Arxiu d'etiquetes: Entrevista

Què pot ensenyar l’apagada elèctrica als futurs enginyers i enginyeres en Energies Renovables?

Publicat el per

L’apagada elèctrica massiva del passat dilluns 28 d’abril, que va deixar durant hores sense subministrament milers de llars, empreses i institucions a Espanya i Portugal, ha posat sobre la taula la fragilitat de les infraestructures energètiques. En aquest context, des de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) l’episodi ha servit com a escenari real per analitzar els reptes del sistema elèctric actual i reforçar l’aprenentatge dels i les estudiants d’enginyeria.

De tot plegat n’hem parlat amb el cap del Departament d’Electricitat de l’EUSS, Víctor Gallardo, i el professor del mateix departament Àngel Borrell. Els dos ens han contestat les principals preguntes que la societat encara es fa un mes després de l’incident.

Tenim ja clar què va passar amb l’apagada elèctrica?

Àngel Borrell: Encara es desconeix l’origen detonant del tall elèctric. Els experts competents en aquesta matèria ho estan investigant. Penso que es prendran el seu temps abans de publicar un informe. Hi ha moltes dades en forma de mesures de variables elèctriques a analitzar per poder esbrinar l’origen de què va provocar l’apagada. Ara bé, mentrestant, la resta de mortals amb coneixements sobre sistemes elèctrics de potència el que podem fer és especular en possibles causes que van originar el tall.

Ens pots explicar amb les teves paraules el que van explicar posteriorment sobre l’apagada?

A.B: En tot moment l’operador del sistema (Red Eléctrica) ha de garantir un equilibri entre demanda i producció. Aquesta feina es fa d’acord amb una predicció de la demanda segons dades històriques i el despatx (programació) de diferents centres de generació (mix elèctric: cicle combinat, fotovoltaica, eòlica, hidràulica, nuclear, …). Els criteris emprats en configurar el despatx són tecnoeconòmics, prevalent la viabilitat tècnica de l’operació del sistema sobre la part econòmica.

L’operador s’assegura de complir amb el balanç tenint en compte possibles contingències com els desajustos entre predicció de consum i generació o parades no programades de plantes de producció amb sistemes de control que funcionen en temps real i reserves de potència. En aquest punt també cal tenir present la presència de generació que l’operador del sistema no té control. Em refereixo a totes les petites instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum de particulars que hi han repartides per la geografia i que representa una capacitat avui dia no menyspreable. Malgrat les possibles contingències i la generació fora de control de l’operador del sistema, la freqüència de la xarxa elèctrica, els 50 Hz, pateix molt poca variació durant el dia. També les interconnexions amb França, Portugal i Marroc ajuden a equilibrar i donar robustesa al sistema. Aquell dia França es va desconnectar per no propagar el problema més enllà dels Pirineus.

“Es va veure que sense energia elèctrica no podem fer res. És un servei essencial. Fa falta una mica de pedagogia en aquest sentit”

Els mitjans apunten al fet que en aquell dia es van observar fluctuacions del valor del voltatge del sistema. L’operador del sistema també vetlla per què el valor del voltatge es mantingui al voltant del valor nominal amb un cert percentatge de tolerància. El control del voltatge del sistema es fa equilibrant consum i generació de potència reactiva. La potència reactiva és necessària per poder transportar la potència activa (el consum) aquest és un tema més difícil de controlar. Em refereixo al fet que, si en un punt de la xarxa cal pujar el valor del voltatge aportant potència reactiva, la injecció s’ha de fer proper a aquell punt. Molt diferent de la generació de quilowatts on la producció pot estar més o menys allunyada del consum i l’única variable és la freqüència d’operació del sistema que és única. Els equips de control de voltatge estan distribuïts i aquí és on podrien tenir problemes d’interacció entre ells i d’estabilitat. El control de voltatge exigeix tenir desplegats equips de reactius coordinats que s’incrementen en número segons augmenta la complexitat del sistema de potència i aquesta ha augmentat en els últims anys.

S’hauria pogut evitar l’apagada elèctrica?

A.B: Risc zero no existeix. Ara bé, podem minimitzar risc invertint a millorar el sistema elèctric, en especial les xarxes de transmissió i distribució, i també en equips d’emmagatzematge per compensar la variabilitat de les renovables. El preu del kW-h és un dels més baixos de la UE. Si volem una xarxa robusta potser ens ho repercuteixen en el preu del kW-h. Que no cundeixi el pànic. L’import en la factura d’energia elèctrica d’una llar és semblant al que paguem per veure partits de futbol o sèries. Es va veure que sense energia elèctrica no podem fer res. És un servei essencial. Fa falta una mica de pedagogia en aquest sentit.

L’apagada comportarà algun canvi, a partir d’ara, en la gestió de la xarxa elèctrica?

Víctor Gallardo: Un “zero” nacional és molt improbable, però no impossible com ja vam veure. Quan se sàpiga l’origen de l’apagada es podran adoptar mesures concretes. Sí que es diu que a les xarxes li cal més inèrcia davant la volatilitat de les renovables. Per exemple, si no hi ha sol, la fotovoltaica baixa molt; si no hi ha vent, l’eòlica baixa molt. Que això passi a gran escala territorial és molt improbable, però no impossible. Aquesta variació fa que hi hagi fluctuacions dels paràmetres de la xarxa. Alguns països ja pensen a posar bateries en massa per donar aquesta estabilitat. Un altre aspecte a reforçar és l’electrònica i els sistemes de control que gestionen el funcionament de les xarxes amb presència de les renovables. No obstant això, queda clar que el futur són les energies renovables, i que cada cop són més presents i necessàries si volem arribar als objectius de la transició energètica sense emissions de CO₂ d’aquí al 2050.

Quin paper hi juguen les energies renovables en tot aquest tema?

A.B: En els últims anys la xarxa elèctrica ha patit canvis significatius en el que respecte a la forma en què es genera l’energia elèctrica. Em refereixo a com ha augmentat la capacitat de generació amb energies renovables. Aquestes instal·lacions estan repartides per la península i formen el concepte de generació distribuïda. Té els seus avantatges respecte del model tradicional centralitzat: l’ús d’energia primària lliure d’emissions i de baix cost, i menys pèrdues per transport degut a que la generació és més propera als punts de consum, però també apareixen nous reptes tecnològics que cal afrontar com la seva naturalesa variant, la coordinació de proteccions i el control de voltatge. També les plantes d’energies renovables basades en convertidors electrònics de potència tenen reptes de control que no tenen les plantes convencionals basades en generadors síncrons. Per exemple, els controls dels convertidors implementen inèrcia virtual per imitar el comportament dinàmic de les màquines elèctriques. També han de ser robustos davant fluctuacions del valor de la tensió. Aquestes instal·lacions passen per una certificació per veure si compleixen amb totes les normatives per poder integrar-se a la xarxa abans d’entrar en servei. En aquest sentit, penso que l’alta penetració de renovables no és la causa. Els països nòrdics tenen una alta penetració d’eòlica i no ens arriben notícies de talls de subministrament, sembla que no tenen problemes de robustesa, també és cert, a diferència de la península Ibèrica “elèctrica”, que estan més interconnexionats.

“L’alumnat d’Enginyeria en Energies Renovables sap com afecta la producció i consum a la xarxa, com calcular paràmetres i protegir instal·lacions”.

Heu tractat el cas a classe amb els futurs enginyers de Renovables?

A.B: Sí que hem tractat el tema a classe i l’hem relacionat amb els temes que estudiem a les assignatures. Els i les alumnes es s’adonen de la complexitat del sistema.

Els i les estudiants d’enginyeria en Energies Renovables aprenen temes relacionats amb l’apagada?

V.G: L’alumnat del GEREE tenen formació per conèixer l’estat de les xarxes, saber quin pot ser el comportament de les xarxes quan hi ha canvis en la producció i en el consum, de quina manera afecta els paràmetres de la xarxa com variacions de la tensió, de la freqüència, com afecta el flux de potència, de quina manera ho podem compensar. Saben calcular els paràmetres elèctrics longitudinals i transversals de les xarxes, així com els corrents de curtcircuit. També saben com protegir les xarxes amb relés i com programar-los. Saben dimensionar i escollir els equipaments d’instal·lacions amb energies renovables com les solars, eòliques, biomassa… Les assignatures relacionades amb aquest àmbit es troben a tercer curs com ‘Generació elèctrica’, ‘Energia solar’, ‘Energia eòlica i biomassa’, i també amb les de quart curs en la menció d’enginyeria elèctrica amb les assignatures de ‘Sistemes elèctrics de potència’, ‘Generació distribuïda’ i ‘Instal·lacions elèctriques en mitjana i alta tensió’. Tanmateix, en altres assignatures de quart com ‘Energia hidràulica, geotèrmica i mareomotriu’, i també en ‘Microenergies i harvesting‘.

Quins reptes de futur i societat tindran els enginyers i enginyeres que avui estudien
Energies Renovables?

A.B: Penso que estem en una nova era. L’era de l’electricitat. Creix el consum d’electricitat en l’àmbit global. Apareixen nous usos de l’electricitat com ara el transport (vehicle elèctric i punt de recàrrega). Tampoc podem oblidar el desplegament de centres de dades que consumeixen molta quantitat d’energia elèctrica. Per tant, els reptes estan en la producció, el transport i la distribució d’energia elèctrica junt amb un ús eficient.

Joan Margalef, alumni d’Organització Industrial: “Quan penso en la meva etapa a l’EUSS, somric”

Publicat el per

De petit volia ser pagès, tot i que els estudis el van portar a l’enginyeria, primer, i a l’economia, més tard. En Joan Margalef va estudiar Enginyeria d’Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i posteriorment, es va especialitzar com a analista econòmic, camp en el qual ara està realitzant el seu doctorat. “Quan penso en la meva etapa a l’EUSS, inconscientment somric. Crec que és perquè m’ho vaig passar molt i molt bé”, explica.

Actualment, treballa com a investigador associat a l’Institut Mundial de Recerca sobre Economia del Desenvolupament de la Universitat de les Nacions Unides (UNU-WIDER) a Hèlsinki, Finlàndia. “Estudiant el màster em vaig adonar que realment és la professió que m’enamora”, assegura. Avui, la seva àrea de treball està centrada principalment en Economia Financera, Economia Pública, Conflicte i Desenvolupament.

En Joan Margalef és el nostre nou candidat en el cicle d’entrevistes Open Circuit | Alumni Experiences de l’EUSS.

Recordes què volies ser quan eres petit?

Volia ser pagès perquè, bé, vinc del Delta, que tenim molta agricultura i, a més, el meu pare era pagès també. Suposo que volia imitar-lo.

I per què vas decidir estudiar Enginyeria d’Organització Industrial finalment?

Sempre havia tingut cert interès en la part de business, Administració i Direcció d’Empresa (ADE), Economia… però també era bo i m’agradaven les matemàtiques i la tecnologia. De fet, sempre havia prioritzat aquesta branca. Sempre em deien: “ADE sempre en podràs acabar fent, però el salt al revés serà impossible!”.

Finalment vaig prioritzar l’enginyeria. Vaig començar amb Enginyeria Mecànica, perquè també havia fet feina com a mecànic de tractors. Fins que vaig descobrir que hi havia Enginyeria d’Organització Industrial, que també incloïa aquesta part de business que volia. Era la perfecta combinació.

Quin record tens de la teva etapa a l’EUSS?

Quan hi penso, inconscientment somric. Crec que és perquè m’ho vaig passar molt i molt bé. Vaig forjar molt bones amistats i ens ho passàvem molt bé, tant dins com fora de l’EUSS. Però, d’altra banda, la primera imatge que em ve al cap d’aquesta època és la biblioteca i els seus cubicles de fusta. Suposo que és perquè també vaig haver d’estudiar bastant.

Algun record especial d’algun dels professors?

L’Alexandre Damians i les seves assignatures d’Antropologia. Et feien desconnectar una mica de la part tècnica de l’enginyeria. Ens feia parlar d’ètica, d’antropologia, d’humanitats, de filosofia… I, com ell ens deia, en realitat la seva era una assignatura perquè et coneguessis a tu mateix. Recordo anar amb moltes ganes a les classes i sortir-ne molt content. A vegades, també cansat de donar-li tantes voltes a la vida…

Crec que per als estudiants, o per a la gent jove, que realment no sap què fer o no té les coses tan marcades, aquella assignatura li feia fer preguntes, potser incòmodes, no? Et feia qüestionar moltes coses de la vida tant o més importants que molts coneixements tècnics.

Ens vols compartir alguna anècdota del teu pas per l’EUSS?

Que pugui explicar… Hi va haver un dia, amb en Llorenç Servera, a qui també aprecio molt com a professor, que estàvem tots fent feina en silenci, molt concentrats… Jo tinc un problema, i és que potser parlo molt fort. Li vaig dir: Llorenç! I es va espantar i li va saltar el bolígraf i tot. I clar, tota la classe va riure a més no poder.

El teu Treball de Final de Grau (TFG) va ser reconegut com el Millor TFG d’Emprenedoria. En què va consistir?

Durant tots aquests anys de carrera apreníem molts diagrames per prendre decisions. El clàssic és el DAFO, o SWOT en anglès, però després també hi ha la matriu de Segget, d’Ishikawa, la Raci… i un llistat enorme. Em vaig adonar que, en tots aquests anys, eren potser més d’un centenar. Si no en saps el nom, clar, no podies trobar-los. La meva idea era crear una aplicació que fos com una enciclopèdia de tots aquests diagrames i que, a més, també t’ajudessin a tu a crear-los dins del Word, dins del PowerPoint.

Per a fer-ho, vaig adoptar una metodologia que, aleshores, era molt innovadora, que es dia Lean Startup. Aquesta permet interactuar amb clients potencials i professionals per aconseguir definir un producte viable. En vaig desenvolupar el business model, un pla de viabilitat financera i un pla de màrqueting.

Quan acabes l’enginyeria, et decantes per l’economia amb un màster de Recerca en Anàlisi Econòmica. De fet, avui estàs acabant d’estudiar el doctorat (PhD).  Ens expliques d’on sorgeix aquest interès i com es va forjant aquesta carrera? 

Va ser tot aquí, a l’EUSS. Em van agradar molt les assignatures que fèiem d’Economia i de Mètodes Quantitatius, amb la Maria del Rocío Bonilla i la Micaela Enache, que, per cert, grans professionals de la que també tinc molt bon record. Amb elles crec que vaig trobar la branca que realment m’interessa.

I bé, en acabar, em vaig tirar de cap al màster d’Economia. Al principi va ser bastant dur perquè clar, no en sabia tant com un economista, però al final vaig acabar traient molt bones notes. Era un màster bastant competitiu i se’m va oferir l’oportunitat de fer el doctorat amb una beca, cosa que no sempre és fàcil. I bé, vaig pensar… o ara o mai! I de nou m’hi vaig tirar de cap. Durant aquest procés em vaig adonar que realment és la professió que m’enamora.

També et vas “tirar de cap” a viure l’experiència a l’estranger, amb un Erasmus, i ara, a Finlàndia. 

Sóc una persona que es troba molt còmode en la meva zona de confort, però parlant amb altra gent, molts em deien que tenien l’espineta clavada per no haver marxat fora. I els vaig fer cas, primer a Itàlia, on vaig fer un Erasmus. Va ser dur, de fet, crec que vaig escriure un article per l’EUSS o pel blog, però al mateix temps el recordo com el millor any de la meva vida. Vaig forjar grans amistats, vaig tenir experiències inoblidables… Això és creixement personal i… s’ha de sortir d’aquí, de la zona de confort. Per això, quan em van oferir l’oportunitat de marxar a Finlàndia, encara que potser no és tan còmode com anar a Itàlia, no vaig tenir cap dubte.

En què consisteix avui la teva feina com a investigador associat per l’Institut Mundial de Recerca sobre Economia del Desenvolupament de la Universitat de les Nacions Unides a Finlàndia?

Sóc Research Associate a un UNU-WIDER, que és una institució de recerca de les Nacions Unides. Hi ha una part que és de recerca pròpia. Pots desenvolupar la teva pròpia investigació, sempre que estigui relacionada amb la missió de l’organització. Per a mi, fàcil, perquè és el meu àmbit de treball, la recerca d’economia, estat i conflicte.

D’altra banda, al mateix temps també em demanen que col·labori en certs projectes que ells tenen en marxa. Per exemple, ara estic treballant en un projecte amb el Banc Mundial, que tracta de trobar maneres de mesurar la fragilitat d’un país de forma econòmica.

Com sorgeix aquesta oportunitat?

Estava a l’últim any de doctorat i és l’any que has de trobar la feina. I va sortir l’aplicació en aquest lloc que tenia el perfil perfecte per a mi. Havia conegut l’organització l’any passat en una conferència a Moçambic, m’agradava el que fan… i va ser el perfect match. Quan em van donar la feina vaig dir que sí, i també de cap!

Què és el que més t’agrada del que fas?

La feina de recercador pot ser molt frustrant, perquè has de fer coses que ningú ha fet, en principi. I això et porta a explorar llocs o coses que no són fàcils de fer, perquè sinó algú ja les hauria fet primer. Però el que m’agrada és l’aprenentatge constant. Sempre t’has d’estar renovant, sempre has d’estar aprenent. De cop, aquella tècnica que et semblava que no utilitzaries mai més, aquella que vas estudiar el màster fa temps, ara és important i toca reprendre-la.

A més, també m’agrada molt el fet d’estar-te relacionant constantment amb gent que té les mateixes passions que tu.

Quina és la pròxima meta?

A curt termini, acabar la meva tesi. I bé, tinc molts papers en procés, alguns ja acabats, i el primer que vull fer és consolidar-los i enviar-los a revistes. A partir d’aquí, incorporar el feedback que se’m doni i acabar publicant-los. A part, també espero acabar el report del Banc Mundial que tinc en marxa, que esperem fer-ho de cara al juny-juliol.

I, el llarg termini és tornar a casa. Encara ho vull estirar una mica més eh, si em surt una oportunitat fora que em pugui interessar saltaré. Al final, està bé voltar molt pel món, no? Però la conclusió és que com a Catalunya, Espanya o Europa, enlloc. Si mai puc tornar aquí, alineat professionalment, seria la sort de la meva vida.

Què li aconsellaries a un estudiant de l’EUSS?

Que no esperi la motivació sinó que la busqui. Que inverteixi temps… que al final és la seva responsabilitat. Perquè si no tens clar de què és el que t’enamora d’una professió, moltes vegades tens aquesta tendència a esperar. A esperar que un dia et vingui el flechazo… i així t’esperes a les assignatures de tercer, a les de quart, al TFG, a les pràctiques, al màster…. i et passaràs tots aquests anys de la carrera com si fossin un pur tràmit.

És a dir, tu pots exigir de molt, treure nous i deus, però si és un tràmit, ho gaudeixes tot molt menys. Tot és una càrrega, són hores gastades estudiant. Però quan ja saps per què vols fer, quan ja veus l’aplicació, la utilitat i quins problemes resoldran… Vas a una altra idea, ja no se’t fa gens pesat, gaudeixes, et mous, parles amb els professors…

Crec que això és ideal per a ser feliç i gaudir molt d’aquests anys, perquè si no també poden ser molt durs.

Alejandro Rubio, alumni d’Automoció: “Després de l’EUSS m’he sentit preparat per fer el salt al món laboral”

Publicat el per

L’Alejandro Rubio és un dels alumnes que forma part de la primera promoció del grau d’Enginyeria de l’Automoció a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Durant els seus quatre anys de carrera va participar com a membre de l’equip EUSS MotorSport, experiència que valora de manera molt positiva. “Va ser com estar en una empresa, poses en pràctica el que aprens a l’aula i entens realment de què va”, explica.

Actualment, treballa com a Enginyer de Validació d’Alta Tensió al Grup EDAG, on assegura que una de les coses que més li agraden de la seva feina és “descobrir que hi ha moltes més coses per aprendre”. Tot i això, Rubio assegura que en algun moment de la seva trajectòria professional somia a participar del món de la competició: “La meva passió des de petit són els cotxes i tinc molt clar que en algun moment m’agradaria dedicar-me a alguna cosa de telemetria del vehicle de competició”.

Alejandro Rubio és el nostre primer candidat alumni en Enginyeria de l’Automoció, en el cicle d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences.

Per què vas triar estudiar Enginyeria de l’Automoció?

Quan Fernando Alonso corria la Fórmula 1 amb Renault i guanyava el Mundial, a mi ja m’apassionaven els cotxes i la competició. De petit jugava amb ells a casa, tenia una catifa amb una ciutat, i des d’allà sabia que el món de l’automoció era per a mi. Havia d’estudiar alguna cosa d’acord amb aquest món, per això vaig decidir estudiar Enginyeria de l’Automoció.

Què et va atreure de l’EUSS?

Quan estava buscant universitat per estudiar Enginyeria de l’Automoció em vaig adonar que a Catalunya n’hi havia molt poques. Una d’elles era l’EUSS, i era l’única ubicada a Barcelona. La vaig visitar en una jornada de portes obertes i em va agradar bastant. A més, en aquell moment encara arrossàvem la pandèmia de COVID i hi havia molta incertesa. I com que em quedava molt a prop de casa i tenia la família a prop, era un plus. D’altra banda, vaig accedir a les beques i va ser una ajuda molt gran. Una gran decisió.

Què recordes d’aquesta etapa?

Ha estat una etapa de la meva vida molt bonica. A l’EUSS he conegut molta gent. Tinc molts amics de la universitat, he après moltes coses i he viscut grans experiències. Sobretot, recordo la meva experiència amb l’equip EUSS MotorSport, de quan vaig anar a Àustria i de quan vam competir a Espanya també. També hi ha moments més durs, relacionats amb la càrrega d’exàmens, la càrrega de tasques… però, al final, veient-ho amb perspectiva, ha estat una etapa molt bonica i de la qual n’estic molt orgullós.

Alguna assignatura que recordes amb especial afecte?

Jo soc molt de Matemàtiques i hi ha una assignatura que és Càlcul, d’integrals. I la veritat, em va agradar molt, era molt matemàtica, la vaig gaudir. I, més concretament d’Automoció, em va agradar aconseguir una certificació que es diu AutoSAR, en la qual es programen les diferents centraletes del vehicle. Em va permetre aprendre molt sobre l’electrònica del vehicle.

Com valores la universitat durant aquesta primera promoció?

Com que és la primera promoció, sempre hi ha certs dubtes, perquè és la primera vegada que es fan algunes assignatures, etc. Però durant el transcurs dels estudis he pogut veure com és una carrera que disposa de molts recursos i bons professors. Els continguts són molt variats i diferents, sobre temes d’automoció relacionats amb l’electrònica, l’aerodinàmica o la mecànica. He pogut aprendre una mica de tot.

Què sents ara quan tornes a l’EUSS?

Tornar a l’EUSS és una sensació molt bonica perquè em puc retrobar amb gent. I no només les persones amb les qui he coincidit a classe, sinó també amb els meus companys de l’equip EUSS MotorSport, de Secretaria… i en general, amistats amb les quals he compartit moments i hobbies. És sempre molt emocionant i especial tornar a l’EUSS i veure també com està tot, com van amb el cotxe, etc.

En què creus que et va beneficiar formar part de l’equip EUSS MotorSport?

M’ha ajudat a evolucionar tant personalment com professional. Al final treballes una cosa que no es veu sempre a les aules. És com estar en una empresa, poses en pràctica el que aprens a l’aula i entens realment de què va. A més, és una cosa que les empreses valoren a l’hora de seleccionar personal.

D’altra banda, vaig tenir la sort d’anar a Àustria l’any 2021 a competir, i va ser una de les experiències més boniques de la meva vida. Competir amb gent d’altres universitats, d’altres països… és un canvi cultural molt gran. Aprens d’ells, ells aprenen de tu, comparteixes molts moments i crees records que et queden per sempre. Estic molt orgullós de poder haver estat aquests quatre anys a l’equip.

Pots recordar-nos alguna anècdota?

Una anècdota en concret, no sabria escollir-la, al final he passat molt de temps aquí. Però sí que et puc dir que érem pocs alumnes, una dotzena, i això va ajudar a generar una gran cohesió entre nosaltres. Al final, entre amics compartíem moments molt divertits. També vaig participar en esdeveniments com les portes obertes o al Saló de l’Ensenyament. I, bé, al final tinc molt bons records de l’EUSS.

On t’imaginaves treballant a l’acabar la carrera?

Em visualitzava treballant en el sector de l’automoció, però sabent que la primera feina no seria l’última. Quan era petit, m’imaginava estar en el món de la Fórmula 1, tot i que amb l’edat he entès que és una feina molt sacrificada. La meva estratègia era, primer, entrar en el món de l’automoció dins de la indústria i, a partir d’aquí, saltar del món de la competició. En això estic.

En què consisteix la teva feina ara?

Actualment, estic treballant a EDAG Espanya, una empresa dedicada sobretot al món de l’automoció. Soc enginyer de validació d’alt voltatge, les meves funcions principals són validar que els cotxes, sobretot elèctrics, vagin segons l’esperat. Principalment, ens dediquem a validar la bateria, el procés de càrrega i la seguretat dels components d’alt voltatge. També em dedico a fer alguns projectes interns de reciclatge de bateries de segona mà.

Què és el que més t’agrada?

Cada dia s’aprèn una cosa nova. Hi ha moltes coses que encara estan per aprendre i al final estar treballant m’ajuda a aprendre alguna cosa nova cada dia, sigui del sector d’automoció o dels meus companys. A més, el bon ambient que tinc a la feina, ajuda a aquesta cohesió tan necessària per tirar la feina endavant. També m’agrada el tracte que han tingut des del principi amb mi a l’empresa, i després que van dipositar en mi.

T’has sentit preparat per fer el salt al món laboral?

M’he trobat bastant preparat, amb prou coneixement tècnic per desenvolupar la meva activitat laboral i, en part, agraeixo que l’EUSS hagi destinat tants recursos a aquest grau nou. 

On t’imagines en 10 anys?

En deu anys em veig treballant en el món de la competició. És una cosa que m’agradaria i per la que em segueixo formant. M’agrada treballar amb dades i m’agradaria tot el que és el tema telemetria, estar en contacte amb el pilot per donar-li consells sobre com millorar la seva conducció… Jo espero que en uns anys treballi d’alguna cosa relacionada amb la telemetria del vehicle de competició. És el que somiava de petit.

Noemí Ruiz: “L’EUSS ha aconseguit fer una feina brillant en l’àmbit de la recerca en poc temps”

Publicat el per

Després d’un any al nou càrrec, parlem amb la responsable del Grup de Recerca de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), la Dra. Noemí Ruiz. Una conversa en la que ens ofereix una visió profunda sobre el paper crucial de la investigació en la societat actual i la importància del Grup de Recerca a la universitat.

Durant l’estrevista, Ruiz destaca l’impacte de la recerca a l’EUSS: “Hem aconseguit fer una feina brillant amb recursos limitats”. Tot plegat, gràcies a “l’esforç col·laboratiu del personal investigador, que combina l’excel·lència en la recerca amb una vocació de docència exemplar”.

Per què diries que la investigació és un pilar bàsic de la nostra societat?

La curiositat és una qualitat innata dels éssers humans, es pot veure ja en els nadons, en com aquests observen i analitzen el món que els envolta, aquesta característica té una finalitat de supervivència de l’espècie per adaptar-se i sobreviure. La investigació fa la mateixa funció però a escala comunitària. Creant un coneixement compartit i intergeneracional (des del segle V aC o abans si considerem que a la prehistòria ja hi havia experimentacions amb materials per buscar solucions pràctiques per sobreviure).

En definitiva, la investigació permet que la societat trobi formes diferents de desenvolupar-se, construir alternatives o trobar explicacions a certs fenòmens que han ocorregut, a vegades indesitjables, com crisis financeres, guerres; però també d’èxit, com moviments socials d’alliberament, creixement empresarial, etc. Els resultats de la recerca ens permeten entendre el món que ens rodeja i desenvolupar mecanismes que puguin fer-nos avançar com a societat.

Quin paper diries que hi juguen les universitats?

Les universitats van prendre el relleu als convents (a Europa, a l’edat mitjana) com a salvaguardes del coneixement coincidint amb l’aparició de les classes burgeses. Això explica que durant molts anys fos considerat un espai elitista on només podien accedir certes classes socials. Amb els canvis socials de l’últim segle la universitat s’ha convertit en un agent social amb la possibilitat de transformar la societat, tot i que encara existeixen desigualtats socials per accedir-hi s’ha aconseguit, clarament una democratització d’accés als estudis universitaris. Aquesta visió encaixa amb les premisses assumides per les universitats salesianes com l’EUSS.

Ara bé, com moltes altres institucions, la universitat està en crisis per trobar el seu encaix a la societat actual, establir aquest consens o equilibri entre la demanda actual del món empresarial i els fonaments teòrics que requereixen temps de construcció i maduració – Quasi nanos gigantum humeris insidentes frase que s’atribueix a Bernard of Chartres (segle XII) que traduiríem per “Nans pujats a espatlles de gegants”-.

Aquest mateix dilema es trasllada a la recerca, si tota la recerca es fes des del món professional seria molt complicat esperar avenços que seran fructífers molt a posteriori o potser mai, ja que tenen caràcter merament explicatiu o de reflexió. Un exemple real del passat és la teoria de la relativitat d’Albert Einstein, desenvolupada a principis del segle XX. En aquell moment, semblava tenir poc impacte pràctic immediat, però dècades després, els seus principis es van aplicar al desenvolupament del GPS, un sistema essencial actualment. D’altra banda, un exemple actual de resultats sense aplicació seria la recerca en matèria de física teòrica, com l’estudi de les cordes còsmiques o la matèria fosca, que encara no tenen una aplicació pràctica clara, però aporten coneixement fonamental per entendre l’univers.

Com es fa difusió de la recerca a l’EUSS?

L’EUSS disposa de tres línies principals per a la difusió de la recerca. La primera línia es basa en l’ús dels canals digitals de la institució per informar sobre els nous articles publicats, la participació en esdeveniments de recerca i les xerrades científiques en què prenen part els membres de l’EUSS. També es dona visibilitat a altres mèrits destacats, com la defensa de tesis doctorals, l’obtenció d’acreditacions o la concessió de projectes aconseguits per les investigadores i investigadors de l’EUSS. L’objectiu no és només fer visible aquesta tasca, sinó també reconèixer l’esforç, sovint invisible i costós, que hi ha darrere d’aquests èxits.

La segona línia té un enfocament més intern, adreçat a la comunitat de l’EUSS. Aquesta línia inclou les “Píndoles de recerca” impartides per diferents investigadores i investigadors dins d’assignatures del grau. Aquesta iniciativa permet apropar la recerca actual als futurs graduats i graduades d’enginyeria, ampliant la seva visió sobre aquesta tasca i fomentant l’interès per desenvolupar Treballs de Fi de Grau d’investigació. Amb el mateix objectiu de compartir novetats i conèixer projectes de recerca propers, s’organitzen els “Dimecres de la Ciència”, un per trimestre, que consisteixen en xerrades de divulgació orientades principalment al professorat, tot i que estan obertes a tothom.

Finalment, l’elaboració de les memòries anuals de recerca, disponibles al web de la institució, permeten projectar i posar en valor tota la feina investigadora desenvolupada a l’EUSS.

Com es promou o incentiva la recerca des de l’EUSS?

En relació amb les accions per incentivar la recerca, l’EUSS ha desenvolupat diferents mecanismes. Un primer d’ajuts financers per estades de recerca fora o per participar en congressos. També es disposa de llicències de programari de suport a la recerca, de formació específica o recursos materials per experiments. A més, en els últims anys s’ha treballat en una política de personal amb un reconeixement econòmic associat a la producció científica mesurat amb l’índex d’activitat de recerca (IAR) i una certa descàrrega lectiva i flexibilitat horària.

Qui forma part del Grup de Recerca de l’EUSS?

Qualsevol personal de l’EUSS que estigui investigant en actiu pot formar part del seu Grup de Recerca. Actualment, s’han establert tres tipologies de membres: (I) el professorat amb reducció de docència i temps assignat per fer recerca en el seu horari (15 persones); (II) el professorat sense temps de recerca especificat, però que firma els treballs amb adscripció EUSS (8 persones); i (III) professorat que fa recerca en altres centres i no firma els treballs amb adscripció EUSS (6 persones).

El Grup de Recerca s’organitzava en 5 grans àrees de coneixement, però durant aquest curs ha canviat. Quines són les noves línies d’investigació?

Recentment, s’ha redefinit les línies de recerca de l’EUSS per adaptar-les a l’evolució de la comunitat investigadora i a les necessitats emergents del context científic.

És habitual que les investigacions s’iniciïn amb un tema d’interès per al tutor o tutora d’una tesi doctoral, però, durant el procés, sovint es descobreixen noves àrees de treball que resulten encara més motivadores o sorgeixen oportunitats per col·laborar amb experts destacats d’altres disciplines, cosa que pot redirigir completament la trajectòria inicial.

Les recerques actuals a l’EUSS són molt diverses i abracen una àmplia gamma de temàtiques, demostrant el seu enfocament multidisciplinari. Alguns exemples inclouen:

  • L’anàlisi i optimització d’energies renovables i sistemes sostenibles per a zones amb accés limitat a la xarxa elèctrica.
  • Estudis sobre nous paradigmes de computació inspirats en el cervell humà per a l’eficiència en processos d’informació.
  • Recerca en educació superior, com l’exploració de metodologies innovadores per a l’ensenyament de les matemàtiques o la integració de tecnologia digital en la formació universitària.
  • L’estudi de l’impacte ambiental de microplàstics i altres contaminants en ecosistemes marins i solucions per a la seva detecció i mitigació.
  • Desenvolupament de sensors i tecnologies aplicades a la salut i la indústria, incloent-hi l’anàlisi de materials biocompatibles per a implants mèdics.
  • Investigacions en intel·ligència artificial i el seu ús per millorar processos educatius, industrials o socials.
  • Estudis filosòfics i sociològics sobre els valors humans en una societat altament tecnificada i de consum.

Aquest ventall d’investigacions reflecteix el compromís de l’EUSS amb la recerca d’impacte en múltiples àmbits del coneixement. Per aquest motiu, s’ha reorganitzat el Grup de Recerca sota una classificació més inclusiva que facilita l’encaix de les línies actuals: Enginyeria de materials, Ciències i tecnologies químiques, Ciències socials i humanístiques, Enginyeria industrial i Educació.

Quin és el teu paper com a responsable del departament i com valores la feina feta en aquest últim any?

Gairebé cada investigador/a treballa en un camp diferent, un fet que enriqueix enormement el capital humà de l’EUSS. No obstant això, aquesta diversitat també presenta un desafiament: dificulta la interrelació entre investigacions, la col·laboració interna i, en definitiva, l’emergència d’una comunitat d’investigació cohesionada. Per mi aquest ha de ser un dels objectius del responsable de recerca.

Com a centre petit i relativament jove en l’àmbit de la recerca, és fonamental acompanyar i fer un seguiment proper de les activitats dels diferents investigadors/es. Alhora, cal cercar mecanismes que facilitin la incorporació de nous membres al grup, ampliant així la base investigadora.

El meu encàrrec en aquest àmbit, ara fa un any, va arribar de manera inesperada i va representar un gran repte: comprendre i mantenir l’estructura existent, mentre començava a adaptar-la a la meva forma de gestió. Vull expressar el meu agraïment pel suport i la bona predisposició de tots els membres del grup, que m’han orientat i ajudat sempre que els ho he demanat.

Aquest primer any ha estat un període d’inventari, reflexió i anàlisi. M’he dedicat a identificar què s’està fent, a preguntar-me per què es fa i a valorar si cal continuar treballant de la mateixa manera. Aquest procés ha donat lloc a una llista de projectes i iniciatives que haurem d’anar abordant en els pròxims anys. El repte està servit, però també l’oportunitat d’enfortir la recerca de l’EUSS i consolidar una comunitat investigadora que treballi de manera col·laborativa i orientada al futur.

Com es vincula aquesta feina a la filosofia “Engineering by Doing” de la universitat

L’EUSS fa una recerca molt aplicada, en la majoria d’àmbits, i relacionada amb els graus que imparteix. Això permet una transferència a les aules que encaixa molt bé amb el lema de la universitat. Uns dels reptes que té el departament és augmentar la transferència de coneixement i el vincle amb les empreses. Aquest objectiu respon justament aquest ADN de fer estudis pràctics i el contacte amb el món professional.

Diries que gràcies a la seva aposta per la investigació i la recerca, l’EUSS s’ha fet un lloc en el món de l’Enginyeria?

Aquesta valoració pot semblar agosarada, i és cert que no disposo de totes les dades necessàries per fer una afirmació rotunda. Tanmateix, puc afirmar amb convicció que l’EUSS ha aconseguit, amb recursos molt limitats i en un període de temps relativament curt, fer una feina brillant en l’àmbit de la recerca. Això queda demostrat per l’evolució positiva en el nombre de publicacions en revistes de gran impacte, la participació en projectes competitius i altres fites destacables.

L’EUSS compta amb investigadors i investigadores de gran talent, que no tenen res a envejar a altres centres similars al nostre. A més, aquest capital humà combina la seva excel·lència investigadora amb una vocació exemplar per la docència, un fet que aporta un gran valor diferencial a la institució.

Amb aquesta base sòlida i un esperit de superació constant, estem ben posicionats per continuar creixent, innovant i contribuint al coneixement en els pròxims anys.

Ricard Viaplana, alumni d’Enginyeria Electrònica Industrial: “L’EUSS em va ajudar a créixer en les ‘soft skills'”

Publicat el per

En Ricard Viaplana va estudiar Enginyeria Tècnica especialitzada en Electrònica Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), que avui és el grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica. En Ricard hi va accedir després de cursar un grau superior, gràcies al qual, assegura que ha dedicat els últims vint anys de carrera professional al sector de l’automatització industrial. Volia obrir-se més portes.

Actualment, treballa com a Industrial Automation Marketing Manager d’Espanya i Portugal per l’empresa Schneider Electric, on porta gairebé una dècada. “Ara ja no gestiono jo l’oferta del producte, és l’equip, i segurament ja no necessitaria tenir tants coneixements tècnics”, explica, “Però sí coneixements més soft, sobre com col·laborar i guanyar junts. Això també ho vaig aprendre a l’EUSS”.

Per què vas triar l’EUSS?

Volia donar-li una continuïtat al model educatiu que ja coneixia dels Salesians, on ja havia estudiat el batxillerat i un grau superior. I, a més, jo treballava 8 hores al dia i aquesta universitat em brindava l’oportunitat de compaginar totes dues coses.

Jo soc una persona curiosa i inquieta. Valoro molt l’aprenentatge. De fet, avui dia, si no aprenc, no em diverteixo. M’encanten els reptes. Poder estar en la universitat era un repte més. I, la universitat, no ens enganyem, obre altres portes. Encara que cursar un grau superior em va iniciar en el món de l’automatització industrial, que és al que m’he dedicat els últims 20 anys.

Quins records guardes del teu pas per l’EUSS?

Guardo un record bonic d’aquesta etapa. Em va ajudar a créixer, no sols en la part tècnica, sinó també en la que ara es coneix com a soft skills. El com col·laborar, com treballar junts… Això és el record més bonic que tinc. La companyonia, aquesta unió de tots som un, d’estar tots en el mateix i aquesta empatia que es generava entre les persones. Al final és una mica el que avui em motiva en la meva vida actual, tant en l’empresa com fora. El fet que sigui més escola a mi em va donar més aquesta proximitat cap a tot l’ecosistema de persones que t’envolten: alumnes, professors, personal administratiu, etc.

Què opines del mètode pràctic Engineering by doing de l’EUSS, és útil?

És el que ens portava més de cap al principi, sobretot els estudiants que ja treballàvem; les famoses “Prèvies”. Havies de portar un treball fet. Que això està molt bé, perquè al final optimitzes més el temps. I és brillant: no sorties només amb teories i números al cap, sinó amb una experiència. I al final, quan arribes al món laboral, ja has viscut el que afrontaràs. És magnífic.

Com és el teu dia a dia a la feina actualment?

Actualment, soc responsable de Product Marketing per a la nostra divisió d’automatització industrial en Schneider Electric per a Espanya i Portugal, l’anomenada zona ibèrica. La principal tasca de l’equip és definir l’estratègia de l’oferta, tant de producte com de solucions, i adaptar-la al mercat. Definim el pla estratègic de Màrqueting i Vendes i fem costat a la força de vendes en el coneixement de l’oferta.

A més, també lidero l’equip. Aquesta és una part que m’omple molt, m’agrada, i al que he dedicat aquests últims vuit anys en la companyia. És una cosa en la qual miro de créixer molt. M’il·lusiona aprendre tots els dies, ara en el negoci d’automatització industrial. Però també en com fer millor a les persones, i treballar i guanyar en equip, en definitiva.

Què creus que t’ha aportat l’EUSS a la teva carrera?

A l’EUSS vaig aprendre moltes coses. Vaig aprendre com programar un PLC, com programar un sistema HMI o SCADA… i conceptes més d’electrònica també. Tot això ho vaig poder posar en pràctica perquè vaig estar ja treballant i, al final, això en el dia a dia ho aplicaves, perquè jo em dedicava a això, a fer posades en marxa.

Però també hi ha alguna cosa, aquesta unió que es generava, d’anar tots a l’una amb els companys. Aquestes “prèvies”, les tardes i nits d’estudi o aquesta col·laboració. Avui dia, tot això ho continuo aplicant. Ara ja no gestiono jo l’oferta del producte, és l’equip, i segurament ja no necessitaria tenir tants coneixements tècnics. Però sí aquests coneixements més soft, de com col·laborar i, al final, guanyar junts. Això també ho vaig aprendre a l’EUSS.