Celebració de l’11 de febrer: “Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència”

A les darreres dècades, la comunitat internacional ha fet un gran esforç per inspirar i promoure la participació de les dones i les nenes en la ciència. No obstant això, les dones continuen trobant obstacles per desenvolupar-se al camp de la ciència. Per tal d’aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa a la ciència per a les dones i les nenes, a més d’aconseguir la igualtat de gènere, l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir proclamar l’any 2016, l’11 de febrer com el “Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència”.

Per tal de celebrar l’11 de febrer a l’EUSS, enguany s’ha organitzat des de l’Àrea de Recerca una exposició de pòsters repartits per als passadissos de l’escola, que expliquen la vida i contribució de 16 científiques destacades.

Els pòsters van estar preparats per la Sara López León, estudiant de 1r de batxillerat científic de la FEDAC Horta, seleccionada com a participant del programa “Joves i Ciència” 2021-2023 (Fundació la Pedrera) que promou el talent científic de l’alumnat jove de Catalunya.

Imatge d’un dels pòsters exposats a l’EUSS per celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència.

Els pòsters mostren les contribucions de científiques que van treballar en diverses àrees, com ara Vera Rubin, astrònoma i investigadora en el camp de la matèria oscura; Henrietta Swan Leavitt, que estudià les estrelles variables Cefeides; Emmy Noether, que va establir el Teorema que porta el seu nom; Vera Rubin, investigadora en el camp de la matèria oscura; o Margarita Salas, investigadora espanyola amb notables contribucions en genètica.

Hi ha algunes científiques de molt conegudes per al gran públic, com ara la Jane Goodall, que va estudiar la vida social i familiar dels ximpanzés; i d’altres menys conegudes com ara Rachel Carson, una de les primeres persones a advertir dels efectes perjudicials dels pesticides per al medi ambient.  

Es destaquen també dones que han fet importants contribucions tècniques, com ara Ada Lovelace, que va definir l’ús de targetes perforades, programar la mítica màquina de Babbage; Hedy Lamarr, inventora i precursora del wifi; Elisa Leonida Zamfirescu, primera dona en graduar-se en enginyeria; Margaret Hamilton, desenvolupadora dels sistemes operatius que van ser clau en les missions lunars “Apolo”; Edith Clarke, que va treballar en línies de transmissió i circuits elèctrics; Stephanie Kwolek, inventora del Kevlar®; Ellen Swallow Richards, que va aconseguir que les dones poguessin estudiar ciències naturals al MIT, o Meredith Westafer, actual directora general de la Giga fàbrica de bateries de liti de Tesla.

Per la seva actualitat, s’ha dedicat també un pòster a destacar les contribucions de June Almeida, la primera persona que va observar un Coronavirus humà al microscopi, i Katalin Karikó, investigadora de l’ARN missatger que ha estat essencial per al desenvolupament de la vacuna per la COVID-19.

Tres dels pòsters de l’exposició.

D’altra banda, amb motiu de l’11 de febrer, la Dra. Elena Bartolomé, cap de Recerca de l’EUSS ha participat en l’acte de presentació de les conclusions de l’estudi “Dones i Ciència a Barcelona: una anàlisi qualitativa dels factors que incideixen en la trajectòria de les investigadores”, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. L’acte va comptar amb la participació de quatre dones representants del món de la recerca a Barcelona que van fer un petit col·loqui per compartir la seva experiència i visió sobre els elements que incideixen en les trajectòries professionals de les dones investigadores del teixit científic de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Conferència sobre Enginyeria Naval

El passat dimecres 28 d’abril es va celebrar una conferència sobre Enginyeria Naval, destinada a l’alumnat de l’assignatura Fonaments de Fluids i Tèrmica de 2n curs, tot i que es va fer extensible a la resta d’alumnat i professorat de l’EUSS.

La ponència va anar a càrrec d’en Josep Maria Riera, expert modelista naval, qui va parlar sobre l’evolució dels motors i les màquines marines des de principis del segle XIX amb l’aparició de la màquina de vapor fins al segle XXI.

Els primers vaixells de vapor eren remolcadors que entraven al port, els grans velers mercants, utilitzant màquines d’un únic pistó, les quals eren molt poc eficients. Amb la innovació de nous motors es van incorporar les màquines alternatives amb més d’un pistó i diverses etapes seriades en funció de la pressió.

El carbó va ser el combustible per excel·lència, els vaixells podien navegar i travessar l’Atlàntic en tres-quatre dies. A partir de llavors, es va iniciar una carrera tecnològica per batre rècords de velocitat i eficiència. Més tard, es van incorporar les turbines de vapor, els motors dièsel de quatre i dos temps, les turbines turbo elèctriques, l’ús de carburants líquids i el gas de diferents procedències. També van aparèixer els primers motors que funcionaven amb energia nuclear i ara, el gran repte per frenar el canvi climàtic i minoritzar la contaminació i la incorporació de les energies renovables en el transport marítim.

Una conferència apassionant sobre història, tecnologia i ciència que ens deixa molts interrogants i una clara consciència de la importància de l’enginyeria en la clau del futur industrial.  

Mario Lanza, Alumni i investigador a la Xina: “El futur de la nanoelectrònica són les computadores neuromòrfiques”

El Mario Lanza és Alumni de l’EUSS i doctor en Electrònica. Actualment lidera un equip de 20 investigadors a la Soochow University de la Xina. És expert en nanotecnologia i guanyador del prestigiós premi Young 1000 Talent. La seva investigació actual se centra en la fabricació de memòries electròniques capaces d’emmagatzemar grans quantitats d’informació. En aquesta entrevista, conversem amb ell sobre el present i el futur de la nanotecnologia, aplicat tant a l’electrònica com a altres camps, des de la seva experiència en el grup que lidera. 

Com ha evolucionat la teva trajectòria professional?

Vaig estudiar als Salesians de Sarrià. Primer vaig completar dos anys de formació professional i dos de batxillerat tecnològic. Després vaig començar a l’EUSS l’any 2000, on vaig estudiar Enginyeria Tècnica Industrial especialitat en Electrònica. Durant el 2004 vaig treballar en una empresa d’enginyeria a Sabadell com a becari, i va ser llavors quan em vaig adonar que amb una enginyeria tècnica no en tindria prou per arribar a on jo volia. Entre 2004 i 2006 vaig cursar una enginyeria superior en electrònica a la UAB. L’últim semestre el vaig fer a Alemanya, al Deggendorf institute of Technology amb col·laboració amb l’empresa Infineon Technologies.

Després d’això, vaig fer el Màster en Micro i Nanotecnologia a la UAB i vaig començar el doctorat a la mateixa universitat. Em van donar la beca de La Caixa per marxar a Alemanya com a estudiant de doctorat d’intercanvi durant tot el 2008, i vaig apostar pel mateix centre on ja vaig estar l’any 2006. Vaig continuar la meva tesi doctoral mig any a la Universitat de Manchester a través d’una beca del Ministeri. Aleshores vaig demanar més beques per estudiar fora d’arreu del món i vaig acabar amb dues ofertes: una per quedar-me a Manchester guanyant 3.000 euros al mes i l’altra per anar a la Xina per 300. Vaig triar la segona, anar a la Peking University, perquè hi havia una màquina com la que faig servir per als meus experiments a Alemanya, i vaig anar allà amb les meves mostres.

Vas apostar per poder fer els experiments que t’interessaven per davant dels diners.

Sí. A més, des que vaig posar el peu a la Xina al 2009, ja no he tornat. Després del doctorat, em van dir de fer el post-doctorat també allà. Però sí que vaig tenir un parèntesi d’un any i mig en què vaig anar a la Universitat de Stanford amb la beca Marie Curie. Vaig tornar a la Xina el 2013, a la Soochow University, com a professor titular fins al 2017 i com a catedràtic des de llavors. Des del 2013 hem anat creixent i ara mateix al meu grup d’investigació som 20 investigadors, contant estudiants de màster, de doctorat, post-docs i estudiants visitants d’intercanvi.

En aquest període el govern Xinès em va concedir el premi Young 1000 Talent, que et dóna un finançament de tres milions de iuans. Això vindrien a ser uns 450.000 euros, però contant que a la Xina els costos de materials i producció són molt més baixos, donen per molt més. També sóc editor d’algunes revistes científiques (com la Nature Scientific Reports) i miro de participar activament en comitès internacionals de conferències de l’IEEE.

Per què creus que ha estat rellevant estudiar a l’EUSS per a la teva carrera?

Vaig aprendre molt de les pràctiques, especialment les de laboratori. Van ser de les més difícils que he fet mai, però em van generar una base tan sòlida en l’àmbit professional que després tot ha estat més fàcil. De fet, he après habilitats que després he aplicat amb els estudiants del meu grup de recerca. Per fer els nostres experiments, una de les característiques que tenim és que ajuntem dues màquines i aconseguim mesurar coses que ningú més mesura. Això és molt similar al que fèiem als laboratoris de l’EUSS, a base de fer connexions amb cables i sincronitzar equip.A més, és un dels lemes de l’EUSS: aprendre fent. Al meu grup de recerca deixo que els alumnes intentin sortir sols dels problemes a base de proves.

Quins experiments esteu duent a terme en el teu grup d’investigació?

Ens hem especialitzat en una eina que es diu conductive atomic force microscope. En el meu grup, doncs, analitzem materials aïllants de gruixos d’entre 0,3 i 10 nanòmetres. En la majoria de components electrònics, l’element més important de base és el semiconductor, però on els dispositius fallen més és per l’aïllant. Nosaltres investiguem aïllants aplicant camps elèctrics, i mirem quan es trenquen i com. La diferència que tenim amb altres grups de recerca que també analitzen aquests elements és que nosaltres ho fem amb aquesta màquina, que aplica el camp elèctric en una àrea molt petita. D’aquesta manera, és molt localitzat i gràcies a això podem trobar l’origen del problema. Som capaços de generar mapes de corrent i determinar en quin punt en concret falla el dispositiu, ja es poden mesurar tots els punts per separat.

Llavors es pot dir que us heu diferenciat gràcies a l’ús d’aquesta màquina?

Sí, de fet acabem d’editar el primer llibre en aquest camp per a l’editorial Wiley-VCH. Però també ens diferenciem perquè hem començat a estudiar nous materials aïllants que fins ara eren desconeguts. Tradicionalment, des dels 80 fins al 2002, com a aïllant s’ha fet servir el diòxid de silici. Cap a 2002-2005 es van introduir nous materials com el diòxid d’hafni i l’òxid d’alumini. Però, en el futur els dispositius electrònics estan fets de materials transparents i flexibles, i per tant els hem de començar a estudiar ja. Això és precisament el que estem fent en el meu grup. El material aïllant en el qual més hem profunditzat es diu hexagonal boron nitrate. M’atreviria a dir que som l’únic grup que ha analitzat a fons. Aquest material és molt interessant perquè té una estructura bidimensional a capes, i això li dota d’unes propietats especials. De fet, l’any 2010 hi va haver el boom del grafè, que es pensava que seria la solució, i el que va fer va ser evidenciar que el que continuava fallant era l’aïllant, per molt que innovessin en els conductors i semiconductors.

Com avançarà la nanotecnologia  en el teu àmbit d’estudi?

Hi ha dues idees en aquesta evolució de futur: la primera és fer els components més petits, el que es diu miniaturització; i la segona és donar propietats noves als dispositius. Introduir nous materials en els dispositius podria solucionar els dos problemes alhora.

Però no només treballem per introduir nous materials, també a vegades hem de crear nous dissenys de dispositius per tal d’assolir les prestacions requerides. Per exemple, ara mateix estem treballant en un nou tipus de memòries electròniques anomenades resistive switching memòries, que utilitzen un principi de funcionament basat en un aïllant que es pot trencar (elèctricament parlant) i es torna conductor, i també recuperar i tornar aïllant un altre cop. La transició metall/aïllant es pot utilitzar per simular els uns i zeros del codi binari, i per tant per emmagatzemar informació.

Com que no hi ha emmagatzematge de càrrega, la informació queda retinguda més temps. A més, fabricar una resistive switching memory és més econòmic i simple que fer un transistor, i les transicions d’un estat a l’altre requereixen menys energia i són més ràpides. En el meu grup d’investigació fem aquestes memòries noves amb materials bidimensionals i les analitzem a escala nanomètrica amb la màquina que vaig aprendre a fer servir a Alemanya.

A més d’emmagatzemar informació de forma més eficient, hi ha alguna aplicació nova, desconeguda i revolucionària relacionada amb la nanoelectrònica?

Ara mateix, Intel, IBM, Stanford i totes les grans empreses del Silicon Valley estan treballant en ordinadors neuromòrfics. Els nostres ordinadors actuals segueixen la lògica de von Neumann, és a dir, emmagatzemen dades i les processen de forma separada. Si tu jugues amb una computadora a escacs, la màquina farà milions de càlculs per segon, incloent-hi alguns que són inútils. És el que se’n diu “força bruta”. De fet, per fer una mateixa operació, una computadora consumeix molta més potència que un cervell humà. Les computadores neuromòrfiques en canvi intentaran simular el comportament del cervell humà, processant i emmagatzemant dades de forma conjunta, tal com fan neurones.

En quins àmbits més veurem evolucionar la nanotecnologia en els pròxims anys?

L’avenç en medicina serà també espectacular. No sóc d’aquest camp i no sé fins on es podrà arribar, però per exemple ara hi ha molts estudis sobre drug delivery, que es basa en una tècnica per la qual, per malalties complicades com el càncer, t’introdueixen el medicament combatiu a la sang i només s’entrega on fa falta, allà on hi ha el tumor. O introduir càmeres a dins del cos per localitzar problemes. I tot el que serien pròtesis amb nous materials o en el camp de la ceguera i la sordesa, entre altres.

Cap a on vols que evolucioni la teva carrera a partir d’ara?

És difícil de dir. Potser algun dia tornaria, perquè a Catalunya hi ha molts centres semiprivats on fan recerca potent, sobretot als centres de la xarxa Severo Ochoa, com l’ICN2, l’ICFO o l’ICIQ; en general tots aquests instituts que van ser creats a partir d’una iniciativa del conseller Mas-Colell. Però no tornaria per menys del que tinc a la Xina, ja que allà et proporcionen molts més recursos, el govern inverteix més, els sous són més baixos però el cost de vida també. Nosaltres allà podem fer molts experiments que potser aquí, en la majoria de centres, no podria. Per tot això, crec que en un futur pròxim em quedaré a la Xina uns anys més, i acabaré tornant però no a qualsevol preu.
Podeu escoltar les entrevistes que va oferir a RNE i Ràdio Sant Boi, així com llegir La Contra de La Vanguardia del dia 1 de març de 2018, de la qual va ser el protagonista.