L’EUSS destina l’estalvi originat per la Covid-19 a augmentar el pressupost de beques

Parlem amb l’Iria Fraga, Cap de Departament de l’Estudiant, amb motiu de la publicació de la resolució definitiva de les beques de la Fundació Rinaldi per al curs 2020-2021.

Hi ha hagut algun efecte de la crisi sanitària a les sol·licituds? S’ha notat un augment de les mateixes?

Sí. Aquest tema ha estat molt present en tot el procés.

Primer, redactant les bases: no sabíem ni quan ni com es podria lliurar la documentació necessària, així que ha estat una mica més difícil decidir les dates que en cursos anteriors. Estàvem també pendents de quan es podrien matricular els alumnes de nou accés, i de quan s’aixecaria el confinament. Treballem molt en la redacció de les bases, perquè a més d’introduir diverses novetats, a la Sara Redondo, cap de Gestió Acadèmica, se li va ocórrer que podríem incloure un formulari de pre-sol·licitud a la web per informar de possibles variacions en els terminis, en l’obertura de l’EUSS, etc. Es van rebre unes 110 pre-sol·licituds, el que demostra el gran interès en les beques.

Després, a l’hora de sol·licitar les beques, hi ha hagut un augment respecte a l’any passat: el total de sol·licituds és de 143, sent l’augment d’ajut a l’estudi més gran que les altres modalitats: 81 enfront de 53 beques de Col·laboració i 9 beques Don Bosco. La majoria s’han desplaçat a l’EUSS a presentar la sol·licitud, però també hem tingut sol·licituds que han arribat per correu certificat.

I a l’hora de concedir-les, hi ha sol·licituds que vénen acompanyades d’una breu explicació de canvis en la situació personal o familiar, que és una cosa que l’any passat no ens trobàvem. Per confidencialitat, òbviament, no puc comentar més detalls.

Com s’ha adaptat la concessió de beques a la crisi sanitària? Hi ha hagut alguna modificació?

Els pressupostos s’aproven any a any; així que no podíem modificar la quantitat pressupostada. Quan es van aprovar els pressupostos al desembre, tot això era impensable, així que els diners destinats a beques era el que era. Però, amb el que teníem, sí que vam decidir fer una redistribució de tot el pressupost de beques; i en lloc de separar els tres tipus de beques i de separar els tres pressupostos, es va pensar a sumar-ho tot i redistribuir-les en el moment de la concessió, depenent de les necessitats reals de l’Escola, i també considerant el nombre de sol·licituds que a la fi resultés haver-hi per a cada tipus. I així es van redactar les bases amb un sol pressupost.

A més, el tancament de l’edifici de l’EUSS durant setmanes a causa de la pandèmia del Covid-19, va generar un estalvi de 20.000 €, que direcció i el Patronat van decidir que fossin íntegres per a les beques de la Fundació Rinaldi. Això no està comptabilitzat en les bases de la convocatòria, perquè és posterior a la seva redacció, però sí que s’han repartit 20.000 € més dels previstos inicialment. Crec que és una cosa que val la pena que se sàpiga. Sempre diem que els alumnes a l’EUSS són persones i no números, i que treballem en un ambient de familiaritat; són fets com aquests els que demostren que això és veritat.

I en fer el barem s’han tingut en compte els canvis (sempre justificats) en la situació personal o familiar a causa de malalties i / o ERTOS, acomiadaments, etc. i sempre considerant les bases, és clar.

Quantes beques més s’han pogut donar amb aquests 20.000 €?

A l’estar pressupostat tot unit i en fer la redistribució és una mica complicat calcular-ho detalladament; però sí que puc dir que respecte al que estava previst inicialment, entre la redistribució i el fons addicional, les beques d’Ajut a l’Estudi s’han pogut duplicar, i les de col·laboració han augmentat en un 50%, aproximadament. Si comptéssim al brut, uns 1.000 € per beca, serien uns 20 becats més, però no és ben bé així: depèn, entre altres coses, del nombre de crèdits que es matriculin o d’on es facin les hores de col·laboració.

Quantes beques s’han donat aquest any?

El total d’alumnes becats en aquesta convocatòria és de 73, que és un 51% de les sol·licitades. Si excloem els que no complien els requisits de les bases, per modalitat, hi ha hagut una ràtio de concessió / sol·licitud del 55% en Ajut a l’Estudi; un 95% en Col·laboració i un 44% en la beca Don Bosco. Tot i que aquests números podrien augmentar si hi hagués una convocatòria extraordinària.

Parlem de les novetats d’aquest any.

A l’englobar tots els pressupostos en un, no semblava tenir gaire sentit fer tres bases diferents. Així que vam redactar unes úniques bases en què apareixen els tres tipus de beques. Com a inconvenient, són una mica més llargues del que és habitual, però tenen la comoditat que està tot en el mateix lloc. Es van actualitzar també les rendes econòmiques i es va incloure la definició de sustentadors principals i secundaris per tractar de ser més objectius en el barem econòmic.

L’altra gran novetat és que vam fer un munt de “preguntes freqüents” amb les seves respostes que són a la web; la idea és que sigui àgil consultar informació important sense haver d’anar a buscar-ho a les bases, ni enviant emails o preguntant a Gestió Acadèmica.

Hi ha alguna pregunta freqüent que us hagin fet i que no estigui a la web?

Sí! Perquè quan les vam redactar no se’ns va ocórrer, i és la pregunta estrella d’aquesta última setmana: Per què es denega una beca per puntuació?

I quina seria la resposta?

Que les beques tenen un pressupost limitat. Un cop fet el barem totes les sol·licituds, es comencen a donar de major a menor puntuació i s’arriba fins on s’arriba, semblant a com funciona una nota de tall. Els que queden fora perquè s’acaba el pressupost, passen a llista d’espera (i s’indica que la denegació és per puntuació). Així que han de pensar que encara hi ha esperança.

I per què hi ha esperança?

Perquè a l’octubre o al novembre hi ha una altra convocatòria, però només per a nou accés. Si a l’octubre sobra pressupost, es torna a fer una redistribució entre els que estan en llista d’espera i hi ha estudiants que s’emporten grates sorpreses, ja que ja no s’ho esperen (perquè tampoc han de sol·licitar res més). Depenent de quants diners i sol·licituds d’espera hi hagi, es podrien fer diverses coses, però de moment, no puc aportar res més fins que no tingui el nombre real. Caldrà esperar a l’octubre o novembre.

Tornant al tema de la Covid, les beques d’aquest curs que acaba, què ha passat amb els becaris de col·laboració durant el confinament?

Doncs alguns han fet hores telemàtiques durant el confinament, però la majoria, a l’ésser una col·laboració presencial no han pogut completar les seves hores (150 h / anuals), així que a l’abril, després de reunir-nos i parlar-ho, vam decidir direcció, administració i departament de l’estudiant, portar una proposta a l’equip directiu que era que els becaris cobressin igual les hores de confinament fent un càlcul de les que portessin abans del confinament i calculant una mitjana setmanal. Amb aquesta mitjana es calcula la quantitat a cobrar durant el confinament. Més o menys, un becari que hagués fet les hores que tocaven abans del confinament, cobrarà la beca íntegra, el que hagués fet menys, cobrarà menys, i el que no hagués fet res, doncs no cobrarà res. La idea era ser equitatiu amb tots, i vist que la situació ja era complicada, que no se’ls penalitzés a més sense cobrar la beca. A més, ara al juliol, a l’obrir l’Escola, se’ls ha donat l’oportunitat de venir de nou a fer unes (poques) hores presencials quan ha calgut donar un cop de mà.

Com es viu el procés de concessió de beques? Es gaudeix o es pateix?

Les dues coses! Les dates són una mica horribles per treballar fort, i més amb un curs com aquest, que ja anem esgotades. Però, més enllà de l’anècdota d’aquest curs, és un tema bastant ambivalent: d’una banda és una gran responsabilitat repartir els gairebé 130.000 € (imposa una mica); de l’altra, et vindria de gust concedir-les totes sense més; i quan veus que es queden fora, fa una mica de ràbia. Al final, coneixes als alumnes, als quals has tingut a classe i saps quant els ha costat arribar a la mitjana de 7, als quals van tenir beca l’any passat, als que sempre que demanes col·laboració per al que sigui, sempre s’apunten…. La veritat és que de vegades es passa una mica malament, però faig com el que els recomano jo a ells: penso que al novembre podré concedir les que han quedat pendents, i espero que així sigui.

El Dr. Andreu Moreno, director de l’EUSS, analitza com el centre ha fet front a la pandèmia sanitària

Parlem amb el Dr. Andreu Moreno, director de l’EUSS per analitzar com ha afectat la pandèmia sanitària a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià i com tot el personal s’ha adaptat a la docència virtual i al teletreball.

  • L’esclat de la pandèmia del coronavirus al març i les restriccions derivades de l’estat d’alarma van trasbalsar tota la societat i, pel que fa a l’activitat acadèmica, en un principi la van aturar per complet. Com recordes aquells primers moments?

Tinc molt present la por que teníem tots d’infectar-nos, no teníem mitjans per protegir-nos i que anàvem tard per aturar l’allau de casos diaris.

  • Quan decidiu des de l’EUSS posar-vos a treballar en l’adaptació a la nova situació, i com ho feu?

Recordo aquell dijous 12 de març, les autoritats polítiques van comunicar a la premsa que les universitats suspenien les classes. Calia actuar, però no teníem cap comunicat en un mitjà oficial, només hi havia les notícies als mitjans. Finalment, la UAB ens va confirmar que tenien una instrucció verbal del Govern. Llavors vam suspendre nosaltres tota activitat acadèmica en línia. Vaig viure aquell moment amb molta transcendència. El canvi va ser d’un dia per l’altre. El divendres 13 de març ja vam començar a fer classes per videoconferència.

  • Quins són els principals obstacles que us heu trobat per adaptar tota l’activitat a l’entorn virtual?

La situació anímica en què estàvem, i que una part dels alumnes no tenien un entorn adequat per seguir la docència en línia. Nosaltres hem hagut d’aprendre a utilitzar noves eines per adaptar-nos a la docència en línia, però al final aquest obstacle ha estat el més fàcil de superar.

  • Quina ha estat la resposta del personal universitari i de l’alumnat?

Ha estat molt bona, no puc fer altra cosa que treure’m el barret, el professorat i personal d’administració i serveis s’ha bolcat totalment, adaptant el que fos necessari, i l’alumnat ha estat molt receptiu, comprensiu i conscient de la situació. Alguns se’ns han queixat que no hem baixat el ritme, vam pensar que havíem de fer tot el possible per continuar el curs amb una certa normalitat.

  • Es treuen aprenentatges útils per al futur d’una situació com la viscuda?

La veritat és que d’aquesta experiència n’hem après moltes coses, i que ens seran molt útils en futurs processos d’innovació educativa.

  • De fet, no està clara com serà la tornada al setembre. Des de l’EUSS, heu elaborat un pla de contingència que preveu diversos escenaris per al curs que ve, i treballeu amb la hipòtesi d’una docència semipresencial. A l’adaptació a l’entorn virtual, s’afegeix la dificultat del control de les mesures de prevenció sanitària. Com es munta aquest puzle?

No és fàcil perquè la incertesa és molt alta, el que sí que tenim clar és que hem de preservar la part presencial que sigui possible, perquè la considerem essencial dins del nostre model educatiu.

  • Heu detectat necessitats sobrevingudes entre l’alumnat? Em refereixo, sobretot, a casos de dificultats econòmiques. Si és el cas, heu reforçat les beques i ajudes de la Fundació Rinaldi?

L’opció del Patronat de l’EUSS ha estat dedicar tot l’estalvi que ha suposat tenir l’edifici tancat durant tres mesos a augmentar el fons de les beques.

  • Com es treballa en la gestió d’un centre universitari amb aquesta sensació general d’incertesa permanent?

No és fàcil, el moment emotiu et separa sovint de la realitat, però tenim la sort a l’EUSS de tenir un equip molt consolidat de persones, i entre tots i totes anem enfocant el futur.

  • Quina ha de ser l’aportació del món universitari per ajudar a superar la situació que vivim? I què poden aportar, en concret, els estudis tècnics?

L’enginyeria està realitzant una gran aportació. Penseu el cas dels respiradors, o per exemple el repte de fabricació i logístic que suposarà la futura vacuna.

L’EUSS celebra la Jornada de Portes Obertes

El dimecres 15 de juliol, l’EUSS va celebrar la Jornada de Portes Obertes. L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià va recuperar l’activitat presencial i va tornar a obrir les aules i els laboratoris per acollir als futurs estudiants d’enginyeries industrials.

Després d’haver hagut d’organitzar totes les sessions informatives de manera virtual a causa de la pandèmia del Covid-19, en aquesta ocasió, els assistents van poder conèixer les instal·lacions de forma física.

La jornada va estar marcada per les estrictes normes de seguretat que es van seguir en tot moment. Tots els participants havien d’utilitzar obligatòriament la mascareta; cada aula i laboratori disposava de gel hidroalcohòlic; s’accedia a cada espai, formant petits grups reduïts per tal de controlar els aforaments i la sessió informativa es va poder dur a terme respectant la distància de seguretat de 2 metres entre assistents.

Es va poder comptar amb la participació d’alumnes actuals de l’EUSS, que explicaven la seva experiència, amb l’equip EUSS MotorSport que va mostrar el seu cotxe de competició, amb el professorat i els responsables de laboratoris que van exposar una petita mostra del que es pot fer amb la maquinària de la que disposa el centre.

“COM A CASA A L’ALTRA PUNTA DEL MÓN”

Núria Delriu, alumna de l’EUSS, comparteix amb nosaltres la seva experiència de mobilitat a Austràlia:

L’intercanvi a Sydney ha estat una aventura que mai oblidaré. Sempre m’havien dit que marxar un temps a estudiar a l’estranger valia molt la pena i realment ara que ho he viscut ho recomano 100%.

A nivell acadèmic és molt enriquidor. Per una banda, tens l’oportunitat de seguir formant-te en una universitat i en un sistema educatiu diferent, fet que permet conèixer noves maneres d’aprendre i nous punts de vista molt útils pel futur professional. Per altra banda, és una gran oportunitat per perfeccionar la llengua, en el meu cas l’anglès. La realitat és que avui dia és molt fàcil trobar gent que parli català o castellà a qualsevol lloc del món però, tot i això, l’experiència permet agafar seguretat i soltesa amb l’idioma del país estranger.

Personalment el creixement encara és més superior, cada dia és molt diferent i s’aprèn alguna cosa nova. Durant aquests mesos a Austràlia he viscut moments i he superat situacions que mai hauria imaginat. Moltes vegades ens pensem que som molt independents, fins que et trobes a l’altra punta de món amb un canvi horari de 10 hores i t’has d’espavilar sense l’ajuda d’algú proper.

Viure el dia a dia dels australians, conèixer la seva cultura, viatjar pels racons espectaculars que té aquest país i conèixer gent de tot el món i la seva cultura, han fet que aquests mesos siguin dels millors que he viscut. Sens dubte és una experiència que recomano a tothom que tingui l’oportunitat de viure-la, sigui el país que sigui val la pena.

Els estudiants defensen els seus Treballs de Fi de Grau i de Màster

Durant la setmana del 6 al 10 juliol s’han defensat els Treballs de Fi de Grau (TFG) i els de Fi de Màster (TFM) corresponents a la convocatòria de juliol del curs acadèmic 2019-2020. En total s’han presentat 91 treballs, 83 TFGs i 8 TFMs. Aquest any, a causa de la pandèmia del Covid-19, 12 d’aquests treballs, així com els 19 corresponents a la convocatòria de juny, s’han defensat a través de videoconferència. Aquelles persones que no van poder continuar el seu treball des de casa amb seguiment no presencial han pogut acollir-se a una convocatòria extraordinària que s’obrirà aquest novembre. En total hi ha 15 estudiants en aquesta situació.