Conferència sobre Enginyeria Naval

El passat dimecres 28 d’abril es va celebrar una conferència sobre Enginyeria Naval, destinada a l’alumnat de l’assignatura Fonaments de Fluids i Tèrmica de 2n curs, tot i que es va fer extensible a la resta d’alumnat i professorat de l’EUSS.

La ponència va anar a càrrec d’en Josep Maria Riera, expert modelista naval, qui va parlar sobre l’evolució dels motors i les màquines marines des de principis del segle XIX amb l’aparició de la màquina de vapor fins al segle XXI.

Els primers vaixells de vapor eren remolcadors que entraven al port, els grans velers mercants, utilitzant màquines d’un únic pistó, les quals eren molt poc eficients. Amb la innovació de nous motors es van incorporar les màquines alternatives amb més d’un pistó i diverses etapes seriades en funció de la pressió.

El carbó va ser el combustible per excel·lència, els vaixells podien navegar i travessar l’Atlàntic en tres-quatre dies. A partir de llavors, es va iniciar una carrera tecnològica per batre rècords de velocitat i eficiència. Més tard, es van incorporar les turbines de vapor, els motors dièsel de quatre i dos temps, les turbines turbo elèctriques, l’ús de carburants líquids i el gas de diferents procedències. També van aparèixer els primers motors que funcionaven amb energia nuclear i ara, el gran repte per frenar el canvi climàtic i minoritzar la contaminació i la incorporació de les energies renovables en el transport marítim.

Una conferència apassionant sobre història, tecnologia i ciència que ens deixa molts interrogants i una clara consciència de la importància de l’enginyeria en la clau del futur industrial.  

Rehabilitació dels ictus i investigació sobre supercomputació

Tres estudiants de l’EUSS, juntament amb dos de la Universitat de Barcelona, han desenvolupat els seus treballs finals de grau (TFG) de forma conjunta per estudiar i projectar un guant que permeti la rehabilitació de malalts que hagin patit un ictus.

El sistema consisteix en un guant en forma de soft-exoesquelet que actua com a assistent dels pacients que han patit un ictus. A través d’un microcontrolador connectat a una app, el metge va indicant els exercicis que cal realitzar sense la necessitat de la supervisió constant d’un terapeuta.

En l’àmbit mediàtic ha tingut força ressò durant l’estiu, i el resultat ha estat gairebé una trentena d’aparicions en diferents mitjans, els que han volgut donar a conèixer a la societat la tasca d’aquests estudiants.

El tutor de tots els treballs ha estat el Dr. Llorenç Servera, i els estudiants de l’EUSS i els seus treballs de final de grau han estat:

  • Delgado Ríos, Carolina; “Estudio económico de un sistema de rehabilitación domiciliaria para enfermos de ictus”.
  • Fuster Monjo, Antoni; “Monitoring and control of a soft-robotic system (MCSS)”.
  • Gabandé Zapater, Pilar: “Nou sistema de rehabilitació domiciliària per la millora de pacients d’ictus”.

D’altra banda, també en el context de la recerca, l’Andreu Moreno, director i professor de l’EUSS, ha publicat recentment un article en l’àmbit de la supercomputació, en col·laboració amb altres investigadors de la UAB.

En aquest treball es presenta un nou algorisme anomenat “Heterogeneous Dynamic Pipeline Mapping”, que permet millorar dinàmicament el rendiment d’aplicacions amb estructura pipeline que s’executen en ordinadors d’altes prestacions heterogenis. L’algoritme té com a objectiu equilibrar la càrrega de l’aplicació, replicant les etapes lentes en diferents processadors i agrupant les etapes ràpides en un processador, i té en compte els temps de computació i de comunicació. A més, l’algorisme s’ha dissenyat amb una complexitat baixa per permetre el seu ús en temps d’execució de l’aplicació.

En l’article es presenta una àmplia experimentació, inclosa la comparació amb l’algoritme òptim de força bruta, una comparació general amb l’algorisme Binary Search Closest, i un exemple amb l’aplicació Ferret inclòs en el paquet de test PARSEC. Els resultats, que coincideixen amb els millors algorismes existents, mostren millores significatives de rendiment amb menor complexitat.