Tag Archives: Open Circuit

Entrevista a Carla Romero, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

Posted on by

La Carla Romero va estudiar Enginyeria en Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) seguint la seva passió pels números, la gestió d’empreses i la tecnologia. Va conèixer la carrera d’Enginyeria en Organització Industrial per casualitat, però de seguida va saber que era el grau que havia de cursar.

Actualment, treballa com a coordinadora del departament Demand planing d’HIPRA, empresa farmacèutica biotecnològica enfocada a la prevenció de la salut. Aquí es dedica a la previsió de vendes en coordinació amb les més de 40 filials internacionals que té l’empresa.

La Carla és la nostra nova candidata de la sèrie d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences.

Per què vas estudiar Enginyeria en Organització Industrial?

Bàsicament, a mi sempre m’ha agradat molt el tema dels números. Quan estudiava batxillerat, em va començar a cridar l’atenció el que és la gestió d’empreses. Em vaig decantar per la branca tecnològica amb l’assignatura d’economia d’empresa, que crec que es deia així en aquell moment. Quan vaig començar a mirar el tema de les carreres universitàries i què fer o què no, jo no coneixia realment aquesta carrera. Va ser un amic meu qui em va dir: “Vaig a les portes obertes d’aquesta carrera a l’EUSS”. Jo, per curiositat, li vaig preguntar: “En què consisteix, de què va?”. Quan em va explicar que era un mix de la part més tecnològica de l’enginyeria amb la part més empresarial, va ser com que a mi també em cridava molt l’atenció. I res, vaig anar un dia a les portes obertes i vaig tenir claríssim que l’havia de cursar.

En què va consistir el teu treball de fi de grau?

Bé, al final, com qualsevol projecte o idea, ve de una necessitat. I a mi en aquell moment m’agradava molt, i m’agrada també ara, cuidar-me i menjar bé. Em trobava amb que en diferents llocs com hospitals, escoles, a la universitat, o en els llocs de treball etc., menjar alguna cosa ràpida i saludable era molt complicat i, fins i tot, car. Si volies anar, per exemple, a una màquina expenedora, et trobaves amb que tot el que hi havia eren productes ultraprocessats, amb sucres, etcètera, i em faltava potser una part més saludable. I bé, arran d’aquí se’m va ocórrer la idea de fer una màquina expenedora on, bàsicament, el que sortia eren amanides on tu triaves la base, els toppings i la salsa… si és que en volies.

Com va ser el teu pas al món laboral?

Bé, al final com et poses a fer pràctiques quan encara estàs estudiant, durant un temps compagines les dues coses. Al matí estudies, a la tarda treballes o fas pràctiques i gairebé sense adonar-te’n, vas deixant la part dels estudis i ja comences en el món laboral. Crec que l’etapa de la universitat t’aporta coses molt bones que pots aplicar després a les pràctiques, però no se’t fa dur.

En què consisteix la teva feina a HIPRA?

A HIPRA treballo al departament de Demand planning. El que fem allà és, bàsicament, analitzar les previsions de venda de cada filial, per cadascun dels productes que distribuïm. HIPRA és una empresa farmacèutica que fa tots els processos de gestió de la cadena de valor: des de la I+D, la investigació, fins que el producte arriba al client final, passant per producció, etcètera. Com aquests productes es venen en diferents països arreu del món, en concret a 100 i pocs països, a través de 40 i pocs filials, doncs al final cada filial envia les seves previsions de venda, que és el que creuen que vendran aquell any. Al final aquests informes no deixen de ser comercials i el que fem és filtrar aquesta informació. Qüestionar aquesta previsió, veure realment si té sentit o si no… Fer una anàlisi profunda d’aquestes dades, juntament amb la informació que pots tenir de mercat, dels comercials, de l’equip de màrqueting, perquè per a tu la previsió és un simple número. És un número que, sense una informació qualitativa darrere, perd sentit. El que fem al meu departament és completar tota la informació que tenim externa de negoci, i arribar a una previsió el més ajustada possible a la venda real que serà.

Què destacaries del mètode d’ensenyament de l’EUSS?

Crec que el que més podria destacar de l’EUSS és la part pràctica. Ja no només és el concepte aconseguit a les classes teòriques, sinó després saber aplicar-ho a la realitat. Això implica treballar amb diferents persones, que cadascú veu les coses a la seva manera, i t’obliga a anar adaptant-te, coneixes nova gent i noves maneres de treballar. Crec que això t’ajuda a llarg termini quan vas a treballar amb gent que no coneixes, que cadascú és diferent.

Després també podria destacar molt el nombre de presentacions, de treballs que després es tenien que presentar per ajudar a perdre la por o la vergonya. O t’ajudaven a guanyar fluïdesa, que això també, almenys en el meu dia a dia, és important perquè tinc bastantes presentacions o reunions. Crec que això també va ser un punt molt important. Podria destacar també el treball en equip, com comentava, el fet de fer pràctiques o projectes implicant doncs treball en equip i ja és el que he comentat.

Què els diries als alumnes que acaben de començar a l’EUSS?

Doncs que aprofitin molt tota la part de gestió de projectes; és a dir, pràctiques o treballs, que dèiem, o presentacions… Si tens por, aprofitar aquestes oportunitats per perdre-la; que, si s’ha de presentar, dir, “soc jo qui presento i a més qui trenco el gel”. Aprofitar també quan fas aquests treballs, ajuntar-te amb diferents persones per veure diferents punts de vista o maneres de fer, de treballar, de veure les coses, de pensar… que això també ajuda molt quan entres al món laboral.

Què t’agradaria fer en el futur?

El meu objectiu seria seguir aprenent i seguir aportant en l’àmbit de la logística. M’agrada molt la part de demanda. Crec que és un món bastant nou que ha nascut fa uns anys, als Estats Units, i ara està venint cada vegada amb més força cap aquí. Arran del COVID, a més, encara jo crec que se li està donant molta més importància a la necessitat de fer una bona previsió de venda. I bé, al final doncs és un bon meló per obrir i crec que hi ha molt de camp per recórrer.

Entrevista a Rubén Puértolas, graduat en Enginyeria Mecànica i en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Posted on by

Rubén Puértolas va estudiar el grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Des de que va entrar en la universitat es va involucrar en diferents projectes relacionats amb la mecànica com Formula Student o UniRaid. Allà va descobrir que el que més li agradava del sector de l’enginyeria era la gestió de projectes. Ara treballa com Project Manager en l’empresa Millor Battery, en el departament de desenvolupament, fent el que l’apassiona.

Com definiries el teu pas per l’EUSS?

La meva experiència a l’EUSS ha estat entre completa i enriquidora. És a dir, d’aquí m’emporto grans amics; pràcticament he fet aquí millors amics, i no només en la part de l’amistat sinó també en la part educativa: el gran suport dels professors ha fet que sigui una experiència molt positiva. Venir dies, com per exemple avui, a enregistrar aquest vídeo, em fa il·lusió. Veure als professors, i que et saludin pel teu nom, que encara et recordin… En general va ser bastant positiva l’experiència.

Quins coneixements t’han aportat més en la teva carrera professional?

L’aspecte que més m’ha servit aquí a l’EUSS és l’aspecte pràctic que se’ls dona a les assignatures. Això fa que, al final, quan arribis al món laboral, ja t’hagis enfrontat en una certa part a aquests problemes i no es quedi simplement en un problema de matemàtiques que té una solució. T’ajuda a descobrir que hi ha nombroses solucions i, en general, aprendre a tocar les coses amb les quals has de treballar.

En què consisteix el teu treball en Millor Battery?

Jo actualment soc Project Manager i, principalment, al que em dedico és a la gestió i direcció de projectes. Concretament són projectes de R+D del camp de les bateries d’alta tensió. Principalment, m’encarrego del contacte amb els stakeholders, clients, proveïdors, alhora que a la gestió interna del projecte amb els diferents membres de l’equip; la gestió dels timings, la gestió que les coses es compleixin, la gestió de l’especificació que ha de tenir aquest projecte que estem realitzant i, en general, la gestió integral del projecte.

Què és el que més t’ha ajudat a saber treballar en equip?

A l’EUSS el que m’ha ajudat a treballar en equip, sobretot, és, d’una banda, que les pràctiques de les diferents assignatures solien ser en grup, i això al final és un primer pas cap a l’aprendre a treballar en grup, per molt que acabis discutint, o el que sigui. I, després, d’altra banda, l’haver-me involucrat en el projecte Formula Student, on vam arribar a estar-hi 55 persones involucrades. Aquí no te’n queda una altra, has d’aprendre a treballar en equip i a lluitar contra els petits frecs del dia a dia, però al final mirant tots cap al mateix objectiu.

Com va ser el teu pas pel projecte Formula Student?

Jo em vaig involucrar en el projecte Formula Student pràcticament des que vaig entrar, al mes o dos mesos de començar a l’EUSS. Jo ja sabia que existia el projecte, ja l’havia xafardejat una mica abans per Instagram, i la veritat que em cridava bastant l’atenció. Vaig entrar-hi de ple. Vaig començar sent el responsable del disseny de la transmissió del primer monoplaça, que justament és aquesta carrosseria d’aquí, no el xassís. I, el tercer any, quan vam fer el relleu generacional i els membres fundadors ja van abandonar la universitat perquè van acabar el grau, vaig assumir la direcció de l’equip i, la veritat que va ser un aspecte bastant diferenciador a la meva vida, que m’ha guiat també una mica cap a la gestió de projectes més que l’enginyeria pura i dura. I amb això vam aconseguir fer el nostre tercer cotxe, i vam competir a Itàlia, a Àustria i també a Espanya. La veritat que estic molt content i molt orgullós d’aquesta etapa.

Com va ser la teva transició al món laboral?

En el meu cas, i dono gràcies també a l’EUSS per això, va ser relativament fàcil. Jo un any abans d’acabar ja vaig buscar pràctiques aquí, a través de l’EUSS i, de fet, vaig iniciar un contracte de pràctiques que, a més, després vaig prolongar, en l’empresa SEAT, concretament en el departament elèctric de sistemes d’energia, en bateries. Primer en baixa tensió i després en alta tensió. I jo ho descriuria, en una certa part, no senzill, però tampoc complicat, perquè després t’adones que la realitat és bastant diferent. Però, la veritat que m’ho van posar fàcil, i jo crec que és fonamental en tots els graus el fet de fer pràctiques; quantes més millor.

Com veus el teu futur a curt termini?

En el meu cas, em vull enfocar més en l’àmbit de la gestió de projectes, partint del coneixement en enginyeria perquè al final jo crec que són fonamentals per a poder entendre’ls i poder gestionar-los adequadament. I em veig seguint en aquest sentit, en l’àmbit de la gestió, en l’àmbit del management. Al final intentar continuar evolucionant, continuar aprenent, i no conformar-me amb l’actual.

Quin consell li donaries a un alumne que acaba de començar a l’EUSS?

Com a consell que donaria a qualsevol estudiant que entri a la universitat és que no deixi d’involucrar-se amb la universitat en si. És a dir, que no tingui por de pensar que no tindrà temps. És igual, el temps ja es treu. Que es fiqui a projectes com Formula Student, com la UniRaid, que intenti fer mentoring, que conreï moltes relacions també amb els seus companys, que al final després seran també els seus companys de treball, per dir-ho així. I, en general, que es vinculi i que visqui l’experiència universitària realment perquè al final no tot és estudiar, també treus relacions d’aquí, i en general, això: que s’involucri.

Entrevista a Mireia Juny, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

Posted on by

Mireia Juny va estudiar Enginyeria en Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i actualment treballa com a responsable del pla estratègic en Actel Group. En la seva etapa com a estudiant va estar treballant com a becària a la biblioteca de l’EUSS, una oportunitat que és única respecte altres universitats i que valora molt positivament. A més, el que més destaca de l’EUSS és l’aposta per aprendre fent pràctiques perquè molts coneixements dels quals s’adquireixen fent treballs en equip s’apliquen després en el món laboral.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Jo recordo que no sabia el que volia estudiar. De fet, sabia el que no volia estudiar. I en el què volia estudiar, jo no sabia si era una enginyeria, Administració i Direcció… Un dia, al Saló d’Ensenyament, vaig veure aquest grau, vaig mirar el programa, quines eren les assignatures i em va encaixar. No vaig tenir cap dubte i em vaig apuntar.

Com va ser la teva experiència a l’EUSS?

Tinc molt bon record; vaig estar els quatre anys com a becària a la Biblioteca i penso que és una oportunitat que es dona als alumnes de poder col·laborar amb l’escola i també és una ajuda per al finançament dels estudis. Això s’ha de valorar molt positivament perquè no totes les escoles ofereixen aquesta possibilitat.

Com valores la formació de l’EUSS a través de les pràctiques?

Jo penso que ajuda bastant el fet de treballar amb pràctiques. No sols pràctiques empresarials, sinó dedicar més o menys el 50% del teu temps a fer treballs, sobretot treballs en equips, perquè això t’ajuda en el món laboral quan es treballa per projectes. Aquests són en equips i aprens a com treballar en equip, saps com posar-te d’acord, com cedir també alguns processos. També aprens a treballar amb equips multidisciplinaris, ja que moltes vegades en el món laboral estàs interactuant amb altres departaments i és molt important saber treballar amb persones que tenen altres punts de vista. I també penso que és molt important el fet que treballem amb un entorn canviant. A l’EUSS, treballant en pràctiques t’estàs plantejant els reptes que tu no coneixes. I això passa en el món laboral i és molt important saber-se adaptar aquests canvis i adaptar-se el més ràpid possible.

Quina valoració fas del teu pas per l’EUSS?

Ho definiria com una gran experiència des del primer a l’últim dia. És a dir, que en tot moment et pots sentir acompanyat, secundat, sempre tens a algú que et dona suport o algú a qui acudir, sigui què sigui el teu problema o la teva inquietud. També m’agradaria destacar que els estudis estan molt adaptats al món actual, ja que s’adapten al que les empreses estan demanant i a les habilitats que també són necessàries per a tenir una feina.

En què t’ha ajudat la teva experiència amb el TFG?

M’ha ajudat, i encara m’està ajudant avui dia, ja que es tractava de la implantació del Power BI. És una eina molt potent que encara s’està usant i em va ajudar per a aprendre a tractar amb gran quantitat de dades i també fer una anàlisi quantitativa i qualitativa d’aquests. Avui dia és molt important saber treballar amb ells, saber sintetitzar i saber treure conclusions.

Amb quins reptes t’has trobat a la teva vida laboral?

Jo crec que el principal repte va ser quan vaig començar a treballar a Actel Group, que és una empresa del món agroalimentari. Jo no tenia gran coneixement d’aquest sector perquè estava treballant en un altre. I vaig haver d’aprendre com funciona, quins són els interessos, cap a on evoluciona, quines són les tendències… I el repte va ser aquest; el fet de saber-te adaptar al canvi. També saber ser, com diríem, una esponja, i aprendre tot el que puguis. I això també s’aprèn a l’EUSS.

Per a quins aspectes del dia a dia t’han servit aquests coneixements?

Per a saber cap a on va el negoci, també és molt important saber què hi ha darrere. A vegades hi ha coses que pensava que no podria aplicar mai, com per exemple alguns coneixements de ciència i tecnologia dels materials, que realment els estic aplicant per a veure quines màquines són les que millor s’adapten al nostre negoci i a partir d’aquí crear l’estratègia de negoci.

On et veus en un futur a llarg termini?

És una pregunta complicada. La meva meta és continuar creixent professionalment i penso que en aquest sector. El sector alimentari és un sector que m’agrada, em motiva, em motiva a continuar aprenent, veure cap a on està anant, quins són els nous projectes que estan sorgint, cap a on s’està innovant… Jo crec que la meva meta seria veure cap a on evoluciona el sector i poder participar en projectes disruptius d’aquest sector com, per exemple, nous projectes que estan sortint de Proteïna Alternativa.

Què li diries a algú que està pensant a estudiar aquesta enginyeria?

Que no s’ho pensi, que la faci. És una carrera que és una amalgama de moltes assignatures, de molts àmbits, i jo penso que s’adapta els requisits que hi ha avui dia a les empreses. I que si hi ha ganes tot es pot fer que no s’ho pensi.

Com és la relació amb altres alumnes i professors de l’EUSS?

A vegades no són relacions que tu veus en el dia a dia, però després d’haver passat quatre anys passant el teu dia a dia amb aquestes relacions, perquè són duradores i saps que tot i que no les vegis cada dia, és una bona relació. Amb els profes de l’EUSS, la relació quan estàs a l’escola és molt bona, sempre és de proximitat. Quan tens qualsevol dubte, tens el seu contacte, pots anar al seu despatx que té la porta oberta el 99’9% de les vegades i pots preguntar. A vegades no tens el contacte, però si que tens un contacte de Linkedin i quan veus el que van aconseguint, te n’alegres per ells, perquè penses “ostres, el seu treball també té recompensa”. I nosaltres, com a alumnes, segurament també hem aportat el nostre granet de sorra perquè avui dia s’acabi aconseguint aquesta fita.

Entrevista a Enrique Roca-Umbert, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica

Posted on by

Enrique Roca-Umbert va estudiar el doble grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i actualment treballa en el departament de simulació de l’empresa Applus+ IDIADA. En el seu dia a dia es dedica a simular, amb la major exactitud possible, vehicles en els quals s’estan desenvolupant diferents proves i, després d’un temps treballant com driving simulation engineer assegura que se sent còmode a l’hora d’entendre i dur a terme qualsevol simulació.

Per què vas triar el sector de la dinàmica vehicular?

El món de l’automobilisme sempre m’ha agradat i, en concret, la dinàmica vehicular. El simulador, que és on jo treballo actualment, et permet implementar diferents canvis des del punt de vista de la dinàmica vehicular en el cotxe i veure com afecta al comportament del vehicle; això és el que em va motivar a treballar en aquest sector.

Com és el teu dia a dia en Applus+ IDIADA?

La tasca que realitzo en el meu dia a dia com driving simulation engineer bàsicament és donar suport en les sessions de simulador, ja sigui quan ve el client, o quan fem desenvolupament intern dins de Applus+ IDIADA. Per exemple, ajudant o comprovant que el model que simularem no de cap mena d’error o establint un bon motion queuing, que és el fitxer que permet moure la plataforma. Bàsicament donant suport i ajudant perquè no hi hagi cap mena de fallada. I si el client ens demana llegir el temps real algun tipus de dada, llegint les dades i aportant què es veu des de les dades.

És complex treballar en un simulador?

A nivell d’ordinadors, sí que és veritat que quan entres en el simulador, et sorprèn bastant no només la màquina, sinó també la capacitat que té, i la complexitat que tenen els ordinadors que desenvolupen el propi simulador. És una cosa que em va sorprendre molt al principi. A poc a poc he anat aprenent com funciona cadascun d’ells, com estan connectats entre si, com funciona en definitiva el simulador i ara em sento còmode per a runnear qualsevol tipus de sessió en el simulador amb qualsevol client.

A quins reptes t’enfrontes en el teu treball?

Els diferents desafiaments als que m’enfronto són que el model funcioni correctament quan un client ve al simulador i, d’altra banda, que el model sigui el més real possible al cotxe en qüestió que estem simulant. A més, que el pilot senti el cotxe el més real possible a nivell d’acceleracions, ja sigui longitudinal o lateral, i a nivell de roll, de pitch… I en definitiva que el cotxe se senti el més real possible.

Què t’ha aportat l’EUSS en el teu treball?

Crec que l’EUSS, en tenir un component bastant important en pràctiques, m’ha ajudat bastant a Applus+ IDIADA, ja que la meva feina aquí és també bastant pràctic. Per exemple, a nivell de codi, realitzant la carrera d’electrònica, vaig aprendre C o MATLAB, i aquí ho estic implementant també.

Què és el que més et va agradar de l’EUSS?

L’EUSS és una universitat més petita que la resta que hi ha a Barcelona i és veritat que això  crea un vincle major entre estudiants i també els professors, ja que et coneixen perfectament. El projecte EUSS MotorSport, per exemple, també és una cosa que recordo amb molt d’afecte. Allí vaig estar fent aerodinàmica principalment i el nostre primer any va consistir bàsicament a dissenyar la carrosseria del cotxe.

Què recomanaries a estudiants amb les teves mateixes inquietuds?

Alguna cosa que recomanaria és que, encara que simulació de conducció soni molt pràctic, crec que tenir una base teòrica sòlida és molt important. Quan estàs simulant i estàs, per exemple, llegint dades, saps realment el que estàs llegint, i si estàs comparant dos vehicles, per exemple, veus els canvis que hi ha; ho entens, i saps per què està passant. Tenir una base sòlida t’ajuda un munt en aquest procés.

Has coincidit amb companys de l’EUSS?

Concretament amb en Gonzalo, treballem conjuntament en el mateix departament, encara que fem tasques diferents. Haver començat alhora en 2014  l’EUSS i ara estar aquí treballant junts, la veritat que és una cosa que, no sé si esperàvem, però que és gratificant i que facilita el dia a dia, ja que ens coneixíem prèviament.

Entrevista a Marc Tejedor, graduat en Electrònica Industrial i Automàtica

Posted on by

Marc Tejedor és enginyer Tècnic Industrial especialitzat en Electrònica Industrial. Graduat perl’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i amb un màster en Bussiness Administration (M.B.A.), Tejedor està realitzant actualment el programa PDE (Programa de Desenvolupament Executiu). Sobre aquest últim assegura que és un mètode molt útil per a entendre problemes que afecten la indústria i aplicar-los en diferents àrees de treball. En el seu pas per l’EUSS va realitzar dues pràctiques en diferents laboratoris i les qualifica com “molt positives”. En aquest vídeo ens explica quin és el seu treball actual, quines característiques valora més de l’EUSS i aprofundeix en el programa PDE.

Com vas arribar a treballar en Bertrandt AG?

Quan vaig acabar les meves pràctiques a la universitat, vaig entrar a realitzar pràctiques a Seat, en un Centre Tècnic i concretament, en el departament de HMI, que és Human Machine Interface. Aquest departament s’encarrega de desenvolupar totes les interfícies gràfiques digitals que posseeix un vehicle: el quadre d’instruments o radio navegadors. En paral·lel, Seat també em va donar l’oportunitat de realitzar el projecte final de carrera i vaig fer una aplicació mòbil que es podia connectar a un vehicle. Quan vaig acabar la universitat vaig començar a treballar a Bertrandt AG.

És una multinacional de 10.000 treballadors que dona servei d’enginyeria als sectors aeroespacial, energies i automoció, sobretot. El rol que estic exercint actualment és el de coordinador de l’equip de test management. Som vuit persones i el meu treball en concret és la gestió d’aquestes persones, la gestió de l’operativa dels projectes en les quals treballen aquestes persones i supervisió, així com anàlisi de riscos, recursos o el que sigui necessari en funció dels diferents projectes que treballem pel client Seat CUPRA.

Com valores les teves pràctiques en els laboratoris de l’EUSS?

El balanç és molt positiu. Jo vaig fer les pràctiques en el laboratori amb Miguel Àngel Amer en el laboratori d’electrònica industrial, i després vaig fer pràctiques en el laboratori d’automatització i regulació amb Francesc Poyatos. Si hagués de destacar tres coses positives destacaria la primera de totes el know-how tècnic que m’he emportat a nivell que vaig aprendre moltes tasques que si no hagués fet les pràctiques no hagués après. La segona cosa positiva que jo destacaria és que em va ajudar molt a ser resolutiu o a millorar la meva productivitat a l’hora d’haver-me d’espavilar en com aconseguir fer els treballs. I el tercer punt seria que en les pràctiques que fèiem en els laboratoris de l’EUSS, hi havia una part en la qual aquests estaven oberts a la resta d’estudiants perquè poguessin venir a fer pràctiques, i seria la part més personal que em va permetre conèixer a moltes persones de diferents promocions que d’una altra forma no hagués tingut el plaer de conèixer.

Què és el que més valores del teu pas per l’EUSS?

Les competències transversals que aprens mitjançant el pla que t’ofereix l’EUSS. Em refereixo amb això a la part de comunicació, la part de realitzar presentacions, la part de treball en equip, la part de complir amb els objectius, organitzar-te o, fins i tot, et diria la possibilitat de maduresa que ofereix.

Què i com és el PDE que estàs realitzant?

El PDE o Programa de Desenvolupament Executiu és un programa en el qual el mètode d’ensenyament és a través dels casos. Al final els casos no deixen de ser situacions reals que s’han trobat en altres empreses que tenen un marc i un context propi, però amb problemes de rerefons que són molt comuns en la indústria en la qual estem treballant. El fet d’estudiar aquests casos amb la lectura, després amb el treball en grup i després quan el ponent t’explica exactament quina és la situació, et fa aprendre tant dels problemes, o errors que van cometre, com del triomf. Això el que m’ha permès és en moltes de les àrees del meu dia a dia poder aplicar-ho. Podria comentar, per exemple, que el PDE finalment m’ha ensenyat a valorar les necessitats que tenen la resta d’àrees d’una empresa, no sols la part operativa on estic jo. A l’hora de prendre decisions o proposar propostes, en comptes de tenir en compte només la meva visió, la qual cosa m’ha permès poder pensar en les necessitats que té l’altre i oferir potser una solució que satisfaci a més d’una àrea.

Què és el que més valores del pla formatiu de l’EUSS?

El pla de formació que té l’EUSS és que les assignatures tenen normalment una part teòrica i l’altra pràctica. Això el que fa és que amb la part pràctica aprens a interactuar amb diferents equips, amb diferents maquinàries i, a més, et trobes en situacions en les quals has d’aplicar conceptes que teòricament funcionen, però que després tenen molts impediments que no trobes fins que et poses a fer-ho. Això aconsegueix que, finalment, desenvolupis una capacitat de ser resolutiu i la capacitat de poder posar-te en la situació en la qual es poden trobar els operaris quan tu dissenyis algun tipus de prototip, programari, o al que es dediqui la teva indústria. Aquesta capacitat, comparant amb altres enginyers que han vingut d’altres universitats, amb altres plans formatius, ells no la tenen. Crec que és un avantatge competitiu molt positiva.

Has coincidit amb companys de l’EUSS en el teu treball?

Sí, he tingut l’oportunitat de coincidir amb diferents persones que han estudiat a l’EUSS. De fet, amb algun company de promoció com el Pau Dolcet, que ell és el client i jo treballo a vegades directament amb el seu departament. O, amb altres ex alumnes d’altres generacions com Ivan Capitan. Crec que és una cosa que és molt positiu perquè al final quan tu coneixes a algú que ha estudiat amb tu el primer que fas és compartir experiències. Llavors això el que fa és que el dia de demà, al final, treballem amb persones i treballem amb emocions. I llavors quan demanes alguna cosa a algú amb qui tens un vincle, és molt més fàcil a l’hora d’aconseguir resoldre el problema que tu tinguis, en el sentit que hi ha alguna cosa que ens uneix i tens una part empàtica que fomenta que això progressi, i intentes ajudar i que tothom surti guanyant.