L’EUSS participa en el congrés internacional CERME 14 sobre educació matemàtica

Del 4 al 8 de febrer diferents investigadors i investigadores de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) han participat en el 14è Congress European Society for Research in Mathematics Education (CERME 14), celebrat al NOI Techpark Bozen-Bolzano (Itàlia). Aquesta edició ha batut rècords de participació amb més de 900 investigadors d’arreu del món, reunits per compartir i debatre sobre diferents temes com l’argumentació i prova en matemàtiques, aritmètica, pensament algebraic, ensenyament de la geometria, aplicacions i modelatge, història de l’educació matemàtica i avaluació, entre d’altres, organitzats en més de 25 grups de treball.

El Dr. Ignasi Florensa, en qualitat de co-leader del grup TWG14: University Mathematics Education, ha tingut un paper destacat en la dinamització de discussions i la gestió de la síntesi dels temes científics abordats durant les sessions de treball.

A més, dins d’aquest grup de treball, s’han presentat dues contribucions destacades per part de l’EUSS: un pòster científic titulat Preliminary characterisation of internal discontinuities in mathematics in engineering education, resultat de la investigació d’Ignasi Florensa, Iria Fraga i Víctor Martínez. I una comunicació oral titulada Design and implementation of a study and research path for teaching statistics: impact of the dialectics, fruit d’un treball col·laboratiu entre Laura Fernández, de l’Institut Químic de Sarrià, i l’equip de l’EUSS format per Kristina Markulin i Noemí Ruiz.

Aquest congrés ha suposat uns dies intensos de reflexionar, d’escoltar i aprendre d’experiències diferents, tant en contextos similars com allunyats de la realitat de l’EUSS. La trobada ha permès compartir problemàtiques comunes i reptes de futur, com la interconnexió de la sostenibilitat o la intel·ligència artificial en l’ensenyament de les matemàtiques.

A més, la possibilitat de connectar amb investigadors d’arreu del món enriqueix els actuals projectes de recerca de l’EUSS i fomenta noves col·laboracions internacionals que ajudaran a seguir avançant en el camp de l’educació matemàtica.

L’EUSS acull una nova jornada sobre didàctica de les matemàtiques amb investigadors de tot l’Estat

La jornada ‘La transición entre paradigmas en la enseñanza de las matemáticas y otras disciplinas’ ha tingut lloc a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) del 22 al 24 de gener. Aquest és el segon any consecutiu que la universitat acull aquestes jornades amb una trentena d’investigadors en didàctica de les matemàtiques de tota Espanya.

Durant aquests dies, s’han compartit els avenços dels diferents projectes, reflexions i debats sobre metodologia, accions a desenvolupar, problemàtiques comunes i diferents formes per abordar-les. A més, ha estat una oportunitat per presentar els treballs de tesis actuals dels membres del grup, la qual cosa ha permès consensuar les línies d’investigació, les premisses teòriques, les eines que cal seguir desenvolupant i nous reptes en la investigació.

Aquestes jornades són fonamentals per a la constitució de comunitats científiques i d’investigadors, ja que faciliten el consens d’acció i la construcció d’objectius a mitjà i llarg termini per a l’avanç del coneixement.

L’EUSS ha estat triada de nou com a seu per aquesta trobada presencial anual del projecte Eduparadigm (PID2021-126717NB-C31, -C32 i -C33 finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033/FEDER, UE). 

El professor de l’EUSS Ignasi Santín publica un article a la revista ‘Systems Science & Control Engineering’

El Dr. Ignasi Santín, professor de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), conjuntament amb investigadors del Departament de Telecomunicacions i Enginyeria de Sistemes de la UAB, ha publicat un article en la revista d’alt impacte (Q2) Systems Science & Control Engineering.

L’article aborda la millora del control jeràrquic de l’amoni en plantes de tractament d’aigües residuals, tenint en compte les imperfeccions dels sensors i actuadors. Es proposa l’ús de filtres, control adaptatiu i predicció d’errors de mesura per mitigar els efectes del soroll i els retards inherents als sensors i actuadors no ideals. Aquestes tècniques permeten una regulació més precisa de la concentració d’amoni, millorant l’eficiència del procés de nitrificació i desnitrificació. Els resultats mostren una reducció significativa de les violacions dels límits d’amoni en l’efluent, així com una disminució dels costos operatius i del consum energètic associat a l’aeració.

El treball d’aquesta investigació ha estat finançat per la Generalitat de Catalunya, a través del projecte 2022 SGR 197; pel Ministeri de ciència d’Espanya (MICINN), a través del projecte PID2019-105434RB-C33; i per la Unió Europea (ERDFfunds), a través del projecte TED2021-806 129134B-I00.

Noemí Ruiz: “L’EUSS ha aconseguit fer una feina brillant en l’àmbit de la recerca en poc temps”

Després d’un any al nou càrrec, parlem amb la responsable del Grup de Recerca de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), la Dra. Noemí Ruiz. Una conversa en la que ens ofereix una visió profunda sobre el paper crucial de la investigació en la societat actual i la importància del Grup de Recerca a la universitat.

Durant l’estrevista, Ruiz destaca l’impacte de la recerca a l’EUSS: “Hem aconseguit fer una feina brillant amb recursos limitats”. Tot plegat, gràcies a “l’esforç col·laboratiu del personal investigador, que combina l’excel·lència en la recerca amb una vocació de docència exemplar”.

Per què diries que la investigació és un pilar bàsic de la nostra societat?

La curiositat és una qualitat innata dels éssers humans, es pot veure ja en els nadons, en com aquests observen i analitzen el món que els envolta, aquesta característica té una finalitat de supervivència de l’espècie per adaptar-se i sobreviure. La investigació fa la mateixa funció però a escala comunitària. Creant un coneixement compartit i intergeneracional (des del segle V aC o abans si considerem que a la prehistòria ja hi havia experimentacions amb materials per buscar solucions pràctiques per sobreviure).

En definitiva, la investigació permet que la societat trobi formes diferents de desenvolupar-se, construir alternatives o trobar explicacions a certs fenòmens que han ocorregut, a vegades indesitjables, com crisis financeres, guerres; però també d’èxit, com moviments socials d’alliberament, creixement empresarial, etc. Els resultats de la recerca ens permeten entendre el món que ens rodeja i desenvolupar mecanismes que puguin fer-nos avançar com a societat.

Quin paper diries que hi juguen les universitats?

Les universitats van prendre el relleu als convents (a Europa, a l’edat mitjana) com a salvaguardes del coneixement coincidint amb l’aparició de les classes burgeses. Això explica que durant molts anys fos considerat un espai elitista on només podien accedir certes classes socials. Amb els canvis socials de l’últim segle la universitat s’ha convertit en un agent social amb la possibilitat de transformar la societat, tot i que encara existeixen desigualtats socials per accedir-hi s’ha aconseguit, clarament una democratització d’accés als estudis universitaris. Aquesta visió encaixa amb les premisses assumides per les universitats salesianes com l’EUSS.

Ara bé, com moltes altres institucions, la universitat està en crisis per trobar el seu encaix a la societat actual, establir aquest consens o equilibri entre la demanda actual del món empresarial i els fonaments teòrics que requereixen temps de construcció i maduració – Quasi nanos gigantum humeris insidentes frase que s’atribueix a Bernard of Chartres (segle XII) que traduiríem per “Nans pujats a espatlles de gegants”-.

Aquest mateix dilema es trasllada a la recerca, si tota la recerca es fes des del món professional seria molt complicat esperar avenços que seran fructífers molt a posteriori o potser mai, ja que tenen caràcter merament explicatiu o de reflexió. Un exemple real del passat és la teoria de la relativitat d’Albert Einstein, desenvolupada a principis del segle XX. En aquell moment, semblava tenir poc impacte pràctic immediat, però dècades després, els seus principis es van aplicar al desenvolupament del GPS, un sistema essencial actualment. D’altra banda, un exemple actual de resultats sense aplicació seria la recerca en matèria de física teòrica, com l’estudi de les cordes còsmiques o la matèria fosca, que encara no tenen una aplicació pràctica clara, però aporten coneixement fonamental per entendre l’univers.

Com es fa difusió de la recerca a l’EUSS?

L’EUSS disposa de tres línies principals per a la difusió de la recerca. La primera línia es basa en l’ús dels canals digitals de la institució per informar sobre els nous articles publicats, la participació en esdeveniments de recerca i les xerrades científiques en què prenen part els membres de l’EUSS. També es dona visibilitat a altres mèrits destacats, com la defensa de tesis doctorals, l’obtenció d’acreditacions o la concessió de projectes aconseguits per les investigadores i investigadors de l’EUSS. L’objectiu no és només fer visible aquesta tasca, sinó també reconèixer l’esforç, sovint invisible i costós, que hi ha darrere d’aquests èxits.

La segona línia té un enfocament més intern, adreçat a la comunitat de l’EUSS. Aquesta línia inclou les “Píndoles de recerca” impartides per diferents investigadores i investigadors dins d’assignatures del grau. Aquesta iniciativa permet apropar la recerca actual als futurs graduats i graduades d’enginyeria, ampliant la seva visió sobre aquesta tasca i fomentant l’interès per desenvolupar Treballs de Fi de Grau d’investigació. Amb el mateix objectiu de compartir novetats i conèixer projectes de recerca propers, s’organitzen els “Dimecres de la Ciència”, un per trimestre, que consisteixen en xerrades de divulgació orientades principalment al professorat, tot i que estan obertes a tothom.

Finalment, l’elaboració de les memòries anuals de recerca, disponibles al web de la institució, permeten projectar i posar en valor tota la feina investigadora desenvolupada a l’EUSS.

Com es promou o incentiva la recerca des de l’EUSS?

En relació amb les accions per incentivar la recerca, l’EUSS ha desenvolupat diferents mecanismes. Un primer d’ajuts financers per estades de recerca fora o per participar en congressos. També es disposa de llicències de programari de suport a la recerca, de formació específica o recursos materials per experiments. A més, en els últims anys s’ha treballat en una política de personal amb un reconeixement econòmic associat a la producció científica mesurat amb l’índex d’activitat de recerca (IAR) i una certa descàrrega lectiva i flexibilitat horària.

Qui forma part del Grup de Recerca de l’EUSS?

Qualsevol personal de l’EUSS que estigui investigant en actiu pot formar part del seu Grup de Recerca. Actualment, s’han establert tres tipologies de membres: (I) el professorat amb reducció de docència i temps assignat per fer recerca en el seu horari (15 persones); (II) el professorat sense temps de recerca especificat, però que firma els treballs amb adscripció EUSS (8 persones); i (III) professorat que fa recerca en altres centres i no firma els treballs amb adscripció EUSS (6 persones).

El Grup de Recerca s’organitzava en 5 grans àrees de coneixement, però durant aquest curs ha canviat. Quines són les noves línies d’investigació?

Recentment, s’ha redefinit les línies de recerca de l’EUSS per adaptar-les a l’evolució de la comunitat investigadora i a les necessitats emergents del context científic.

És habitual que les investigacions s’iniciïn amb un tema d’interès per al tutor o tutora d’una tesi doctoral, però, durant el procés, sovint es descobreixen noves àrees de treball que resulten encara més motivadores o sorgeixen oportunitats per col·laborar amb experts destacats d’altres disciplines, cosa que pot redirigir completament la trajectòria inicial.

Les recerques actuals a l’EUSS són molt diverses i abracen una àmplia gamma de temàtiques, demostrant el seu enfocament multidisciplinari. Alguns exemples inclouen:

  • L’anàlisi i optimització d’energies renovables i sistemes sostenibles per a zones amb accés limitat a la xarxa elèctrica.
  • Estudis sobre nous paradigmes de computació inspirats en el cervell humà per a l’eficiència en processos d’informació.
  • Recerca en educació superior, com l’exploració de metodologies innovadores per a l’ensenyament de les matemàtiques o la integració de tecnologia digital en la formació universitària.
  • L’estudi de l’impacte ambiental de microplàstics i altres contaminants en ecosistemes marins i solucions per a la seva detecció i mitigació.
  • Desenvolupament de sensors i tecnologies aplicades a la salut i la indústria, incloent-hi l’anàlisi de materials biocompatibles per a implants mèdics.
  • Investigacions en intel·ligència artificial i el seu ús per millorar processos educatius, industrials o socials.
  • Estudis filosòfics i sociològics sobre els valors humans en una societat altament tecnificada i de consum.

Aquest ventall d’investigacions reflecteix el compromís de l’EUSS amb la recerca d’impacte en múltiples àmbits del coneixement. Per aquest motiu, s’ha reorganitzat el Grup de Recerca sota una classificació més inclusiva que facilita l’encaix de les línies actuals: Enginyeria de materials, Ciències i tecnologies químiques, Ciències socials i humanístiques, Enginyeria industrial i Educació.

Quin és el teu paper com a responsable del departament i com valores la feina feta en aquest últim any?

Gairebé cada investigador/a treballa en un camp diferent, un fet que enriqueix enormement el capital humà de l’EUSS. No obstant això, aquesta diversitat també presenta un desafiament: dificulta la interrelació entre investigacions, la col·laboració interna i, en definitiva, l’emergència d’una comunitat d’investigació cohesionada. Per mi aquest ha de ser un dels objectius del responsable de recerca.

Com a centre petit i relativament jove en l’àmbit de la recerca, és fonamental acompanyar i fer un seguiment proper de les activitats dels diferents investigadors/es. Alhora, cal cercar mecanismes que facilitin la incorporació de nous membres al grup, ampliant així la base investigadora.

El meu encàrrec en aquest àmbit, ara fa un any, va arribar de manera inesperada i va representar un gran repte: comprendre i mantenir l’estructura existent, mentre començava a adaptar-la a la meva forma de gestió. Vull expressar el meu agraïment pel suport i la bona predisposició de tots els membres del grup, que m’han orientat i ajudat sempre que els ho he demanat.

Aquest primer any ha estat un període d’inventari, reflexió i anàlisi. M’he dedicat a identificar què s’està fent, a preguntar-me per què es fa i a valorar si cal continuar treballant de la mateixa manera. Aquest procés ha donat lloc a una llista de projectes i iniciatives que haurem d’anar abordant en els pròxims anys. El repte està servit, però també l’oportunitat d’enfortir la recerca de l’EUSS i consolidar una comunitat investigadora que treballi de manera col·laborativa i orientada al futur.

Com es vincula aquesta feina a la filosofia “Engineering by Doing” de la universitat

L’EUSS fa una recerca molt aplicada, en la majoria d’àmbits, i relacionada amb els graus que imparteix. Això permet una transferència a les aules que encaixa molt bé amb el lema de la universitat. Uns dels reptes que té el departament és augmentar la transferència de coneixement i el vincle amb les empreses. Aquest objectiu respon justament aquest ADN de fer estudis pràctics i el contacte amb el món professional.

Diries que gràcies a la seva aposta per la investigació i la recerca, l’EUSS s’ha fet un lloc en el món de l’Enginyeria?

Aquesta valoració pot semblar agosarada, i és cert que no disposo de totes les dades necessàries per fer una afirmació rotunda. Tanmateix, puc afirmar amb convicció que l’EUSS ha aconseguit, amb recursos molt limitats i en un període de temps relativament curt, fer una feina brillant en l’àmbit de la recerca. Això queda demostrat per l’evolució positiva en el nombre de publicacions en revistes de gran impacte, la participació en projectes competitius i altres fites destacables.

L’EUSS compta amb investigadors i investigadores de gran talent, que no tenen res a envejar a altres centres similars al nostre. A més, aquest capital humà combina la seva excel·lència investigadora amb una vocació exemplar per la docència, un fet que aporta un gran valor diferencial a la institució.

Amb aquesta base sòlida i un esperit de superació constant, estem ben posicionats per continuar creixent, innovant i contribuint al coneixement en els pròxims anys.

El grup de recerca SEPIC es troba per parlar d’optimització en temps real

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha acollit aquest divendres 17 de gener una nova reunió del grup de recerca en Sistemes d’Electrònica de Potència i Control (SEPIC).

La reunió de treball s’ha dedicat a presentar els avenços en optimització en temps real aplicada a gestionar la qualitat de subministrament de tensió en microxarxes de corrrent altern. La sessió també ha presentat el marc teòric i exemples aplicats sobre sistemes de potència simulats.