Investigació sobre la comptabilitat ambiental, estudis passats i tendències futures: nou article de Jessica París i Keivan Amirbagheri

La Dra. Jessica París i en Dr. Keivan Amirbagheri acaben de publicar l’article titulat “Investigació sobre la comptabilitat ambiental: estudis passats i tendències futures” a la revista Environment, Development and Sustainability. Aquest treball ha estat realitzat en col·laboració amb el Department of Business de la Universitat de Barcelona.

En aquest estudi s’ha realitzat una anàlisi exhaustiva de les publicacions i citacions en matèria de comptabilitat ambiental des de 1976 fins al 2020. S’han analitzat un total de tal de 1.370 articles indexats de la base de dades Scopus, que es van caracteritzar mitjançant indicadors bibliomètrics com els autors més citats, les revistes, les universitats i els països amb el major nombre de publicacions. Els resultats demostren un augment significatiu de la recerca en comptabilitat ambiental durant el període analitzat, amb 643 articles citats almenys 10 vegades i 1182 articles citats almenys una vegada. A més, s’han identificat els articles més rellevants sobre el tema, així com els països, les institucions, les revistes i els autors principals. Aquesta investigació, realitzada mitjançant un estudi bibliomètric, contribueix significativament a la comprensió de les tendències i l’evolució de la producció científica en comptabilitat ambiental, amb implicacions valuoses per als governs, directors d’empreses i investigadors interessats en millorar les pràctiques de comptabilitat ambiental.

Article presentat a “XXXIII Jornadas de Paralelismo” (JP2023)

El Dr. Andreu Moreno ha col·laborat en l’article “Performance Analysis of a Non-Spatial Agent-Based Model Simulation” presentat a les XXXIII Jornadas de Paralelismo el passat 20-22 de setembre a Ciudad Real.

En aquest article els hem presentat una implementació Repast HPC d’una xarxa social no espacial de codi obert en un model basat en agents. Repast HPC inclou la implementació de xarxes per facilitar el desenvolupament de models paral·lels basats en agents no espacials. Malgrat això, no inclou mecanismes de partició d’agents per distribuir agents entre recursos computacionals. Per tant, la distribució està en mans del desenvolupador. Una mala distribució dels agents implicaria un excés de comunicacions entre processos. En aquest treball s’han desenvolupat dos mètodes de partició de xarxa per comprendre els efectes de la partició simple en una simulació no espacial.

Article publicat a Talanta Open: Avaluació crítica de les metodologies analítiques per a la discriminació del cànnabis i el cànem.

El Dr. Jordi Cruz acaba de publicar un article titulat “Critical evaluation of analytical methodologies for the discrimination of hemp and drug-type cànnabis”, amb en Daniel Gallart-Mateu, Sergio Armenta, Salvador Garrigues i Miguel de la Guardia, col·laboradors del Department de Química Analítica de la Universitat de València, a la revista Talanta Open.

La classificació de mostres de cànnabis com a tipus de cànem o droga és un problema cada cop més gran a tot el món. En aquest article, els autors van seleccionar proves colorimètriques i espectroscòpia infraroja i es van comparar críticament entre les tècniques disponibles. Les mostres de cànnabis amb diferents concentracions de THC i CBD es van analitzar mitjançant dispositius analítics basats en paper (µPAD) mitjançant la reacció colorimètrica de 4 aminofenols, espectroscòpia d’infraroig mitjà de reflectància total atenuada (ATR-MIR) i espectroscòpia d’infraroig proper de reflectància difusa (DR-NIR) .

Per a l’anàlisi µPAD, es van extreure mostres de cànnabis amb metanol i després es van barrejar amb reactius per desenvolupar el complex de colors. D’altra banda, els espectres MIR i NIR es van obtenir directament sobre mostres, i es va utilitzar Partial Least Squares Discriminant Analysis (PLS-DA) per a la classificació del cànnabis. Totes les metodologies seleccionades discriminen amb èxit entre mostres de del cànnabis i el cànem. , sent adequades per ser utilitzades en el camp. A més, es van avaluar les metodologies analitzades juntament amb el mètode de referència, la cromatografia de gasos de acoblada a espectrometria de masses de (GC-MS) i es van comparar des d’un punt de vista de la química verda mitjançant els criteris AGREE.

Article publicat: Avaluació de les operacions humanitàries de la cadena de subministrament després del terratrèmol de Kermanshah

El professor Dr. Keivan Amirbagheri acaba de publicar un article titulat “Avaluació de les operacions humanitàries de la cadena de subministrament després del terratrèmol de Kermanshah”, a la revista Journal of Humanitarian Logistics and Supply Chain Management. Aquest treball ha estat realitzat en col·laboració amb S.M. Amin Hosseini (Dep. Resilience and Sustainability, Resume tech, Barcelona), Leila Mohammadi (Dep. De Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra) i Albert de la Fuente (Dep. Civil and Environmental Engineering, UPC).

Imatge d’arxiu del terratrèmol de Kermanshah (novembre 2017).

L’objectiu principal d’aquest treball ha estat considerar com aprofitar de manera eficient el potencial important dels individus en operacions humanitàries. En aquest estudi s’han avaluat els factors que van afectar el fracàs en les operacions de la cadena de subministrament humanitària després del terratrèmol de Kermanshah, tenint en compte el paper de totes les parts, i centrant-se en les persones que no volien treballar amb organitzacions formals en conjunt.

Després del terratrèmol de Kermanshah, que es va produir el 12 de novembre de 2017, van tenir un paper molt important grups improvisats de civils iranians d’arreu del país.  Encara que la majoria d’aquests grups sincerament pretenien ajudar a la societat afectada, les víctimes no van poder beneficiar-se adequadament d’aquestes importants accions humanitàries potencials. Al contrari, aquestes possibles accions van causar alguns problemes durant les operacions humanitàries, com ara el bloqueig de carreteres, la distribució inadequada de l’última milla, el malbaratament de recursos, etc.

L’estudi presenta un marc per a la gestió de la cadena de subministrament humanitària per fer front a futurs desastres a la mateixa àrea o àrees amb característiques similars a l’estudi de cas. Diversos factors influents, com la formació dels actors humanitaris i la gestió integrada, podria augmentar considerablement l’eficiència de les operacions humanitàries de les persones.

Article publicat a la revista Chemosensors: detecció en temps real de la formació de biofilms usant sensors QCM

El professor Dr. Miquel Àngel Amer ha publicat un article a la revista indexada Chemosensors titulat “Real-Time Detection of the Bacterial Biofilm Formation Stages Using QCM-Based Sensors”, en col·laboració amb investigadors del Group de Sistemes Integrats i Intel·ligents de la UPC, l’Hospital Clínic de Barcelona, i l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid.

Els biofilms bacterians són una de les principals causes de danys relacionats amb les infeccions mèdiques i la contaminació biològica. Així, el 80% de les infeccions totals són causades per microorganismes que formen biofilms. Per tant, el coneixement de les etapes de formació del biofilm és crucial per desenvolupar tractaments efectius per prevenir-los en implants, eines i dispositius mèdics.

Figura 1. Retícula de sensors QCM, càmera termostàtica i placa de Petri amb múltiplex cavitats.

Per aquest propòsit, els sensors de cristall de quartz (QCM) s’estan convertint en una bona alternativa als mètodes analítics per al monitoratge en temps real en cultius en medi líquid. En un treball anterior, els autors van descriure un instrument multicanal basat en un sensor QCM de preu assequible. Tanmateix, per tal de validar el seu funcionament, s’han portat a terme mesures complementàries basades en el creixement d’un biofilm bacterià. En el present treball es presenten i discuteixen les mesures que permeten la identificació de les diferents etapes de formació del biofilm.

Figura 2. Superfície de la superfície active d’un biofilm: (a) canal 2 (24 h d’experiment), (b) canal 4 (24 h d’experiment), (c) canal 1 (48 h d’experiment), I (d) canal 9 (48 h d’experiment).