Arxiu d'etiquetes: Open Circuit

Joan Margalef, alumni d’Organització Industrial: “Quan penso en la meva etapa a l’EUSS, somric”

Publicat el per

De petit volia ser pagès, tot i que els estudis el van portar a l’enginyeria, primer, i a l’economia, més tard. En Joan Margalef va estudiar Enginyeria d’Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i posteriorment, es va especialitzar com a analista econòmic, camp en el qual ara està realitzant el seu doctorat. “Quan penso en la meva etapa a l’EUSS, inconscientment somric. Crec que és perquè m’ho vaig passar molt i molt bé”, explica.

Actualment, treballa com a investigador associat a l’Institut Mundial de Recerca sobre Economia del Desenvolupament de la Universitat de les Nacions Unides (UNU-WIDER) a Hèlsinki, Finlàndia. “Estudiant el màster em vaig adonar que realment és la professió que m’enamora”, assegura. Avui, la seva àrea de treball està centrada principalment en Economia Financera, Economia Pública, Conflicte i Desenvolupament.

En Joan Margalef és el nostre nou candidat en el cicle d’entrevistes Open Circuit | Alumni Experiences de l’EUSS.

Recordes què volies ser quan eres petit?

Volia ser pagès perquè, bé, vinc del Delta, que tenim molta agricultura i, a més, el meu pare era pagès també. Suposo que volia imitar-lo.

I per què vas decidir estudiar Enginyeria d’Organització Industrial finalment?

Sempre havia tingut cert interès en la part de business, Administració i Direcció d’Empresa (ADE), Economia… però també era bo i m’agradaven les matemàtiques i la tecnologia. De fet, sempre havia prioritzat aquesta branca. Sempre em deien: “ADE sempre en podràs acabar fent, però el salt al revés serà impossible!”.

Finalment vaig prioritzar l’enginyeria. Vaig començar amb Enginyeria Mecànica, perquè també havia fet feina com a mecànic de tractors. Fins que vaig descobrir que hi havia Enginyeria d’Organització Industrial, que també incloïa aquesta part de business que volia. Era la perfecta combinació.

Quin record tens de la teva etapa a l’EUSS?

Quan hi penso, inconscientment somric. Crec que és perquè m’ho vaig passar molt i molt bé. Vaig forjar molt bones amistats i ens ho passàvem molt bé, tant dins com fora de l’EUSS. Però, d’altra banda, la primera imatge que em ve al cap d’aquesta època és la biblioteca i els seus cubicles de fusta. Suposo que és perquè també vaig haver d’estudiar bastant.

Algun record especial d’algun dels professors?

L’Alexandre Damians i les seves assignatures d’Antropologia. Et feien desconnectar una mica de la part tècnica de l’enginyeria. Ens feia parlar d’ètica, d’antropologia, d’humanitats, de filosofia… I, com ell ens deia, en realitat la seva era una assignatura perquè et coneguessis a tu mateix. Recordo anar amb moltes ganes a les classes i sortir-ne molt content. A vegades, també cansat de donar-li tantes voltes a la vida…

Crec que per als estudiants, o per a la gent jove, que realment no sap què fer o no té les coses tan marcades, aquella assignatura li feia fer preguntes, potser incòmodes, no? Et feia qüestionar moltes coses de la vida tant o més importants que molts coneixements tècnics.

Ens vols compartir alguna anècdota del teu pas per l’EUSS?

Que pugui explicar… Hi va haver un dia, amb en Llorenç Servera, a qui també aprecio molt com a professor, que estàvem tots fent feina en silenci, molt concentrats… Jo tinc un problema, i és que potser parlo molt fort. Li vaig dir: Llorenç! I es va espantar i li va saltar el bolígraf i tot. I clar, tota la classe va riure a més no poder.

El teu Treball de Final de Grau (TFG) va ser reconegut com el Millor TFG d’Emprenedoria. En què va consistir?

Durant tots aquests anys de carrera apreníem molts diagrames per prendre decisions. El clàssic és el DAFO, o SWOT en anglès, però després també hi ha la matriu de Segget, d’Ishikawa, la Raci… i un llistat enorme. Em vaig adonar que, en tots aquests anys, eren potser més d’un centenar. Si no en saps el nom, clar, no podies trobar-los. La meva idea era crear una aplicació que fos com una enciclopèdia de tots aquests diagrames i que, a més, també t’ajudessin a tu a crear-los dins del Word, dins del PowerPoint.

Per a fer-ho, vaig adoptar una metodologia que, aleshores, era molt innovadora, que es dia Lean Startup. Aquesta permet interactuar amb clients potencials i professionals per aconseguir definir un producte viable. En vaig desenvolupar el business model, un pla de viabilitat financera i un pla de màrqueting.

Quan acabes l’enginyeria, et decantes per l’economia amb un màster de Recerca en Anàlisi Econòmica. De fet, avui estàs acabant d’estudiar el doctorat (PhD).  Ens expliques d’on sorgeix aquest interès i com es va forjant aquesta carrera? 

Va ser tot aquí, a l’EUSS. Em van agradar molt les assignatures que fèiem d’Economia i de Mètodes Quantitatius, amb la Maria del Rocío Bonilla i la Micaela Enache, que, per cert, grans professionals de la que també tinc molt bon record. Amb elles crec que vaig trobar la branca que realment m’interessa.

I bé, en acabar, em vaig tirar de cap al màster d’Economia. Al principi va ser bastant dur perquè clar, no en sabia tant com un economista, però al final vaig acabar traient molt bones notes. Era un màster bastant competitiu i se’m va oferir l’oportunitat de fer el doctorat amb una beca, cosa que no sempre és fàcil. I bé, vaig pensar… o ara o mai! I de nou m’hi vaig tirar de cap. Durant aquest procés em vaig adonar que realment és la professió que m’enamora.

També et vas “tirar de cap” a viure l’experiència a l’estranger, amb un Erasmus, i ara, a Finlàndia. 

Sóc una persona que es troba molt còmode en la meva zona de confort, però parlant amb altra gent, molts em deien que tenien l’espineta clavada per no haver marxat fora. I els vaig fer cas, primer a Itàlia, on vaig fer un Erasmus. Va ser dur, de fet, crec que vaig escriure un article per l’EUSS o pel blog, però al mateix temps el recordo com el millor any de la meva vida. Vaig forjar grans amistats, vaig tenir experiències inoblidables… Això és creixement personal i… s’ha de sortir d’aquí, de la zona de confort. Per això, quan em van oferir l’oportunitat de marxar a Finlàndia, encara que potser no és tan còmode com anar a Itàlia, no vaig tenir cap dubte.

En què consisteix avui la teva feina com a investigador associat per l’Institut Mundial de Recerca sobre Economia del Desenvolupament de la Universitat de les Nacions Unides a Finlàndia?

Sóc Research Associate a un UNU-WIDER, que és una institució de recerca de les Nacions Unides. Hi ha una part que és de recerca pròpia. Pots desenvolupar la teva pròpia investigació, sempre que estigui relacionada amb la missió de l’organització. Per a mi, fàcil, perquè és el meu àmbit de treball, la recerca d’economia, estat i conflicte.

D’altra banda, al mateix temps també em demanen que col·labori en certs projectes que ells tenen en marxa. Per exemple, ara estic treballant en un projecte amb el Banc Mundial, que tracta de trobar maneres de mesurar la fragilitat d’un país de forma econòmica.

Com sorgeix aquesta oportunitat?

Estava a l’últim any de doctorat i és l’any que has de trobar la feina. I va sortir l’aplicació en aquest lloc que tenia el perfil perfecte per a mi. Havia conegut l’organització l’any passat en una conferència a Moçambic, m’agradava el que fan… i va ser el perfect match. Quan em van donar la feina vaig dir que sí, i també de cap!

Què és el que més t’agrada del que fas?

La feina de recercador pot ser molt frustrant, perquè has de fer coses que ningú ha fet, en principi. I això et porta a explorar llocs o coses que no són fàcils de fer, perquè sinó algú ja les hauria fet primer. Però el que m’agrada és l’aprenentatge constant. Sempre t’has d’estar renovant, sempre has d’estar aprenent. De cop, aquella tècnica que et semblava que no utilitzaries mai més, aquella que vas estudiar el màster fa temps, ara és important i toca reprendre-la.

A més, també m’agrada molt el fet d’estar-te relacionant constantment amb gent que té les mateixes passions que tu.

Quina és la pròxima meta?

A curt termini, acabar la meva tesi. I bé, tinc molts papers en procés, alguns ja acabats, i el primer que vull fer és consolidar-los i enviar-los a revistes. A partir d’aquí, incorporar el feedback que se’m doni i acabar publicant-los. A part, també espero acabar el report del Banc Mundial que tinc en marxa, que esperem fer-ho de cara al juny-juliol.

I, el llarg termini és tornar a casa. Encara ho vull estirar una mica més eh, si em surt una oportunitat fora que em pugui interessar saltaré. Al final, està bé voltar molt pel món, no? Però la conclusió és que com a Catalunya, Espanya o Europa, enlloc. Si mai puc tornar aquí, alineat professionalment, seria la sort de la meva vida.

Què li aconsellaries a un estudiant de l’EUSS?

Que no esperi la motivació sinó que la busqui. Que inverteixi temps… que al final és la seva responsabilitat. Perquè si no tens clar de què és el que t’enamora d’una professió, moltes vegades tens aquesta tendència a esperar. A esperar que un dia et vingui el flechazo… i així t’esperes a les assignatures de tercer, a les de quart, al TFG, a les pràctiques, al màster…. i et passaràs tots aquests anys de la carrera com si fossin un pur tràmit.

És a dir, tu pots exigir de molt, treure nous i deus, però si és un tràmit, ho gaudeixes tot molt menys. Tot és una càrrega, són hores gastades estudiant. Però quan ja saps per què vols fer, quan ja veus l’aplicació, la utilitat i quins problemes resoldran… Vas a una altra idea, ja no se’t fa gens pesat, gaudeixes, et mous, parles amb els professors…

Crec que això és ideal per a ser feliç i gaudir molt d’aquests anys, perquè si no també poden ser molt durs.

Lluís Farnés, alumni de Mecànica i Electrònica i professor de l’EUSS: “Omple molt veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps”

Publicat el per

L’alumni Lluís Farnés Pallàs va formar part de la primera promoció del doble grau d’Enginyeria Mecànica i Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Llicenciat el 2019, actualment treballa com a enginyer en el departament d’Innovació d’Aranow, una empresa internacional especialitzada a oferir solucions d’envasament per a la indústria.

D’altra banda, en Lluís també va tornar a l’EUSS ara fa un temps com a docent, on fins ara ha donat classes de Física Elèctrica; Sistemes Robotitzats; Tecnologia Elèctrica i Electrònica. Una faceta professional que també li agradaria mantenir en el temps. “Omple molt veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps, i que tu formes part d’aquest procés d’aprenentatge”, explica.

En Lluís ha participat del nostre cicle d’entrevistes de l’Open Circuit Alumni Experiences, en què donem a conèixer el recorregut professional dels exalumnes de l’EUSS i de com van viure la seva etapa universitària.

Per què vas decidir estudiar una enginyeria?

Doncs, no és que tingués una vocació des de petit… el cert és que no ho tenia clar. Va ser una vegada al Batxillerat, quan vaig veure que volia tirar cap aquí. Va haver-hi com un canvi de xip. De fet, m’agradaven molt els típics programes de televisió que t’ensenyen com són els processos de fabricació. El programa tipus ‘¿Cómo se hacen…?‘. M’hipnotitzava bastant i vaig pensar que m’agradava la idea de formar part d’aquest món.

En el teu cas, vas cursar un doble grau. A què es deu?

En un primer moment volia ser enginyer mecànic, però un cop em vaig topar amb l’EUSS, vaig descobrir que hi havia la possibilitat de fer un doble grau. I, des del primer moment, des del curs zero, ja entres fent aquesta doble titulació. Em va cridar molt l’atenció i vaig creure que era una molt bona oportunitat, sobretot ara que, cada vegada més, tot va més lligat amb l’electrònica. Jo vaig entrar en la primera promoció d’aquest doble grau i va anar tot perfecte, tenies un full de ruta molt clar.

Quin record tens de la teva etapa universitària?

Tinc molt bons records, la veritat. Ho recordo com una època molt maca. Vam fer molta pinya amb el grup de la classe i, de fet, seguim en contacte. També guardo un bon record de formar part de l’equip EUSS MotorSport i de competir al Formula Student. Vam desplaçar-nos a Itàlia per competir amb el cotxe que havíem estat dissenyant des de zero durant un any i poc… va ser molt emocionant.

Què ens pots explicar del teu pas per l’EUSS MotorSport?

És una cosa que enganxa. És a dir, jo no era molt aficionat al món de l’automoció. Però hi vaig entrar i, un cop comences a descobrir que no s’acaba mai, hi ha una cosa que t’atrapa. Sempre es pot millorar alguna cosa, per això és un món que enganxa.

Guardes un record especial d’algun dels professors que vas tenir a l’EUSS?

Tinc molt bon record de tots. Si hi ha una bona cosa aquí, a l’EUSS, és que hi ha molta qualitat humana entre els professors i un tracte molt proper. Recordo que jo em sabia els noms de tots els professors i ells se sabien el meu nom. Vas pels passadissos i, anys després, se’n recorden de tu. I això fa una mica d’il·lusió.

Quin diries que va ser el repte més gran amb el que et vas trobar com a estudiant?

L’autogestió del temps i de la pressió. Comences una assignatura de la qual no tens ni idea i el primer dia ho veus tot molt difícil. I la pressió que hi ha quan s’acosten les dates d’entrega, dels exàmens… tenir un temps limitat per aprendre una matèria… és el que recordo com un repte.

On treballes i en què consisteix la teva feina com a enginyer?

Treballo a Aranow, al departament d’Innovació, enfocat a la part del software. Fem màquines de packaging, amb envàs flexible, per tot el món. La meva funció és, dels projectes una mica més peculiars, fer el desenvolupament de software i estar en contínua millora de les parts que tenim a la màquina o els grups.

És una feina que m’agrada molt, perquè és molt dinàmica. Sempre estàs amb un projecte i sempre vas tractant temes diferents.

Creus que l’EUSS et va preparar per fer el salt al món laboral?

Ajuda molt el fet d’arribar el primer dia i que tot et soni. És a dir, has tocat, no? Saps fer servir els aparells de mesura, es nota que hi ha hagut una pràctica al darrere. A més, és una cosa que es valora molt també.

Com va sorgir l’oportunitat de fer de docent a l’EUSS?

Bàsicament, un professor em va trucar i em va dir: “Mira, tinc molta càrrega de feina. Podries ajudar-me portant un grup de pràctica?”. Vaig acceptar l’oferta i així he seguit fins ara, que vaig alternant la meva feina com a enginyer amb les classes a la Universitat.

Ho recordo amb molta il·lusió. Tornar a l’EUSS va ser com si gairebé no haguessin passat els dies, com si el temps no hagués passat.

Com t’agrada ensenyar als teus alumnes d’enginyeria?

Amb exemples. La sort que tinc és poder estar tocant la part més pràctica cada dia, estar involucrat en diferents projectes. A mi m’agrada que vegin l’aplicació del que estudien, perquè llavors és molt més fàcil entendre-ho.

I a tu, què és el que més t’agrada d’aquesta feina?

Veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps, comprendre’ls, entendre que els hi costa, però que se n’acabaran sortint i que tu has format part d’aquest procés d’aprenentatge. Jo crec que això omple molt.

On et veus en el futur?

Doncs la veritat que a mi m’agradaria seguint estant lligat al món industrial. Tinc molts projectes diferents i és molt dinàmic. Però, a la vegada, també m’agradaria continuar a la universitat, perquè la veritat és que t’omple d’una altra manera el poder ajudar i donar classes.

Alejandro Rubio, alumni d’Automoció: “Després de l’EUSS m’he sentit preparat per fer el salt al món laboral”

Publicat el per

L’Alejandro Rubio és un dels alumnes que forma part de la primera promoció del grau d’Enginyeria de l’Automoció a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Durant els seus quatre anys de carrera va participar com a membre de l’equip EUSS MotorSport, experiència que valora de manera molt positiva. “Va ser com estar en una empresa, poses en pràctica el que aprens a l’aula i entens realment de què va”, explica.

Actualment, treballa com a Enginyer de Validació d’Alta Tensió al Grup EDAG, on assegura que una de les coses que més li agraden de la seva feina és “descobrir que hi ha moltes més coses per aprendre”. Tot i això, Rubio assegura que en algun moment de la seva trajectòria professional somia a participar del món de la competició: “La meva passió des de petit són els cotxes i tinc molt clar que en algun moment m’agradaria dedicar-me a alguna cosa de telemetria del vehicle de competició”.

Alejandro Rubio és el nostre primer candidat alumni en Enginyeria de l’Automoció, en el cicle d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences.

Per què vas triar estudiar Enginyeria de l’Automoció?

Quan Fernando Alonso corria la Fórmula 1 amb Renault i guanyava el Mundial, a mi ja m’apassionaven els cotxes i la competició. De petit jugava amb ells a casa, tenia una catifa amb una ciutat, i des d’allà sabia que el món de l’automoció era per a mi. Havia d’estudiar alguna cosa d’acord amb aquest món, per això vaig decidir estudiar Enginyeria de l’Automoció.

Què et va atreure de l’EUSS?

Quan estava buscant universitat per estudiar Enginyeria de l’Automoció em vaig adonar que a Catalunya n’hi havia molt poques. Una d’elles era l’EUSS, i era l’única ubicada a Barcelona. La vaig visitar en una jornada de portes obertes i em va agradar bastant. A més, en aquell moment encara arrossàvem la pandèmia de COVID i hi havia molta incertesa. I com que em quedava molt a prop de casa i tenia la família a prop, era un plus. D’altra banda, vaig accedir a les beques i va ser una ajuda molt gran. Una gran decisió.

Què recordes d’aquesta etapa?

Ha estat una etapa de la meva vida molt bonica. A l’EUSS he conegut molta gent. Tinc molts amics de la universitat, he après moltes coses i he viscut grans experiències. Sobretot, recordo la meva experiència amb l’equip EUSS MotorSport, de quan vaig anar a Àustria i de quan vam competir a Espanya també. També hi ha moments més durs, relacionats amb la càrrega d’exàmens, la càrrega de tasques… però, al final, veient-ho amb perspectiva, ha estat una etapa molt bonica i de la qual n’estic molt orgullós.

Alguna assignatura que recordes amb especial afecte?

Jo soc molt de Matemàtiques i hi ha una assignatura que és Càlcul, d’integrals. I la veritat, em va agradar molt, era molt matemàtica, la vaig gaudir. I, més concretament d’Automoció, em va agradar aconseguir una certificació que es diu AutoSAR, en la qual es programen les diferents centraletes del vehicle. Em va permetre aprendre molt sobre l’electrònica del vehicle.

Com valores la universitat durant aquesta primera promoció?

Com que és la primera promoció, sempre hi ha certs dubtes, perquè és la primera vegada que es fan algunes assignatures, etc. Però durant el transcurs dels estudis he pogut veure com és una carrera que disposa de molts recursos i bons professors. Els continguts són molt variats i diferents, sobre temes d’automoció relacionats amb l’electrònica, l’aerodinàmica o la mecànica. He pogut aprendre una mica de tot.

Què sents ara quan tornes a l’EUSS?

Tornar a l’EUSS és una sensació molt bonica perquè em puc retrobar amb gent. I no només les persones amb les qui he coincidit a classe, sinó també amb els meus companys de l’equip EUSS MotorSport, de Secretaria… i en general, amistats amb les quals he compartit moments i hobbies. És sempre molt emocionant i especial tornar a l’EUSS i veure també com està tot, com van amb el cotxe, etc.

En què creus que et va beneficiar formar part de l’equip EUSS MotorSport?

M’ha ajudat a evolucionar tant personalment com professional. Al final treballes una cosa que no es veu sempre a les aules. És com estar en una empresa, poses en pràctica el que aprens a l’aula i entens realment de què va. A més, és una cosa que les empreses valoren a l’hora de seleccionar personal.

D’altra banda, vaig tenir la sort d’anar a Àustria l’any 2021 a competir, i va ser una de les experiències més boniques de la meva vida. Competir amb gent d’altres universitats, d’altres països… és un canvi cultural molt gran. Aprens d’ells, ells aprenen de tu, comparteixes molts moments i crees records que et queden per sempre. Estic molt orgullós de poder haver estat aquests quatre anys a l’equip.

Pots recordar-nos alguna anècdota?

Una anècdota en concret, no sabria escollir-la, al final he passat molt de temps aquí. Però sí que et puc dir que érem pocs alumnes, una dotzena, i això va ajudar a generar una gran cohesió entre nosaltres. Al final, entre amics compartíem moments molt divertits. També vaig participar en esdeveniments com les portes obertes o al Saló de l’Ensenyament. I, bé, al final tinc molt bons records de l’EUSS.

On t’imaginaves treballant a l’acabar la carrera?

Em visualitzava treballant en el sector de l’automoció, però sabent que la primera feina no seria l’última. Quan era petit, m’imaginava estar en el món de la Fórmula 1, tot i que amb l’edat he entès que és una feina molt sacrificada. La meva estratègia era, primer, entrar en el món de l’automoció dins de la indústria i, a partir d’aquí, saltar del món de la competició. En això estic.

En què consisteix la teva feina ara?

Actualment, estic treballant a EDAG Espanya, una empresa dedicada sobretot al món de l’automoció. Soc enginyer de validació d’alt voltatge, les meves funcions principals són validar que els cotxes, sobretot elèctrics, vagin segons l’esperat. Principalment, ens dediquem a validar la bateria, el procés de càrrega i la seguretat dels components d’alt voltatge. També em dedico a fer alguns projectes interns de reciclatge de bateries de segona mà.

Què és el que més t’agrada?

Cada dia s’aprèn una cosa nova. Hi ha moltes coses que encara estan per aprendre i al final estar treballant m’ajuda a aprendre alguna cosa nova cada dia, sigui del sector d’automoció o dels meus companys. A més, el bon ambient que tinc a la feina, ajuda a aquesta cohesió tan necessària per tirar la feina endavant. També m’agrada el tracte que han tingut des del principi amb mi a l’empresa, i després que van dipositar en mi.

T’has sentit preparat per fer el salt al món laboral?

M’he trobat bastant preparat, amb prou coneixement tècnic per desenvolupar la meva activitat laboral i, en part, agraeixo que l’EUSS hagi destinat tants recursos a aquest grau nou. 

On t’imagines en 10 anys?

En deu anys em veig treballant en el món de la competició. És una cosa que m’agradaria i per la que em segueixo formant. M’agrada treballar amb dades i m’agradaria tot el que és el tema telemetria, estar en contacte amb el pilot per donar-li consells sobre com millorar la seva conducció… Jo espero que en uns anys treballi d’alguna cosa relacionada amb la telemetria del vehicle de competició. És el que somiava de petit.

Jordi Mañes, alumni d’Organització Industrial: “El pla d’estudis de l’EUSS respon a les necessitats de les empreses d’avui dia”

Publicat el per

Apassionat de la seva feina i professió, Jordi Mañes assegura que guarda molt bon record de la seva etapa universitària. “Si miro enrere, em veig sempre rient”, explica. Va estudiar Enginyeria en Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), una carrera en la qual va aconseguir unir el que més li agradava fer: des dels números a la tecnologia, passant per assignatures més vinculades a l’economia.

Actualment és IT Project Manager a Acciona, una feina que li permet estar en contacte amb els diferents departaments de l’empresa. “Un enginyer ha de ser polivalent”, destaca en Jordi, “i el que més m’agrada és poder aportar a qualsevol àrea de l’empresa”.

Amb en Jordi seguim coneixent diferents experiències postuniversitàries, dins del nostre cicle d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences.

Què et va motivar a estudiar Enginyeria?

A mi sempre m’havia agradat la part de números i de tecnologia, m’atreia. Però quan estudiava el Batxillerat Tecnològic, em vaig adonar que no acabava de sentir passió per res en concret. A més, tenia sempre l’espina clavada de no haver optat per una cosa relacionada amb economia i empreses. Quan vaig descobrir la carrera d’Enginyeria en Organització Industrial vaig veure que cobria les dues coses, els dos mons. I vaig dir: és perfecta, perquè aprendré de tot una mica i després, més endavant, puc especialitzar-me.

Quina qualitat creus que ha de tenir un enginyer?

Com amb totes les professions, l’ètica laboral és imprescindible. Però també és veritat que per a un enginyer és important ser polivalent: has de ser una persona que es pugui adaptar a qualsevol entorn, empresa, departament, i des del minut zero, que puguis aportar. Avui dia és importantíssim dins d’una empresa tenir una visió 360º.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Em dona l’oportunitat de treballar i estar en permanent contacte amb moltíssims departaments, atendre la seva metodologia de treball i entendre el que és important per a ells, que potser per a mi no ho és tant. Això em permet trobar sinergies. I el que més m’agrada és precisament poder aportar a qualsevol àrea de l’empresa, parlar una mica el llenguatge de casa.

Addicionalment, també et diria que treballo en un entorn multicultural, la meva empresa és una multinacional, i és clar, cada país té la seva cultura de treball, els seus costums i les seves prioritats. Cada dia és un repte en aquest sentit, i intentar adaptar-se i trobar el punt comú entre dues cultures resulta molt enriquidor.

En què consisteix la teva feina?

Treballo a la divisió de serveis d’Acciona. Estic al departament d’informàtica. El que fem és, principalment, donar suport al negoci en les diferents àrees de l’empresa, tant dins d’Espanya com en l’àmbit internacional. Tot això a través de la digitalització dels seus processos de la manera més òptima possible, aportant solucions tecnològiques que siguin de la casa o del mercat. Aquestes solucions no només han de complir la seva necessitat sinó també han de seguir uns patrons, ser escalables i complir amb els requeriments i les normes de l’empresa com a corporació.

Com et va ajudar l’EUSS a entrar en el món laboral?

L’EUSS té una cartera d’empreses molt potent i estan en permanent contacte. El seu Pla d’Estudis està molt adaptat a les necessitats que tenen les empreses avui dia. En el moment de facilitar l’entrada al món laboral això és fantàstic per a qualsevol estudiant. I si, a més, estàs fent pràctiques o ja t’has incorporat el món laboral completament, es nota que estàs aportant des del principi. I això és gràcies a aquesta connexió i comunicació que tenen tant el centre com les empreses.

Com recordes la teva etapa universitària?

Per a mi va ser meravellosa. Hi ha altres companys d’altres universitats que recorden aquesta època com a bastant frustrant i estressant. Jo, evidentment, també tenia molts pics de volum de feina, d’exàmens i de treballs. Però, quan trobo la vista enrere i em miro, em veig sempre rient. És a dir, vaig tenir la sort de coincidir amb un grup de companys realment compatibles amb el que jo necessitava i el que jo volia. Estàvem molt a gust. Sentíem que el que estudiàvem tenia sentit i que tenia una aplicació directa. Venia bastant content a l’universitat.

Ens recordes alguna anècdota?

N’hi ha una que sempre em fa molta gràcia. El dia abans de Setmana Santa teníem un examen de Química, això era a primer, i un amic meu va ser el primer a acabar l’examen, li va entregar al professor Jordi Cruz. Ell li va dir: “Bona Setmana Santa i vigila amb les mones”. Suposo que es referia al fet que no menges massa. Crec que ell no ho va esclatar bé o estava estressat, o no ho sé, però li va dir: “És que no tinc moto, tinc cotxe”. I va marxar corrents. En Jordi es va quedar amb una cara de “no estic entenent res” i va posar una expressió que ens va fer molta gràcia a tots. Va ser un moment molt sincronitzat: tots aixequem el cap de l’examen i ens quedem mirant. Vam riure moltíssim i passen els anys i encara li recordem al meu amic aquesta frase de “No tinc moto, tinc cotxe”.

Un professor que recordes especialment?

Sí, n’hi ha molts, però jo sempre em quedo amb Mihaela Enache, que em sembla que ja no està treballant aquí. La vaig tenir en moltíssimes assignatures i la veritat és que donava gust, era una persona que sabia molt i estava molt compromesa. Semblava que no descansés tranquil·la fins que s’assegurava que tots havíem entès la lliçó. Ens va donar un acompanyament i un suport que anava més enllà del que havia de fer com a professora.

Com valores la teva experiència d’Erasmus?

La veritat és que va ser el millor any de la meva vida, va ser una experiència meravellosa. La primera vegada fora del país, en un entorn internacional, coneixent gent de moltíssims llocs al món… Diferents maneres de fer les coses, d’entendre la realitat. Va ser una manera d’obrir la ment. Encara l’aplico avui dia en la meva feina, perquè treballo un entorn internacional. Això en part és gràcies a l’Erasmus, perquè em va permetre obrir la ment i aprendre moltíssim.

Quin consell els donaries als estudiants d’avui?

Que aprofitin el moment que viuen aquí a la universitat. Hi ha coses que només passen durant l’època universitària i és una època en què tots tenim molta pressa, potser per fer coses que tard o d’hora acabaran arribant i ens avorrirem de fer. Hi ha moments a la universitat que són únics i que cal viure. Moltes vegades, a mi m’ha passat… Renunciem a aquests moments per intentar avançar esdeveniments futurs a coses ordinàries o rutinàries que, tard o d’hora, acaben arribant. Així que focalitza’t en el que vius i aprofita’t. I tranquil, que tot acaba arribant.

On et veus en 10 anys?

No em tanco portes. El que no vull de cap manera és quedar-me estancat en el que estic fent ara. Cada dia estic aprenent i cada dia, cada any, cada mes és una aventura. Són coses noves i m’agradaria seguir en aquesta progressió.

En els pròxims 10 anys m’han de passar coses molt vitals, ¿no? Com casar-se, tenir fills i tot això… M’agradaria continuar viatjant i viure aventures. Però en l’àmbit laboral, no em vull tancar portes.

M’agradaria potser posar en marxa algun negoci, emprendre, o seguir avançant en la meva empresa, sigui ascendint o potser en altres departaments. O potser treballar en la mateixa posició, però fora del país! De les tres coses, estic obert a tot.

Primavera Alarcón, alumni d’Organització Industrial: “L’EUSS és una universitat molt acollidora”

Publicat el per

Si una cosa es pot destacar de la Primavera Alarcón és la seva passió per explorar món: va cursar els seus estudis en Enginyeria en Organització Industrial entre el Perú, el seu país de naixement; Barcelona, a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià; i Múnic, on va poder gaudir d’un Erasmus durant tot un semestre. Actualment, és Import Manager LATAM a la seu de Hars & Hagebauer a Rotterdam, a Holanda. “Una de les coses que més m’agraden de la meva feina és estar connectada al meu país natal i a la meva cultura des d’Europa”, confessa.

Ja fa dos anys que la Primavera es dedica al comerç internacional, des del departament d’importació i exportació d’aquesta companyia comercialitzadora de fruites i vegetals de tot el món. Amb ella hem recordat la seva etapa universitària a l’EUSS, en un nou capítol del cicle d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences. “A l’EUSS em vaig sentir especialment molt ben acollida”, remarca.

Per què vas estudiar enginyeria?

Recordo que quan vaig acabar l’escola no sabia realment què estudiar. Tenia moltes idees al cap, però intentava evitar enginyeria perquè vaig tenir una mala experiència amb l’assignatura de física i vaig pensar que l’enginyeria era tot física. Però parlant amb familiars i amb amics, em van dir que Enginyeria industrial era una carrera que s’adaptava molt al que jo estava buscant i que no em preocupés per la física. Al final, podia enfocar-me en altres assignatures, fins i tot d’empresa. Estudiar enginyeria en Organització Industrial va ser una de les millors decisions que vaig prendre quan era adolescent.

Com vas arribar a l’EUSS?

Vaig començar la carrera al Perú, d’on soc, i vaig fer més o menys tres anys. Després vaig decidir mudar-me a Barcelona per motius familiars. Va ser un procés bastant emocionant, però alhora el vaig viure amb molts nervis, perquè era tot nou per a mi. Crec que els estudis van ser el camí més fàcil per a fer aquest salt, perquè ja anava amb una universitat triada, un programa, unes classes i sabia que coneixeria gent fàcilment.

Però, així i tot, la meva vida començava de zero, no coneixia a ningú i els meus amics es quedaven al Perú. Tot aquest procés era bastant complex i recordo que tots aquests petits detalls em preocupaven. Però al final em vaig adaptar bastant bé.

Et vas sentir ben acollida?

Barcelona és una ciutat bastant internacional, bastant acollidora, i l’EUSS especialment. Va ser una experiència bastant bonica, sobretot en ser una universitat petita enfocada a l’enginyeria.

També te’n vas anar una temporada a Múnic d’Erasmus. Com va ser l’experiència?

Múnic em va semblar una bona opció. En estudiar enginyeria, m’havien dit sempre que a Alemanya hi havia moltes empreses del sector. A més, volia experimentar viure al nord d’Europa. Em va agradar molt l’experiència, la veritat, no solament en l’àmbit professional, també personal. A Múnic et trobes amb una altra cultura i un altre clima. Estar lluny de casa, de la teva família, en un país en el qual no parlen el teu idioma, aprendre a cuinar… En definitiva, sobreviure! I més perquè jo vaig decidir pagar-m’ho i, en general, Alemanya és una ciutat bastant cara. Recordo que l’últim mes em vaig quedar sense diners i aquí ja vaig haver de trucar la meva mare [riures]…

Va ser un repte professional i personal i la veritat és que ho recomano molt. Van ser només sis mesos, però suficient i necessari per a començar la meva carrera professional.

Com recordes aquesta etapa universitària?

Com un moment bastant emocionant. Vaig començar al Perú i després vaig venir a Barcelona i a l’EUSS. Vaig tenir bastant suport, no només del personal de l’EUSS i els professors, també dels companys. Recordo que, clar, en convalidar assignatures no tenia un programa específic com la resta, feia algunes assignatures el primer semestre, unes altres el segon… i llavors havia d’anar combinant. Hi havia companys que jo veia potser una vegada per setmana!

Però no va ser un problema, perquè l’EUSS és una comunitat petita i familiar. Em veia amb els companys a la biblioteca, a la cafeteria i, òbviament, de seguida ens coneixíem, ens saludàvem i compartíem els apunts. Tot això em va ajudar moltíssim a crear un grup molt bonic de persones.

També vas formar part del primer equip d’EUSS MotorSport. Què pots explicar-nos?

Va ser un altre repte. Tot era molt nou, jo no havia tingut contacte anteriorment amb el sector de l’automoció, com sí que el tenien altres companys de Mecànica, per exemple. Vam ser els primers a formar l’equip, érem un grup de 14 o 15 estudiants. Jo em vaig enfocar més en la part de Màrqueting Sports Sponsorship i la part de redacció del pla de negocis.

Va ser realment com entrar en el món laboral real, perquè no és un projecte que has de redactar i presentar: has de construir un monoplaça. Per això necessites diferents materials, diners i coneixements, moltes coses que havíem d’aconseguir per nosaltres mateixos. A més, la col·laboració amb les empreses on fèiem pràctiques era molt interessant, perquè no va ser únicament monetària, també ens van aportar coneixement, materials i motivació. De fet, aquell any ja vam anar a competir.

Ara ho segueixo una mica per Linkedin i he vist que ja tenen un monoplaça elèctric. Així que sí, és una experiència molt bonica i que continua evolucionant.

Creus que aquest tipus de projectes i pràctiques t’ha ajudat en el món laboral?

Sí, moltíssim, perquè el món laboral és completament diferent. A la universitat fas classe amb els companys i els veus cada dia durant quatre anys, més o menys. En el món laboral és tot de zero, hi ha gent de totes les edats, moltes vegades de diferents cultures i amb diferents càrrecs i funcions. És un canvi bastant gran. No obstant això, en tenir tota aquesta experiència des de la universitat, la veritat és que el procés és bastant més fàcil.

A què et dediques actualment?

Fa més o menys dos anys i mig vaig decidir entrar en el món del comerç internacional d’importació i exportació de productes frescos, com fruites o verdures. Vaig venir a viure a Rotterdam, perquè es considera la porta d’Europa, tenen el port més gran i és on arriben grans contenidors amb productes de tot el món. M’encarrego concretament de la importació, és a dir, de buscar proveïdors de Llatinoamèrica dels productes que tinc assignats. I, després, una vegada que ja arriben aquí a Europa, els venem. El meu mercat, en el qual jo m’enfoco, és el sud d’Europa. Treballo amb clients de Portugal, Espanya i Itàlia

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Clarament, és el fet d’estar connectada amb el meu país i amb la meva cultura llatinoamericana. Poder treballar amb proveïdors d’aquesta zona i ajudar-los a importar o a distribuir el producte que ells tenen a Europa, és com la meva contribució. Perquè la meva decisió va ser mudar-me a Europa i vull tenir una aportació al meu país, tot i estar lluny.

I bé, també m’agrada la comercialització. M’agrada molt la negociació, assistir a fires, buscar proveïdors, viatjar i explorar el món. De moment jo crec que aquest sector encaixa molt al que jo estava buscant professionalment.

Et veus en aquest mateix sector d’aquí a una dècada?

Sí, encara que m’agradaria ampliar una mica més la meva zona de treball. M’agradaria provar proveïdors d’altres ubicacions. Per exemple, la Xina és un país molt gran i tenen molts productes, i l’Índia o Àfrica també em resulten molt interessants en aquest sentit. Actualment, m’agrada el que faig, però tinc clar que més endavant m’agradaria explorar altres mercats.