversitàries, dins del nostre cicle d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences.
Què et va motivar a estudiar Enginyeria?
A mi sempre m’havia agradat la part de números i de tecnologia, m’atreia. Però quan estudiava el Batxillerat Tecnològic, em vaig adonar que no acabava de sentir passió per res en concret. A més, tenia sempre l’espina clavada de no haver optat per una cosa relacionada amb economia i empreses. Quan vaig descobrir la carrera d’Enginyeria en Organització Industrial vaig veure que cobria les dues coses, els dos mons. I vaig dir: és perfecta, perquè aprendré de tot una mica i després, més endavant, puc especialitzar-me.
Quina qualitat creus que ha de tenir un enginyer?
Com amb totes les professions, l’ètica laboral és imprescindible. Però també és veritat que per a un enginyer és important ser polivalent: has de ser una persona que es pugui adaptar a qualsevol entorn, empresa, departament, i des del minut zero, que puguis aportar. Avui dia és importantíssim dins d’una empresa tenir una visió 360º.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Em dona l’oportunitat de treballar i estar en permanent contacte amb moltíssims departaments, atendre la seva metodologia de treball i entendre el que és important per a ells, que potser per a mi no ho és tant. Això em permet trobar sinergies. I el que més m’agrada és precisament poder aportar a qualsevol àrea de l’empresa, parlar una mica el llenguatge de casa.
Addicionalment, també et diria que treballo en un entorn multicultural, la meva empresa és una multinacional, i és clar, cada país té la seva cultura de treball, els seus costums i les seves prioritats. Cada dia és un repte en aquest sentit, i intentar adaptar-se i trobar el punt comú entre dues cultures resulta molt enriquidor.
En què consisteix la teva feina?
Treballo a la divisió de serveis d’Acciona. Estic al departament d’informàtica. El que fem és, principalment, donar suport al negoci en les diferents àrees de l’empresa, tant dins d’Espanya com en l’àmbit internacional. Tot això a través de la digitalització dels seus processos de la manera més òptima possible, aportant solucions tecnològiques que siguin de la casa o del mercat. Aquestes solucions no només han de complir la seva necessitat sinó també han de seguir uns patrons, ser escalables i complir amb els requeriments i les normes de l’empresa com a corporació.
Com et va ajudar l’EUSS a entrar en el món laboral?
L’EUSS té una cartera d’empreses molt potent i estan en permanent contacte. El seu Pla d’Estudis està molt adaptat a les necessitats que tenen les empreses avui dia. En el moment de facilitar l’entrada al món laboral això és fantàstic per a qualsevol estudiant. I si, a més, estàs fent pràctiques o ja t’has incorporat el món laboral completament, es nota que estàs aportant des del principi. I això és gràcies a aquesta connexió i comunicació que tenen tant el centre com les empreses.
Com recordes la teva etapa universitària?
Per a mi va ser meravellosa. Hi ha altres companys d’altres universitats que recorden aquesta època com a bastant frustrant i estressant. Jo, evidentment, també tenia molts pics de volum de feina, d’exàmens i de treballs. Però, quan trobo la vista enrere i em miro, em veig sempre rient. És a dir, vaig tenir la sort de coincidir amb un grup de companys realment compatibles amb el que jo necessitava i el que jo volia. Estàvem molt a gust. Sentíem que el que estudiàvem tenia sentit i que tenia una aplicació directa. Venia bastant content a l’universitat.
Ens recordes alguna anècdota?
N’hi ha una que sempre em fa molta gràcia. El dia abans de Setmana Santa teníem un examen de Química, això era a primer, i un amic meu va ser el primer a acabar l’examen, li va entregar al professor Jordi Cruz. Ell li va dir: “Bona Setmana Santa i vigila amb les mones”. Suposo que es referia al fet que no menges massa. Crec que ell no ho va esclatar bé o estava estressat, o no ho sé, però li va dir: “És que no tinc moto, tinc cotxe”. I va marxar corrents. En Jordi es va quedar amb una cara de “no estic entenent res” i va posar una expressió que ens va fer molta gràcia a tots. Va ser un moment molt sincronitzat: tots aixequem el cap de l’examen i ens quedem mirant. Vam riure moltíssim i passen els anys i encara li recordem al meu amic aquesta frase de “No tinc moto, tinc cotxe”.
Un professor que recordes especialment?
Sí, n’hi ha molts, però jo sempre em quedo amb Mihaela Enache, que em sembla que ja no està treballant aquí. La vaig tenir en moltíssimes assignatures i la veritat és que donava gust, era una persona que sabia molt i estava molt compromesa. Semblava que no descansés tranquil·la fins que s’assegurava que tots havíem entès la lliçó. Ens va donar un acompanyament i un suport que anava més enllà del que havia de fer com a professora.
Com valores la teva experiència d’Erasmus?
La veritat és que va ser el millor any de la meva vida, va ser una experiència meravellosa. La primera vegada fora del país, en un entorn internacional, coneixent gent de moltíssims llocs al món… Diferents maneres de fer les coses, d’entendre la realitat. Va ser una manera d’obrir la ment. Encara l’aplico avui dia en la meva feina, perquè treballo un entorn internacional. Això en part és gràcies a l’Erasmus, perquè em va permetre obrir la ment i aprendre moltíssim.
Quin consell els donaries als estudiants d’avui?
Que aprofitin el moment que viuen aquí a la universitat. Hi ha coses que només passen durant l’època universitària i és una època en què tots tenim molta pressa, potser per fer coses que tard o d’hora acabaran arribant i ens avorrirem de fer. Hi ha moments a la universitat que són únics i que cal viure. Moltes vegades, a mi m’ha passat… Renunciem a aquests moments per intentar avançar esdeveniments futurs a coses ordinàries o rutinàries que, tard o d’hora, acaben arribant. Així que focalitza’t en el que vius i aprofita’t. I tranquil, que tot acaba arribant.
On et veus en 10 anys?
No em tanco portes. El que no vull de cap manera és quedar-me estancat en el que estic fent ara. Cada dia estic aprenent i cada dia, cada any, cada mes és una aventura. Són coses noves i m’agradaria seguir en aquesta progressió.
En els pròxims 10 anys m’han de passar coses molt vitals, ¿no? Com casar-se, tenir fills i tot això… M’agradaria continuar viatjant i viure aventures. Però en l’àmbit laboral, no em vull tancar portes.
M’agradaria potser posar en marxa algun negoci, emprendre, o seguir avançant en la meva empresa, sigui ascendint o potser en altres departaments. O potser treballar en la mateixa posició, però fora del país! De les tres coses, estic obert a tot.
