El passat 1 de
desembre, el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) va celebrar
la 23a edició de la Trobada dels Serveis Informàtics de les Universitats de
Catalunya (TSIUC).
Sota el títol “Blockchain: on som, què tenim i cap a on anem”, es van tractar les necessitats actuals i de futur d’aquesta tecnologia, així com es van presentar diversos casos d’ús que s’estan aplicant a l’àmbit universitari.
Hi van participar més d’un centenar de persones (entre presencial i online). En representació de l’EUSS hi va assistir l’Olga Vendrell, membre del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC).
El professor de l’EUSS Dr. Ignasi Santín acaba de
publicar un article al llibre d’actes del 26th International
Conference on System Theory, Control and Computing (ICSTCC), titulat “Complementary Control
Actions for Greenhouse Gas Emissions Reduction in Wastewater Treatment Plant
Operation”. Aquest treball ha estat fruit de la col·laboració amb investigadors
del Departament de Telecomunicació i d’Enginyeria de Sistemes de la Universitat
Autònoma de Barcelona, i la Facultad de Ingeniería de Costa Rica.
Les depuradores són necessàries per millorar la
qualitat de les aigües residuals abans de ser abocades al medi receptor, però
tenen l’inconvenient de generar emissions d’òxid nitrós durant el tractament
biològic, que és un potent gas d’efecte hivernacle (GEH). Aquest és un greu
inconvenient, ja que la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle
per causes antròpiques és un dels principals reptes a afrontar en referència
als efectes del canvi climàtic.
En aquest article s’examina una manera potencial de
reduir les emissions d’òxid nitrós reduint l’oxigen dissolt als nivells mínims.
Per aconseguir aquest objectiu, en aquest treball es proposa utilitzar el cabal
de recirculació interna del tractament biològic. Es tracta d’una variable
manipulada força oblidada que, com s’ha pogut mostrar, pot tenir efectes
secundaris potencials per complementar les accions de control ja existents. Per
tant, aquesta regulació addicional s’afegeix a una estratègia de control
habitual a les depuradores d’aigües residuals, que aconsegueix resultats
satisfactoris en qualitat de l’aigua i en costos d’explotació però amb elevades
emissions d’òxid nitrós. El model de simulació de referència núm. 2 Gas (BSM2G)
s’utilitza com a escenari de treball, que inclou les dues vies principals
d’emissió d’òxid nitrós: la desnitrificació heteròtrofa i la desnitrificació de
bacteris oxidants d’amoníac.
Arash Arjomandi filòsof i professor d’ètica empresarial de l’EUSS, ha publicat un article d’opinió amb el títol: Incertidumbre al diari “ABC” i dins la secció de Tribuna abierta. Us convidem a llegir l’article d’opinió del professor.
El Dr. Àngel Borrell ha publicat en el mes de gener un segon article, titulat “Complex Power Sharing is Not Complex” publicat a la revista IEEE Transactions on Smart Grid, en col·laboració amb investigadors del Departament de Control Automàtic de la UPC a Vilanova i la Geltrú.
Aquest
article presenta una potència complexa distribuïda, enfocament compartit que
resol el problema de l’actiu i el reactiu, compartició d’energia en microxarxes
insolades basades en inversors. Anteriors estratègies d’última generació
basades en controls de caiguda amb possiblement mètodes d’impedància virtual i
complementats amb jeràrquics, els esquemes poden proporcionar una mala
distribució d’energia a causa de la relació R/X i impedàncies de línia no
coincidents, fins i tot comprometent les microxarxes d’estabilitat, si els
paràmetres de control de caiguda no s’estableixen correctament.
Un nou
enfocament de control, que utilitza una xarxa de comunicació per intercanviar
dades entre tots els inversors per injectar energia de manera justa,
proporciona un conjunt de propietats atractives. En primer lloc, s’aconsegueix
un actiu precís i compartició de potència reactiva tant per a potència
resistiva com inductiva, línies sense cost de control addicional (evitant
energia innecessària injeccions), i independentment dels canvis de càrrega i
connexions i desconnexions dels inversors. A més, assegura una exponencial
velocitat de convergència i l’ajust dels paràmetres de control pot no
comprometre l’estabilitat de la microxarxa.
El
desenvolupament teòric es basa en un canvi de variables que linealitza la
potència complexa dinàmica, facilitant així la tasca de disseny de la llei de
control i la prestació dels mitjans per calcular l’amplitud i la fase adequades
per a cada voltatge de sortida de l’inversor. Resultats experimentals seleccionats
a una microxarxa de laboratori certifica l’aplicabilitat i el rendiment de
l’esquema de control proposat.
El Dr. Àngel Borrell acaba de publicar un article titulat “Control Scheme for Negative-Sequence Voltage Compensation and Current Sharing in Inverter-based Grid-Connected Microgrids” a la revista IEEE Transactions on Power Electronics.
Aquest treball ha estat fruit de la seva col·laboració amb investigadors del departament d’Enginyeria Electrònica com també del departament de Control Automàtic de la UPC a Vilanova i la Geltrú.
Aquest article presenta un esquema de control que resolt
simultàniament els problemes de compensació de tensió de seqüència negativa i
de compartició de corrent de seqüència negativa en microxarxes connectades a la
xarxa, mitjançant inversors d’alimentació de xarxa. Els esquemes d’última
generació han resolt anteriorment aquests problemes amb solucions de control de
baix rendiment o, alternativament, amb solucions d’alt rendiment però pagant el
cost d’un alt trànsit de dades de control a la xarxa de comunicacions.
L’esquema de control proposat millora el rendiment dels esquemes anteriors per als inversors d’alimentació de xarxa amb les característiques següents:
1) compensació de tensió de seqüència negativa en qualsevol punt de la microxarxa 2) compartició precisa del corrent de seqüència negativa i 3) dades de control baixes, trànsit.
Pel que fa a la implementació, dos punts clau de l’esquema de control proposat són: la compensació de tensió que es basa en un filtre passa-banda amb coeficients complexos i el repartiment de corrent, només s’aconsegueix amb mesures locals de corrent. En l’anàlisi teòrica, el model del sistema es basa en funcions de transferència amb coeficients complexos.
Aquest fet facilita el disseny de control a causa de:
1) el model del sistema és lineal en aquest domini complex i 2) el model d’entrada múltiple i sortida es pot representar com un model d’entrada única i sortida per a la compensació de tensió. Les característiques del control suggerit es validen mitjançant resultats experimentals mesurats en una microxarxa de laboratori.