Marc Ojaos era Q-Commerce Operations Area Manager de Glovo a Barcelona, companyia en la qual ha estat treballant des de l’any 2021. Ara, inicia una nova aventura per Austràlia, on espera continuar creixent personalment i professionalment en el sector, per després fer el salt als mercats asiàtics. Graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (2020), en Marc va completar els seus estudis amb dos graus de Gestió de projectes i Màrqueting. També pensa a tornar a emprendre. De fet, es declara una persona a la qual li agraden els grans reptes. Amb en Marc, descobrim un nou capítol de la nostra sèrie d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences.

Com és el teu dia a dia a Glovo?

Trobar un dia a dia és bastant complicat perquè, justament la meva posició, al departament on estic i en una empresa emergent com la de Glovo, estem constantment vivint molts canvis. Hem d’aprendre a adaptar-nos, a trobar i entendre l’entorn en el qual estem treballant. Però sí que és veritat que hi ha un denominador comú que tenim cada dia, que és l’anàlisi de les desviacions de les mètriques principals, que en aquest cas és el CPO, és a dir, el cost que tenim per cadascuna de les comandes. És a dir, cada comanda que surt, què ens està costant a nosaltres.

I després també l’experiència de l’usuari, com per exemple les cancel·lacions, els temps d’entrega, etcètera. Cada dia que ens desviem, hem de veure què ha passat i, en acabat, analitzar l’entorn en què estem, perquè som un departament molt dinàmic i amb molts canvis. Necessitem saber amb quins recursos comptem en cadascun dels moments, amb quin personal o si hi ha alguna legislació política que hem de tenir present. Aquest és una mica el dia a dia.

I, alhora, també en la posició de management és molt important estar molt pel teu equip. Perquè al final són persones i has de donar-los suport, tant en l’àmbit professional com personal. Això al final també és una gran inversió de temps.

Què és el que més gaudeixes d’aquesta feina?

El que més m’ha agradat és la gestió de personal, veure com un manager pot tenir un impacte sobre el creixement d’una persona. Veure com fa dos anys i mig, quan vaig començar en aquesta posició, les persones que actualment m’estan reportant, eren repartidors que han estat promocionats. Veure el canvi des de quan els conec fins ara és el que realment m’ha satisfet més.

I alhora també, el que m’agrada molt és tota la gestió de projectes transversals, com és el cas de les motos elèctriques: tot el que comporta l’operativa, el contacte amb el proveïdor, assegurar que tenim els vehicles operatius disponibles per dur a terme la nostra tasca, que és enviar el producte a temps al client.

Avui, per exemple, hi ha un grup de treball aquí a l’oficina que estan fent els Glovo Cares. Ho anomenem així perquè ajuda a empatitzar amb els repartidors, i què millor que fer-ho des de la seva pròpia pell. Per això, un cop cada tres mesos, els empleats de l’oficina treuen comandes com a repartidors.

Com van ser els teus inicis a Glovo?

Vaig entrar primer a la part d’Expansió a Catalunya, al departament comercial. Era una època en què teníem presència a les ciutats més grans, com Barcelona, Sevilla, Madrid, Saragossa o València. Apostem per començar a fer arribar el nostre servei a ciutats més petites. A mi em va tocar portar la part de la comunitat autònoma de Catalunya i havia de contactar amb els restaurants que generaven més i que tenien més popularitat en cadascuna d’aquestes ciutats, i vendre el servei, el de Glovo. I al final va ser molt atractiu, perquè després jo anava de viatge amb els meus amics o la meva família i ja coneixia el propietari del restaurant. Era com a molt divertit. I m’agradava veure també com pots ajudar el comerç local a reinventar-se i a fer créixer la seva facturació a través de la nostra feina.

El millor de treballar en un sector tan dinàmic?

Treballar en un entorn dinàmic és el que realment t’enganxa. Descobrir quin serà el següent canvi, la següent estratègia… com amb el cas dels vehicles elèctrics. Fa dos anys que els implementem. Anteriorment, els repartidors que treballen per als supermercats propis a Glovo estaven contractats i eren ells els que aportaven el seu vehicle de combustió. Apostem per introduir els vehicles elèctrics i hi va haver un canvi positiu notable, tant a escala econòmica com en benefici del medi ambient.

Per què has decidit anar-te’n a Austràlia?

La motivació em ve de llarg. Sóc un friki de la indústria en la qual estic treballant: el delivery, els vehicles elèctrics… Per donar un parell de dades ràpides sobre el mercat d’APAC (Àsia-Pacífic), hi ha una cultura de consum online que és més de dues vegades la d’Europa; i la indústria ja és molt més potent. M’atrauen molt les oportunitats que hi ha allà. Per exemple, a Jakarta, la capital d’Indonèsia, hi ha més motos de combustió que ciutadans. Hi ha empreses molt potents que ofereixen el mateix servei que Glovo, que també podrien introduir els vehicles elèctrics. I jo les podria ajudar amb el meu know-how, el que he adquirit aquí.

I la pregunta de per què Austràlia? Per la limitació de l’idioma. Perquè a Singapur, Hong Kong, la Xina i el Japó em demanen sempre l’idioma. Austràlia és la porta per entrar als mercats asiàtics.

Per què tries l’EUSS com a universitat?

Abans d’entrar a l’EUSS, vaig estar dos anys en una altra universitat, des del 2014 fins al 2016, estudiant un grau força semblant. El motiu pel qual em va canviar va ser justament la incompatibilitat amb la feina. Jo necessitava el que trobo aquí: un Amer, un Salvador, un Llorenç, un Àngel, una Helena, un Sol… i més! Vull dir, que n’hi ha hagut de tots. No em vaig trobar amb cap professor al qual li demanés ajuda i que no es quedés més estona amb mi, a soles, a la classe, ajudant-me a preparar l’examen, ensenyant-me què millorar després de rebre els resultats. Aquesta atenció personalitzada va ser la clau que jo em pogués treure la carrera en el temps que tocava.

Què destacaries del teu pas per la universitat?

M’agradaria destacar 100% l’impacte positiu que va tenir amb mi Salvador Bernadàs. Crec que van ser clau els skills transversals en el que ell insistia tant, com complir el deadline de l’entrega de tots els projectes i de les pràctiques, i alhora, donar sempre un contingut de qualitat.

Si no era així, t’ho tirava per enrere. I això al final, vulguis o no, ho adquireixes, l’interioritzes i ho acabes replicant a la feina i és el que marcarà la diferència. I, el fet que s’exigís aquesta excel·lència, a mi m’ha ajudat molt en el món laboral i podria dir que m’ha ajudat molt també arribar on he arribat.

Si tornessis, a on aniries primer i per què?

Al Bar de Nadia [rialles]. Era una bombolla dins l’EUSS on tothom anava a desconnectar. Jo podia acabar parlant una hora amb Nadia, que és la persona que està càrrec del bar de la universitat. Fins i tot té un compte d’Instagram a través del qual està molt en contacte amb els estudiants, empatitza amb ells, els ajuda… la Nadia era com la mare de tots els estudiants. Feia més propera la relació amb la universitat, era una persona a la podíem demanar sempre suport.

On et veus d’aquí a 10 anys?

Jo soc una persona a la qual li costa molt quedar-se a la zona de confort. Crec que ho estic demostrant ara mateix anant-me’n a Austràlia. I soc molt emprenedor també. De fet, he viscut l’experiència d’intentar emprendre un projecte personal. I també he pogut veure que tenia moltes mancances, tant d’experiència laboral, com de formació acadèmica.

Jo crec que en 10 anys estaré prou preparat i amb un know-how bastant potent com per a poder emprendre de nou, amb un projecte molt més gran i amb molt més impacte. I, a mi, personalment, m’agradaria molt poder invertir en algun projecte, com el de les motos elèctriques, però també enfocat al delivery, que és la indústria que realment em conec bastant. I així és com em veig en 10 anys.