Tag Archives: Alumni EUSS

Entrevista a Marc Ojaos Yagüe, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Posted on by
Marc Ojaos era Q-Commerce Operations Area Manager de Glovo a Barcelona, companyia en la qual ha estat treballant des de l’any 2021. Ara, inicia una nova aventura per Austràlia, on espera continuar creixent personalment i professionalment en el sector, per després fer el salt als mercats asiàtics. Graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (2020), en Marc va completar els seus estudis amb dos graus de Gestió de projectes i Màrqueting. També pensa a tornar a emprendre. De fet, es declara una persona a la qual li agraden els grans reptes. Amb en Marc, descobrim un nou capítol de la nostra sèrie d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences.

Com és el teu dia a dia a Glovo?

Trobar un dia a dia és bastant complicat perquè, justament la meva posició, al departament on estic i en una empresa emergent com la de Glovo, estem constantment vivint molts canvis. Hem d’aprendre a adaptar-nos, a trobar i entendre l’entorn en el qual estem treballant. Però sí que és veritat que hi ha un denominador comú que tenim cada dia, que és l’anàlisi de les desviacions de les mètriques principals, que en aquest cas és el CPO, és a dir, el cost que tenim per cadascuna de les comandes. És a dir, cada comanda que surt, què ens està costant a nosaltres.

I després també l’experiència de l’usuari, com per exemple les cancel·lacions, els temps d’entrega, etcètera. Cada dia que ens desviem, hem de veure què ha passat i, en acabat, analitzar l’entorn en què estem, perquè som un departament molt dinàmic i amb molts canvis. Necessitem saber amb quins recursos comptem en cadascun dels moments, amb quin personal o si hi ha alguna legislació política que hem de tenir present. Aquest és una mica el dia a dia.

I, alhora, també en la posició de management és molt important estar molt pel teu equip. Perquè al final són persones i has de donar-los suport, tant en l’àmbit professional com personal. Això al final també és una gran inversió de temps.

Què és el que més gaudeixes d’aquesta feina?

El que més m’ha agradat és la gestió de personal, veure com un manager pot tenir un impacte sobre el creixement d’una persona. Veure com fa dos anys i mig, quan vaig començar en aquesta posició, les persones que actualment m’estan reportant, eren repartidors que han estat promocionats. Veure el canvi des de quan els conec fins ara és el que realment m’ha satisfet més.

I alhora també, el que m’agrada molt és tota la gestió de projectes transversals, com és el cas de les motos elèctriques: tot el que comporta l’operativa, el contacte amb el proveïdor, assegurar que tenim els vehicles operatius disponibles per dur a terme la nostra tasca, que és enviar el producte a temps al client.

Avui, per exemple, hi ha un grup de treball aquí a l’oficina que estan fent els Glovo Cares. Ho anomenem així perquè ajuda a empatitzar amb els repartidors, i què millor que fer-ho des de la seva pròpia pell. Per això, un cop cada tres mesos, els empleats de l’oficina treuen comandes com a repartidors.

Com van ser els teus inicis a Glovo?

Vaig entrar primer a la part d’Expansió a Catalunya, al departament comercial. Era una època en què teníem presència a les ciutats més grans, com Barcelona, Sevilla, Madrid, Saragossa o València. Apostem per començar a fer arribar el nostre servei a ciutats més petites. A mi em va tocar portar la part de la comunitat autònoma de Catalunya i havia de contactar amb els restaurants que generaven més i que tenien més popularitat en cadascuna d’aquestes ciutats, i vendre el servei, el de Glovo. I al final va ser molt atractiu, perquè després jo anava de viatge amb els meus amics o la meva família i ja coneixia el propietari del restaurant. Era com a molt divertit. I m’agradava veure també com pots ajudar el comerç local a reinventar-se i a fer créixer la seva facturació a través de la nostra feina.

El millor de treballar en un sector tan dinàmic?

Treballar en un entorn dinàmic és el que realment t’enganxa. Descobrir quin serà el següent canvi, la següent estratègia… com amb el cas dels vehicles elèctrics. Fa dos anys que els implementem. Anteriorment, els repartidors que treballen per als supermercats propis a Glovo estaven contractats i eren ells els que aportaven el seu vehicle de combustió. Apostem per introduir els vehicles elèctrics i hi va haver un canvi positiu notable, tant a escala econòmica com en benefici del medi ambient.

Per què has decidit anar-te’n a Austràlia?

La motivació em ve de llarg. Sóc un friki de la indústria en la qual estic treballant: el delivery, els vehicles elèctrics… Per donar un parell de dades ràpides sobre el mercat d’APAC (Àsia-Pacífic), hi ha una cultura de consum online que és més de dues vegades la d’Europa; i la indústria ja és molt més potent. M’atrauen molt les oportunitats que hi ha allà. Per exemple, a Jakarta, la capital d’Indonèsia, hi ha més motos de combustió que ciutadans. Hi ha empreses molt potents que ofereixen el mateix servei que Glovo, que també podrien introduir els vehicles elèctrics. I jo les podria ajudar amb el meu know-how, el que he adquirit aquí.

I la pregunta de per què Austràlia? Per la limitació de l’idioma. Perquè a Singapur, Hong Kong, la Xina i el Japó em demanen sempre l’idioma. Austràlia és la porta per entrar als mercats asiàtics.

Per què tries l’EUSS com a universitat?

Abans d’entrar a l’EUSS, vaig estar dos anys en una altra universitat, des del 2014 fins al 2016, estudiant un grau força semblant. El motiu pel qual em va canviar va ser justament la incompatibilitat amb la feina. Jo necessitava el que trobo aquí: un Amer, un Salvador, un Llorenç, un Àngel, una Helena, un Sol… i més! Vull dir, que n’hi ha hagut de tots. No em vaig trobar amb cap professor al qual li demanés ajuda i que no es quedés més estona amb mi, a soles, a la classe, ajudant-me a preparar l’examen, ensenyant-me què millorar després de rebre els resultats. Aquesta atenció personalitzada va ser la clau que jo em pogués treure la carrera en el temps que tocava.

Què destacaries del teu pas per la universitat?

M’agradaria destacar 100% l’impacte positiu que va tenir amb mi Salvador Bernadàs. Crec que van ser clau els skills transversals en el que ell insistia tant, com complir el deadline de l’entrega de tots els projectes i de les pràctiques, i alhora, donar sempre un contingut de qualitat.

Si no era així, t’ho tirava per enrere. I això al final, vulguis o no, ho adquireixes, l’interioritzes i ho acabes replicant a la feina i és el que marcarà la diferència. I, el fet que s’exigís aquesta excel·lència, a mi m’ha ajudat molt en el món laboral i podria dir que m’ha ajudat molt també arribar on he arribat.

Si tornessis, a on aniries primer i per què?

Al Bar de Nadia [rialles]. Era una bombolla dins l’EUSS on tothom anava a desconnectar. Jo podia acabar parlant una hora amb Nadia, que és la persona que està càrrec del bar de la universitat. Fins i tot té un compte d’Instagram a través del qual està molt en contacte amb els estudiants, empatitza amb ells, els ajuda… la Nadia era com la mare de tots els estudiants. Feia més propera la relació amb la universitat, era una persona a la podíem demanar sempre suport.

On et veus d’aquí a 10 anys?

Jo soc una persona a la qual li costa molt quedar-se a la zona de confort. Crec que ho estic demostrant ara mateix anant-me’n a Austràlia. I soc molt emprenedor també. De fet, he viscut l’experiència d’intentar emprendre un projecte personal. I també he pogut veure que tenia moltes mancances, tant d’experiència laboral, com de formació acadèmica.

Jo crec que en 10 anys estaré prou preparat i amb un know-how bastant potent com per a poder emprendre de nou, amb un projecte molt més gran i amb molt més impacte. I, a mi, personalment, m’agradaria molt poder invertir en algun projecte, com el de les motos elèctriques, però també enfocat al delivery, que és la indústria que realment em conec bastant. I així és com em veig en 10 anys.

Entrevista a Elena Jal Calabaza, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

Posted on by

Elena Jal Calabaza es va graduar en Enginyeria en Organització industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) el 2011. Després dels seus estudis, va decidir provar sort a Anglaterra per a aprendre anglès, la qual cosa la va portar al món del Marketing. Actualment viu a Fiscal (Osca), la seva població d’origen, on treballa a DigitalFis, la seva pròpia agència de marketing digital. El camí de l’emprenedoria va sorgir de la seva pròpia inquietud per aprendre i viure noves experiències. “Sempre he estat molt inquieta, amb moltes idees”, compte l’aragonesa. Malgrat haver-se allunyat del perfil d’enginyer, assegura que tot es complementa perquè “en el que faig també hi ha molta mètrica i molta anàlisi”.

Ara, a més, l’Elena també compagina el seu negoci amb la gestió d’un parking de campers i autocaravanes, d’un co-working i com a regidora de Fiscal i consellera comarcal de Sobrarbe. “M’agrada molt el meu poble i ser a l’ajuntament també és molt enriquidor”, apunta.

Amb l’Elena obrim un nou capítol de la sèrie d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences, per a conèixer la trajectòria laboral del nostre antic alumnat.

Per què vas decidir estudiar enginyeria a l’EUSS?

Vaig estudiar enginyeria a l’EUSS perquè és una universitat més petitona que la resta i era una cosa que ens agradava. Quan surts [de la població de Fiscal], en el meu cas amb 17 anys, i vens aquí, a la ciutat, això de tenir un tracte més pròxim i més directe amb la universitat i amb els professors és una cosa que et motiva a triar. Després, aquesta era una carrera que, fa 13 anys, era nova, i tampoc estava a molts llocs.

I vam veure una mica la carrera de la universitat, una mica la història i tal i ens va agradar. Després Barcelona és un lloc que sempre ens ha agradat, tenia amics que també anaven a Barcelona de l’institut i també la residència estava molt prop de la universitat, llavors va ser com tot molt perfecte i res vaig triar l’EUSS… i aquí vaig començar.

 I quins records guardes de la teva experiència a la universitat?

La veritat que molt bons. Van ser quatre anys molt bons. Vaig conèixer gent increïble, dels quals molts continuem tenint relació, continuem quedant. I després la part que ja he dit abans de tenir accés als professors, de no ser un número, sinó tenir nom i cognoms i que et coneguin. I això s’agraïa molt.

Al final podies tenir mil dubtes o revisar un examen o el que sigui i podies quedar amb ells molt fàcilment. El “Passa’t pel despatx” o a classe aixecar la mà i dir “Disculpa, pots repetir?”, eren coses que, la veritat, que s’agraeixen molt. M’ho vaig passar molt bé, quan calia estudiar, estudiava, però després teníem un grup molt maco i van ser uns anys molt bons. Va ser una bonica experiència i jo la recomanaria, sens dubte.

Què vas gaudir més en aquesta etapa?

En general, el que més m’agradava era tot el tema de pràctiques i laboratori o quan anaves a fer alguna visita a una de les empreses per a veure una mica com funcionen els processos, la pròpia indústria o com és aquí el personal, com s’organitzen, etc.

No era només estar a classe i estudiar, i exàmens, sinó tota la part de treballs o de fer treballs en grup, anar a visitar empreses o conèixer els processos. Aquesta part t’enriqueix molt.

Com vas començar en el món laboral?

No tenia molt clar per on anar i vaig decidir anar-me’n a Anglaterra tres mesos, a la part nord, per fer un voluntariat, perquè l’única cosa que sabia més o menys era que volia aprendre anglès, molt necessari per al món laboral.

Després me’n vaig anar a Londres, on vaig estar gairebé tres anys i aquí va ser on vaig començar en el món laboral. Vaig començar en la recepció d’un restaurant, després en una startup fent una mica més coses com d’oficina, màrqueting i tal.

En la carrera havíem donat una mica de màrqueting. I llavors, vaig estar uns sis mesos en una empresa que venien mobles de disseny, i allà, vaig fer l’entrevista, sense tenir pràcticament molta idea del que anava a fer, i em van agafar.

Què tenen en comú el màrqueting i l’enginyeria?

Entenc que pel perfil amb el qual surts de la universitat d’Enginyeria, un perfil així com més d’anàlisi, perquè la part que jo vaig començar, que és ara també a la qual més em dedico, és tota la part de posicionament de Google Ads. Aquí també hi ha molta mètrica, hi ha molts números, hi ha molta anàlisi.

Per què vas decidir emprendre?

Perquè sempre he estat molt inquieta, amb moltes idees. I al final perquè vaig dir, “si ho vull fer, doncs què millor que el meu poble, no”? Vaig tornar al meu poble, a Fiscal, i vaig emprendre el negoci de l’agència de màrqueting.

La meva intenció era, tot el que havia après a Londres, doncs traspassar-ho aquí. Llavors ara mateix tinc una mescla entre clients locals, després clients més grans a nivell nacional i després mantinc la relació amb els companys de Londres. Llavors col·laboro amb ells en projectes i continuem treballant amb Anglaterra, amb França, amb els Estats Units.

I això és la veritat que m’aniré molt contenta perquè puc estar on jo vull, en aquest cas és el meu poble, però que si demà decideixo una altra cosa, agafo el meu portàtil i me’n vaig i no em canvia molt la vida. Així que agraïda d’haver estudiat enginyeria, que m’ha obert moltes portes.

Per a mi, és el millor que he fet en la meva vida, perquè t’ensenya també moltes coses.

Com t’imagines en de deu anys?

Ara mateix no canviaria res. Però el que he dit abans, que si en algun moment pel que sigui haig de canviar de lloc, la meva vida tampoc canviaria molt a nivell laboral. Tinc moltes idees, però de moment, amb aquest tema del màrqueting, la veritat és que ja em funciona molt bé, cada vegada tenim més feina. I després, també estic encantada de poder ajudar també a la gent d’aquí, de la meva zona, com a regidora i consellera comarcal.

Quin consell donaries als nostres estudiants?

Jo els diria que persegueixin els seus somnis, que gaudeixin molt, perquè l’època d’estudiants és la millor, que siguin responsables i siguin conscients de la situació. Que al final te’n vas fora de casa i la universitat, l’allotjament, el menjar, el transport i tot té un cost.

És un esforç que fan els teus pares, aprofita’l. És una oportunitat per a formar-te, per a després fer el que vagis a fer. I que li posin ganes a tot, que tot s’aconsegueix.

Entrevista a Rubén Puértolas, graduat en Enginyeria Mecànica i en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Posted on by

Rubén Puértolas va estudiar el grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Des de que va entrar en la universitat es va involucrar en diferents projectes relacionats amb la mecànica com Formula Student o UniRaid. Allà va descobrir que el que més li agradava del sector de l’enginyeria era la gestió de projectes. Ara treballa com Project Manager en l’empresa Millor Battery, en el departament de desenvolupament, fent el que l’apassiona.

Com definiries el teu pas per l’EUSS?

La meva experiència a l’EUSS ha estat entre completa i enriquidora. És a dir, d’aquí m’emporto grans amics; pràcticament he fet aquí millors amics, i no només en la part de l’amistat sinó també en la part educativa: el gran suport dels professors ha fet que sigui una experiència molt positiva. Venir dies, com per exemple avui, a enregistrar aquest vídeo, em fa il·lusió. Veure als professors, i que et saludin pel teu nom, que encara et recordin… En general va ser bastant positiva l’experiència.

Quins coneixements t’han aportat més en la teva carrera professional?

L’aspecte que més m’ha servit aquí a l’EUSS és l’aspecte pràctic que se’ls dona a les assignatures. Això fa que, al final, quan arribis al món laboral, ja t’hagis enfrontat en una certa part a aquests problemes i no es quedi simplement en un problema de matemàtiques que té una solució. T’ajuda a descobrir que hi ha nombroses solucions i, en general, aprendre a tocar les coses amb les quals has de treballar.

En què consisteix el teu treball en Millor Battery?

Jo actualment soc Project Manager i, principalment, al que em dedico és a la gestió i direcció de projectes. Concretament són projectes de R+D del camp de les bateries d’alta tensió. Principalment, m’encarrego del contacte amb els stakeholders, clients, proveïdors, alhora que a la gestió interna del projecte amb els diferents membres de l’equip; la gestió dels timings, la gestió que les coses es compleixin, la gestió de l’especificació que ha de tenir aquest projecte que estem realitzant i, en general, la gestió integral del projecte.

Què és el que més t’ha ajudat a saber treballar en equip?

A l’EUSS el que m’ha ajudat a treballar en equip, sobretot, és, d’una banda, que les pràctiques de les diferents assignatures solien ser en grup, i això al final és un primer pas cap a l’aprendre a treballar en grup, per molt que acabis discutint, o el que sigui. I, després, d’altra banda, l’haver-me involucrat en el projecte Formula Student, on vam arribar a estar-hi 55 persones involucrades. Aquí no te’n queda una altra, has d’aprendre a treballar en equip i a lluitar contra els petits frecs del dia a dia, però al final mirant tots cap al mateix objectiu.

Com va ser el teu pas pel projecte Formula Student?

Jo em vaig involucrar en el projecte Formula Student pràcticament des que vaig entrar, al mes o dos mesos de començar a l’EUSS. Jo ja sabia que existia el projecte, ja l’havia xafardejat una mica abans per Instagram, i la veritat que em cridava bastant l’atenció. Vaig entrar-hi de ple. Vaig començar sent el responsable del disseny de la transmissió del primer monoplaça, que justament és aquesta carrosseria d’aquí, no el xassís. I, el tercer any, quan vam fer el relleu generacional i els membres fundadors ja van abandonar la universitat perquè van acabar el grau, vaig assumir la direcció de l’equip i, la veritat que va ser un aspecte bastant diferenciador a la meva vida, que m’ha guiat també una mica cap a la gestió de projectes més que l’enginyeria pura i dura. I amb això vam aconseguir fer el nostre tercer cotxe, i vam competir a Itàlia, a Àustria i també a Espanya. La veritat que estic molt content i molt orgullós d’aquesta etapa.

Com va ser la teva transició al món laboral?

En el meu cas, i dono gràcies també a l’EUSS per això, va ser relativament fàcil. Jo un any abans d’acabar ja vaig buscar pràctiques aquí, a través de l’EUSS i, de fet, vaig iniciar un contracte de pràctiques que, a més, després vaig prolongar, en l’empresa SEAT, concretament en el departament elèctric de sistemes d’energia, en bateries. Primer en baixa tensió i després en alta tensió. I jo ho descriuria, en una certa part, no senzill, però tampoc complicat, perquè després t’adones que la realitat és bastant diferent. Però, la veritat que m’ho van posar fàcil, i jo crec que és fonamental en tots els graus el fet de fer pràctiques; quantes més millor.

Com veus el teu futur a curt termini?

En el meu cas, em vull enfocar més en l’àmbit de la gestió de projectes, partint del coneixement en enginyeria perquè al final jo crec que són fonamentals per a poder entendre’ls i poder gestionar-los adequadament. I em veig seguint en aquest sentit, en l’àmbit de la gestió, en l’àmbit del management. Al final intentar continuar evolucionant, continuar aprenent, i no conformar-me amb l’actual.

Quin consell li donaries a un alumne que acaba de començar a l’EUSS?

Com a consell que donaria a qualsevol estudiant que entri a la universitat és que no deixi d’involucrar-se amb la universitat en si. És a dir, que no tingui por de pensar que no tindrà temps. És igual, el temps ja es treu. Que es fiqui a projectes com Formula Student, com la UniRaid, que intenti fer mentoring, que conreï moltes relacions també amb els seus companys, que al final després seran també els seus companys de treball, per dir-ho així. I, en general, que es vinculi i que visqui l’experiència universitària realment perquè al final no tot és estudiar, també treus relacions d’aquí, i en general, això: que s’involucri.

Membres Alumni EUSS entre els nous docents del segon semestre

Posted on by

Durant el passat claustre el director en el seu informe en l’apartat de Recursos Humans va fer referència a les baixes i altes de personal, i va fer especial èmfasi en les noves incorporacions docents sobretot cobertes per alumni EUSS.

De la gairebé vintena de nou personal docent pel 2nS del curs 2023-2024 n’hi ha 5 graduats en diferents enginyeries per l’EUSS, alguns són reincorporacions i d’altres són de nova incorporació a la tasca docent d’assignatures dels graus d’enginyeria de l’EUSS.

També es va fer referència al procés d’acollida del personal de nova incorporació de l’EUSS, que és una nova instrucció del Procés PE04 dedicat a la Política de Personal de l’EUSS, i vol establir la sistemàtica d’acollida i acompanyament a les persones que inicien la seva col·laboració contractual amb l’EUSS.

Aquest procediment d’acollida del nou personal de l’EUSS té una taula, a mode de check-list, que serveix de guia i registre de totes les accions i elements que han de conèixer tenint trobades amb: Direcció, Administració, TIC, Cap Dept./Servei (directe), Cap Pastoral i Padrí/na per a tot el personal, i que afegeixen Cap d’Estudis, Coord. Àrea Estudiant, i Rble. Assignatura, en el cas del PDI. La figura de Padrí/na és de nova creació i té assignada la tasca més d’àmbit social però alhora vinculada al caliu dins de l’àmbit laboral.

Entrevista a Marc Tejedor, graduat en Electrònica Industrial i Automàtica

Posted on by

Marc Tejedor és enginyer Tècnic Industrial especialitzat en Electrònica Industrial. Graduat perl’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i amb un màster en Bussiness Administration (M.B.A.), Tejedor està realitzant actualment el programa PDE (Programa de Desenvolupament Executiu). Sobre aquest últim assegura que és un mètode molt útil per a entendre problemes que afecten la indústria i aplicar-los en diferents àrees de treball. En el seu pas per l’EUSS va realitzar dues pràctiques en diferents laboratoris i les qualifica com “molt positives”. En aquest vídeo ens explica quin és el seu treball actual, quines característiques valora més de l’EUSS i aprofundeix en el programa PDE.

Com vas arribar a treballar en Bertrandt AG?

Quan vaig acabar les meves pràctiques a la universitat, vaig entrar a realitzar pràctiques a Seat, en un Centre Tècnic i concretament, en el departament de HMI, que és Human Machine Interface. Aquest departament s’encarrega de desenvolupar totes les interfícies gràfiques digitals que posseeix un vehicle: el quadre d’instruments o radio navegadors. En paral·lel, Seat també em va donar l’oportunitat de realitzar el projecte final de carrera i vaig fer una aplicació mòbil que es podia connectar a un vehicle. Quan vaig acabar la universitat vaig començar a treballar a Bertrandt AG.

És una multinacional de 10.000 treballadors que dona servei d’enginyeria als sectors aeroespacial, energies i automoció, sobretot. El rol que estic exercint actualment és el de coordinador de l’equip de test management. Som vuit persones i el meu treball en concret és la gestió d’aquestes persones, la gestió de l’operativa dels projectes en les quals treballen aquestes persones i supervisió, així com anàlisi de riscos, recursos o el que sigui necessari en funció dels diferents projectes que treballem pel client Seat CUPRA.

Com valores les teves pràctiques en els laboratoris de l’EUSS?

El balanç és molt positiu. Jo vaig fer les pràctiques en el laboratori amb Miguel Àngel Amer en el laboratori d’electrònica industrial, i després vaig fer pràctiques en el laboratori d’automatització i regulació amb Francesc Poyatos. Si hagués de destacar tres coses positives destacaria la primera de totes el know-how tècnic que m’he emportat a nivell que vaig aprendre moltes tasques que si no hagués fet les pràctiques no hagués après. La segona cosa positiva que jo destacaria és que em va ajudar molt a ser resolutiu o a millorar la meva productivitat a l’hora d’haver-me d’espavilar en com aconseguir fer els treballs. I el tercer punt seria que en les pràctiques que fèiem en els laboratoris de l’EUSS, hi havia una part en la qual aquests estaven oberts a la resta d’estudiants perquè poguessin venir a fer pràctiques, i seria la part més personal que em va permetre conèixer a moltes persones de diferents promocions que d’una altra forma no hagués tingut el plaer de conèixer.

Què és el que més valores del teu pas per l’EUSS?

Les competències transversals que aprens mitjançant el pla que t’ofereix l’EUSS. Em refereixo amb això a la part de comunicació, la part de realitzar presentacions, la part de treball en equip, la part de complir amb els objectius, organitzar-te o, fins i tot, et diria la possibilitat de maduresa que ofereix.

Què i com és el PDE que estàs realitzant?

El PDE o Programa de Desenvolupament Executiu és un programa en el qual el mètode d’ensenyament és a través dels casos. Al final els casos no deixen de ser situacions reals que s’han trobat en altres empreses que tenen un marc i un context propi, però amb problemes de rerefons que són molt comuns en la indústria en la qual estem treballant. El fet d’estudiar aquests casos amb la lectura, després amb el treball en grup i després quan el ponent t’explica exactament quina és la situació, et fa aprendre tant dels problemes, o errors que van cometre, com del triomf. Això el que m’ha permès és en moltes de les àrees del meu dia a dia poder aplicar-ho. Podria comentar, per exemple, que el PDE finalment m’ha ensenyat a valorar les necessitats que tenen la resta d’àrees d’una empresa, no sols la part operativa on estic jo. A l’hora de prendre decisions o proposar propostes, en comptes de tenir en compte només la meva visió, la qual cosa m’ha permès poder pensar en les necessitats que té l’altre i oferir potser una solució que satisfaci a més d’una àrea.

Què és el que més valores del pla formatiu de l’EUSS?

El pla de formació que té l’EUSS és que les assignatures tenen normalment una part teòrica i l’altra pràctica. Això el que fa és que amb la part pràctica aprens a interactuar amb diferents equips, amb diferents maquinàries i, a més, et trobes en situacions en les quals has d’aplicar conceptes que teòricament funcionen, però que després tenen molts impediments que no trobes fins que et poses a fer-ho. Això aconsegueix que, finalment, desenvolupis una capacitat de ser resolutiu i la capacitat de poder posar-te en la situació en la qual es poden trobar els operaris quan tu dissenyis algun tipus de prototip, programari, o al que es dediqui la teva indústria. Aquesta capacitat, comparant amb altres enginyers que han vingut d’altres universitats, amb altres plans formatius, ells no la tenen. Crec que és un avantatge competitiu molt positiva.

Has coincidit amb companys de l’EUSS en el teu treball?

Sí, he tingut l’oportunitat de coincidir amb diferents persones que han estudiat a l’EUSS. De fet, amb algun company de promoció com el Pau Dolcet, que ell és el client i jo treballo a vegades directament amb el seu departament. O, amb altres ex alumnes d’altres generacions com Ivan Capitan. Crec que és una cosa que és molt positiu perquè al final quan tu coneixes a algú que ha estudiat amb tu el primer que fas és compartir experiències. Llavors això el que fa és que el dia de demà, al final, treballem amb persones i treballem amb emocions. I llavors quan demanes alguna cosa a algú amb qui tens un vincle, és molt més fàcil a l’hora d’aconseguir resoldre el problema que tu tinguis, en el sentit que hi ha alguna cosa que ens uneix i tens una part empàtica que fomenta que això progressi, i intentes ajudar i que tothom surti guanyant.