Primavera Alarcón, alumni d’Organització Industrial: “L’EUSS és una universitat molt acollidora”

Si una cosa es pot destacar de la Primavera Alarcón és la seva passió per explorar món: va cursar els seus estudis en Enginyeria en Organització Industrial entre el Perú, el seu país de naixement; Barcelona, a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià; i Múnic, on va poder gaudir d’un Erasmus durant tot un semestre. Actualment, és Import Manager LATAM a la seu de Hars & Hagebauer a Rotterdam, a Holanda. “Una de les coses que més m’agraden de la meva feina és estar connectada al meu país natal i a la meva cultura des d’Europa”, confessa.

Ja fa dos anys que la Primavera es dedica al comerç internacional, des del departament d’importació i exportació d’aquesta companyia comercialitzadora de fruites i vegetals de tot el món. Amb ella hem recordat la seva etapa universitària a l’EUSS, en un nou capítol del cicle d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences. “A l’EUSS em vaig sentir especialment molt ben acollida”, remarca.

Per què vas estudiar enginyeria?

Recordo que quan vaig acabar l’escola no sabia realment què estudiar. Tenia moltes idees al cap, però intentava evitar enginyeria perquè vaig tenir una mala experiència amb l’assignatura de física i vaig pensar que l’enginyeria era tot física. Però parlant amb familiars i amb amics, em van dir que Enginyeria industrial era una carrera que s’adaptava molt al que jo estava buscant i que no em preocupés per la física. Al final, podia enfocar-me en altres assignatures, fins i tot d’empresa. Estudiar enginyeria en Organització Industrial va ser una de les millors decisions que vaig prendre quan era adolescent.

Com vas arribar a l’EUSS?

Vaig començar la carrera al Perú, d’on soc, i vaig fer més o menys tres anys. Després vaig decidir mudar-me a Barcelona per motius familiars. Va ser un procés bastant emocionant, però alhora el vaig viure amb molts nervis, perquè era tot nou per a mi. Crec que els estudis van ser el camí més fàcil per a fer aquest salt, perquè ja anava amb una universitat triada, un programa, unes classes i sabia que coneixeria gent fàcilment.

Però, així i tot, la meva vida començava de zero, no coneixia a ningú i els meus amics es quedaven al Perú. Tot aquest procés era bastant complex i recordo que tots aquests petits detalls em preocupaven. Però al final em vaig adaptar bastant bé.

Et vas sentir ben acollida?

Barcelona és una ciutat bastant internacional, bastant acollidora, i l’EUSS especialment. Va ser una experiència bastant bonica, sobretot en ser una universitat petita enfocada a l’enginyeria.

També te’n vas anar una temporada a Múnic d’Erasmus. Com va ser l’experiència?

Múnic em va semblar una bona opció. En estudiar enginyeria, m’havien dit sempre que a Alemanya hi havia moltes empreses del sector. A més, volia experimentar viure al nord d’Europa. Em va agradar molt l’experiència, la veritat, no solament en l’àmbit professional, també personal. A Múnic et trobes amb una altra cultura i un altre clima. Estar lluny de casa, de la teva família, en un país en el qual no parlen el teu idioma, aprendre a cuinar… En definitiva, sobreviure! I més perquè jo vaig decidir pagar-m’ho i, en general, Alemanya és una ciutat bastant cara. Recordo que l’últim mes em vaig quedar sense diners i aquí ja vaig haver de trucar la meva mare [riures]…

Va ser un repte professional i personal i la veritat és que ho recomano molt. Van ser només sis mesos, però suficient i necessari per a començar la meva carrera professional.

Com recordes aquesta etapa universitària?

Com un moment bastant emocionant. Vaig començar al Perú i després vaig venir a Barcelona i a l’EUSS. Vaig tenir bastant suport, no només del personal de l’EUSS i els professors, també dels companys. Recordo que, clar, en convalidar assignatures no tenia un programa específic com la resta, feia algunes assignatures el primer semestre, unes altres el segon… i llavors havia d’anar combinant. Hi havia companys que jo veia potser una vegada per setmana!

Però no va ser un problema, perquè l’EUSS és una comunitat petita i familiar. Em veia amb els companys a la biblioteca, a la cafeteria i, òbviament, de seguida ens coneixíem, ens saludàvem i compartíem els apunts. Tot això em va ajudar moltíssim a crear un grup molt bonic de persones.

També vas formar part del primer equip d’EUSS MotorSport. Què pots explicar-nos?

Va ser un altre repte. Tot era molt nou, jo no havia tingut contacte anteriorment amb el sector de l’automoció, com sí que el tenien altres companys de Mecànica, per exemple. Vam ser els primers a formar l’equip, érem un grup de 14 o 15 estudiants. Jo em vaig enfocar més en la part de Màrqueting Sports Sponsorship i la part de redacció del pla de negocis.

Va ser realment com entrar en el món laboral real, perquè no és un projecte que has de redactar i presentar: has de construir un monoplaça. Per això necessites diferents materials, diners i coneixements, moltes coses que havíem d’aconseguir per nosaltres mateixos. A més, la col·laboració amb les empreses on fèiem pràctiques era molt interessant, perquè no va ser únicament monetària, també ens van aportar coneixement, materials i motivació. De fet, aquell any ja vam anar a competir.

Ara ho segueixo una mica per Linkedin i he vist que ja tenen un monoplaça elèctric. Així que sí, és una experiència molt bonica i que continua evolucionant.

Creus que aquest tipus de projectes i pràctiques t’ha ajudat en el món laboral?

Sí, moltíssim, perquè el món laboral és completament diferent. A la universitat fas classe amb els companys i els veus cada dia durant quatre anys, més o menys. En el món laboral és tot de zero, hi ha gent de totes les edats, moltes vegades de diferents cultures i amb diferents càrrecs i funcions. És un canvi bastant gran. No obstant això, en tenir tota aquesta experiència des de la universitat, la veritat és que el procés és bastant més fàcil.

A què et dediques actualment?

Fa més o menys dos anys i mig vaig decidir entrar en el món del comerç internacional d’importació i exportació de productes frescos, com fruites o verdures. Vaig venir a viure a Rotterdam, perquè es considera la porta d’Europa, tenen el port més gran i és on arriben grans contenidors amb productes de tot el món. M’encarrego concretament de la importació, és a dir, de buscar proveïdors de Llatinoamèrica dels productes que tinc assignats. I, després, una vegada que ja arriben aquí a Europa, els venem. El meu mercat, en el qual jo m’enfoco, és el sud d’Europa. Treballo amb clients de Portugal, Espanya i Itàlia

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Clarament, és el fet d’estar connectada amb el meu país i amb la meva cultura llatinoamericana. Poder treballar amb proveïdors d’aquesta zona i ajudar-los a importar o a distribuir el producte que ells tenen a Europa, és com la meva contribució. Perquè la meva decisió va ser mudar-me a Europa i vull tenir una aportació al meu país, tot i estar lluny.

I bé, també m’agrada la comercialització. M’agrada molt la negociació, assistir a fires, buscar proveïdors, viatjar i explorar el món. De moment jo crec que aquest sector encaixa molt al que jo estava buscant professionalment.

Et veus en aquest mateix sector d’aquí a una dècada?

Sí, encara que m’agradaria ampliar una mica més la meva zona de treball. M’agradaria provar proveïdors d’altres ubicacions. Per exemple, la Xina és un país molt gran i tenen molts productes, i l’Índia o Àfrica també em resulten molt interessants en aquest sentit. Actualment, m’agrada el que faig, però tinc clar que més endavant m’agradaria explorar altres mercats.

Alumnes d’Organització Industrial viatgen a Finlàndia per analitzar dinàmiques reals sobre negocis sostenibles

Durant la setmana del 9 de desembre, 10 alumnes de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) han tingut la gran sort de participar en el segon Blended Intensive Program (BIP), organitzat pel Departament d’Organització Industrial de l’EUSS. 

El programa consisteix a observar i analitzar dinàmiques industrials reals en empreses establertes a Finlàndia, a fi de proposar a través del treball en equip, alternatives de millora a problemàtiques exposades per aquestes companyies. En aquesta ocasió, l’àmbit d’estudi d’aquest projecte internacional ha estat el negoci sostenible (Sustainable Business).

Aquest programa ha estat fruit de la col·laboració entre l’amfitrió Finlandès, la Vaasa University of Applied Sciences VAMK (Vaasa), d’on col·laboraven 11 estudiants i 2 membres del professorat; la Hanze University of Applied Sciences, amb 9 estudiants i 2 professors; i l’EUSS amb 10 alumnes i 2 professors.

Tots els equips, els quals estaven formats per integrants de les tres universitats, de manera equilibrada, més un professor-tutor de qualsevol de les tres universitats, tenien assignats una empresa diferent. Les empreses que han format part d’aquesta segona edició del programa han estat: ABB motors, Westenergy i Stormossen.

Pere Carrión, alumni d’Organització Industrial: “L’EUSS m’ha aportat humanitat i treball en equip”

En Pere Carrión es va graduar en Enginyeria en Organització Industrial per l’Escola Universitària de Salesiana de Sarrià (EUSS) l’any 2019. Actualment, treballa com a Direct Procurement Specialist al departament d’operacions del grup Grífols, empresa multinacional especialitzada en el sector farmacèutic i hospitalari. Del seu pas per l’EUSS en destaca els vincles construïts durant la seva etapa universitària. Parla “d’humanitat” i de “bones persones” amb qui ha treballat en equip i de les quals se n’emporta un bon record.

Anteriorment, Carrión ha col·laborat per empreses com Synlab o Nissan. Quan li preguntem on es veu d’aquí a 10 anys, Carrión no sap dir on estarà en un futur llunyà, però sí que espera seguir creixent com a professional i com a persona. “No sóc la mateixa persona que quan vaig acabar la universitat i tampoc seré el mateix d’aquí a una dècada, així que ja ho veurem”, apunta. Ell és el nou entrevistat del cicle Open Circuit – Alumni.

Per què vas triar Enginyeria en Organització Industrial?

El meu objectiu era estudiar alguna cosa que toqués el sector de la indústria i la tecnologia però, alhora, que tingués també relació amb l’empresa. I, en aquest cas, Enginyeria en Organització industrial em donava aquests dos sectors.

Com recordes la teva etapa universitària?

La veritat és que va ser una etapa que es fa molt curta, la recordo com si fos un llampec. Realment recordo fer moltes amistats, tant amb el professorat com amb alumnes, i moltes experiències noves. Sempre ho hem parlat amb els de la universitat, que tornaríem a fer una carrera nova, de quatre anys i més, per tornar a viure una experiència tan bona.

Què creus que et va ensenyar?

Aprendre a pensar. Com solucionar un problema, com buscar un camí de cara a poder arribar a l’objectiu. A mi m’agradava més la part d’empresa i tot el que eren projectes. Tots els tipus de projectes que vam arribar a fer, amb Business Angels, amb gent que venia de fora la universitat a veure quines idees noves sortien de la gent que estava fent Enginyeria en Organització Industrial com d’altres carreres.

Recordes algun projecte en especial?

Aquell projecte que no havies tirat endavant, però que al cap dels anys has vist que era viable. La veritat és que veure que aquests projectes que nosaltres havíem intentat moure i que, finalment, han vist la llum i han funcionat, et fa pensar. Potser en un futur, ves a saber, una d’aquelles idees que vas tenir i que et van fer pensar, pot arribar a tenir el seu fruit.

Com recordes el teu Treball Final de Grau (TFG)?

El meu TFG va venir bastant donat per la consultora on treballava. L’empresa gestionava aquesta plataforma, aquesta eina, amb la qual podíem veure com funcionava el cicle de vida del producte i poder veure tots els processos amb els quals treballaven. Aquest TFG em va permetre entendre molt bé com funcionava una empresa, poder estar en contacte amb tots els departaments, conèixer quins d’aquests estan dins d’una empresa i poder veure també els processos interns que hi havia.

En què consisteix la teva feina avui?

Treballo com a Direct Procurement Specialist. Per a dir-ho fàcil, estic en el Departament de Compres portant totes les compres directes. Són totes aquelles que fem dins del producte que s’està fabricant en qualsevol empresa en la qual treballis. El meu dia a dia, actualment, és el contacte tant amb proveïdors nacionals com internacionals. La meva posició, en concret, es troba dins del Departament d’Operacions, a la part de logística i compres. Ens dediquem a comprar matèries primeres o, fins i tot, matèries que puguin estar en el nostre producte. I, bàsicament, hem d’aconseguir la reducció dels costos i atreure el millor preu i les millors qualitats perquè el nostre producte sigui millor per optimitzar l’empresa.

Què t’ha aportat l’EUSS?

A part de la feina en equip i de saber actuar en moltes ocasions, el fet de poder arribar a veure com optimitzar la teva resolució de problemes. També es va generar una molt bona relació amb moltes persones. I aquest contacte ha seguit i perdurarà segurament per molts anys. L’experiència a l’EUSS ens ha donat a tots sobretot aquesta part d’humanitat i de bones persones que t’emportes.

M’agradaria tenir una menció especial per en Joan Ramon, que va ser el meu tutor del TFG i, realment, al final de la carrera, va ser una persona molt important per a mi com pels meus companys. A part, també va ser la persona que ens va fer l’últim discurs quan ja ens havíem graduat… i això vulguis o no, sempre queda.

Quin consell li donaries a una persona que comença a estudiar a l’EUSS?

El meu principal consell és sobretot aprendre a organitzar-se, a planificar, a veure què és el que s’ha de fer i com s’ha de fer. La clau és tenir temps per a tot. És a dir, no deixar coses de banda, sigui esport o sigui oci, perquè tens exàmens, deures, qualsevol cosa. De fet, totes aquelles coses que a tu també et fan feliç.

Com et veus d’aquí a 10 anys?

Avui dia estic molt content on estic, estic molt estable. La veritat és que tinc un departament i unes persones al voltant molt potents, molt bones, de les quals puc aprendre. En un futur a curt termini em veig a Grífols. Mai saps si més amunt, si escalant o no, en un altre departament o en un altre país… això mai se sap. Però sí que és veritat que és important en certa manera ser ambiciós, fixar-se uns objectius i voler aconseguir-los. I, en aquest cas, espero seguir creixent com a persona, amb els meus coneixements… M’agradaria ser una persona cada vegada més potent en aquest sector.

Entrevista a Elena Jal Calabaza, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

Elena Jal Calabaza es va graduar en Enginyeria en Organització industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) el 2011. Després dels seus estudis, va decidir provar sort a Anglaterra per a aprendre anglès, la qual cosa la va portar al món del Marketing. Actualment viu a Fiscal (Osca), la seva població d’origen, on treballa a DigitalFis, la seva pròpia agència de marketing digital. El camí de l’emprenedoria va sorgir de la seva pròpia inquietud per aprendre i viure noves experiències. “Sempre he estat molt inquieta, amb moltes idees”, compte l’aragonesa. Malgrat haver-se allunyat del perfil d’enginyer, assegura que tot es complementa perquè “en el que faig també hi ha molta mètrica i molta anàlisi”.

Ara, a més, l’Elena també compagina el seu negoci amb la gestió d’un parking de campers i autocaravanes, d’un co-working i com a regidora de Fiscal i consellera comarcal de Sobrarbe. “M’agrada molt el meu poble i ser a l’ajuntament també és molt enriquidor”, apunta.

Amb l’Elena obrim un nou capítol de la sèrie d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences, per a conèixer la trajectòria laboral del nostre antic alumnat.

Per què vas decidir estudiar enginyeria a l’EUSS?

Vaig estudiar enginyeria a l’EUSS perquè és una universitat més petitona que la resta i era una cosa que ens agradava. Quan surts [de la població de Fiscal], en el meu cas amb 17 anys, i vens aquí, a la ciutat, això de tenir un tracte més pròxim i més directe amb la universitat i amb els professors és una cosa que et motiva a triar. Després, aquesta era una carrera que, fa 13 anys, era nova, i tampoc estava a molts llocs.

I vam veure una mica la carrera de la universitat, una mica la història i tal i ens va agradar. Després Barcelona és un lloc que sempre ens ha agradat, tenia amics que també anaven a Barcelona de l’institut i també la residència estava molt prop de la universitat, llavors va ser com tot molt perfecte i res vaig triar l’EUSS… i aquí vaig començar.

 I quins records guardes de la teva experiència a la universitat?

La veritat que molt bons. Van ser quatre anys molt bons. Vaig conèixer gent increïble, dels quals molts continuem tenint relació, continuem quedant. I després la part que ja he dit abans de tenir accés als professors, de no ser un número, sinó tenir nom i cognoms i que et coneguin. I això s’agraïa molt.

Al final podies tenir mil dubtes o revisar un examen o el que sigui i podies quedar amb ells molt fàcilment. El “Passa’t pel despatx” o a classe aixecar la mà i dir “Disculpa, pots repetir?”, eren coses que, la veritat, que s’agraeixen molt. M’ho vaig passar molt bé, quan calia estudiar, estudiava, però després teníem un grup molt maco i van ser uns anys molt bons. Va ser una bonica experiència i jo la recomanaria, sens dubte.

Què vas gaudir més en aquesta etapa?

En general, el que més m’agradava era tot el tema de pràctiques i laboratori o quan anaves a fer alguna visita a una de les empreses per a veure una mica com funcionen els processos, la pròpia indústria o com és aquí el personal, com s’organitzen, etc.

No era només estar a classe i estudiar, i exàmens, sinó tota la part de treballs o de fer treballs en grup, anar a visitar empreses o conèixer els processos. Aquesta part t’enriqueix molt.

Com vas començar en el món laboral?

No tenia molt clar per on anar i vaig decidir anar-me’n a Anglaterra tres mesos, a la part nord, per fer un voluntariat, perquè l’única cosa que sabia més o menys era que volia aprendre anglès, molt necessari per al món laboral.

Després me’n vaig anar a Londres, on vaig estar gairebé tres anys i aquí va ser on vaig començar en el món laboral. Vaig començar en la recepció d’un restaurant, després en una startup fent una mica més coses com d’oficina, màrqueting i tal.

En la carrera havíem donat una mica de màrqueting. I llavors, vaig estar uns sis mesos en una empresa que venien mobles de disseny, i allà, vaig fer l’entrevista, sense tenir pràcticament molta idea del que anava a fer, i em van agafar.

Què tenen en comú el màrqueting i l’enginyeria?

Entenc que pel perfil amb el qual surts de la universitat d’Enginyeria, un perfil així com més d’anàlisi, perquè la part que jo vaig començar, que és ara també a la qual més em dedico, és tota la part de posicionament de Google Ads. Aquí també hi ha molta mètrica, hi ha molts números, hi ha molta anàlisi.

Per què vas decidir emprendre?

Perquè sempre he estat molt inquieta, amb moltes idees. I al final perquè vaig dir, “si ho vull fer, doncs què millor que el meu poble, no”? Vaig tornar al meu poble, a Fiscal, i vaig emprendre el negoci de l’agència de màrqueting.

La meva intenció era, tot el que havia après a Londres, doncs traspassar-ho aquí. Llavors ara mateix tinc una mescla entre clients locals, després clients més grans a nivell nacional i després mantinc la relació amb els companys de Londres. Llavors col·laboro amb ells en projectes i continuem treballant amb Anglaterra, amb França, amb els Estats Units.

I això és la veritat que m’aniré molt contenta perquè puc estar on jo vull, en aquest cas és el meu poble, però que si demà decideixo una altra cosa, agafo el meu portàtil i me’n vaig i no em canvia molt la vida. Així que agraïda d’haver estudiat enginyeria, que m’ha obert moltes portes.

Per a mi, és el millor que he fet en la meva vida, perquè t’ensenya també moltes coses.

Com t’imagines en de deu anys?

Ara mateix no canviaria res. Però el que he dit abans, que si en algun moment pel que sigui haig de canviar de lloc, la meva vida tampoc canviaria molt a nivell laboral. Tinc moltes idees, però de moment, amb aquest tema del màrqueting, la veritat és que ja em funciona molt bé, cada vegada tenim més feina. I després, també estic encantada de poder ajudar també a la gent d’aquí, de la meva zona, com a regidora i consellera comarcal.

Quin consell donaries als nostres estudiants?

Jo els diria que persegueixin els seus somnis, que gaudeixin molt, perquè l’època d’estudiants és la millor, que siguin responsables i siguin conscients de la situació. Que al final te’n vas fora de casa i la universitat, l’allotjament, el menjar, el transport i tot té un cost.

És un esforç que fan els teus pares, aprofita’l. És una oportunitat per a formar-te, per a després fer el que vagis a fer. I que li posin ganes a tot, que tot s’aconsegueix.

Entrevista a Carla Romero, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

La Carla Romero va estudiar Enginyeria en Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) seguint la seva passió pels números, la gestió d’empreses i la tecnologia. Va conèixer la carrera d’Enginyeria en Organització Industrial per casualitat, però de seguida va saber que era el grau que havia de cursar.

Actualment, treballa com a coordinadora del departament Demand planing d’HIPRA, empresa farmacèutica biotecnològica enfocada a la prevenció de la salut. Aquí es dedica a la previsió de vendes en coordinació amb les més de 40 filials internacionals que té l’empresa.

La Carla és la nostra nova candidata de la sèrie d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences.

Per què vas estudiar Enginyeria en Organització Industrial?

Bàsicament, a mi sempre m’ha agradat molt el tema dels números. Quan estudiava batxillerat, em va començar a cridar l’atenció el que és la gestió d’empreses. Em vaig decantar per la branca tecnològica amb l’assignatura d’economia d’empresa, que crec que es deia així en aquell moment. Quan vaig començar a mirar el tema de les carreres universitàries i què fer o què no, jo no coneixia realment aquesta carrera. Va ser un amic meu qui em va dir: “Vaig a les portes obertes d’aquesta carrera a l’EUSS”. Jo, per curiositat, li vaig preguntar: “En què consisteix, de què va?”. Quan em va explicar que era un mix de la part més tecnològica de l’enginyeria amb la part més empresarial, va ser com que a mi també em cridava molt l’atenció. I res, vaig anar un dia a les portes obertes i vaig tenir claríssim que l’havia de cursar.

En què va consistir el teu treball de fi de grau?

Bé, al final, com qualsevol projecte o idea, ve de una necessitat. I a mi en aquell moment m’agradava molt, i m’agrada també ara, cuidar-me i menjar bé. Em trobava amb que en diferents llocs com hospitals, escoles, a la universitat, o en els llocs de treball etc., menjar alguna cosa ràpida i saludable era molt complicat i, fins i tot, car. Si volies anar, per exemple, a una màquina expenedora, et trobaves amb que tot el que hi havia eren productes ultraprocessats, amb sucres, etcètera, i em faltava potser una part més saludable. I bé, arran d’aquí se’m va ocórrer la idea de fer una màquina expenedora on, bàsicament, el que sortia eren amanides on tu triaves la base, els toppings i la salsa… si és que en volies.

Com va ser el teu pas al món laboral?

Bé, al final com et poses a fer pràctiques quan encara estàs estudiant, durant un temps compagines les dues coses. Al matí estudies, a la tarda treballes o fas pràctiques i gairebé sense adonar-te’n, vas deixant la part dels estudis i ja comences en el món laboral. Crec que l’etapa de la universitat t’aporta coses molt bones que pots aplicar després a les pràctiques, però no se’t fa dur.

En què consisteix la teva feina a HIPRA?

A HIPRA treballo al departament de Demand planning. El que fem allà és, bàsicament, analitzar les previsions de venda de cada filial, per cadascun dels productes que distribuïm. HIPRA és una empresa farmacèutica que fa tots els processos de gestió de la cadena de valor: des de la I+D, la investigació, fins que el producte arriba al client final, passant per producció, etcètera. Com aquests productes es venen en diferents països arreu del món, en concret a 100 i pocs països, a través de 40 i pocs filials, doncs al final cada filial envia les seves previsions de venda, que és el que creuen que vendran aquell any. Al final aquests informes no deixen de ser comercials i el que fem és filtrar aquesta informació. Qüestionar aquesta previsió, veure realment si té sentit o si no… Fer una anàlisi profunda d’aquestes dades, juntament amb la informació que pots tenir de mercat, dels comercials, de l’equip de màrqueting, perquè per a tu la previsió és un simple número. És un número que, sense una informació qualitativa darrere, perd sentit. El que fem al meu departament és completar tota la informació que tenim externa de negoci, i arribar a una previsió el més ajustada possible a la venda real que serà.

Què destacaries del mètode d’ensenyament de l’EUSS?

Crec que el que més podria destacar de l’EUSS és la part pràctica. Ja no només és el concepte aconseguit a les classes teòriques, sinó després saber aplicar-ho a la realitat. Això implica treballar amb diferents persones, que cadascú veu les coses a la seva manera, i t’obliga a anar adaptant-te, coneixes nova gent i noves maneres de treballar. Crec que això t’ajuda a llarg termini quan vas a treballar amb gent que no coneixes, que cadascú és diferent.

Després també podria destacar molt el nombre de presentacions, de treballs que després es tenien que presentar per ajudar a perdre la por o la vergonya. O t’ajudaven a guanyar fluïdesa, que això també, almenys en el meu dia a dia, és important perquè tinc bastantes presentacions o reunions. Crec que això també va ser un punt molt important. Podria destacar també el treball en equip, com comentava, el fet de fer pràctiques o projectes implicant doncs treball en equip i ja és el que he comentat.

Què els diries als alumnes que acaben de començar a l’EUSS?

Doncs que aprofitin molt tota la part de gestió de projectes; és a dir, pràctiques o treballs, que dèiem, o presentacions… Si tens por, aprofitar aquestes oportunitats per perdre-la; que, si s’ha de presentar, dir, “soc jo qui presento i a més qui trenco el gel”. Aprofitar també quan fas aquests treballs, ajuntar-te amb diferents persones per veure diferents punts de vista o maneres de fer, de treballar, de veure les coses, de pensar… que això també ajuda molt quan entres al món laboral.

Què t’agradaria fer en el futur?

El meu objectiu seria seguir aprenent i seguir aportant en l’àmbit de la logística. M’agrada molt la part de demanda. Crec que és un món bastant nou que ha nascut fa uns anys, als Estats Units, i ara està venint cada vegada amb més força cap aquí. Arran del COVID, a més, encara jo crec que se li està donant molta més importància a la necessitat de fer una bona previsió de venda. I bé, al final doncs és un bon meló per obrir i crec que hi ha molt de camp per recórrer.