Exposició de resultats d’estudiants de l’EUSS al Departament de Territori sobre l’estudi de ZBE de Barcelona

El dia 21 de febrer del 2024 els estudiants Luís Arca, Joan Avram, Álvaro Herranz, Pablo Hernández, Sergio Méndez i Xico Prats dels graus en Enginyeria Mecànica, Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i d’Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica de l’EUSS, acompanyats de la docent de l’assignatura d’Estadística Kristina Markulin, van presentar a la sala d’actes del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya els resultats dels seus estudis de les zones de baixes emissions (ZBE) que havien estat encarregats prèviament . En aquest mateix acte un grup d’estudiants del Grau d’enginyeria química d’ IQS també van exposar els seus resultats.

Daniel Fernández Ruiz-Capillas, subdirector general d’Ordenació del Transport i Desenvolupament Sectorial de la Generalitat de Catalunya, va destacar la complementarietat dels treballs que havien realitzat els estudiants de les dues universitats. En relació als anàlisi dels estudiants de l’EUSS va destacar la utilitat de les anàlisis horàries realitzades en relació a quan la ZBE està o no activa, l’interès de la comparació Barcelona i Sabadell (on no hi ha ZBE) així com la relació observada en el canvi en el parc automobilístic de la ciutat.

Kristina Markulin posa en valor la oportunitat que des del Departament han ofert en aquest col·laboració ja que l’estudi d’una problemàtica real permet vehicular l’aprenentatge de les tècniques estadístiques amb un context d’aplicació molt proper al que els enginyers/es es trobaran en el seu futur professional. Permet l’aparició de debats, limitacions i aspectes que en una situació fictícia és difícil que apareguin. També vol agrair la feina d’aquests estudiants, que un cop ja finalitzada l’assignatura han continuant treballant en el projecte en l’elaboració d’una memòria final conjunta i la seva presentació.

Els estudiants han valorat molt positivament l’experiència i l’oportunitat del col·laboració i impacte del seus treballs. Aquesta experiència és la prova pilot del projecte de prova de concepte LABINQUIRY (PDC2022-133812-C21) finançat per l’Agència Estatal d’Investigació on participen investigadors i docents de l’EUSS.

Entrevistem a Montse Cortina, cap de l’Àrea de l’Estudiant

La Montse Cortina és la nova cap de l’Àrea de l’Estudiant de l’EUSS i acaba d’incorporar-se a l’equip directiu. Doctora en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Montse va entrar a l’equip de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià l’any 2011 com a professora del Departament de Formació Bàsica i, fins ara era la responsable del departament de relacions internacionals (Mobilitat). La seva feina com a docent la compagina amb la recerca en l’àmbit de la química ambiental, en col·laboració amb l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA – CSIC).

  • Ets Doctora en Química i t’has especialitzat en l’estudi i l’anàlisi de contaminants orgànics en ecosistemes aquàtics, mostres ambientals, etc. D’on ve el teu interès per aquesta especialitat?

El meu interès per aquesta especialitat sorgeix de la meva curiositat per entendre com els productes químics impacten en el nostre entorn. Durant els anys de carrera, doctorat i postdoctorat em vaig especialitzar en química analítica, i va ser quan vaig començar la meva etapa a l’EUSS que vaig començar a col·laborar amb el grup de química analítica i ambiental de l’IDAEA. És molt interessant estudiar la presència de contaminants orgànics en matrius ambientals i avaluar el seu impacte en els éssers vius, amb l’objectiu final de proposar solucions per a la seva mitigació.

  • Algun mèrit que vulguis destacar en aquest camp? En què se centra la teva investigació?

Actualment, la meva línia d’investigació està centrada en l’anàlisi de plastificants en mostres líquides. Els plastificants són un grup de substàncies que s’addicionen als plàstics per tal de modificar les seves propietats físiques, tal com la flexibilitat o la transparència. Aquests compostos s’han emprat durant un ampli període de temps a la indústria de forma molt extensiva, i per aquesta raó són considerats contaminants emergents, degut també a les seves propietats de disruptors endocrins. Entre els diferents compostos que han generat alarma, els més importants són els ftalats, els alquilfenols i el Bisfenol A. L’anàlisi de tots aquests compostos en mostres líquides es basa en l’ús de mètodes que permeten la seva identificació inequívoca a molt baixa concentració. Per aquesta raó, principalment s’utilitzen la cromatografia de gasos acoblada a espectrometria de masses i la cromatografia líquida d’alta resolució acoblada a espectrometria de masses en tàndem.

  • Segueixes combinant la teva feina actual amb la recerca. És compatible?

Intento que les dues coses siguin compatibles, tot i que a vegades costa i no sempre és possible. Hi ha períodes on a l’EUSS tinc pics de feina i he de deixar la recerca aparcada temporalment.

  • Explica’ns una mica com vas arribar a l’EUSS. Tenies vocació per ensenyar?

Sempre m’ha agradat molt la docència i durant el meu doctorat vaig poder fer algunes classes. Després vaig anar a fer un postdoctorat a França amb una plaça d’agregat temporal d’ensenyament i recerca, on vaig poder combinar la recerca amb la docència. En tornar a Barcelona, vaig estar un temps treballant en un centre de recerca, però no m’acabava d’agradar la idea de només fer recerca. Per això vaig començar a buscar ofertes de feina relacionades amb la docència i vaig trobar una oferta per venir a treballar a l’EUSS, que a més em permetia continuar fent recerca.

  •  Què és el que més t’agrada avui de la teva feina?

El que més m’agrada de la meva feina és el tracte amb l’alumnat. Veure com van aprenent i madurant és molt gratificant. A més, l’ambient de treball a l’EUSS és molt agradable.

  • Acabes de convertir-te en la nova cap de l’Àrea de l’Estudiant. Quines tasques es desenvolupen des d’aquest departament?

En aquesta àrea es desenvolupen principalment quatres grans tasques. En primer lloc, convocar i resoldre les beques de la Fundació Privada Rinaldi. En segon lloc, coordinar l’acompanyament de l’alumnat a l’inici de la seva etapa universitària amb el programa integral anomenat PATiO (Pla d’Acció Tutorial i Orientació). En tercer lloc, promoure i gestionar el voluntariat Repassem Junts, el qual es porta a terme conjuntament amb Salesians de Sarrià i consisteix en fer classes de repàs a infants que estan en una situació de dificultat. I, en quart lloc, recollir i donar resposta a queixes, lloances i suggeriments de l’alumnat.

  • Com encares aquesta nova etapa des de l’equip directiu?

Encaro aquesta nova etapa amb il·lusió, però també amb molt de respecte. Tinc ganes d’aportar el meu granet de sorra per fer créixer l’escola, però alhora em preocupa no ser capaç d’encertar en les dedicions preses.

Participació d’en Marc Bracons a l’“European Rover Challenge 2023”

En Marc Bracons, un alumne de l’EUSS, ha participat en el programa “UPC Space Program”. Juntament amb el seu equip, han desenvolupat un vehicle robotitzat, conegut com a “Rover”, amb l’objectiu de realitzar exploracions al planeta Mart.

Aquest projecte va ser presentat entre el 15 i el 17 de setembre a la competició “European Rover Challenge 2023” a Kielce, Polònia. L’equip d’en Marc va ser un dels únics 25 equips seleccionats i l’únic representant espanyol en aquesta competició.

Highlight ALBA 2023: magnetisme d’un MOF incorporant 8 terres rares

Recentment, la Dra. Elena Bartolomé ha publicat un article titulat “A metal-organic framework incorporating eight different size rare-earth metal elements: toward multifunctionality à la carte”, a la prestigiosa revista Advanced Functional Materials. Aquest treball multidisciplinar ha estat realitzat en una col.laboració entre l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), l’EUSS, el Instituto de Nanociencia y Materiales de Aragón (ICMA_CSIC), el Catalan Institute of Nanoscience and Nanotechnology (ICN2), l’Institut de Ciència de Materials de Madrid (ICMM-CSIC), la Universitat de Southhampton i el sincrotró ALBA.

Aquest treball ha estat seleccionat com a Highlight científic del 2023 del Sincrotró ALBA.


El treball descriu el descobriment d’un mètode per sintetitzar estructures metal·loorgàniques (MOF) basades en el lligand carborà que poden incorporar qualsevol combinació desitjada de múltiples terres rares. S’han reportat les propietats òptiques, tèrmiques i magnètiques d’un MOF multimetàl·lic que, com a prova de concepte, inclou 8 ions diferents de terres rares. L’espectroscòpia XAS i XMCD a la línia BOREAS d’ALBA es va utilitzar per caracteritzar les propietats magnètiques individuals dels 8 ions. Aquest innovador mètode de síntesi permet obtenir MOFs amb multifuncionalitat “a la carta”. Aquests MOFs multimetàl·lics recentment descoberts podrien tenir aplicacions potencials en camps com la computació quàntica, la lluminiscència, la antifalsificació i la termometria

Article publicat a Simulation Modelling Practice and Theory

El Dr. Andreu Moreno acaba de publicar un article titulat “A methodology for selecting a performance-convenient ABMS development framework on HPC platforms” a la revista Simulation Modelling Practice and Theory, en col·laboració amb investigadors del Departament d’Arquitectura de Computadors i Sistemes Operatius de la UAB, la UOC i l’empresa Mitiga Solutions.

La majoria dels desenvolupadors de simuladors basat en agents (ABMS) són experts en el domini específic de la simulació, però no tenen l’experiència per desenvolupar aplicacions paral·leles. Aquest article presenta una metodologia que utilitza un benchmark per ajudar els usuaris no experts a seleccionar l’entorn més adequat per generar la implementació paral·lela de millor rendiment per a un model ABMS determinat. Aquest benchmark considera les característiques comunes de les aplicacions ABMS paral·leles i inclou paràmetres per influir en els seus aspectes de rendiment rellevants.

La metodologia es basa en la definició d’un conjunt de classes de problemes que representen la majoria dels models ABMS coneguts i la realització sistemàtica d’una sèrie d’experiments per determinar quin entorn ofereix el millor rendiment per a cada classe. Aleshores, els usuaris només han d’identificar la classe que s’alinea estretament amb el seu model per prendre una decisió informada sobre l’entorn de desenvolupament adequat. La metodologia s’utilitza per avaluar els entorn de desenvolupament paral·lel ABMS coneguts (FLAME, RepastHPC i DMASON) en plataformes HPC reals. Els resultats obtinguts es validen mitjançant una aplicació real de modelització d’infeccions i seguiment de contactes.