Arxiu de la categoria: Alumni

Pep Nogués, alumni d’Organització Industrial: “Vam ser la primera generació que va participar a l’Uniraid”

Publicat el per

“Abans de ser enginyers, hem de ser persones”. Aquesta frase, que el Pep Nogués recorda encara avui d’un dels seus professors a l’EUSS, resumeix molt bé el seu recorregut: tècnic, sí, però sempre amb una mirada humana, inquieta i emprenedora.

Alumni d’Enginyeria en Organització Industrial a l’EUSS, el Pep és avui CEO i cofundador de Norau Mèxic, una empresa especialitzada en construcció elèctrica i eficiència energètica amb projecció internacional. Des de Moldàvia fins a Mèxic, passant per una experiència intensa a l’EUSS, on va viure iniciatives com l’UniRaid, el seu camí l’ha portat a liderar projectes propis, amb passió i molta perseverança.

En aquesta nova entrevista de l’Open Circuit | Alumni Experiences, en Pep Nogués ens explica què el va portar a emprendre, sense oblidar els valors que el van formar.

Quan i com vas saber que volies ser enginyer?

    La veritat és que tinc precedents a la família: el meu pare és enginyer elèctric, i els meus tiets, alguns enginyers d’altres arquitectes. És a dir… tots estaven una mica en aquesta branca més tècnica. Des de ben petit els havia sentit parlar de la seva feina, del què feien.. I sempre m’havia interessat bastant. La meva trajectòria des de l’ESO ja anava una mica aquí i vaig acabar estudiant enginyeria.

    Per què Enginyeria en Organització Industrial i no una altra especialitat?

    El meu pare és exalumne dels Salesians i d’aquí vaig descobrir l’EUSS. Com que m’interessava l’enginyeria, ja vaig optar per venir aquí. Primer m’interessava molt l’Enginyeria Mecànica, però a partir de tercer em vaig passar a Enginyeria en Organització Industrial, que està més enfocada a la direcció d’empresa. De petit m’agradava el món del motor, els cotxes, les motos… però a partir de tercer hi ha molt càlcul d’estructures i vaig veure que jo tirava més per un perfil més comercial, més d’Administració i Direcció d’Empreses. Per això em vaig canviar d’especialitat.

    Quins records tens de la teva etapa a l’EUSS?

    Vam ser la primera generació que va participar a l’UniRaid. Participar-hi no només ens va permetre convalidar crèdits, sinó que a més et permetia viure una experiència molt “xula”, on també desenvolupes molt el tema tècnic de motor. Pels qui ens agraden els cotxes, poder preparar un cotxe antic per fer un raid al Marroc és tota una aventura. És divertit i aprens moltíssim. Aquesta és una etapa que recordo amb molt d’afecte.

    A més, de les millors amistats que encara tinc s’han forjat aquí, a l’EUSS, i sí, em fa molta il·lusió cada vegada que hi vinc.

    De quin professor no te n’oblidaràs mai i per què?

    Te’n diré dos, que diria que ja no estan treballant a l’EUSS, però que a la meva època hi eren. Un és l’Alexandre Damian, que ens donava ètica i assignatures més humanístiques. Sempre ens deia que abans de ser enginyers, havíem de ser persones. Això em va quedar molt gravat amb ell.

    Després també recordo a en Jesús Sols, que ens donava Matemàtiques i Càlcul a primer, i Estadística a segon, em sembla. Sempre vam tenir molt bona relació i el recordo amb molt d’afecte.

    Què és el que més t’ha servit del que has après a l’EUSS?

    Crec que a part de tota la part d’estudis com a tal, tota la part de disciplina. És una universitat que requereix esforç, que has d’estar molt al dia en les assignatures i crec que la disciplina i la constància, al final, és la base de tot èxit.

    Quina va ser la teva primera feina com a enginyer?

    La meva primera feina com a enginyer va ser a l’estranger, abans de fer les pràctiques de la carrera. Vaig estar treballant a Moldàvia, a una empresa que feia fabricació d’accessoris per sostres de cases i edificis, i temes de canals pluvials. Vaig estar-hi quatre mesos. Després, la meva següent feina ja va ser a la branca que estic ara, que és d’eficiència energètica i energia elèctrica, i ja va ser aquí a Barcelona.

    Per què decideixes emprendre?

    Va ser un conjunt de coses. Jo sempre he sigut bastant inquiet, des de petit. Sempre he treballat, des dels setze anys, i sempre he estat buscant la manera de treure benefici d’alguna cosa, m’ha agradat liderar projectes, etcètera. I això és un punt important.

    Després crec que, després d’uns anys treballant en una empresa del sector com la meva, vaig acabar sent una mica expert en el tema, tant en la part tècnica com en la part comercial. Controlava bastant el que estàvem fent. I a més, va resultar que a l’empresa a la qual estava no li anaven massa bé les coses i jo no compartia el punt de vista de la direcció. En aquest moment vaig dir-me: bé, doncs animem-nos a emprendre i potser ho podrem fer d’una altra manera.

    Crec que la part bona d’emprendre és poder liderar un projecte propi, fer les coses una mica com a tu et venen de gust i com creus que s’han de fer. També és molt divertit quan veus que les coses comencen a funcionar. La veritat és que nosaltres, personalment, portem molts mesos patint perquè al final tirar endavant un negoci és complicat, però una vegada comences a complir objectius i comencen a venir els èxits, també estàs molt feliç i és una satisfacció molt gran el poder dir: “vam apostar per això, hem tirat endavant i funciona”.

    A què us dediqueu a Norau Mèxic?

    Som una empresa de construcció elèctrica, ens dediquem a obres de baixa mitja tensió industrial, fotovoltaica i temes de bateries, i després també a tot el tema d’operació i manteniment d’instal·lacions elèctriques industrials.

    Com és el teu dia a dia com a CEO?

    Jo sóc soci fundador, però a part, dintre de l’empresa, com a operatiu, sóc el CEO, i també porto part de la Direcció Comercial. Llavors, el meu dia a dia és bàsicament veure l’estratègia de l’empresa, el desenvolupament del negoci. Ara estem pensant a obrir en altres països, per exemple. També em dedico a la part més comercial de clients estratègics, dels clients més grans.

    Què és el que més t’agrada del que fas? Per què?

      Amb tota la part comercial conec gent nova cada setmana. Això és molt “xulo”. També viatjo molt, Mèxic al final és un país molt gran i vas de punta a punta. Coneixes gent diferent, cadascun amb la seva història, perfil… tot això també t’ajuda a obrir una mica la ment i veure coses diferents que després potser et poden aportar.

      Notes molt d’impacte cultural vivint i treballant a Mèxic?

        A Mèxic, el primer que t’impacta és l’ordenació pública. És molt diferent, ni millor ni pitjor, però és una altra cultura. I això sempre et sobta quan arribes, és un punt més, potser, de dificultat d’adaptació. Però, en general, és un país amb moltes oportunitats. Al final hi ha moltíssima indústria que fabrica pels Estats Units i que exporta a tot el món. No només Mèxic, també Colòmbia, Perú, Xile… Són països que en els pròxims anys segurament que creixeran molt en aquest sentit.

        Quin consell li donaries els actuals estudiants de l’EUSS?

          Sobretot, ser constant, ser molt perseverant i perseguir el que vols. Els diria que has de ser molt viu i estar atent a l’entorn per aprofitar les oportunitats. Perquè al final crec que, a vegades, se’ns presenten bones oportunitats que desaprofitem.

          Les primeres promocions de l’EUSS es retroben en un sopar a la universitat

          Publicat el per

          L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha reunit aquest divendres 13 de juny les primeres promocions d’alumnes de la universitat. Els i les alumnes que van entrar entre els anys 1994 i 1996 han compartit records, experiències i anècdotes en una jornada que ha comptat, també, amb la participació de professorat i personal de l’EUSS que ja treballava a la universitat aquells primers anys.

          El Servei d’Alumni de la universitat ha aconseguit reunir una cinquantena d’exalumnes de l’EUSS. La trobada ha començat amb una benvinguda que ha iniciat el director de l’EUSS, Ignasi Florensa. Ha continuat el president de la Federació d’Antics Alumnes Don Bosco, el també professor de l’EUSS Joan Yebras, qui ha parlat de l’agrupació i com vincular-s’hi. Finalment, el cap del Servei d’Alumni, Carlos Pellitero, ha donat les gràcies als assistents per ser-hi i ha fet un repàs dels primers cursos de l’EUSS a través d’una petita mostra de fotografies antigues.

          La trobada ha acabat amb un sopar al claustre de la universitat que ha servit als assistents per compartir anècdotes i records. L’espai també ha esdevingut un punt per fer xarxa entre professionals del mateix sector.

          Joan Margalef, alumni d’Organització Industrial: “Quan penso en la meva etapa a l’EUSS, somric”

          Publicat el per

          De petit volia ser pagès, tot i que els estudis el van portar a l’enginyeria, primer, i a l’economia, més tard. En Joan Margalef va estudiar Enginyeria d’Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i posteriorment, es va especialitzar com a analista econòmic, camp en el qual ara està realitzant el seu doctorat. “Quan penso en la meva etapa a l’EUSS, inconscientment somric. Crec que és perquè m’ho vaig passar molt i molt bé”, explica.

          Actualment, treballa com a investigador associat a l’Institut Mundial de Recerca sobre Economia del Desenvolupament de la Universitat de les Nacions Unides (UNU-WIDER) a Hèlsinki, Finlàndia. “Estudiant el màster em vaig adonar que realment és la professió que m’enamora”, assegura. Avui, la seva àrea de treball està centrada principalment en Economia Financera, Economia Pública, Conflicte i Desenvolupament.

          En Joan Margalef és el nostre nou candidat en el cicle d’entrevistes Open Circuit | Alumni Experiences de l’EUSS.

          Recordes què volies ser quan eres petit?

          Volia ser pagès perquè, bé, vinc del Delta, que tenim molta agricultura i, a més, el meu pare era pagès també. Suposo que volia imitar-lo.

          I per què vas decidir estudiar Enginyeria d’Organització Industrial finalment?

          Sempre havia tingut cert interès en la part de business, Administració i Direcció d’Empresa (ADE), Economia… però també era bo i m’agradaven les matemàtiques i la tecnologia. De fet, sempre havia prioritzat aquesta branca. Sempre em deien: “ADE sempre en podràs acabar fent, però el salt al revés serà impossible!”.

          Finalment vaig prioritzar l’enginyeria. Vaig començar amb Enginyeria Mecànica, perquè també havia fet feina com a mecànic de tractors. Fins que vaig descobrir que hi havia Enginyeria d’Organització Industrial, que també incloïa aquesta part de business que volia. Era la perfecta combinació.

          Quin record tens de la teva etapa a l’EUSS?

          Quan hi penso, inconscientment somric. Crec que és perquè m’ho vaig passar molt i molt bé. Vaig forjar molt bones amistats i ens ho passàvem molt bé, tant dins com fora de l’EUSS. Però, d’altra banda, la primera imatge que em ve al cap d’aquesta època és la biblioteca i els seus cubicles de fusta. Suposo que és perquè també vaig haver d’estudiar bastant.

          Algun record especial d’algun dels professors?

          L’Alexandre Damians i les seves assignatures d’Antropologia. Et feien desconnectar una mica de la part tècnica de l’enginyeria. Ens feia parlar d’ètica, d’antropologia, d’humanitats, de filosofia… I, com ell ens deia, en realitat la seva era una assignatura perquè et coneguessis a tu mateix. Recordo anar amb moltes ganes a les classes i sortir-ne molt content. A vegades, també cansat de donar-li tantes voltes a la vida…

          Crec que per als estudiants, o per a la gent jove, que realment no sap què fer o no té les coses tan marcades, aquella assignatura li feia fer preguntes, potser incòmodes, no? Et feia qüestionar moltes coses de la vida tant o més importants que molts coneixements tècnics.

          Ens vols compartir alguna anècdota del teu pas per l’EUSS?

          Que pugui explicar… Hi va haver un dia, amb en Llorenç Servera, a qui també aprecio molt com a professor, que estàvem tots fent feina en silenci, molt concentrats… Jo tinc un problema, i és que potser parlo molt fort. Li vaig dir: Llorenç! I es va espantar i li va saltar el bolígraf i tot. I clar, tota la classe va riure a més no poder.

          El teu Treball de Final de Grau (TFG) va ser reconegut com el Millor TFG d’Emprenedoria. En què va consistir?

          Durant tots aquests anys de carrera apreníem molts diagrames per prendre decisions. El clàssic és el DAFO, o SWOT en anglès, però després també hi ha la matriu de Segget, d’Ishikawa, la Raci… i un llistat enorme. Em vaig adonar que, en tots aquests anys, eren potser més d’un centenar. Si no en saps el nom, clar, no podies trobar-los. La meva idea era crear una aplicació que fos com una enciclopèdia de tots aquests diagrames i que, a més, també t’ajudessin a tu a crear-los dins del Word, dins del PowerPoint.

          Per a fer-ho, vaig adoptar una metodologia que, aleshores, era molt innovadora, que es dia Lean Startup. Aquesta permet interactuar amb clients potencials i professionals per aconseguir definir un producte viable. En vaig desenvolupar el business model, un pla de viabilitat financera i un pla de màrqueting.

          Quan acabes l’enginyeria, et decantes per l’economia amb un màster de Recerca en Anàlisi Econòmica. De fet, avui estàs acabant d’estudiar el doctorat (PhD).  Ens expliques d’on sorgeix aquest interès i com es va forjant aquesta carrera? 

          Va ser tot aquí, a l’EUSS. Em van agradar molt les assignatures que fèiem d’Economia i de Mètodes Quantitatius, amb la Maria del Rocío Bonilla i la Micaela Enache, que, per cert, grans professionals de la que també tinc molt bon record. Amb elles crec que vaig trobar la branca que realment m’interessa.

          I bé, en acabar, em vaig tirar de cap al màster d’Economia. Al principi va ser bastant dur perquè clar, no en sabia tant com un economista, però al final vaig acabar traient molt bones notes. Era un màster bastant competitiu i se’m va oferir l’oportunitat de fer el doctorat amb una beca, cosa que no sempre és fàcil. I bé, vaig pensar… o ara o mai! I de nou m’hi vaig tirar de cap. Durant aquest procés em vaig adonar que realment és la professió que m’enamora.

          També et vas “tirar de cap” a viure l’experiència a l’estranger, amb un Erasmus, i ara, a Finlàndia. 

          Sóc una persona que es troba molt còmode en la meva zona de confort, però parlant amb altra gent, molts em deien que tenien l’espineta clavada per no haver marxat fora. I els vaig fer cas, primer a Itàlia, on vaig fer un Erasmus. Va ser dur, de fet, crec que vaig escriure un article per l’EUSS o pel blog, però al mateix temps el recordo com el millor any de la meva vida. Vaig forjar grans amistats, vaig tenir experiències inoblidables… Això és creixement personal i… s’ha de sortir d’aquí, de la zona de confort. Per això, quan em van oferir l’oportunitat de marxar a Finlàndia, encara que potser no és tan còmode com anar a Itàlia, no vaig tenir cap dubte.

          En què consisteix avui la teva feina com a investigador associat per l’Institut Mundial de Recerca sobre Economia del Desenvolupament de la Universitat de les Nacions Unides a Finlàndia?

          Sóc Research Associate a un UNU-WIDER, que és una institució de recerca de les Nacions Unides. Hi ha una part que és de recerca pròpia. Pots desenvolupar la teva pròpia investigació, sempre que estigui relacionada amb la missió de l’organització. Per a mi, fàcil, perquè és el meu àmbit de treball, la recerca d’economia, estat i conflicte.

          D’altra banda, al mateix temps també em demanen que col·labori en certs projectes que ells tenen en marxa. Per exemple, ara estic treballant en un projecte amb el Banc Mundial, que tracta de trobar maneres de mesurar la fragilitat d’un país de forma econòmica.

          Com sorgeix aquesta oportunitat?

          Estava a l’últim any de doctorat i és l’any que has de trobar la feina. I va sortir l’aplicació en aquest lloc que tenia el perfil perfecte per a mi. Havia conegut l’organització l’any passat en una conferència a Moçambic, m’agradava el que fan… i va ser el perfect match. Quan em van donar la feina vaig dir que sí, i també de cap!

          Què és el que més t’agrada del que fas?

          La feina de recercador pot ser molt frustrant, perquè has de fer coses que ningú ha fet, en principi. I això et porta a explorar llocs o coses que no són fàcils de fer, perquè sinó algú ja les hauria fet primer. Però el que m’agrada és l’aprenentatge constant. Sempre t’has d’estar renovant, sempre has d’estar aprenent. De cop, aquella tècnica que et semblava que no utilitzaries mai més, aquella que vas estudiar el màster fa temps, ara és important i toca reprendre-la.

          A més, també m’agrada molt el fet d’estar-te relacionant constantment amb gent que té les mateixes passions que tu.

          Quina és la pròxima meta?

          A curt termini, acabar la meva tesi. I bé, tinc molts papers en procés, alguns ja acabats, i el primer que vull fer és consolidar-los i enviar-los a revistes. A partir d’aquí, incorporar el feedback que se’m doni i acabar publicant-los. A part, també espero acabar el report del Banc Mundial que tinc en marxa, que esperem fer-ho de cara al juny-juliol.

          I, el llarg termini és tornar a casa. Encara ho vull estirar una mica més eh, si em surt una oportunitat fora que em pugui interessar saltaré. Al final, està bé voltar molt pel món, no? Però la conclusió és que com a Catalunya, Espanya o Europa, enlloc. Si mai puc tornar aquí, alineat professionalment, seria la sort de la meva vida.

          Què li aconsellaries a un estudiant de l’EUSS?

          Que no esperi la motivació sinó que la busqui. Que inverteixi temps… que al final és la seva responsabilitat. Perquè si no tens clar de què és el que t’enamora d’una professió, moltes vegades tens aquesta tendència a esperar. A esperar que un dia et vingui el flechazo… i així t’esperes a les assignatures de tercer, a les de quart, al TFG, a les pràctiques, al màster…. i et passaràs tots aquests anys de la carrera com si fossin un pur tràmit.

          És a dir, tu pots exigir de molt, treure nous i deus, però si és un tràmit, ho gaudeixes tot molt menys. Tot és una càrrega, són hores gastades estudiant. Però quan ja saps per què vols fer, quan ja veus l’aplicació, la utilitat i quins problemes resoldran… Vas a una altra idea, ja no se’t fa gens pesat, gaudeixes, et mous, parles amb els professors…

          Crec que això és ideal per a ser feliç i gaudir molt d’aquests anys, perquè si no també poden ser molt durs.

          Lluís Farnés, alumni de Mecànica i Electrònica i professor de l’EUSS: “Omple molt veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps”

          Publicat el per

          L’alumni Lluís Farnés Pallàs va formar part de la primera promoció del doble grau d’Enginyeria Mecànica i Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Llicenciat el 2019, actualment treballa com a enginyer en el departament d’Innovació d’Aranow, una empresa internacional especialitzada a oferir solucions d’envasament per a la indústria.

          D’altra banda, en Lluís també va tornar a l’EUSS ara fa un temps com a docent, on fins ara ha donat classes de Física Elèctrica; Sistemes Robotitzats; Tecnologia Elèctrica i Electrònica. Una faceta professional que també li agradaria mantenir en el temps. “Omple molt veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps, i que tu formes part d’aquest procés d’aprenentatge”, explica.

          En Lluís ha participat del nostre cicle d’entrevistes de l’Open Circuit Alumni Experiences, en què donem a conèixer el recorregut professional dels exalumnes de l’EUSS i de com van viure la seva etapa universitària.

          Per què vas decidir estudiar una enginyeria?

          Doncs, no és que tingués una vocació des de petit… el cert és que no ho tenia clar. Va ser una vegada al Batxillerat, quan vaig veure que volia tirar cap aquí. Va haver-hi com un canvi de xip. De fet, m’agradaven molt els típics programes de televisió que t’ensenyen com són els processos de fabricació. El programa tipus ‘¿Cómo se hacen…?‘. M’hipnotitzava bastant i vaig pensar que m’agradava la idea de formar part d’aquest món.

          En el teu cas, vas cursar un doble grau. A què es deu?

          En un primer moment volia ser enginyer mecànic, però un cop em vaig topar amb l’EUSS, vaig descobrir que hi havia la possibilitat de fer un doble grau. I, des del primer moment, des del curs zero, ja entres fent aquesta doble titulació. Em va cridar molt l’atenció i vaig creure que era una molt bona oportunitat, sobretot ara que, cada vegada més, tot va més lligat amb l’electrònica. Jo vaig entrar en la primera promoció d’aquest doble grau i va anar tot perfecte, tenies un full de ruta molt clar.

          Quin record tens de la teva etapa universitària?

          Tinc molt bons records, la veritat. Ho recordo com una època molt maca. Vam fer molta pinya amb el grup de la classe i, de fet, seguim en contacte. També guardo un bon record de formar part de l’equip EUSS MotorSport i de competir al Formula Student. Vam desplaçar-nos a Itàlia per competir amb el cotxe que havíem estat dissenyant des de zero durant un any i poc… va ser molt emocionant.

          Què ens pots explicar del teu pas per l’EUSS MotorSport?

          És una cosa que enganxa. És a dir, jo no era molt aficionat al món de l’automoció. Però hi vaig entrar i, un cop comences a descobrir que no s’acaba mai, hi ha una cosa que t’atrapa. Sempre es pot millorar alguna cosa, per això és un món que enganxa.

          Guardes un record especial d’algun dels professors que vas tenir a l’EUSS?

          Tinc molt bon record de tots. Si hi ha una bona cosa aquí, a l’EUSS, és que hi ha molta qualitat humana entre els professors i un tracte molt proper. Recordo que jo em sabia els noms de tots els professors i ells se sabien el meu nom. Vas pels passadissos i, anys després, se’n recorden de tu. I això fa una mica d’il·lusió.

          Quin diries que va ser el repte més gran amb el que et vas trobar com a estudiant?

          L’autogestió del temps i de la pressió. Comences una assignatura de la qual no tens ni idea i el primer dia ho veus tot molt difícil. I la pressió que hi ha quan s’acosten les dates d’entrega, dels exàmens… tenir un temps limitat per aprendre una matèria… és el que recordo com un repte.

          On treballes i en què consisteix la teva feina com a enginyer?

          Treballo a Aranow, al departament d’Innovació, enfocat a la part del software. Fem màquines de packaging, amb envàs flexible, per tot el món. La meva funció és, dels projectes una mica més peculiars, fer el desenvolupament de software i estar en contínua millora de les parts que tenim a la màquina o els grups.

          És una feina que m’agrada molt, perquè és molt dinàmica. Sempre estàs amb un projecte i sempre vas tractant temes diferents.

          Creus que l’EUSS et va preparar per fer el salt al món laboral?

          Ajuda molt el fet d’arribar el primer dia i que tot et soni. És a dir, has tocat, no? Saps fer servir els aparells de mesura, es nota que hi ha hagut una pràctica al darrere. A més, és una cosa que es valora molt també.

          Com va sorgir l’oportunitat de fer de docent a l’EUSS?

          Bàsicament, un professor em va trucar i em va dir: “Mira, tinc molta càrrega de feina. Podries ajudar-me portant un grup de pràctica?”. Vaig acceptar l’oferta i així he seguit fins ara, que vaig alternant la meva feina com a enginyer amb les classes a la Universitat.

          Ho recordo amb molta il·lusió. Tornar a l’EUSS va ser com si gairebé no haguessin passat els dies, com si el temps no hagués passat.

          Com t’agrada ensenyar als teus alumnes d’enginyeria?

          Amb exemples. La sort que tinc és poder estar tocant la part més pràctica cada dia, estar involucrat en diferents projectes. A mi m’agrada que vegin l’aplicació del que estudien, perquè llavors és molt més fàcil entendre-ho.

          I a tu, què és el que més t’agrada d’aquesta feina?

          Veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps, comprendre’ls, entendre que els hi costa, però que se n’acabaran sortint i que tu has format part d’aquest procés d’aprenentatge. Jo crec que això omple molt.

          On et veus en el futur?

          Doncs la veritat que a mi m’agradaria seguint estant lligat al món industrial. Tinc molts projectes diferents i és molt dinàmic. Però, a la vegada, també m’agradaria continuar a la universitat, perquè la veritat és que t’omple d’una altra manera el poder ajudar i donar classes.

          Alejandro Rubio, alumni d’Automoció: “Després de l’EUSS m’he sentit preparat per fer el salt al món laboral”

          Publicat el per

          L’Alejandro Rubio és un dels alumnes que forma part de la primera promoció del grau d’Enginyeria de l’Automoció a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Durant els seus quatre anys de carrera va participar com a membre de l’equip EUSS MotorSport, experiència que valora de manera molt positiva. “Va ser com estar en una empresa, poses en pràctica el que aprens a l’aula i entens realment de què va”, explica.

          Actualment, treballa com a Enginyer de Validació d’Alta Tensió al Grup EDAG, on assegura que una de les coses que més li agraden de la seva feina és “descobrir que hi ha moltes més coses per aprendre”. Tot i això, Rubio assegura que en algun moment de la seva trajectòria professional somia a participar del món de la competició: “La meva passió des de petit són els cotxes i tinc molt clar que en algun moment m’agradaria dedicar-me a alguna cosa de telemetria del vehicle de competició”.

          Alejandro Rubio és el nostre primer candidat alumni en Enginyeria de l’Automoció, en el cicle d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences.

          Per què vas triar estudiar Enginyeria de l’Automoció?

          Quan Fernando Alonso corria la Fórmula 1 amb Renault i guanyava el Mundial, a mi ja m’apassionaven els cotxes i la competició. De petit jugava amb ells a casa, tenia una catifa amb una ciutat, i des d’allà sabia que el món de l’automoció era per a mi. Havia d’estudiar alguna cosa d’acord amb aquest món, per això vaig decidir estudiar Enginyeria de l’Automoció.

          Què et va atreure de l’EUSS?

          Quan estava buscant universitat per estudiar Enginyeria de l’Automoció em vaig adonar que a Catalunya n’hi havia molt poques. Una d’elles era l’EUSS, i era l’única ubicada a Barcelona. La vaig visitar en una jornada de portes obertes i em va agradar bastant. A més, en aquell moment encara arrossàvem la pandèmia de COVID i hi havia molta incertesa. I com que em quedava molt a prop de casa i tenia la família a prop, era un plus. D’altra banda, vaig accedir a les beques i va ser una ajuda molt gran. Una gran decisió.

          Què recordes d’aquesta etapa?

          Ha estat una etapa de la meva vida molt bonica. A l’EUSS he conegut molta gent. Tinc molts amics de la universitat, he après moltes coses i he viscut grans experiències. Sobretot, recordo la meva experiència amb l’equip EUSS MotorSport, de quan vaig anar a Àustria i de quan vam competir a Espanya també. També hi ha moments més durs, relacionats amb la càrrega d’exàmens, la càrrega de tasques… però, al final, veient-ho amb perspectiva, ha estat una etapa molt bonica i de la qual n’estic molt orgullós.

          Alguna assignatura que recordes amb especial afecte?

          Jo soc molt de Matemàtiques i hi ha una assignatura que és Càlcul, d’integrals. I la veritat, em va agradar molt, era molt matemàtica, la vaig gaudir. I, més concretament d’Automoció, em va agradar aconseguir una certificació que es diu AutoSAR, en la qual es programen les diferents centraletes del vehicle. Em va permetre aprendre molt sobre l’electrònica del vehicle.

          Com valores la universitat durant aquesta primera promoció?

          Com que és la primera promoció, sempre hi ha certs dubtes, perquè és la primera vegada que es fan algunes assignatures, etc. Però durant el transcurs dels estudis he pogut veure com és una carrera que disposa de molts recursos i bons professors. Els continguts són molt variats i diferents, sobre temes d’automoció relacionats amb l’electrònica, l’aerodinàmica o la mecànica. He pogut aprendre una mica de tot.

          Què sents ara quan tornes a l’EUSS?

          Tornar a l’EUSS és una sensació molt bonica perquè em puc retrobar amb gent. I no només les persones amb les qui he coincidit a classe, sinó també amb els meus companys de l’equip EUSS MotorSport, de Secretaria… i en general, amistats amb les quals he compartit moments i hobbies. És sempre molt emocionant i especial tornar a l’EUSS i veure també com està tot, com van amb el cotxe, etc.

          En què creus que et va beneficiar formar part de l’equip EUSS MotorSport?

          M’ha ajudat a evolucionar tant personalment com professional. Al final treballes una cosa que no es veu sempre a les aules. És com estar en una empresa, poses en pràctica el que aprens a l’aula i entens realment de què va. A més, és una cosa que les empreses valoren a l’hora de seleccionar personal.

          D’altra banda, vaig tenir la sort d’anar a Àustria l’any 2021 a competir, i va ser una de les experiències més boniques de la meva vida. Competir amb gent d’altres universitats, d’altres països… és un canvi cultural molt gran. Aprens d’ells, ells aprenen de tu, comparteixes molts moments i crees records que et queden per sempre. Estic molt orgullós de poder haver estat aquests quatre anys a l’equip.

          Pots recordar-nos alguna anècdota?

          Una anècdota en concret, no sabria escollir-la, al final he passat molt de temps aquí. Però sí que et puc dir que érem pocs alumnes, una dotzena, i això va ajudar a generar una gran cohesió entre nosaltres. Al final, entre amics compartíem moments molt divertits. També vaig participar en esdeveniments com les portes obertes o al Saló de l’Ensenyament. I, bé, al final tinc molt bons records de l’EUSS.

          On t’imaginaves treballant a l’acabar la carrera?

          Em visualitzava treballant en el sector de l’automoció, però sabent que la primera feina no seria l’última. Quan era petit, m’imaginava estar en el món de la Fórmula 1, tot i que amb l’edat he entès que és una feina molt sacrificada. La meva estratègia era, primer, entrar en el món de l’automoció dins de la indústria i, a partir d’aquí, saltar del món de la competició. En això estic.

          En què consisteix la teva feina ara?

          Actualment, estic treballant a EDAG Espanya, una empresa dedicada sobretot al món de l’automoció. Soc enginyer de validació d’alt voltatge, les meves funcions principals són validar que els cotxes, sobretot elèctrics, vagin segons l’esperat. Principalment, ens dediquem a validar la bateria, el procés de càrrega i la seguretat dels components d’alt voltatge. També em dedico a fer alguns projectes interns de reciclatge de bateries de segona mà.

          Què és el que més t’agrada?

          Cada dia s’aprèn una cosa nova. Hi ha moltes coses que encara estan per aprendre i al final estar treballant m’ajuda a aprendre alguna cosa nova cada dia, sigui del sector d’automoció o dels meus companys. A més, el bon ambient que tinc a la feina, ajuda a aquesta cohesió tan necessària per tirar la feina endavant. També m’agrada el tracte que han tingut des del principi amb mi a l’empresa, i després que van dipositar en mi.

          T’has sentit preparat per fer el salt al món laboral?

          M’he trobat bastant preparat, amb prou coneixement tècnic per desenvolupar la meva activitat laboral i, en part, agraeixo que l’EUSS hagi destinat tants recursos a aquest grau nou. 

          On t’imagines en 10 anys?

          En deu anys em veig treballant en el món de la competició. És una cosa que m’agradaria i per la que em segueixo formant. M’agrada treballar amb dades i m’agradaria tot el que és el tema telemetria, estar en contacte amb el pilot per donar-li consells sobre com millorar la seva conducció… Jo espero que en uns anys treballi d’alguna cosa relacionada amb la telemetria del vehicle de competició. És el que somiava de petit.