EL professor de l’EUSS Pablo Sevilla ha publicat recentment l’article “In vitro cell response on CP-Ti surfaces functionalized with TGF-β1 inhibitory peptides” a la revista JMSMM.  Aquest treball s’ha realitzat amb la col·laboració del grup BBT de la UPC, el MDRCBB de la Universitat de Minnesota i l’escola d’odontologia de la Universidad de Granada. Els resultats indiquen que la inhibició de la citoquina TGF-b1 redueix la resposta fibroblàstica inflamatòria i indueix la diferenciació osteoblàstica.

1: Superfícies de Ti desenvolupades. 2: Esquema dels comportaments dels pèptids inhibidors del TGF-b. 3: Resultats d’expressió gènica en pre-osteoblasts.

El disseny racional de l’anisotropia magnètica dels materials moleculars constitueix un objectiu d’importància primordial en el magnetisme molecular. De fet, les aplicacions dels nanoimants moleculars, com els imants d’una sola molècula i els refrigerants magnètics moleculars, depenen del control total d’aquesta propietat. Els sistemes magnètics axialment anisòtrops es classifiquen freqüentment com a “eix fàcil” o “pla fàcil”, depenent de si l’energia més baixa s’obté mitjançant l’aplicació d’un camp magnètic paral·lelament o perpendicularment a l’eix únic.

L’Elena Bartolomé professora de l’EUSS, ha participat en un article, recentment publicat a la revista Advanced Functional Materials, en el qual es revisen aquest conceptes [Magnetic Anisotropy Switch: Easy Axis to Easy Plane Conversion and Vice Versa]. En aquest treball, s’ha estudiat l’anisotropia magnètica de tres complexos de lantànids en funció del camp magnètic i la temperatura, i s’ha descobert que per a dos d’ells, el tipus d’anisotropia magnètica canvia com a funció d’aquests paràmetres.

Per tant, aquest article demostra experimentalment que l’anisotropia magnètica no està definida de manera exclusiva per l’estructura electrònica intrínseca dels sistemes en qüestió, sinó que també es pot canviar de manera reversible mitjançant estímuls  externs: la temperatura i el camp magnètic. Aquest treball s’ha realitzat en una  col·laboració internacional entre grups de la Universitat de Copenhage , Universitat de Stuttgart, el Laboratory for Neutron Scattering and Imaging, (Suïza), el Forschungsneutronenquelle Heinz Maier‐Leibnitz FRM II, la Universitat Tècnica de Munich, i l’Instituto de Ciència de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC) i l‘EUSS.