Arash Arjomandi filòsof i professor d’ètica empresarial de l’EUSS i
Rosa Rabbani, Doctora en Psicologia Social han publicat avui 10 de març, un article d’opinió al diari “El Confidencial”, amb el títol: El feminismo no se debe ideologizar. Us convidem a llegir l’article.
Arash Arjomandi filòsof i professor d’ètica empresarial de l’EUSS, ha publicat un article d’opinió al diari “Expansión”, amb el títol: El manejo autoeficaz de las incertidumbres. Us convidem a llegir l’article.
El professor Dr. Keivan Amirbagheri acaba de publicar un article titulat “Avaluació de les operacions humanitàries de la cadena de subministrament després del terratrèmol de Kermanshah”, a la revista Journal of Humanitarian Logistics and Supply Chain Management. Aquest treball ha estat realitzat en col·laboració amb S.M. Amin Hosseini (Dep. Resilience and Sustainability, Resume tech, Barcelona), Leila Mohammadi (Dep. De Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra) i Albert de la Fuente (Dep. Civil and Environmental Engineering, UPC).
L’objectiu principal d’aquest treball ha estat considerar com aprofitar de manera eficient el potencial important dels individus en operacions humanitàries. En aquest estudi s’han avaluat els factors que van afectar el fracàs en les operacions de la cadena de subministrament humanitària després del terratrèmol de Kermanshah, tenint en compte el paper de totes les parts, i centrant-se en les persones que no volien treballar amb organitzacions formals en conjunt.
Després del terratrèmol de Kermanshah, que es va produir el 12 de novembre de 2017, van tenir un paper molt important grups improvisats de civils iranians d’arreu del país. Encara que la majoria d’aquests grups sincerament pretenien ajudar a la societat afectada, les víctimes no van poder beneficiar-se adequadament d’aquestes importants accions humanitàries potencials. Al contrari, aquestes possibles accions van causar alguns problemes durant les operacions humanitàries, com ara el bloqueig de carreteres, la distribució inadequada de l’última milla, el malbaratament de recursos, etc.
L’estudi presenta un marc per a la gestió de la cadena de subministrament humanitària per fer front a futurs desastres a la mateixa àrea o àrees amb característiques similars a l’estudi de cas. Diversos factors influents, com la formació dels actors humanitaris i la gestió integrada, podria augmentar considerablement l’eficiència de les operacions humanitàries de les persones.
El professor Dr. Miquel Àngel Amer ha publicat un article a la revista indexada Chemosensors titulat “Real-Time Detection of the Bacterial Biofilm Formation Stages Using QCM-Based Sensors”, en col·laboració amb investigadors del Group de Sistemes Integrats i Intel·ligents de la UPC, l’Hospital Clínic de Barcelona, i l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid.
Els biofilms bacterians són una de les principals causes de danys relacionats amb les infeccions mèdiques i la contaminació biològica. Així, el 80% de les infeccions totals són causades per microorganismes que formen biofilms. Per tant, el coneixement de les etapes de formació del biofilm és crucial per desenvolupar tractaments efectius per prevenir-los en implants, eines i dispositius mèdics.
Per aquest propòsit, els sensors de cristall de quartz (QCM) s’estan convertint en una bona alternativa als mètodes analítics per al monitoratge en temps real en cultius en medi líquid. En un treball anterior, els autors van descriure un instrument multicanal basat en un sensor QCM de preu assequible. Tanmateix, per tal de validar el seu funcionament, s’han portat a terme mesures complementàries basades en el creixement d’un biofilm bacterià. En el present treball es presenten i discuteixen les mesures que permeten la identificació de les diferents etapes de formació del biofilm.
El professor Dr. Ignasi Florensa i la professora Dra. Kristina Markulin acaben de publicar un capítol titulat “Real or Fake inquiries? Study and Research Paths in Statistics and Engineering Education”, en el llibre “Practice-Oriented Research in Tertiary Mathematics Education, Advances in Mathematics Education”, en col·laboració amb la Dra. Bosch de la Universitat de Barcelona i la Dra. N. Ruiz-Munzón del TecnoCampus de Mataró.
Els Recorreguts d’Ensenyament i Investigació (REIs) són un format d’ensenyament, que tenen el seu origen en la Teoria Antropològica del Didàctic (TAD), basats en la recerca al voltant d’una pregunta oberta. La pregunta generatriu que es planteja al començament del REI és un component crític. De vegades, pot portar cap a una “recerca falsa” quan el propòsit no és respondre la qüestió sinó cobrir determinats continguts curriculars. En aquest article es discuteixen diverses seleccions de preguntes implementades en diferents REIS en cursos de nivell universitari.
