Tag Archives: Organització Industrial

Entrevista a Elena Jal Calabaza, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

Posted on by

Elena Jal Calabaza es va graduar en Enginyeria en Organització industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) el 2011. Després dels seus estudis, va decidir provar sort a Anglaterra per a aprendre anglès, la qual cosa la va portar al món del Marketing. Actualment viu a Fiscal (Osca), la seva població d’origen, on treballa a DigitalFis, la seva pròpia agència de marketing digital. El camí de l’emprenedoria va sorgir de la seva pròpia inquietud per aprendre i viure noves experiències. “Sempre he estat molt inquieta, amb moltes idees”, compte l’aragonesa. Malgrat haver-se allunyat del perfil d’enginyer, assegura que tot es complementa perquè “en el que faig també hi ha molta mètrica i molta anàlisi”.

Ara, a més, l’Elena també compagina el seu negoci amb la gestió d’un parking de campers i autocaravanes, d’un co-working i com a regidora de Fiscal i consellera comarcal de Sobrarbe. “M’agrada molt el meu poble i ser a l’ajuntament també és molt enriquidor”, apunta.

Amb l’Elena obrim un nou capítol de la sèrie d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences, per a conèixer la trajectòria laboral del nostre antic alumnat.

Per què vas decidir estudiar enginyeria a l’EUSS?

Vaig estudiar enginyeria a l’EUSS perquè és una universitat més petitona que la resta i era una cosa que ens agradava. Quan surts [de la població de Fiscal], en el meu cas amb 17 anys, i vens aquí, a la ciutat, això de tenir un tracte més pròxim i més directe amb la universitat i amb els professors és una cosa que et motiva a triar. Després, aquesta era una carrera que, fa 13 anys, era nova, i tampoc estava a molts llocs.

I vam veure una mica la carrera de la universitat, una mica la història i tal i ens va agradar. Després Barcelona és un lloc que sempre ens ha agradat, tenia amics que també anaven a Barcelona de l’institut i també la residència estava molt prop de la universitat, llavors va ser com tot molt perfecte i res vaig triar l’EUSS… i aquí vaig començar.

 I quins records guardes de la teva experiència a la universitat?

La veritat que molt bons. Van ser quatre anys molt bons. Vaig conèixer gent increïble, dels quals molts continuem tenint relació, continuem quedant. I després la part que ja he dit abans de tenir accés als professors, de no ser un número, sinó tenir nom i cognoms i que et coneguin. I això s’agraïa molt.

Al final podies tenir mil dubtes o revisar un examen o el que sigui i podies quedar amb ells molt fàcilment. El “Passa’t pel despatx” o a classe aixecar la mà i dir “Disculpa, pots repetir?”, eren coses que, la veritat, que s’agraeixen molt. M’ho vaig passar molt bé, quan calia estudiar, estudiava, però després teníem un grup molt maco i van ser uns anys molt bons. Va ser una bonica experiència i jo la recomanaria, sens dubte.

Què vas gaudir més en aquesta etapa?

En general, el que més m’agradava era tot el tema de pràctiques i laboratori o quan anaves a fer alguna visita a una de les empreses per a veure una mica com funcionen els processos, la pròpia indústria o com és aquí el personal, com s’organitzen, etc.

No era només estar a classe i estudiar, i exàmens, sinó tota la part de treballs o de fer treballs en grup, anar a visitar empreses o conèixer els processos. Aquesta part t’enriqueix molt.

Com vas començar en el món laboral?

No tenia molt clar per on anar i vaig decidir anar-me’n a Anglaterra tres mesos, a la part nord, per fer un voluntariat, perquè l’única cosa que sabia més o menys era que volia aprendre anglès, molt necessari per al món laboral.

Després me’n vaig anar a Londres, on vaig estar gairebé tres anys i aquí va ser on vaig començar en el món laboral. Vaig començar en la recepció d’un restaurant, després en una startup fent una mica més coses com d’oficina, màrqueting i tal.

En la carrera havíem donat una mica de màrqueting. I llavors, vaig estar uns sis mesos en una empresa que venien mobles de disseny, i allà, vaig fer l’entrevista, sense tenir pràcticament molta idea del que anava a fer, i em van agafar.

Què tenen en comú el màrqueting i l’enginyeria?

Entenc que pel perfil amb el qual surts de la universitat d’Enginyeria, un perfil així com més d’anàlisi, perquè la part que jo vaig començar, que és ara també a la qual més em dedico, és tota la part de posicionament de Google Ads. Aquí també hi ha molta mètrica, hi ha molts números, hi ha molta anàlisi.

Per què vas decidir emprendre?

Perquè sempre he estat molt inquieta, amb moltes idees. I al final perquè vaig dir, “si ho vull fer, doncs què millor que el meu poble, no”? Vaig tornar al meu poble, a Fiscal, i vaig emprendre el negoci de l’agència de màrqueting.

La meva intenció era, tot el que havia après a Londres, doncs traspassar-ho aquí. Llavors ara mateix tinc una mescla entre clients locals, després clients més grans a nivell nacional i després mantinc la relació amb els companys de Londres. Llavors col·laboro amb ells en projectes i continuem treballant amb Anglaterra, amb França, amb els Estats Units.

I això és la veritat que m’aniré molt contenta perquè puc estar on jo vull, en aquest cas és el meu poble, però que si demà decideixo una altra cosa, agafo el meu portàtil i me’n vaig i no em canvia molt la vida. Així que agraïda d’haver estudiat enginyeria, que m’ha obert moltes portes.

Per a mi, és el millor que he fet en la meva vida, perquè t’ensenya també moltes coses.

Com t’imagines en de deu anys?

Ara mateix no canviaria res. Però el que he dit abans, que si en algun moment pel que sigui haig de canviar de lloc, la meva vida tampoc canviaria molt a nivell laboral. Tinc moltes idees, però de moment, amb aquest tema del màrqueting, la veritat és que ja em funciona molt bé, cada vegada tenim més feina. I després, també estic encantada de poder ajudar també a la gent d’aquí, de la meva zona, com a regidora i consellera comarcal.

Quin consell donaries als nostres estudiants?

Jo els diria que persegueixin els seus somnis, que gaudeixin molt, perquè l’època d’estudiants és la millor, que siguin responsables i siguin conscients de la situació. Que al final te’n vas fora de casa i la universitat, l’allotjament, el menjar, el transport i tot té un cost.

És un esforç que fan els teus pares, aprofita’l. És una oportunitat per a formar-te, per a després fer el que vagis a fer. I que li posin ganes a tot, que tot s’aconsegueix.

Entrevista a Carla Romero, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

Posted on by

La Carla Romero va estudiar Enginyeria en Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) seguint la seva passió pels números, la gestió d’empreses i la tecnologia. Va conèixer la carrera d’Enginyeria en Organització Industrial per casualitat, però de seguida va saber que era el grau que havia de cursar.

Actualment, treballa com a coordinadora del departament Demand planing d’HIPRA, empresa farmacèutica biotecnològica enfocada a la prevenció de la salut. Aquí es dedica a la previsió de vendes en coordinació amb les més de 40 filials internacionals que té l’empresa.

La Carla és la nostra nova candidata de la sèrie d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences.

Per què vas estudiar Enginyeria en Organització Industrial?

Bàsicament, a mi sempre m’ha agradat molt el tema dels números. Quan estudiava batxillerat, em va començar a cridar l’atenció el que és la gestió d’empreses. Em vaig decantar per la branca tecnològica amb l’assignatura d’economia d’empresa, que crec que es deia així en aquell moment. Quan vaig començar a mirar el tema de les carreres universitàries i què fer o què no, jo no coneixia realment aquesta carrera. Va ser un amic meu qui em va dir: “Vaig a les portes obertes d’aquesta carrera a l’EUSS”. Jo, per curiositat, li vaig preguntar: “En què consisteix, de què va?”. Quan em va explicar que era un mix de la part més tecnològica de l’enginyeria amb la part més empresarial, va ser com que a mi també em cridava molt l’atenció. I res, vaig anar un dia a les portes obertes i vaig tenir claríssim que l’havia de cursar.

En què va consistir el teu treball de fi de grau?

Bé, al final, com qualsevol projecte o idea, ve de una necessitat. I a mi en aquell moment m’agradava molt, i m’agrada també ara, cuidar-me i menjar bé. Em trobava amb que en diferents llocs com hospitals, escoles, a la universitat, o en els llocs de treball etc., menjar alguna cosa ràpida i saludable era molt complicat i, fins i tot, car. Si volies anar, per exemple, a una màquina expenedora, et trobaves amb que tot el que hi havia eren productes ultraprocessats, amb sucres, etcètera, i em faltava potser una part més saludable. I bé, arran d’aquí se’m va ocórrer la idea de fer una màquina expenedora on, bàsicament, el que sortia eren amanides on tu triaves la base, els toppings i la salsa… si és que en volies.

Com va ser el teu pas al món laboral?

Bé, al final com et poses a fer pràctiques quan encara estàs estudiant, durant un temps compagines les dues coses. Al matí estudies, a la tarda treballes o fas pràctiques i gairebé sense adonar-te’n, vas deixant la part dels estudis i ja comences en el món laboral. Crec que l’etapa de la universitat t’aporta coses molt bones que pots aplicar després a les pràctiques, però no se’t fa dur.

En què consisteix la teva feina a HIPRA?

A HIPRA treballo al departament de Demand planning. El que fem allà és, bàsicament, analitzar les previsions de venda de cada filial, per cadascun dels productes que distribuïm. HIPRA és una empresa farmacèutica que fa tots els processos de gestió de la cadena de valor: des de la I+D, la investigació, fins que el producte arriba al client final, passant per producció, etcètera. Com aquests productes es venen en diferents països arreu del món, en concret a 100 i pocs països, a través de 40 i pocs filials, doncs al final cada filial envia les seves previsions de venda, que és el que creuen que vendran aquell any. Al final aquests informes no deixen de ser comercials i el que fem és filtrar aquesta informació. Qüestionar aquesta previsió, veure realment si té sentit o si no… Fer una anàlisi profunda d’aquestes dades, juntament amb la informació que pots tenir de mercat, dels comercials, de l’equip de màrqueting, perquè per a tu la previsió és un simple número. És un número que, sense una informació qualitativa darrere, perd sentit. El que fem al meu departament és completar tota la informació que tenim externa de negoci, i arribar a una previsió el més ajustada possible a la venda real que serà.

Què destacaries del mètode d’ensenyament de l’EUSS?

Crec que el que més podria destacar de l’EUSS és la part pràctica. Ja no només és el concepte aconseguit a les classes teòriques, sinó després saber aplicar-ho a la realitat. Això implica treballar amb diferents persones, que cadascú veu les coses a la seva manera, i t’obliga a anar adaptant-te, coneixes nova gent i noves maneres de treballar. Crec que això t’ajuda a llarg termini quan vas a treballar amb gent que no coneixes, que cadascú és diferent.

Després també podria destacar molt el nombre de presentacions, de treballs que després es tenien que presentar per ajudar a perdre la por o la vergonya. O t’ajudaven a guanyar fluïdesa, que això també, almenys en el meu dia a dia, és important perquè tinc bastantes presentacions o reunions. Crec que això també va ser un punt molt important. Podria destacar també el treball en equip, com comentava, el fet de fer pràctiques o projectes implicant doncs treball en equip i ja és el que he comentat.

Què els diries als alumnes que acaben de començar a l’EUSS?

Doncs que aprofitin molt tota la part de gestió de projectes; és a dir, pràctiques o treballs, que dèiem, o presentacions… Si tens por, aprofitar aquestes oportunitats per perdre-la; que, si s’ha de presentar, dir, “soc jo qui presento i a més qui trenco el gel”. Aprofitar també quan fas aquests treballs, ajuntar-te amb diferents persones per veure diferents punts de vista o maneres de fer, de treballar, de veure les coses, de pensar… que això també ajuda molt quan entres al món laboral.

Què t’agradaria fer en el futur?

El meu objectiu seria seguir aprenent i seguir aportant en l’àmbit de la logística. M’agrada molt la part de demanda. Crec que és un món bastant nou que ha nascut fa uns anys, als Estats Units, i ara està venint cada vegada amb més força cap aquí. Arran del COVID, a més, encara jo crec que se li està donant molta més importància a la necessitat de fer una bona previsió de venda. I bé, al final doncs és un bon meló per obrir i crec que hi ha molt de camp per recórrer.

Entrevista a Mireia Juny, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

Posted on by

Mireia Juny va estudiar Enginyeria en Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i actualment treballa com a responsable del pla estratègic en Actel Group. En la seva etapa com a estudiant va estar treballant com a becària a la biblioteca de l’EUSS, una oportunitat que és única respecte altres universitats i que valora molt positivament. A més, el que més destaca de l’EUSS és l’aposta per aprendre fent pràctiques perquè molts coneixements dels quals s’adquireixen fent treballs en equip s’apliquen després en el món laboral.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Jo recordo que no sabia el que volia estudiar. De fet, sabia el que no volia estudiar. I en el què volia estudiar, jo no sabia si era una enginyeria, Administració i Direcció… Un dia, al Saló d’Ensenyament, vaig veure aquest grau, vaig mirar el programa, quines eren les assignatures i em va encaixar. No vaig tenir cap dubte i em vaig apuntar.

Com va ser la teva experiència a l’EUSS?

Tinc molt bon record; vaig estar els quatre anys com a becària a la Biblioteca i penso que és una oportunitat que es dona als alumnes de poder col·laborar amb l’escola i també és una ajuda per al finançament dels estudis. Això s’ha de valorar molt positivament perquè no totes les escoles ofereixen aquesta possibilitat.

Com valores la formació de l’EUSS a través de les pràctiques?

Jo penso que ajuda bastant el fet de treballar amb pràctiques. No sols pràctiques empresarials, sinó dedicar més o menys el 50% del teu temps a fer treballs, sobretot treballs en equips, perquè això t’ajuda en el món laboral quan es treballa per projectes. Aquests són en equips i aprens a com treballar en equip, saps com posar-te d’acord, com cedir també alguns processos. També aprens a treballar amb equips multidisciplinaris, ja que moltes vegades en el món laboral estàs interactuant amb altres departaments i és molt important saber treballar amb persones que tenen altres punts de vista. I també penso que és molt important el fet que treballem amb un entorn canviant. A l’EUSS, treballant en pràctiques t’estàs plantejant els reptes que tu no coneixes. I això passa en el món laboral i és molt important saber-se adaptar aquests canvis i adaptar-se el més ràpid possible.

Quina valoració fas del teu pas per l’EUSS?

Ho definiria com una gran experiència des del primer a l’últim dia. És a dir, que en tot moment et pots sentir acompanyat, secundat, sempre tens a algú que et dona suport o algú a qui acudir, sigui què sigui el teu problema o la teva inquietud. També m’agradaria destacar que els estudis estan molt adaptats al món actual, ja que s’adapten al que les empreses estan demanant i a les habilitats que també són necessàries per a tenir una feina.

En què t’ha ajudat la teva experiència amb el TFG?

M’ha ajudat, i encara m’està ajudant avui dia, ja que es tractava de la implantació del Power BI. És una eina molt potent que encara s’està usant i em va ajudar per a aprendre a tractar amb gran quantitat de dades i també fer una anàlisi quantitativa i qualitativa d’aquests. Avui dia és molt important saber treballar amb ells, saber sintetitzar i saber treure conclusions.

Amb quins reptes t’has trobat a la teva vida laboral?

Jo crec que el principal repte va ser quan vaig començar a treballar a Actel Group, que és una empresa del món agroalimentari. Jo no tenia gran coneixement d’aquest sector perquè estava treballant en un altre. I vaig haver d’aprendre com funciona, quins són els interessos, cap a on evoluciona, quines són les tendències… I el repte va ser aquest; el fet de saber-te adaptar al canvi. També saber ser, com diríem, una esponja, i aprendre tot el que puguis. I això també s’aprèn a l’EUSS.

Per a quins aspectes del dia a dia t’han servit aquests coneixements?

Per a saber cap a on va el negoci, també és molt important saber què hi ha darrere. A vegades hi ha coses que pensava que no podria aplicar mai, com per exemple alguns coneixements de ciència i tecnologia dels materials, que realment els estic aplicant per a veure quines màquines són les que millor s’adapten al nostre negoci i a partir d’aquí crear l’estratègia de negoci.

On et veus en un futur a llarg termini?

És una pregunta complicada. La meva meta és continuar creixent professionalment i penso que en aquest sector. El sector alimentari és un sector que m’agrada, em motiva, em motiva a continuar aprenent, veure cap a on està anant, quins són els nous projectes que estan sorgint, cap a on s’està innovant… Jo crec que la meva meta seria veure cap a on evoluciona el sector i poder participar en projectes disruptius d’aquest sector com, per exemple, nous projectes que estan sortint de Proteïna Alternativa.

Què li diries a algú que està pensant a estudiar aquesta enginyeria?

Que no s’ho pensi, que la faci. És una carrera que és una amalgama de moltes assignatures, de molts àmbits, i jo penso que s’adapta els requisits que hi ha avui dia a les empreses. I que si hi ha ganes tot es pot fer que no s’ho pensi.

Com és la relació amb altres alumnes i professors de l’EUSS?

A vegades no són relacions que tu veus en el dia a dia, però després d’haver passat quatre anys passant el teu dia a dia amb aquestes relacions, perquè són duradores i saps que tot i que no les vegis cada dia, és una bona relació. Amb els profes de l’EUSS, la relació quan estàs a l’escola és molt bona, sempre és de proximitat. Quan tens qualsevol dubte, tens el seu contacte, pots anar al seu despatx que té la porta oberta el 99’9% de les vegades i pots preguntar. A vegades no tens el contacte, però si que tens un contacte de Linkedin i quan veus el que van aconseguint, te n’alegres per ells, perquè penses “ostres, el seu treball també té recompensa”. I nosaltres, com a alumnes, segurament també hem aportat el nostre granet de sorra perquè avui dia s’acabi aconseguint aquesta fita.

10 alumnes del grau en Enginyeria en Organització Industrial de l’EUSS viatgen a Holanda per la fase final del seu projecte internacional sobre Sustainable Business

Posted on by

Durant la setmana de l’11 de desembre, 10 alumnes de l’EUSS han tingut la gran sort de participar en el primer Blended Intensive Program (BIP), organitzat pel Departament d’Organització Industrial de l’EUSS.

Aquest programa consistia en observar i analitzar dinàmiques industrials reals en empreses establertes a Holanda, a fi de proposar a través del treball en equip, alternatives de millora a problemàtiques exposades per aquestes companyies. En aquesta ocasió, l’àmbit d’estudi d’aquest projecte internacional va ser el negoci sostenible (Sustainable Business).

Aquest programa ha estat fruit de la col·laboració entre l’amfitrió Holandès, la Hanze University of Applied Sciences (Groningen) on hi col·laboraven 9 estudiants i 2 membres del professorat, la Vaasa University of Applied Sciences VAMK amb 10 estudiants i 2 professors, i l’EUSS amb 10 alumnes i 2 professors.

Tots els equips, els quals estaven formats per integrants de les tres universitats, de manera equilibrada, més un professor-tutor de qualsevol de les tres universitats, tenien assignats una empresa diferent. Les empreses que han format part d’aquesta primera edició del programa van ser: Phillips, M&G Group, Friesland Campina, Cosun Beet i Avebe.

L’alumnat de d’Organització Industrial coneix les empreses que participaran a l’assignatura de Projectes d’Organització Industrial

Posted on by

El passat dimecres 18 d’octubre es va celebrar la presentació de les empreses que participen i col·laboren a l’assignatura de Projectes d’Organització Industrial (PROI).

L’objectiu d’aquesta assignatura és que l’alumnat abordi amb equips de treball projectes reals d’exploració i que desenvolupi oportunitats de millora.

En aquesta ocasió, es va comptar amb la participació d’Interflex i amb Electrònica de Precisió (EDEP).