7a cursa solidària The Bosco Run i el projecte “Repassem Junts”

El passat diumenge, dia 22 de gener, es va celebrar la 7a cursa The Bosco Run, una cursa solidària que ajuda a finançar el projecte “Repassem Junts”.

“Repassem Junts” és un projecte comunitari que neix de la col·laboració dels Salesians de Sarrià amb els Serveis Socials del Districte de Sarrià, i en què participen estudiants de l’EUSS en forma de voluntariat.

Aquest projecte ofereix als nens i nenes del barri un espai de convivència, educació i lleure. Els infants que hi participen, a qui s’ha detectat algun tipus de dificultat o mancança per al seu progrés acadèmic, poden fer els deures amb l’ajuda d’alumnes de Batxillerat o de la universitat, a més de gaudir d’un berenar saludable i d’una estona de jocs a les instal·lacions del centre.

Aquesta edició de la cursa va comptar amb la participació de membres del personal de l’EUSS.

D’esquerra a dreta: Olga Vendrell, Yolanda Riera, David Del Campo i Andreu Moreno.


Participació de l’EUSS en la Trobada dels Serveis Informàtics de les Universitats de Catalunya (TSIUC)

El passat 1 de desembre, el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) va celebrar la 23a edició de la Trobada dels Serveis Informàtics de les Universitats de Catalunya (TSIUC).

Sota el títol “Blockchain: on som, què tenim i cap a on anem”, es van tractar les necessitats actuals i de futur d’aquesta tecnologia, així com es van presentar diversos casos d’ús que s’estan aplicant a l’àmbit universitari.

Taula rodona TSIUC 2022

Hi van participar més d’un centenar de persones (entre presencial i online). En representació de l’EUSS hi va assistir l’Olga Vendrell, membre del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC).

Participants en la TSIUC 2022 a la UVic

Més informació a https://www.csuc.cat/ca/noticia/la-tsiuc22-debat-sobre-lus-de-blockchain-les-universitats-i-la-recerca

Reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en l’explotació de les depuradores d’aigües residuals

El professor de l’EUSS Dr. Ignasi Santín acaba de publicar un article al llibre d’actes del 26th International Conference on System Theory, Control and Computing (ICSTCC), titulat “Complementary Control Actions for Greenhouse Gas Emissions Reduction in Wastewater Treatment Plant Operation”. Aquest treball ha estat fruit de la col·laboració amb investigadors del Departament de Telecomunicació i d’Enginyeria de Sistemes de la Universitat Autònoma de Barcelona, i la Facultad de Ingeniería de Costa Rica.

Les depuradores són necessàries per millorar la qualitat de les aigües residuals abans de ser abocades al medi receptor, però tenen l’inconvenient de generar emissions d’òxid nitrós durant el tractament biològic, que és un potent gas d’efecte hivernacle (GEH). Aquest és un greu inconvenient, ja que la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per causes antròpiques és un dels principals reptes a afrontar en referència als efectes del canvi climàtic.

Figura 1. ACC que combina Qa fixa i regulada amb el controlador “fuzzy” proposat, depenent de Tas.

En aquest article s’examina una manera potencial de reduir les emissions d’òxid nitrós reduint l’oxigen dissolt als nivells mínims. Per aconseguir aquest objectiu, en aquest treball es proposa utilitzar el cabal de recirculació interna del tractament biològic. Es tracta d’una variable manipulada força oblidada que, com s’ha pogut mostrar, pot tenir efectes secundaris potencials per complementar les accions de control ja existents. Per tant, aquesta regulació addicional s’afegeix a una estratègia de control habitual a les depuradores d’aigües residuals, que aconsegueix resultats satisfactoris en qualitat de l’aigua i en costos d’explotació però amb elevades emissions d’òxid nitrós. El model de simulació de referència núm. 2 Gas (BSM2G) s’utilitza com a escenari de treball, que inclou les dues vies principals d’emissió d’òxid nitrós: la desnitrificació heteròtrofa i la desnitrificació de bacteris oxidants d’amoníac.

Nova publicació a la revista, IEEE Transactions on Smart Grid: “La compartició d’energia complexa, no és complexa”

El Dr. Àngel Borrell ha publicat en el mes de gener un segon article, titulat “Complex Power Sharing is Not Complex” publicat a la revista IEEE Transactions on Smart Grid, en col·laboració amb investigadors del Departament de Control Automàtic de la UPC a Vilanova i la Geltrú.

Potència complexa aconseguida per les polítiques droop-like i la nova estratègia DCPS, per als tres escenaris d’impedància MicroGrid.

Aquest article presenta una potència complexa distribuïda, enfocament compartit que resol el problema de l’actiu i el reactiu, compartició d’energia en microxarxes insolades basades en inversors. Anteriors estratègies d’última generació basades en controls de caiguda amb possiblement mètodes d’impedància virtual i complementats amb jeràrquics, els esquemes poden proporcionar una mala distribució d’energia a causa de la relació R/X i impedàncies de línia no coincidents, fins i tot comprometent les microxarxes d’estabilitat, si els paràmetres de control de caiguda no s’estableixen correctament.

Un nou enfocament de control, que utilitza una xarxa de comunicació per intercanviar dades entre tots els inversors per injectar energia de manera justa, proporciona un conjunt de propietats atractives. En primer lloc, s’aconsegueix un actiu precís i compartició de potència reactiva tant per a potència resistiva com inductiva, línies sense cost de control addicional (evitant energia innecessària injeccions), i independentment dels canvis de càrrega i connexions i desconnexions dels inversors. A més, assegura una exponencial velocitat de convergència i l’ajust dels paràmetres de control pot no comprometre l’estabilitat de la microxarxa.

El desenvolupament teòric es basa en un canvi de variables que linealitza la potència complexa dinàmica, facilitant així la tasca de disseny de la llei de control i la prestació dels mitjans per calcular l’amplitud i la fase adequades per a cada voltatge de sortida de l’inversor. Resultats experimentals seleccionats a una microxarxa de laboratori certifica l’aplicabilitat i el rendiment de l’esquema de control proposat.