Primavera Alarcón, alumni d’Organització Industrial: “L’EUSS és una universitat molt acollidora”

Si una cosa es pot destacar de la Primavera Alarcón és la seva passió per explorar món: va cursar els seus estudis en Enginyeria en Organització Industrial entre el Perú, el seu país de naixement; Barcelona, a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià; i Múnic, on va poder gaudir d’un Erasmus durant tot un semestre. Actualment, és Import Manager LATAM a la seu de Hars & Hagebauer a Rotterdam, a Holanda. “Una de les coses que més m’agraden de la meva feina és estar connectada al meu país natal i a la meva cultura des d’Europa”, confessa.

Ja fa dos anys que la Primavera es dedica al comerç internacional, des del departament d’importació i exportació d’aquesta companyia comercialitzadora de fruites i vegetals de tot el món. Amb ella hem recordat la seva etapa universitària a l’EUSS, en un nou capítol del cicle d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences. “A l’EUSS em vaig sentir especialment molt ben acollida”, remarca.

Per què vas estudiar enginyeria?

Recordo que quan vaig acabar l’escola no sabia realment què estudiar. Tenia moltes idees al cap, però intentava evitar enginyeria perquè vaig tenir una mala experiència amb l’assignatura de física i vaig pensar que l’enginyeria era tot física. Però parlant amb familiars i amb amics, em van dir que Enginyeria industrial era una carrera que s’adaptava molt al que jo estava buscant i que no em preocupés per la física. Al final, podia enfocar-me en altres assignatures, fins i tot d’empresa. Estudiar enginyeria en Organització Industrial va ser una de les millors decisions que vaig prendre quan era adolescent.

Com vas arribar a l’EUSS?

Vaig començar la carrera al Perú, d’on soc, i vaig fer més o menys tres anys. Després vaig decidir mudar-me a Barcelona per motius familiars. Va ser un procés bastant emocionant, però alhora el vaig viure amb molts nervis, perquè era tot nou per a mi. Crec que els estudis van ser el camí més fàcil per a fer aquest salt, perquè ja anava amb una universitat triada, un programa, unes classes i sabia que coneixeria gent fàcilment.

Però, així i tot, la meva vida començava de zero, no coneixia a ningú i els meus amics es quedaven al Perú. Tot aquest procés era bastant complex i recordo que tots aquests petits detalls em preocupaven. Però al final em vaig adaptar bastant bé.

Et vas sentir ben acollida?

Barcelona és una ciutat bastant internacional, bastant acollidora, i l’EUSS especialment. Va ser una experiència bastant bonica, sobretot en ser una universitat petita enfocada a l’enginyeria.

També te’n vas anar una temporada a Múnic d’Erasmus. Com va ser l’experiència?

Múnic em va semblar una bona opció. En estudiar enginyeria, m’havien dit sempre que a Alemanya hi havia moltes empreses del sector. A més, volia experimentar viure al nord d’Europa. Em va agradar molt l’experiència, la veritat, no solament en l’àmbit professional, també personal. A Múnic et trobes amb una altra cultura i un altre clima. Estar lluny de casa, de la teva família, en un país en el qual no parlen el teu idioma, aprendre a cuinar… En definitiva, sobreviure! I més perquè jo vaig decidir pagar-m’ho i, en general, Alemanya és una ciutat bastant cara. Recordo que l’últim mes em vaig quedar sense diners i aquí ja vaig haver de trucar la meva mare [riures]…

Va ser un repte professional i personal i la veritat és que ho recomano molt. Van ser només sis mesos, però suficient i necessari per a començar la meva carrera professional.

Com recordes aquesta etapa universitària?

Com un moment bastant emocionant. Vaig començar al Perú i després vaig venir a Barcelona i a l’EUSS. Vaig tenir bastant suport, no només del personal de l’EUSS i els professors, també dels companys. Recordo que, clar, en convalidar assignatures no tenia un programa específic com la resta, feia algunes assignatures el primer semestre, unes altres el segon… i llavors havia d’anar combinant. Hi havia companys que jo veia potser una vegada per setmana!

Però no va ser un problema, perquè l’EUSS és una comunitat petita i familiar. Em veia amb els companys a la biblioteca, a la cafeteria i, òbviament, de seguida ens coneixíem, ens saludàvem i compartíem els apunts. Tot això em va ajudar moltíssim a crear un grup molt bonic de persones.

També vas formar part del primer equip d’EUSS MotorSport. Què pots explicar-nos?

Va ser un altre repte. Tot era molt nou, jo no havia tingut contacte anteriorment amb el sector de l’automoció, com sí que el tenien altres companys de Mecànica, per exemple. Vam ser els primers a formar l’equip, érem un grup de 14 o 15 estudiants. Jo em vaig enfocar més en la part de Màrqueting Sports Sponsorship i la part de redacció del pla de negocis.

Va ser realment com entrar en el món laboral real, perquè no és un projecte que has de redactar i presentar: has de construir un monoplaça. Per això necessites diferents materials, diners i coneixements, moltes coses que havíem d’aconseguir per nosaltres mateixos. A més, la col·laboració amb les empreses on fèiem pràctiques era molt interessant, perquè no va ser únicament monetària, també ens van aportar coneixement, materials i motivació. De fet, aquell any ja vam anar a competir.

Ara ho segueixo una mica per Linkedin i he vist que ja tenen un monoplaça elèctric. Així que sí, és una experiència molt bonica i que continua evolucionant.

Creus que aquest tipus de projectes i pràctiques t’ha ajudat en el món laboral?

Sí, moltíssim, perquè el món laboral és completament diferent. A la universitat fas classe amb els companys i els veus cada dia durant quatre anys, més o menys. En el món laboral és tot de zero, hi ha gent de totes les edats, moltes vegades de diferents cultures i amb diferents càrrecs i funcions. És un canvi bastant gran. No obstant això, en tenir tota aquesta experiència des de la universitat, la veritat és que el procés és bastant més fàcil.

A què et dediques actualment?

Fa més o menys dos anys i mig vaig decidir entrar en el món del comerç internacional d’importació i exportació de productes frescos, com fruites o verdures. Vaig venir a viure a Rotterdam, perquè es considera la porta d’Europa, tenen el port més gran i és on arriben grans contenidors amb productes de tot el món. M’encarrego concretament de la importació, és a dir, de buscar proveïdors de Llatinoamèrica dels productes que tinc assignats. I, després, una vegada que ja arriben aquí a Europa, els venem. El meu mercat, en el qual jo m’enfoco, és el sud d’Europa. Treballo amb clients de Portugal, Espanya i Itàlia

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Clarament, és el fet d’estar connectada amb el meu país i amb la meva cultura llatinoamericana. Poder treballar amb proveïdors d’aquesta zona i ajudar-los a importar o a distribuir el producte que ells tenen a Europa, és com la meva contribució. Perquè la meva decisió va ser mudar-me a Europa i vull tenir una aportació al meu país, tot i estar lluny.

I bé, també m’agrada la comercialització. M’agrada molt la negociació, assistir a fires, buscar proveïdors, viatjar i explorar el món. De moment jo crec que aquest sector encaixa molt al que jo estava buscant professionalment.

Et veus en aquest mateix sector d’aquí a una dècada?

Sí, encara que m’agradaria ampliar una mica més la meva zona de treball. M’agradaria provar proveïdors d’altres ubicacions. Per exemple, la Xina és un país molt gran i tenen molts productes, i l’Índia o Àfrica també em resulten molt interessants en aquest sentit. Actualment, m’agrada el que faig, però tinc clar que més endavant m’agradaria explorar altres mercats.

L’alumni de l’EUSS Pol Leyva obté un accèssit dels premis AECOC 2024

‘Beyond of Reality AR’, l’empresa de l’alumni de l’EUSS Pol Leyva, ha obtingut un accèssit als premis AECOC 2024, en la categoria de tecnologia aplicada. L’accèssit, premiat amb una dotació econòmica, suposa haver quedat en segon lloc d’aquest concurs de l’associació de fabricants i distribuïdors.

Leyva, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’EUSS, va realitzar el seu TFG ‘Realitat Augmentada en entorns Industrial’ amb la tutorització del professor Dr. Llorenç Servera. A partir d’aquest TFG, Leyva va crear l’empresa ‘Beyond of Reality AR’ i va presentar aquesta iniciativa als premis AECOC 2024, després d’haver guanyat altres premis com el del Festival Vibez, l’any 2023.

El lliurament del nou premi es realitzarà a la gala d’entrega dels premis acadèmics AECOC que tindrà lloc a Madrid el pròxim 27 de febrer.

L’equip de Pol Leyva a l’espai de Recerca de l’EUSS

Alumnis de l’EUSS es troben per valorar la seva experiència a la universitat deu anys més tard

El Servei d’Alumni de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha organitzat aquest dijous 21 de novembre una trobada amb alumnis del centre de la promoció que va finalitzar els seus estudis el 2013. El grup d’antics estudiants s’han trobat a l’EUSS per valorar la seva experiència a la universitat i proposar millores de cara a la formació dels futurs enginyers i enginyeres.

Durant la trobada, els alumnis han destacat els punts forts de la formació a l’EUSS. Han subratllat la bona base de teoria i pràctica amb què van sortir de la universitat. De la pràctica han remarcat el seu treball en els laboratoris del centre i també a les empreses en les pràctiques professionals. Aquesta formació els ha donat un bon nivell en el desenvolupament amb diferents instruments o dispositius de laboratori.

Els antics alumnes també han donat suggeriments d’aspectes que es podrien afegir al pla d’estudis com la formació en manteniment industrial o els coneixements en finances de l’empresa.

El cap del Servei d’Alumni de l’EUSS, Carlos Pellitero, valora molt positivament la trobada i en destaca el feedback rebut. “És recomfortant perquè moltes de les aportacions que fan sobre aspectes que podríem millor, ja els estem treballant actualment”, explica. “O sigui que anem pel bon camí”, hi afegeix.

Per la seva banda, els assistents a la trobada han valorat la iniciativa com una experiència molt interessant. “Se n’haurien de fer més”, han comentat els alumnis en acabar la trobada.

José Antonio Andrés, alumni d’Electrònica Industrial: “L’època estudiant a l’EUSS va ser molt dolça i agradable”

En José Antonio Andrés té molt clar que ha estudiat el que més li agrada fer i que ha convertit la seva feina en un hobby. Graduat en Enginyeria en Electrònica Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), és fundador i director general de CERC Ingeniería. L’empresa va ser creada el 2004 i ofereix serveis d‘outsourcing per a tercers en l’àmbit del disseny de productes electrònics, principalment en temes de conversió d’energia elèctrica. Andrés, a més, combina la seva professió d’enginyer amb la docència, com a professor al Campus Sud de la UPC.

“Estudiar a l’EUSS va ser una experiència molt dolça i agradable”, confessa. José Antonio Andrés és el nostre nou candidat del nostre cicle d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiencies.

Què et va motivar a estudiar enginyeria?

Abans de fer la formació professional, volia estudiar arquitectura. El que passa és que, quan estava estudiant Electrònica, una cosa que lamentablement i malauradament s’ha perdut, em vaig decantar per aquesta branca, per l’enginyeria electrònica. Sempre m’ha agradat molt obrir coses, muntar, desmuntar… ja des de ben petit. Aleshores, vaig estar mirant diferents opcions i la que més em va agradar va ser la de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià. Em vaig matricular ja fa temps. De fet, vaig ser de la segona promoció. I crec que va ser una de les experiències més gratificants i de la qual més bons records guardo de la meva vida. L’EUSS és una universitat molt familiar, l’ambient és molt proper, els professors tenien la motivació i crec que la continuen tenint. Els docents estan molt a sobre teu i t’ajuden, en certa forma, a poder enfocar amb èxit els teus estudis.

Què destacaries de l’EUSS?

Els valors que t’inculquen. Valors que van més enllà del que són els estudis. Valors, educació i ordre, sobretot ordre, una manera de fer les coses. És a dir, estava tot molt tabulat i tot molt definit, molt orientat perquè fos molt fàcil estudiar. Aquesta bona gestió de la docència i de la formació dins la universitat va ser una mica el que va marcar el meu estil professional. L’EUSS va posar la primera pedreta.

A més, guardo molt bons records de tots els professors. Ara podria dir noms: Miquel Llabrés; Salvador Bernadàs; Josep Fontana; Francesc Poyatos, quan era a la universitat; César Latorre; Joan Yebras i tots els alumnes que hi érem. Les classes eren petites, amb grups molt petits, cosa que permetia que es fessin fàcils i també que féssim una mica de pinya, de família, per dir-ho així. Va ser una època molt dolça i molt agradable.

Un record a l’EUSS?

Guardo el record d’anar a la biblioteca i viure el mateix que l’escena de Forrest Gump, en què el protagonista comença a córrer i s’uneix tot de gent. Recordo que estaves estudiant i venia un company, després eren dos més, o tres, i al final fèiem un grup d’estudi de 20 persones. Les anècdotes eren això: els companys i com fèiem pinya, com fèiem família per tirar endavant. Era un ambient molt proper i molt obert.

Com recordes el teu accés al món laboral?

Acaba l’EUSS al voltant de l’any 2000, més o menys. Vaig presentar el projecte de final de carrera, el PFC, i vaig començar a treballar al cap de poc. Precisament, la primera feina va ser sobre el que a mi m’agradava: el tema d’Electrònica i potència. Per a mi, el meu referent va ser Josep Fontana, em va marcar molt la seva assignatura. De fet, sempre he estat molt vinculat amb empreses d’aquest sector. Vaig seguir amb un segon cicle, per tal de potenciar i incrementar una mica més els coneixements. I, sí que és cert que hi ha mancances, però perquè al final l‘expertise o els coneixements els aprens en el món laboral.

Quan decideixes emprendre?

Començo a emprendre l’any 2004, constituint i creant aquesta empresa, CERC Ingeniería, on treballo ara mateix. Fem desenvolupament de producte, sobretot amb temes de conversió d’energia: tot el que són convertidors continu-continua, fonts d’alimentació alterna contínua i carregadors de bateries. Des de fa no gaire, també comencem a treballar en electrònica industrial, amb la programació de dispositius, temes de microcontroladors i una part de firmware.

Quin consell li donaries a algú que vol emprendre?

El camí d’emprendre és un camí que requereix una certa motivació, no és un camí fàcil. Tampoc és que sigui gaire complex, però cal fer-ho amb molta cura, i posar-li molta il·lusió i ganes. Jo, per exemple, cada dia que me’n vaig a la feina és com si fos 2004: m’ho prenc com un hobby, perquè al final estic fent el que m’agrada fer.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada és una cosa que no em van ensenyar a la universitat. És el tracte amb la gent, estar en contacte, conèixer les seves necessitats, els seus problemes i poder trobar les solucions. S’estableix un vincle personal que al final té a veure amb la confiança que tu generes amb aquesta persona o empresa. M’agrada molt veure com es forja aquest vincle de col·laboració i de cooperació.

Què ens pots explicar de la teva faceta com a docent?

M’agrada molt explicar. Ara estic donant classes a la UPC, al campus sud, i tal vegada en un futur podria ser a l’EUSS, per què no? És una cosa que m’agrada. Aquí, a l’empresa, quan venen els nouvinguts també cal una part de formació per entendre una mica com funcionen les coses. I m’encanta fer-la.

Què els diries als actuals alumnes de l’EUSS?

El primer és que aprofitin aquest moment, perquè és un moment que segurament serà un bon record. El missatge és: “Aprofiteu el que teniu ara, valoreu i gaudiu”. Segur que aquests coneixements que ara us poden semblar que no fareu servir mai, els acabareu necessitant. Pot ser no tots, però una bona part sí. I enteneu, sobretot, és molt important entendre el que estem fent perquè memoritzar, entendre i aprendre són coses molt diferents.

Ricard Viaplana, alumni d’Enginyeria Electrònica Industrial: “L’EUSS em va ajudar a créixer en les ‘soft skills'”

En Ricard Viaplana va estudiar Enginyeria Tècnica especialitzada en Electrònica Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), que avui és el grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica. En Ricard hi va accedir després de cursar un grau superior, gràcies al qual, assegura que ha dedicat els últims vint anys de carrera professional al sector de l’automatització industrial. Volia obrir-se més portes.

Actualment, treballa com a Industrial Automation Marketing Manager d’Espanya i Portugal per l’empresa Schneider Electric, on porta gairebé una dècada. “Ara ja no gestiono jo l’oferta del producte, és l’equip, i segurament ja no necessitaria tenir tants coneixements tècnics”, explica, “Però sí coneixements més soft, sobre com col·laborar i guanyar junts. Això també ho vaig aprendre a l’EUSS”.

Per què vas triar l’EUSS?

Volia donar-li una continuïtat al model educatiu que ja coneixia dels Salesians, on ja havia estudiat el batxillerat i un grau superior. I, a més, jo treballava 8 hores al dia i aquesta universitat em brindava l’oportunitat de compaginar totes dues coses.

Jo soc una persona curiosa i inquieta. Valoro molt l’aprenentatge. De fet, avui dia, si no aprenc, no em diverteixo. M’encanten els reptes. Poder estar en la universitat era un repte més. I, la universitat, no ens enganyem, obre altres portes. Encara que cursar un grau superior em va iniciar en el món de l’automatització industrial, que és al que m’he dedicat els últims 20 anys.

Quins records guardes del teu pas per l’EUSS?

Guardo un record bonic d’aquesta etapa. Em va ajudar a créixer, no sols en la part tècnica, sinó també en la que ara es coneix com a soft skills. El com col·laborar, com treballar junts… Això és el record més bonic que tinc. La companyonia, aquesta unió de tots som un, d’estar tots en el mateix i aquesta empatia que es generava entre les persones. Al final és una mica el que avui em motiva en la meva vida actual, tant en l’empresa com fora. El fet que sigui més escola a mi em va donar més aquesta proximitat cap a tot l’ecosistema de persones que t’envolten: alumnes, professors, personal administratiu, etc.

Què opines del mètode pràctic Engineering by doing de l’EUSS, és útil?

És el que ens portava més de cap al principi, sobretot els estudiants que ja treballàvem; les famoses “Prèvies”. Havies de portar un treball fet. Que això està molt bé, perquè al final optimitzes més el temps. I és brillant: no sorties només amb teories i números al cap, sinó amb una experiència. I al final, quan arribes al món laboral, ja has viscut el que afrontaràs. És magnífic.

Com és el teu dia a dia a la feina actualment?

Actualment, soc responsable de Product Marketing per a la nostra divisió d’automatització industrial en Schneider Electric per a Espanya i Portugal, l’anomenada zona ibèrica. La principal tasca de l’equip és definir l’estratègia de l’oferta, tant de producte com de solucions, i adaptar-la al mercat. Definim el pla estratègic de Màrqueting i Vendes i fem costat a la força de vendes en el coneixement de l’oferta.

A més, també lidero l’equip. Aquesta és una part que m’omple molt, m’agrada, i al que he dedicat aquests últims vuit anys en la companyia. És una cosa en la qual miro de créixer molt. M’il·lusiona aprendre tots els dies, ara en el negoci d’automatització industrial. Però també en com fer millor a les persones, i treballar i guanyar en equip, en definitiva.

Què creus que t’ha aportat l’EUSS a la teva carrera?

A l’EUSS vaig aprendre moltes coses. Vaig aprendre com programar un PLC, com programar un sistema HMI o SCADA… i conceptes més d’electrònica també. Tot això ho vaig poder posar en pràctica perquè vaig estar ja treballant i, al final, això en el dia a dia ho aplicaves, perquè jo em dedicava a això, a fer posades en marxa.

Però també hi ha alguna cosa, aquesta unió que es generava, d’anar tots a l’una amb els companys. Aquestes “prèvies”, les tardes i nits d’estudi o aquesta col·laboració. Avui dia, tot això ho continuo aplicant. Ara ja no gestiono jo l’oferta del producte, és l’equip, i segurament ja no necessitaria tenir tants coneixements tècnics. Però sí aquests coneixements més soft, de com col·laborar i, al final, guanyar junts. Això també ho vaig aprendre a l’EUSS.