En el marc de l’assignatura ‘Gestió de la Cadena de Subministraments’, l’alumnat del grau en Enginyeria en Organització Industrial de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha participat en una activitat pràctica basada en el conegut joc de la cervesa (Beer Game). L’activitat ha tingut lloc aquest dijous 29 d’octubre.
L’activitat, organitzada en col·laboració amb l’Institut Kaizen, ha permès als estudiants experimentar de primera mà alguns dels reptes principals que afronten les empreses en la gestió dels seus processos logístics.
Mitjançant una dinàmica de simulació, els participants han assumit diferents rols i han pres decisions relacionades amb la gestió d’inventaris, la realització de comandes i la planificació de la demanda. Durant el joc, han comprovat com les decisions individuals poden generar desequilibris importants en el conjunt del sistema.
Un dels principals conceptes abordats ha estat l’efecte fuet (bullwhip effect), un fenomen pel qual petites variacions en la demanda del consumidor final poden provocar fluctuacions cada vegada més grans a les comandes i els nivells d’inventari a mesura que avancen per les diferents baules de la cadena de subministrament.
Així mateix, l’activitat ha permès aprofundir en les diferències entre els sistemes de gestió Push i Pull, posant una atenció especial en els avantatges dels models basats en la demanda real i en les possibles solucions per reduir l’efecte fuet. Entre aquestes, destaquen la millora de l’intercanvi d’informació, la reducció dels temps de resposta i la implantació de sistemes de reposició més eficients.
Aquesta experiència ha permès a l’alumnat connectar els coneixements teòrics de l’assignatura amb una situació pràctica i reflexionar com una gestió més eficient pot contribuir a reduir costos, optimitzar inventaris i millorar el nivell de servei al client.
Prop de 120 investigadors i professionals d’arreu del món han participat en el 9th European Conference on Industrial Engineering and Operations Management (IEOM), un congrés internacional que ha acollit aquesta setmana l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Es tracta d’una de les principals trobades internacionals en l’àmbit de l’enginyeria industrial i la gestió d’operacions que ha reunit experts de 42 països diferents. Entre els assistents, el congrés ha comptat amb la participació del director de l’EUSS, Ignasi Florensa; el cap del Departament d’Organització Industrial, Keivan Amirbagheri; i els alumnis de la universitat Núria Delriu, Carla Ruiz i Javier Sánchez.
Durant tres jornades, el campus de l’EUSS s’ha convertit en un espai d’intercanvi de coneixement entre universitats, centres de recerca i empreses d’arreu del món. El programa ha inclòs conferències magistrals, sessions científiques, taules rodones i tallers especialitzats dedicats als grans reptes de l’enginyeria industrial: la intel·ligència artificial, la indústria 4.0, la sostenibilitat, la logística o la digitalització dels processos industrials.
El director de l’EUSS va obrir el congrés dilluns 20 de juliol amb una ponència on va parlar de la formació que s’ofereix a l’EUSS i va reflexionar sobre el paper de les escoles d’enginyeria davant els grans canvis tecnològics i socials. En la seva xerrada, Florensa va exposar el seu àmbit d’investigació entorn la didàctica.
Una de les conferències més destacades del congrés va ser la de Dursun Delen, professor de l’Oklahoma State University i una de les figures internacionals de referència en intel·ligència artificial, ciència de dades i analítica empresarial. Amb la ponència Making Sense of AI, Data Science and the Future of Decision-Making, Delen va analitzar el paper creixent de la intel·ligència artificial en la presa de decisions i els reptes que aquesta transformació planteja tant per a la indústria com per a les organitzacions.
La intel·ligència artificial ha estat, de fet, un dels grans fils conductors del congrés. El programa també ha inclòs un panel dedicat a l’impacte de la IA generativa i ChatGPT en la formació dels futurs enginyers, així com diverses sessions centrades en la transformació digital, la manufactura intel·ligent i la presa de decisions basada en dades.
Entre les ponents també ha destacat Núria Delriu, enginyera en Organització Industrial graduada a l’EUSS i actual Key Account Supply a Danone. Amb més de sis anys d’experiència en operacions i cadena de subministrament dins la multinacional alimentària, Delriu ha compartit la seva trajectòria professional dins la multinacional alimentària. Per la seva banda, l’alumni Carla Ruiz, graduada en enginyeria en Organització Industrial, ha parlat del factor humà en el canvi cultural del pas d’una empresa familiar a una gran multinacional. Javier Sánchez, també graduat en Organització Industrial, ha format part del panel ‘Optimising Automotive Operations: Quality as a Core Driver’.
L’alumni Carla Ruiz durant la seva ponència al congrésL’alumni Núria Delriu durant la seva ponència al congrés
Dins la llista de ponents internacionals hi ha estat Olga Battaïa, investigadora reconeguda entre el 2% dels científics més influents del món segons el rànquing Stanford-Elsevier. Battaïa ha reflexionat sobre els desafiaments d’una indústria més humana i sostenible a través de la conferència Human-Centric Manufacturing: Opportunities and Challenges.
El congrés ha incorporat igualment tallers pràctics sobre metodologies d’innovació i millora contínua, entre els quals ha destacat una sessió dedicada al Toyota Production System, considerat un dels models de gestió industrial més influents i estudiats del món, així com activitats sobre emprenedoria i lideratge aplicat a l’enginyeria.
Per al cap d’Organització Industrial de l’EUSS, acollir el congrés ha estat “una oportunitat per reforçar el paper de l’EUSS com a espai de connexió entre la recerca, la universitat i la indústria”.“L’enginyeria d’organització industrial afronta una etapa de transformació accelerada per la intel·ligència artificial i la digitalització, i trobades com aquesta permeten compartir coneixement i impulsar noves col·laboracions internacionals”, conclou Amirbagheri.
El professor de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) del Departament d’Organització Industrial el Dr. Keivan Amirbagheri ha participat en la redacció de l’article 30 years of the Journal of Universal Computer Science: A bibliometric retrospective, publicat recentment al mateix ‘Journal of Universal Computer Science’.
L’estudi realitza una anàlisi bibliomètrica exhaustiva de la revista al llarg de tres dècades (1994-2024), examinant tendències de publicació, estructures de cites i xarxes de col·laboració internacional. Entre les conclusions, destaca l’evolució temàtica de la publicació des de la informàtica clàssica cap a àmbits com la intel·ligència artificial, el deep learning i el big data.
Aquesta col·laboració és fruit de l’estada de recerca el curs 2024-25 a la Universitat Tecnològica de Sydney col·laborant amb el Dr. José María Merigó Lindahl.
La Gemma Coma és alumni de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Va estudiar Enginyeria en Organització Industrial i es va graduar el 2024. Ara treballa com a Consultant Analyst a Deloitte. Un any després d’acabar els seus estudis torna a la universitat per explicar-nos la seva experiència i retrobar-se amb professorat i personal del centre. És la primera entrega de ‘#SomEUSS’, la renovada sèrie de vídeos d’alumnis de l’EUSS.
A la seva feina, la Gemma treballa com a consultora tecnològica implementant sistemes per a empreses per millorar la cadena de subministrament. Una tasca que està “molt relacionada amb el que vaig estudiar aquí, a l’EUSS”, ens diu. Conversem amb ella sobre com el model educatiu de la universitat la va ajudar a esprémer tot el seu potencial i ens explica la seva experiència vivint la vida universitària al màxim: implicant-se a EUSS Motorsport, a la Comissió d’Alumnes, anant d’Erasmus i sent becària.
Per què vas escollir l’EUSS per estudiar la carrera?
Quan vaig decidir que volia estudiar Organització Industrial vaig estar mirant universitats i vaig veure l’EUSS. Preguntant, em van dir que era una universitat molt familiar, on hi havia una atenció molt personalitzada cap a l’alumne. Em vaig acabar decantant per aquest tracte que jo també volia tenir en venir a la universitat.
I, concretament, per què Organització Industrial?
És una carrera que combina molt bé el que és la part de negoci, que a mi m’agradava molt, i la part més tècnica. En mirar carreres vaig veure que aquesta tenia els dos vessants i que podia esprémer el que a mi m’agradava: la part de negoci i gestió amb la part més tècnica de coneixement, de processos, de la cadena de subministraments, etc.
“En l’àmbit laboral em veig molt segura perquè noto que a l’EUSS m’han donat un nom i un cognom han espremut tot el meu potencial”
Un record de l’EUSS?
Realment tinc molts records, però n’hi ha un en especial que sempre recordem amb els meus amics de la universitat. Va ser el “Pas de l’Equador” que vam fer a segon de carrera. Va ser un moment molt xulo, pel canvi que suposava i per compartir-ho d’una manera diferent amb els meus companys i companyes.
Què t’ha aportat l’EUSS al teu dia a dia laboral?
Quan recordo el meu pas per l’EUSS, penso en l’ambient tan proper que hi ha aquí entre professorat i alumnat. És tot tan personalitzat que això t’enforteix molt i et dona molta seguretat. En aquest sentit, jo ara, en l’àmbit laboral em veig molt segura perquè noto que aquí m’han donat un nom i un cognom i m’han donat molta importància, han espremut tot el meu potencial. Em veig quan tinc reunions amb clients, amb els meus caps o sessions d’equip i penso en l’atenció que jo vaig rebre aquí a l’EUSS.
També el fet que aquí es treballa molt en grup fent presentacions m’ha permès desenvolupar-me millor en situacions similars a la meva feina. Són aptituds que m’ajuden a poder fer millor la meva feina en el meu dia a dia.
Vas participar també de l’equip d’EUSS Motorsport, oi?
Sí, a primer de carrera em vaig apuntar a l’equip perquè pensava que em podia aportar molt laboralment. Ho vaig veure com una gran oportunitat per després poder fer un salt laboral i poder aprendre molt més. I, de fet, ara mateix, en l’àmbit laboral, tot el tema de processos que jo vaig aprendre dintre de l’equip, el tema de gestió d’equips, de seguiment de KPIs, dels objectius… Totes aquestes coses que vaig aprendre gràcies a eines que teníem a l’equip m’han ajudat molt a poder aportar-ho a terme en el meu dia a dia.
“Per mi l’EUSS és casa, i per això m’agrada molt tornar-hi”
Vas viure l’experiència universitària al 100%.
Realment sí, també em vaig apuntar a la Comissió d’Alumnes de l’EUSS (CAEUSS). Jo tenia moltes ganes de poder ser un pont entre alumnat i professorat. Estar a la comissió d’alumnes era perfecte per poder muntar coses i conèixer les preocupacions dels alumnes que jo podria acabar traslladant. El que més em va agradar va ser poder muntar coses per l’alumnat: tornejos, accions solidàries, una barbacoa, entre altres.
Com vas viure ser becària a l’EUSS?
Ser becària a la universitat em va ajudar a poder estudiar aquí. Al final és una ajuda que et donen des de la universitat. Et permeten fer un treball per la universitat que és totalment compatible amb els estudis. Jo vaig estar de becària a Publicacions i després vaig estar a Gestió Acadèmica.
No vas parar quieta tampoc, oi?
De fet, no, –riu. Vaig anar d’Erasmus a Praga, a Plzen. Jo recomanaria anar d’Erasmus perquè crec que va molt bé sortir de la teva zona de confort. Arribar a un altre país amb una altra cultura, un altre idioma… L’Erasmus també t’ajuda a veure com el món de l’enginyeria funciona a altres països i a poder-te nodrir de tot el que hi ha fora, conèixer nova gent, tenir uns altres professors, adaptar-te a un altre ambient, a fer pràctiques en aquell país.
Com és tornar de visita a la universitat?
Jo sempre dic que per mi l’EUSS és casa, i per això m’agrada molt tornar-hi. D’aquesta universitat valoro, i ho comparteixo amb tots els meus companys, que hi hagi grups tan petits a classe. Això fa que el professor pugui atendre les teves necessitats i que tu puguis aprendre moltíssim. La proximitat porta al fet que no et faci por ser jutjat i a anar en qualsevol moment al despatx del professor a preguntar. També tens un bon ambient familiar a la universitat, tant a la recepció com a gestió acadèmica, com al bar o a totes les aules. Això fa que et sentis com a casa. I, finalment, un punt destacable també són les pràctiques. En ser un grup tan petit, hi ha moltes pràctiques a totes les assignatures i això t’ajuda molt a posar en pràctica la teoria apresa a classe. Jo considero que ha après moltíssim gràcies al fet que hem pogut fer moltíssimes pràctiques i a què hem tingut els professors sempre al nostre costat.
“Abans de ser enginyers, hem de ser persones”. Aquesta frase, que el Pep Nogués recorda encara avui d’un dels seus professors a l’EUSS, resumeix molt bé el seu recorregut: tècnic, sí, però sempre amb una mirada humana, inquieta i emprenedora.
Alumni d’Enginyeria en Organització Industrial a l’EUSS, el Pep és avui CEO i cofundador de Norau Mèxic, una empresa especialitzada en construcció elèctrica i eficiència energètica amb projecció internacional. Des de Moldàvia fins a Mèxic, passant per una experiència intensa a l’EUSS, on va viure iniciatives com l’UniRaid, el seu camí l’ha portat a liderar projectes propis, amb passió i molta perseverança.
En aquesta nova entrevista de l’Open Circuit | Alumni Experiences, en Pep Nogués ens explica què el va portar a emprendre, sense oblidar els valors que el van formar.
Quan i com vas saber que volies ser enginyer?
La veritat és que tinc precedents a la família: el meu pare és enginyer elèctric, i els meus tiets, alguns enginyers d’altres arquitectes. És a dir… tots estaven una mica en aquesta branca més tècnica. Des de ben petit els havia sentit parlar de la seva feina, del què feien.. I sempre m’havia interessat bastant. La meva trajectòria des de l’ESO ja anava una mica aquí i vaig acabar estudiant enginyeria.
Per què Enginyeria en Organització Industrial i no una altra especialitat?
El meu pare és exalumne dels Salesians i d’aquí vaig descobrir l’EUSS. Com que m’interessava l’enginyeria, ja vaig optar per venir aquí. Primer m’interessava molt l’Enginyeria Mecànica, però a partir de tercer em vaig passar a Enginyeria en Organització Industrial, que està més enfocada a la direcció d’empresa. De petit m’agradava el món del motor, els cotxes, les motos… però a partir de tercer hi ha molt càlcul d’estructures i vaig veure que jo tirava més per un perfil més comercial, més d’Administració i Direcció d’Empreses. Per això em vaig canviar d’especialitat.
Quins records tens de la teva etapa a l’EUSS?
Vam ser la primera generació que va participar a l’UniRaid. Participar-hi no només ens va permetre convalidar crèdits, sinó que a més et permetia viure una experiència molt “xula”, on també desenvolupes molt el tema tècnic de motor. Pels qui ens agraden els cotxes, poder preparar un cotxe antic per fer un raid al Marroc és tota una aventura. És divertit i aprens moltíssim. Aquesta és una etapa que recordo amb molt d’afecte.
A més, de les millors amistats que encara tinc s’han forjat aquí, a l’EUSS, i sí, em fa molta il·lusió cada vegada que hi vinc.
De quin professor no te n’oblidaràs mai i per què?
Te’n diré dos, que diria que ja no estan treballant a l’EUSS, però que a la meva època hi eren. Un és l’Alexandre Damian, que ens donava ètica i assignatures més humanístiques. Sempre ens deia que abans de ser enginyers, havíem de ser persones. Això em va quedar molt gravat amb ell.
Després també recordo a en Jesús Sols, que ens donava Matemàtiques i Càlcul a primer, i Estadística a segon, em sembla. Sempre vam tenir molt bona relació i el recordo amb molt d’afecte.
Què és el que més t’ha servit del que has après a l’EUSS?
Crec que a part de tota la part d’estudis com a tal, tota la part de disciplina. És una universitat que requereix esforç, que has d’estar molt al dia en les assignatures i crec que la disciplina i la constància, al final, és la base de tot èxit.
Quina va ser la teva primera feina com a enginyer?
La meva primera feina com a enginyer va ser a l’estranger, abans de fer les pràctiques de la carrera. Vaig estar treballant a Moldàvia, a una empresa que feia fabricació d’accessoris per sostres de cases i edificis, i temes de canals pluvials. Vaig estar-hi quatre mesos. Després, la meva següent feina ja va ser a la branca que estic ara, que és d’eficiència energètica i energia elèctrica, i ja va ser aquí a Barcelona.
Per què decideixes emprendre?
Va ser un conjunt de coses. Jo sempre he sigut bastant inquiet, des de petit. Sempre he treballat, des dels setze anys, i sempre he estat buscant la manera de treure benefici d’alguna cosa, m’ha agradat liderar projectes, etcètera. I això és un punt important.
Després crec que, després d’uns anys treballant en una empresa del sector com la meva, vaig acabar sent una mica expert en el tema, tant en la part tècnica com en la part comercial. Controlava bastant el que estàvem fent. I a més, va resultar que a l’empresa a la qual estava no li anaven massa bé les coses i jo no compartia el punt de vista de la direcció. En aquest moment vaig dir-me: bé, doncs animem-nos a emprendre i potser ho podrem fer d’una altra manera.
Crec que la part bona d’emprendre és poder liderar un projecte propi, fer les coses una mica com a tu et venen de gust i com creus que s’han de fer. També és molt divertit quan veus que les coses comencen a funcionar. La veritat és que nosaltres, personalment, portem molts mesos patint perquè al final tirar endavant un negoci és complicat, però una vegada comences a complir objectius i comencen a venir els èxits, també estàs molt feliç i és una satisfacció molt gran el poder dir: “vam apostar per això, hem tirat endavant i funciona”.
A què us dediqueu a Norau Mèxic?
Som una empresa de construcció elèctrica, ens dediquem a obres de baixa mitja tensió industrial, fotovoltaica i temes de bateries, i després també a tot el tema d’operació i manteniment d’instal·lacions elèctriques industrials.
Com és el teu dia a dia com a CEO?
Jo sóc soci fundador, però a part, dintre de l’empresa, com a operatiu, sóc el CEO, i també porto part de la Direcció Comercial. Llavors, el meu dia a dia és bàsicament veure l’estratègia de l’empresa, el desenvolupament del negoci. Ara estem pensant a obrir en altres països, per exemple. També em dedico a la part més comercial de clients estratègics, dels clients més grans.
Què és el que més t’agrada del que fas? Per què?
Amb tota la part comercial conec gent nova cada setmana. Això és molt “xulo”. També viatjo molt, Mèxic al final és un país molt gran i vas de punta a punta. Coneixes gent diferent, cadascun amb la seva història, perfil… tot això també t’ajuda a obrir una mica la ment i veure coses diferents que després potser et poden aportar.
Notes molt d’impacte cultural vivint i treballant a Mèxic?
A Mèxic, el primer que t’impacta és l’ordenació pública. És molt diferent, ni millor ni pitjor, però és una altra cultura. I això sempre et sobta quan arribes, és un punt més, potser, de dificultat d’adaptació. Però, en general, és un país amb moltes oportunitats. Al final hi ha moltíssima indústria que fabrica pels Estats Units i que exporta a tot el món. No només Mèxic, també Colòmbia, Perú, Xile… Són països que en els pròxims anys segurament que creixeran molt en aquest sentit.
Quin consell li donaries els actuals estudiants de l’EUSS?
Sobretot, ser constant, ser molt perseverant i perseguir el que vols. Els diria que has de ser molt viu i estar atent a l’entorn per aprofitar les oportunitats. Perquè al final crec que, a vegades, se’ns presenten bones oportunitats que desaprofitem.
