El professor català Mario Lanza és portada de la revista Advanced Materials gràcies al desenvolupament d’un sistema d’encriptació avançat amb materials bidimensionals

  • La investigació obre un nou horitzó en el camp dels sistemes d’encriptació avançats, necessaris en aplicacions de la vida diària, com l’enviament de missatges, la generació de contrasenyes, o la codificació de bases de dades.
  • Actualment a la King Abdullah University of Science and Technology d’Aràbia Saudita, l’equip que lidera l’Alumni de l’EUSS és un dels més prestigiosos del món en el camp dels circuits electrònics fets amb materials bidimensionals.

El professor català Mario Lanza ha desenvolupat un sistema d’encriptació de dades electròniques mitjançant materials bidimensionals. Els resultats d’aquesta investigació són el tema de portada de l’últim número de la revista Advanced Materials, una de les més prestigioses del món científic.

Lanza i el seu equip recullen en un ampli article titulat Advanced Data Encryption using 2D Materials la investigació revolucionària que duen a terme a la King Abdullah University of Science and Technology (Aràbia Saudita). El seu treball en el camp de la nanoelectrònica amb materials bidimensionals ha donat com a resultat la creació d’un sistema d’encriptació avançat.

El grup de recerca ha desenvolupat un circuit de generació de codis numèrics aleatoris, similars als que utilitzem per fer pagaments online, però que consumeixen una menor potència. Això és possible gràcies a l’ús d’un material bidimensional anomenat nitrur de bor hexagonal. En la fabricació, només s’han fet servir processos 100% compatibles amb la indústria (com deposició química de vapor i transferència humida), cosa que fa que es tracti d’un sistema molt atractiu per al sector dels semiconductors.

Els resultats obtinguts obren un nou horitzó en el desenvolupament de sistemes d’encriptació avançats, necessaris en aplicacions de la vida diària, com l’enviament de missatges, la generació de contrasenyes, o la codificació de bases de dades, entre d’altres.

El treball de Lanza és també una contribució molt important per a la implementació de materials bidimensionals en circuits microelectrònics, un dels principals objectius dels programes de finançament de la Unió Europea. El fet que els circuits es fabriquin amb materials bidimensionals els fa molt atractius per als dispositius lleugers i flexibles, i la internet-of-everything (IoE), doncs són altament flexibles, transparents, i consumeixen poca potència.

Mario Lanza és un investigador català, graduat a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), que va decidir marxar a l’estranger a desenvolupar la seva carrera científica, i ha treballat a algunes de les millors universitats del món, com la Stanford University (Estats Units), la University of Manchester (Regne Unit) o la Peking University (Xina). Acaba de fitxar per la King Abdullah University of Science and Technology (KAUST, Arabia Saudí), atret per la inversió de recursos que els països d’Orient Mitjà estan destinant a la investigació per tal de diversificar la seva economia i fer-la menys dependent del petroli.

El responsable dels Alumni EUSS, Joan Yebras, es congratula pels progressos d’un dels graduats més brillants de l’escola universitària. «La seva activitat és meteòrica des de totes les perspectives: l’acadèmica, creant coneixement en el seu àmbit a les universitats més prestigioses del món; la productiva, publicant articles destacats molt sovint a les revistes de major impacte dins del seu àmbit; la interdisciplinar, liderant equips de recerca cap a l’èxit, fins i tot en temps de pandèmia; i en la visió de les temàtiques a investigar, resolent problemes reals i permetent que, amb un mínim desenvolupament tecnològic, les seves troballes es puguin implementar a la vida real».

L’article aparegut a Advanced Materials s’afegeix a la llarga llista de publicacions de l’equip que lidera Mario Lanza, cosa que el situa com un dels científics més influents en el món en el camp dels circuits electrònics fets amb materials bidimensionals.

Enllaç a la publicació: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/adma.202100185

L’EUSS presenta els nous plans d’estudis

El passat dimecres 26 de maig es van realitzar diverses sessions informatives internes per explicar els plans d’estudis del proper curs 2021-2022 i el procés d’implementació del nou pla d’estudis 2020 per tal d’ajudar al professorat a encarar les tutories de matrícula i facilitar el procés de matrícula a l’alumnat.

Aquestes sessions informatives es van retransmetre de forma telemàtica i van convocar a tot l’alumnat i personal del centre.

També es van tractar altres aspectes acadèmics com les terceres llengües a l’EUSS, el programa de beques i de mobilitat internacional, els Treballs de Fi de Grau, les pràctiques en empreses, etc.

La jornada es va dividir en tres blocs: en primer lloc, es va celebrar la sessió informativa per l’alumnat de 1r i 2n curs; a continuació, la sessió per a l’alumnat de 3r curs (part comuna) i finalment, la part específica per l’alumnat de 3r curs de cada grau.

Totes les sessions van ser gravades per fer-les accessibles a aquelles persones que no van poder-hi assistir.

Sessió del matí: Alumnat de 1r-2n curs

https://drive.google.com/file/d/17JNwSE_k8dU_NRtrebwQ7K3RFh_3KS3r/view?usp=sharing

Sessió de tarda: Alumnat de 3r-4t curs (part comuna):
https://drive.google.com/file/d/10XvC2T2FS5lFeNxtEaj347M5zn5twTyn/view?usp=sharing

Sessió de tarda: Alumnat de 3r-4t curs (part específica):

  • Sessió informativa Grau en Enginyeria en Organització Industrial

https://drive.google.com/file/d/1IGIpYbTdrRWzetOIbPXUKB_lFij_XZMZ/view?usp=sharing

  • Sessió informativa Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i Doble Grau

https://drive.google.com/file/d/1eMOFcD-s1vnkPLO8se2zlRIpFwkd_1bU/view?usp=sharing

  • Sessió informativa Grau en Enginyeria Elèctrica

https://drive.google.com/file/d/17M-9pbsB3wGJvJHYBqCSTLfA0CFtkV7g/view?usp=sharing

  • Sessió informativa Grau en Enginyeria Mecànica

https://drive.google.com/file/d/1yiujm6P7FvIxYKtI0RFDmgneTAPv4NOK/view?usp=sharing

Publicació a la revista: Angewandte Chemie: 2D-MOFs de Dysprosi multifuncionals

La Dra. Elena Bartolomé i el Dr. Pablo Sevilla, investigadors de l’EUSS, acaben de publicar l’article titulat “A multifunctional Dysprosium-carboxylato 2D metal-organic framework” a la revista Angewandte Chemie, amb un alt índex d’impacte (IF:12.959).

Aquest treball ha estat realitzat en col·laboració amb la Dra. Carolina Sañudo (Secció Química inorgánica, UB), i investigadors de l’Institut de Química Teòrica i Computacional (UB), Departament d’Inorgánica de la Universidad de Zaragoza i l’Instituto de Nanociencia y Materiales de Aragón (INMA-CSIC).

El treball descriu la síntesi i caracterització magneto-òptica d’un nou 2D-MOF (metal-organic framework) de disprosi. La investigació en materials 2D ha crescut exponencialment des del treball guanyador del premi Nobel sobre grafè. Els materials 2D mostren propietats úniques i diferents de les equivalents 3D i es diu que tenen el poder de revolucionar-ho tot, des de l’electrònica digital fins a l’emmagatzematge d’energia. La majoria dels materials 2D estudiats fins ara són materials inorgànics, però el desenvolupament dels 2D-MOFs, com el desenvolupat en aquest treball, pot ser una alternativa molt interessant i versàtil.

En el treball publicat es presenta un mètode de síntesi extremadament senzill per a la preparació d’un nou 2D-MOF de disprosi (Dy). El material sintetitzat (Fig. 1a) pot ser exfoliat per sonicació (Fig. 1b). Les nanocapes bidimensionals del material (Fig. 1c) es troben separades únicament per forces de van der Waals (Fig. 1d). Les nanocapes exfoliades, dispersades en una dissolució, poden ser dipositades a sobre d’una superfície per spin-coating. Les imatges d’AFM mostren “nanosheets” d’uns pocs nanòmetres de gruix (Fig. 1e).

Figura 1. (a) Imatge SEM del material Dy-MOF en “bulk”, (b) imatge SEM d’una nanocapa exfoliada, (c) esquema de l’estructura 2D del Dy-MOF, (d) vista lateral de les nanocapes de Dy-MOF, separades per forces de van der Waals, (e) imatge d’AFM i perfil d’una nanocapa

El material sintetitzat és magnèticament anisotròpic, i presenta un comportament d’imant molecular (Single Molecule Magnet, SMM). El complex diluït magnèticament (La-Dy) és un material bifuncional, ja que presenta un comportament SMM i luminescència (Fig. 2a, b).

Figura 2. (a) Temps de relaxació magnètica en funció de l’invers de la temperatura i del camp per al complex de Dy-MOF (1) i el complex diluït magnèticament de la-Dy (1d) (b) espectres de luminescència dels dos compostos.

Aquest treball permetrà desenvolupar 2D-MOFs de lantànids multifuncionals per a diferents aplicacions. La fàcil exfoliació de nanocapes és un aspecte molt prometedor cap a la posterior manipulació del material, la seva deposició sobre diferents superfícies, per explotar els efectes de proximitat sobre el grafè, o per a la formació de multicapes d’hetero-nanoestructures.

L’EUSS participa a la Fira virtual de Màsters i Postgraus de la UAB

Entre el 17 i el 21 de maig la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va celebrar una nova edició de la Fira Virtual de Màsters i Postgraus. Entre les 150 sessions informatives de màsters oficials, màsters propis, postgraus i doctorats, es trobava la sessió informativa del Màster propi de Direcció d’Empreses Industrials de l’EUSS. Aquesta va tenir lloc, dimecres 19 de maig i va comptar amb l’assistència de graduats i graduades de diferents indrets del món.

Àngel Borrell i Xavier Gallardo, coordinador i director del màster respectivament, van ser els encarregats de presentar la titulació.

Diferències i invariàncies entre cursos REI-ReMat: publicació a I.J.Engineering Education

La Dra. Elena Bartolomé, en col·laboració amb el Dr. Ignasi Florensa i la Dra. Marianna Bosch (IQS), acaben de publicar un article a la revista indexada International Journal on Engineering Education titulat “Ensenyant Resistència de Materials a través de Recorreguts d’Estudi i Investigació” 

Dinàmica de treball en el REI implementat a ReMat a l’EUSS.

Els Recorreguts d’Estudi i Investigació (REIs) són un format d’ensenyament que han demostrat recentment ser de gran utilitat en l’educació d’Enginyeria. En el REI, la recerca d’una resposta a una qüestió generatriu (Q0) plantejada a un grup d’estudi dóna lloc a una seqüència de preguntes-respostes. A l’EUSS s’ha aplicat la metodologia REI en l’assignatura de Resistència de Materials (ReMat) en anglès des de l’any 2015.

En aquest treball, s’han investigat les característiques invariants, així com a les diferències entre REIs en funció de la Q0 i l’edició del curs, mitjançant l’anàlisi de quatre REIs implementats en ReMat, basats en dues qüestions generatrius Q0 diferents: un somier de lames (2015, 2018), i un kart (2016, 2017).

Q-A mapes generats en els REIs iniciat per la questió Q0-somier (2015/16).
Q0-kart (16/17).

Els resultats han permès establir la influència de la qüestió generatriu i de la comunitat d’estudi en el desenvolupament del REI, en termes dels mapes de preguntes-respostes generats (Q-A maps), els recursos mobilitzats, la dialèctica dels Media-Milieu i l’adaptació dels i les estudiants i de la professora al format d’instrucció.

S’ha constatat que en totes les edicions del REI, hi ha certes subpreguntes que es repeteixen, i que s’aborden combinant tècniques analítiques i de simulació similars, amb relació a l’ epistemologia tradicional de ReMat que tracta l’estudi de la resistència i rigidesa de barres prismàtiques. Sovint, però, el REI s’estén més enllà dels límits “tradicionals” de l’assignatura, i implica la interconnexió de nocions relacionades amb altres àrees, com ara la Ciència de Materials, l’Elasticitat, etc.

La comparativa entre REIs amb distinta Q0 va mostrar que el REI-somier va connectar més directament amb qüestions de ReMat, mentre que el REI-kart va implicar l’estudi d’un nombre més gran de peces, algunes d’elles complexes, que van requerir simplificacions. 

D’altra banda, la comparació entre diverses edicions del REI va mostrar que els REIs iniciats per la mateixa Q0 mostraven un cert esquelet comú. Tanmateix, en aquells cursos on el grup es va adaptar millor al REI, el mapa de preguntes-respostes generat va ser més ric, i es va utilitzar una major varietat de recursos i formes de validació.