Els estudiants defensen els seus Treballs de Fi de Grau i de Màster

Durant la setmana del 6 al 10 juliol s’han defensat els Treballs de Fi de Grau (TFG) i els de Fi de Màster (TFM) corresponents a la convocatòria de juliol del curs acadèmic 2019-2020. En total s’han presentat 91 treballs, 83 TFGs i 8 TFMs. Aquest any, a causa de la pandèmia del Covid-19, 12 d’aquests treballs, així com els 19 corresponents a la convocatòria de juny, s’han defensat a través de videoconferència. Aquelles persones que no van poder continuar el seu treball des de casa amb seguiment no presencial han pogut acollir-se a una convocatòria extraordinària que s’obrirà aquest novembre. En total hi ha 15 estudiants en aquesta situació.

15a Jornada Pre-Ocupa’t 2019

El passat dimecres 13 de novembre es va celebrar a l’EUSS la 15a Jornada Pre-Ocupa’t, espai de trobada entre empreses i alumnes i antics alumnes interessats a conèixer realitats laborals i professionals.

En aquesta ocasió hi van participar les següents empreses:

Eladiet que s’encarreguen de la fabricació i comercialització de suplements naturals per a la salut i el benestar. 

Borja Palomo, Responsable Industrial i de Manteniment i Alumni de l’EUSS va presentar l’empresa, el perfil que busquen en les candidatures i va incidir en què l’important és trobar un projecte motivant, poder conèixer diferents àrees de la mateixa empresa, aprendre de tot i de tots i tenir la possibilitat de viatjar.

Volpak, S.A.U., empresa que pertany al grup Coesia, especialitzada en la fabricació i comercialització de màquines automàtiques horitzontals d’alta velocitat per a la formació i l’ompliment d’envasos flexibles i embalatge (pouching) per a diferents mercats. 

Patricia Tisner, Hr Business Partner va plantejar diferents projectes que es desenvolupen i han desenvolupat així com el que estan buscant i creuen important en les diferents candidatures que els pugui interessar col·laborar amb ells.

Actemium Asas, S.L., empresa que pertany al grup Vinci, s’encarrega del desenvolupament de projectes “claus en mà” de sistemes de transport, així com emmagatzematge automàtic en la indústria de l’automòbil. 

Jesús Martín, Project Developer and Controller va parlar de la història de l’empresa, de l’equip humà que la integra, dels clients amb qui treballen, de les tecnologies emprades, de l’enginyeria mecànica, elèctrica i de software que apliquen així com diferents projectes dins de Body in White, Trim&Final Assembly, Decking/Marriage i Battery Assembly entre d’altres.

Tempel Group, companyia internacional amb més de 40 anys d’experiència especialitzada en electrònica de consum, enginyeria industrial i eficiència energètica. 

Josep Antoni Sánchez, Chief Tech Officer  va explicar que l’empresa està dividida en tres grans àrees: Engineering, Energy i Consumer amb quatre àrees de negoci i el que els diferencia són la innovació, la qualitat, el servei al client i el treball en equip.  Igualment va indicar quins coneixements i competències ha de tenir els/les aspirants que vulguin col·laborar amb ells.

Al final de la Jornada i després de totes les presentacions es va obrir un torn obert de preguntes on totes les empreses van coincidir que el més important en un candidat o una candidata  són les seves ganes d’aprendre, la seva motivació, la capacitat de ser disruptius, saber treballar en equip, ser polivalents i estar oberts a noves propostes i projectes que es puguin plantejar.

Dr. José María Ruiz, Cap del Departament de Projectes: “Un bon treball de final d’estudis pot obrir moltes portes als estudiants per al seu futur laboral”

L’etapa curricular dels alumnes de grau i màster de l’EUSS acaba amb la realització d’un projecte, on posen en pràctica els conceptes apresos durant la seva formació, un repte que ajuda a aproximar-los al món professional. El Dr. José María Ruiz, Cap del Departament de Projectes, treballa de prop amb ells, per acompanyar-los en el procés d’aprenentatge que suposen aquests projectes, i ens parla dels beneficis que els aporten i els reptes del Departament.

Què destaquen els alumnes dels seus projectes de graus i màster?

La majoria s’adona de tot el que han après i del que són capaços de fer amb una mica de guiatge.

Quins són els temes que desperten més interès en els estudiants?

Els temes depenen molt de l’especialitat dels alumnes. Els de Mecànica se centren més en el disseny de mecanismes i dispositius i projectes d’instal·lacions; els d’Organització, en plans d’empreses i millores dels processos productius; els d’Electrònica, en nous dispositius i aplicacions relacionats amb l’IOT; i els d’Electricitat, en instal·lacions de BT i centres de transformació i automatització.

Fins a quin punt els treballs dels alumnes encaixen amb la realitat laboral que trobaran en el món empresarial?

És un primer contacte molt interessant en el qual l’alumne veu les dues vessants alhora: la de l’enginyer i la del client. El seu tutor vetllarà perquè el nivell d’exigència sigui similar al que trobaria fora de la Universitat, amb la puntualització de què el tema econòmic no és un condicionant decisiu (excepte potser pels d’Organització).

Quins són els reptes més immediats del Departament de Projectes?

Hem de millorar el procés d’avaluació perquè sigui més eficient i transparent i evitar possibles greuges comparatius i, per altra banda, ens agradaria potenciar encara més els TFGs en col·laboració amb empreses i els de Recerca.

Com s’assessora els alumnes per al desenvolupament dels projectes?

Els tutors mantenen reunions periòdiques amb els estudiants de manera individualitzada. En aquestes reunions, s’avalua el que l’estudiant ha fet i se li indica per on ha de continuar i on no val la pena perdre més temps. La feina principal l’ha de fer el projectista, però el tutor li ha de facilitar el camí, donant-li referències a consultar o descartant opcions no viables; el que no pot fer el tutor és resoldre el problema, la solució definitiva l’ha de decidir l’estudiant.

Com poden ajudar a la projecció laboral futura dels alumnes aquests treballs de final de grau/màster?

Tenint en compte que el TFG potser és una primera presa de contacte amb el món professional per a aquells que encara no han fet pràctiques, si l’alumne treballa el seu projecte seguint les indicacions del tutor i respectant tots els requeriments que posem, ja té molt de guanyat: sabrà documentar i deixar per escrit una proposta d’enginyeria, exposar-la davant d’altres companys o del client, quins són els aspectes més rellevants en cada moment i fer una planificació amb uns terminis fixats, entre d’altres.

Com ajuden a reforçar les competències específiques que han adquirit els alumnes durant els estudis?

Precisament, és en el TFG on es posen en pràctica aquestes competències i és una mena “d’examen final global”. És el moment d’adonar-se per a què serveix tot el que s’ha après.

Quines portes pot obrir el treball de final d’estudis als alumnes per al seu futur laboral?

Pot obrir moltes portes. En aquest sentit, el més recomanable seria fer el TFG en la modalitat de pràctiques no curriculars en una empresa, doncs és una bona excusa per treballar en tot un projecte i tocar diferents àrees o departaments de l’empresa per saber en quin s’encaixa millor. D’altra banda, també hi ha la possibilitat de triar un tema per al TFG relacionat amb una possible feina futura i, així, començar a familiaritzar-se i conèixer les empreses del sector. Sigui quina sigui la manera, el TFG ha de ser la connexió natural entre els estudis i el món professional.

La manca de vocacions professionals tecnològiques, un handicap per a l’Enginyeria

En Joan Ramon Molero, responsable de Promoció i Comunicació i professor de Marketing Industrial, ha finalitzat recentment el seu màster universitari en Direcció Estratègica de la Comunicació Empresarial (DECE) per la UVic-UCC. El seu treball final de màster (TFM) es titulava “Identitats professionals – El cas de l’Enginyeria”.

Amb aquest TFM s’ha volgut abordar una problemàtica real com és la manca de vocacions professionals cap als estudis d’Enginyeria i esbrinar si la manca de referents culturals podria determinar la baixa popularitat d’aquesta professió (entenent per referents culturals elements com ara sèries de TV que donin visibilitat a la seva tasca). De fet, d’uns anys cap aquí, el món de l’enginyeria està emetent tocs d’alerta per la manca de joves que volen fer aquests estudis per esdevenir enginyeres i enginyers.

Tot i que l’estudi s’ha fet a partir de membres ja col·legiats en enginyeria (recerca qualitativa) i amb estudiants d’enginyeria (recerca quantitativa), s’han aconseguit uns resultats que fan pensar que l’Enginyeria necessitaria algun referent cultural que donés visibilitat i notorietat a la seva professió. Per tant, esbrinar per què els estudis d’enginyeria tenen poc atractiu entre els joves i menys encara entre el col·lectiu femení, tot i tenir taxes d’atur molt baixes, serà la hipòtesi de recerca.

Cal mencionar la col·laboració de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i d’Enginyers Barcelona (EBCN) pel desenvolupament de la recerca d’aquest TFM.

Un treball sobre la manca de vocacions professionals tecnològiques

En Joan Ramon Molero, responsable de Promoció i Comunicació, i professor de Marketing Industrial, ha finalitzat recentment el seu màster universitari en Direcció Estratègica de la Comunicació Empresarial (DECE) per la UVic-UCC.

El seu treball final de màster (TFM) es titulava “Identitats professionals – El cas de l’Enginyeria” i amb ell s’ha volgut abordar una problemàtica real com és la manca de vocacions professionals cap als estudis d’Enginyeria, i esbrinar si la manca de referents culturals podria determinar-ne la baixa popularitat d’aquesta professió. Entenent per referents culturals elements com ara sèries de TV que donin visibilitat a la seva tasca.

D’uns anys cap aquí el món de l’enginyeria està emetent tocs d’alerta per la manca de joves que volen fer aquests estudis per esdevenir enginyeres i enginyers.

Tot i que l’estudi s’ha fet a partir de membres ja col·legiats en enginyeria (recerca qualitativa) i amb estudiants d’enginyeria (recerca quantitativa) s’han aconseguit uns resultats que fan pensar que l’Enginyeria necessitaria algun referent cultural que doni visibilitat i notorietat a la seva professió.

Per tant, esbrinar el perquè els estudis d’enginyeria tenen poc atractiu entre els joves, i menys encara entre el col·lectiu femení, tot i tenir taxes d’atur molt baixes serà la hipòtesi de recerca.

Cal mencionar la col·laboració de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i d’Enginyers Barcelona (EBCN) pel desenvolupament de la recerca d’aquest TFM.