Arxiu d'etiquetes: Entrevista

Sara Carrera: “A l’EUSS hi he trobat una docència que combina proximitat i coneixement teòric”

Publicat el per

Amb trenta anys, la Sara Carrera és una de les professores més joves de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Va començar a treballar a la universitat per cobrir una baixa al segon semestre de 2024 de Física Elèctrica. Des de llavors, ha continuat com a professora a temps complet en les assignatures de Física i Matemàtiques. “A l’EUSS hi he trobat una docència que combina dos vessants: la proximitat i el coneixement teòric”, diu. 

En aquesta entrevista ens parla sobre per què va decidir dedicar-se a la docència; la seva experiència sent professora d’universitat; i la implicació en comissions i activitats.

  • Per què vas decidir estudiar Física?

Sempre m’ha agradat aprendre sobre molts àmbits diferents. Quan vaig haver de fer la preinscripció universitària, vaig apostar per Física en el primer lloc i, en segon lloc, per Filosofia. Recordo que la meva família em va qüestionar aquesta decisió i em va aconsellar que afegís alguna altra opció que no fos Filosofia, per si de cas. Finalment, vaig entrar a la primera opció: Física a la UAB. Però jo continuava sentint que volia estudiar Filosofia. Per qüestions administratives, no em podien donar dues places alhora i em vaig haver d’esperar a l’any següent. Aleshores vaig començar a estudiar els dos graus al mateix temps. Evidentment, hi vaig estar més anys, ja que eren moltes assignatures, però no tenia pressa per acabar-les.

  • Com va ser la vida universitària?

La vida universitària m’encantava. Tot i això, un any em vaig saturar i vaig marxar tot un curs amb els pocs diners que tenia a viatjar i treballar a l’Amèrica Central. Allà vaig aprendre moltíssimes coses que la universitat no em podia ensenyar. En tornar, vaig acabar els dos graus i vaig començar un màster en Filosofia Aplicada a la UAB. Com que era online i estava estudiant grec modern, vaig decidir anar a viure aquell curs a Grècia. 

  • I en quin moment et planteges dedicar-te a la docència?

Sempre m’ha apassionat la manera de fer arribar els coneixements científics a tota la població. Crec que és vital per a qualsevol societat democràtica. L’assignatura de Filosofia de l’educació, del màster, em va fer veure que era un àmbit que m’interessava molt. Anteriorment, havia treballat en diferents projectes amb infants i tenia clar que m’agradaria contribuir a fer que les matemàtiques i la física fossin més accessibles per a tothom. Per aquest motiu, en acabar el màster, vaig començar el doctorat a la UB en Didàctica de les Ciències Experimentals. A la meva tesi investigo metodologies per ensenyar Física, sobretot en l’àmbit de l’educació secundària. Per això, també vaig començar el màster en professorat d’educació secundària, que finalitzo aquest any.

  • T’havies imaginat mai retornant a la universitat, però com a professora?

Per res del món. Sempre havia plantejat la docència a la universitat com un àmbit únicament teòric i a mi m’atreia la dimensió més emocional i personal que pots trobar a l’educació secundària. Però a l’EUSS vaig trobar una manera de treballar que combinava aquesta proximitat amb l’alumne i el vessant dels coneixements teòrics.

“Evidentment, veig actituds o emocions en l’alumnat que em recorden a mi fa uns anys. Això no vol dir que rebaixi la meva exigència; simplement intento entendre les situacions”

  • Quines assignatures gaudeixes més com a professora?

Les matemàtiques sempre m’han apassionat. A l’ESO vaig tenir una molt bona professora que ens va ensenyar a gaudir-les i viure-les intensament. Recordo que sempre intentava demostrar el perquè de les lleis, teoremes i principis; i no ens feia memoritzar i creure’ns les fórmules perquè sí. Aquesta manera d’ensenyar em va marcar. Així que intento que les meves classes de matemàtiques tinguin una mica de l’essència d’aquella professora: la Glòria. Tot i que vaig estar pensant a estudiar matemàtiques a la universitat, finalment em vaig decantar per estudiar Física perquè entendre com funciona el món físic em sembla increïble. Per això, és l’assignatura que més gaudeixo impartint: puc explicar un concepte i posar exemples de la vida quotidiana perquè l’alumnat vegi com interactuen realment les variables de la fórmula que he escrit a la pissarra.

  • Ser professora d’universitat amb trenta anys t’apropa molt al teu alumnat…. 

És veritat que fa pocs anys jo estava on són ells: estudiant com ells, patint com ells i, fins i tot, saltant-me alguna classe com ells. Evidentment, això provoca que, a vegades, vegi certes actituds o emocions que em fan posar fàcilment a la seva pell. Això no vol dir que rebaixi la meva exigència; simplement intento entendre les situacions. No crec que l’edat sigui positiva o negativa, simplement et permet interpretar les situacions de maneres diferents. Jo intento actuar de la manera més comprensiva i justa possible.

  • Quin consell donaries als teus alumnes respecte a la vida universitària?

La vida universitària és una etapa de llibertat on descobrir-se a un mateix i descobrir què t’agrada realment i qui vols ser a la vida. Per això els diria que gaudeixin d’aquest moment. En l’àmbit estrictament acadèmic, els aconsellaria que no se saltin gaires classes si no s’ho poden permetre acadèmicament. Quan estudies has de ser realista amb tu mateix. En aquesta etapa vital, a vegades, és millor centrar-se en poques coses i fer-les bé, tal com diu la dita: “Quién mucho abarca, poco aprieta”. També els diria que no s’angoixin si no saben què volen fer amb el seu futur. Si estan fent un grau que els interessa, a poc a poc trobaran el seu lloc al món. Jo vaig necessitar dos graus, un màster i diversos viatges per descobrir que el meu lloc era aquí, com a professora.

  • En quins àmbits de recerca treballes actualment? 

Vaig començar la tesi a la UB el 2023 i estic dissenyant un Recorregut d’Estudi i Investigació (REI) centrat en el treball del concepte físic del moment de força, amb la finalitat d’abordar-lo des d’una perspectiva més significativa i vinculada a processos de modelització. Aquest enfocament es basa en la idea de partir de preguntes generadores i situacions properes a l’alumnat, promovent un procés d’indagació col·lectiva en què els estudiants construeixen progressivament models que articulen coneixements de física i matemàtiques. El REI ha estat implementat en diversos grups de batxillerat i l’anàlisi ha permès identificar tant les potencialitats com les limitacions de la proposta. A partir d’aquests resultats, la meva intenció és continuar aplicant i refinant aquest REI en altres contextos educatius, tant a secundària com a la universitat. Aquest procés iteratiu d’implementació i anàlisi permetrà millorar-ne el disseny, ajustar les condicions d’aplicació i aprofundir en la comprensió dels processos d’aprenentatge implicats, amb l’objectiu final que esdevingui una eina útil i transferible per a la didàctica de la física.

“Considero que no es pot fer ciència de manera aïllada, sinó que cal contribuir també a la construcció d’una societat més justa, més democràtica i amb ciutadans més lliures i crítics”

  • Fa poc et vas implicar en la Comissió d’Igualtat de l’EUSS. Per què? 

Crec que, mentre continuem vivint sota el paraigua d’un sistema heteropatriarcal, continua sent necessària la tasca de les comissions d’igualtat en qualsevol entorn. Encara més en l’àmbit de l’educació, on no només transmetem coneixements, sinó que també estem formant futurs ciutadans i ciutadanes amb uns determinats valors. I, especialment, en l’àmbit de l’enginyeria, que continua sent molt masculinitzat i on encara hi ha desigualtats estructurals que cal visibilitzar i treballar. Ho veiem en el dia a dia, també a la universitat; encara hi ha persones que neguen aquesta realitat o que no en són plenament conscients. Això demostra que la feina de sensibilització continua sent imprescindible. Fins que no hi hagi una consciència col·lectiva més estesa, serà difícil avançar cap a un canvi real en termes d’igualtat, tant de gènere com d’altres col·lectius històricament invisibilitzats o discriminats.

  • No podem separar la formació de la societat….

Com a educadora, crec que és fonamental entendre que qualsevol àmbit del coneixement, inclosa la ciència, està estretament vinculat a la societat en què es desenvolupa. La manera com ensenyem, els referents que mostrem o els espais que generem també transmeten valors. Per això, considero que no es pot fer ciència de manera aïllada, sinó que cal contribuir també a la construcció d’una societat més justa, més democràtica i amb ciutadans més lliures i crítics.

  • També t’hem vist implicada en la vida universitària amb la calçotada, les xarxes socials o el Dia de la Música…

La veritat és que soc una persona molt activa i participar en totes les activitats de l’EUSS és simplement un reflex de la meva manera de ser fora de la feina. Les meves amigues sempre fan broma sobre la quantitat i varietat de tallers als quals m’apunto: qualsevol cosa que em cridi l’atenció i de la qual pugui extreure un aprenentatge nou i diferent, m’hi apunto sense dubtar-ho. Per a mi, aquesta implicació en les activitats de la universitat no neix d’una obligació associada al rol de professora, com d’una motivació genuïna per formar part de la comunitat. Tot i això, crec que sí que té un impacte en la manera com entenc la meva feina, perquè em permet anar més enllà de l’aula. El fet de participar activament a l’EUSS em fa estar més connectada amb les persones que hi estudien i hi treballen, conèixer millor el seu dia a dia i generar vincles en altres espais. Això fa que m’hi pugui sentir com a casa i, alhora, crec que també ajuda a crear un entorn més proper i humà, que acaba repercutint positivament en la meva tasca com a professora.

  • Algun repte pendent a l’EUSS?

Sincerament, no m’agrada posar-me reptes a llarg termini. M’agrada viure el present, fluir amb el que va venint i no fixar-me metes molt rígides. Crec que la vida ja et va posant reptes per si sola i tu decideixes si els acceptes o els deixes passar. Ara mateix, els reptes més propers que tinc són acabar el màster, aquest mateix any, i el doctorat en els pròxims anys. Això també em permetrà disposar de més temps per dedicar-me plenament a la meva tasca com a docent, que ara, per fi, sé que és el que realment vull fer. De cara al futur, potser una porta interessant per explorar seria poder integrar també el meu vessant filosòfic i començar a impartir algunes assignatures d’humanitats que s’ofereixen a l’EUSS.

Isaac Llopis, professor de l’EUSS: “El repte és que les assignatures humanístiques despertin en l’alumnat interès i diàleg”

Publicat el per

L’Isaac Llopis va arribar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) el 2022 per ser professor d’assignatures com Física o Antropologia. Doctor en Física i llicenciat en Ciències Religioses i Filosofia, explica que, “després d’una típica trajectòria científica”, “l’orientació humanístico-religiosa va vèncer”. I a l’EUSS podia “ensenyar els dos pols que formen qui soc jo en l’àmbit laboral”. Abans d’arribar a ser professor d’universitat, va exercir deu anys de professor de secundària, “lloc on s’aprèn molt sobre la vida”, diu.

L’Isaac Llopis jugant a ping-pong amb l’alumnat de l’EUSS durant un torneig a la universitat.

En aquesta entrevista ens parla sobre com es combinen dos estudis que, a priori, semblen tan diferents; com viu la vida universitària; i quins són els seus futurs reptes a l’EUSS.

  • Com vas arribar a l’EUSS?

Després de ser professor de Secundària em va sorgir l’opció de donar Física i Antropologia a l’EUSS el curs 22-23 i no m’ho vaig pensar ni un moment. Era la manera ideal d’ensenyar els dos pols que formen qui soc jo en l’àmbit laboral, i crec que a pocs llocs podria fer-ho. A més, em permetia l’opció de fer recerca humanística, i seguir un procés d’aprenentatge que sempre he anhelat, i que des de petit he mamat molt dels meus pares. Sempre som estudiants, defineix la nostra essència més íntima, admiro les persones grans que segueixen amb il·lusió per aprendre.

  • Estudiar filosofia, ciències religioses i física…. Com es lliga això?

Al cap i a la fi, es tracta del simple anhel de saber. La ciència explica molts fenòmens, i ho fa d’una forma elegant i amb pretensió d’exactitud. Però hi ha misteris sense resoldre, i la humanitat ha anat creant llenguatges i símbols per tractar de descriure allò que no permet mesurar, el que ignorem, i el que les diferents cultures han venerat o temut. No soc l’únic físic i filòsof de la casa, està clar que ens posa en una categoria superior de freakisme, però si pogués tirar enrere tornaria a estudiar cadascuna d’aquestes carreres.

  • Com a professor, què és més difícil d’ensenyar: antropologia o física?

Per mi ensenyar antropologia, que no deixa de ser una assignatura de filosofia, és un repte enorme, i és on poso els meus esforços setmanals. Els alumnes de primer saben (o haurien de saber) que s’hauran de posar les piles amb les assignatures tècniques (mates, física, informàtica…), però en veure antropologia en el seu horari es relaxen i la tendència és a desconnectar d’ella. El repte, fins i tot personal, és despertar en ells interès, diàleg, i que les hores de classe siguin productives, però no productives en el sentit que solem utilitzar (rendiment, profit personal), sinó que ajudin a pensar, a reflexionar, a fer-se preguntes, a ser ésser humans i no màquines que memoritzen, aprenen mètodes, passen exàmens i obtenen títols. Som molt més que això, som únics!

  • Parla’ns una mica de la gran desconeguda: Veritat, Bondat i Bellesa. Què s’ensenya en aquesta assignatura?

Es tracta d’una assignatura de 3r, obligatòria per a tots els graus de la casa, i que conserva el sentit d’antropologia. N’és una continuació, tot i que es concreta en aquestes tres virtuts fonamentals, que han estat reflexionades al llarg dels segles.

“Amb dues assignatures de dues hores a la setmana no canviarem el cor dels nostres estudiants, és obvi. Però jo em conformo si aconseguim que llegeixin un text clàssic que els faci pensar”

La veritat és una qüestió cada cop més en dubte, i que els futurs enginyers han de tenir en compte, i decidir en tot moment si seran professionals de la veritat i generaran confiança al seu voltant, o buscaran l’èxit sense escrúpols. La bondat em sembla l’aspecte més clau de l’ésser humà, i s’haurien de fer més hores d’ètica en la formació d’un individu. I la bellesa és un moment catàrtic de contemplar la bellesa al nostre voltant, en la ciència, les matemàtiques i la vida en general. És una assignatura que amics meus filòsofs al·lucinen quan els explico que la donem a alumnes de tercer d’enginyeria.

  • Combinar la part humanística amb la part científica… sembles un perfil fet a mida per l’EUSS. Per què creus que és important per la formació d’enginyers i enginyeres combinar aquests dos vessants?

Soc poc objectiu al respecte, però diré el que penso, sense embuts. Tots volem una societat millor, que funcioni, que els polítics, empresaris, enginyers i, fins i tot, futbolistes siguin excel·lents. Està bé que es formin tot el possible en la seva especialitat, que dominin el seu espai i es facin respectar pels coneixements obtinguts; però els valors humans bàsics és un mínim a tenir en compte quan formes part d’un equip, i encara més quan el lideres.

Amb dues assignatures de dues hores a la setmana no canviarem el cor dels nostres estudiants, és obvi. Però jo em conformo si aconseguim que llegeixin un text clàssic (és a dir, un text profund, que ha passat pel filtre de la història i se segueix rellegint) i els faci pensar, i utilitzar el seu temps lliure per, en lloc de veure un tiktok, fer una sinapsi neuronal i entrar dins de conceptes profunds, encara que sigui per un moment. A la vegada, m’interessa que se sentin acollits, en un món hostil com el que hem construït cal trobar espais de confort.

  • Tot just aquest curs ha fet tres anys que ets professor a la universitat, quins aprenentatges creus que t’emportes d’aquest temps a l’EUSS?

Molts. La vida m’ha canviat molt aquest temps. Especialment perquè he estat pare, i dues vegades! L’EUSS m’aporta fertilitat (i felicitat)! Respecte al que depèn pròpiament de l’EUSS, m’emporto els moments en els quals aprenc dels alumnes. M’agrada escoltar quan proposen teories, quan es buiden, i he tingut grups en els quals s’han dit grans barbaritats, però de les bones! La creativitat i originalitat de la gent jove ens ha de contagiar, i aquesta feina permet que rejovenim esporàdicament. Òbviament, també he après molt amb el personal, des de recepció fins a les classes de Yollypump, passant pels companys de despatx que he tingut i amb qui he compartit assignatures, especialment amb els meus dos amics humanistes (Miguel Ángel Barbero i Carles Rubio), amb qui compartim amor per les dues assignatures que impartim.

  • T’hem vist jugant a ping-pong amb els alumnes i implicar-te en la vida universitària. Com es porta aquest ambient familiar a la universitat?

Aquest és l’altre amor que tinc, el ping-pong. El dia de l’entrevista, esperant al director, recordo veure la taula al pati, i em vaig dir… soc a casa! A part d’entrenar a un club, cada dimarts vespre competeixo a ping-pong, i és un món en el qual tinc molts amics i algunes victòries. Cada any aprofito l’assignatura d’antropologia per generar reptes a la taula, i jugo contra ells amb la meva agenda com a pala. Agafo una actitud xulesca que no va gaire amb mi, però suposo que trec una part fosca meva que necessito exposar a l’exterior. En realitat, m’ho passo molt bé amb ells, i m’alegra veure que hi dediquen temps, que socialitzen sense la mediació de tecnologies, i que practiquen un esport que és fantàstic a nivell físic i mental (tampoc soc objectiu aquí). I com dius, em permet conèixer-los d’una manera diferent, i riure una mica. Fora de l’aula els alumnes són més autèntics, hauríem de fer més classes fora de l’aula.

  • Et queda algun repte al cap per l’EUSS?

Cada any repensem les dues assignatures d’humanitats, hem anat variant molt l’avaluació per tal d’avaluar els alumnes i no les IA a les quals acudeixen. A la vegada, sempre intentem fer que l’assignatura sigui el més apassionant possible. Soc conscient que l’adjectiu apassionant potser és excessiu, però Aristòtil sempre deia que havíem de buscar l’excel·lència, i en això hi crec molt.

A part, tinc el somni de fer algun projecte outdoor dins alguna d’aquestes assignatures, algun tipus d’activitat que la sentissin seva i que vertebrés aquell semestre. Un cop s’estabilitzi la meva vida en l’àmbit de la criança haig de començar a sedimentar idees inconnexes al respecte. M’agradaria que els alumnes tinguin experiències úniques, però alhora constructives, dins del seu període d’estudiants universitaris.

Olga Vendrell, cap del Departament de TIC de l’EUSS: “El repte és aplicar la transformació digital allà on aporti valor afegit”

Publicat el per

L’Olga Vendrell va arribar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) el 1997, l’any de la primera promoció. Enginyera Informàtica i màster en gestió de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, fins al curs 2023-2024 va ser la responsable del Servei Intern de Qualitat. Des del setembre de 2024 és la nova cap del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, una etapa que ha encarat amb molta il·lusió i ganes, però també amb molt respecte. També lidera la Comissió d’Igualtat de l’EUSS.

En aquesta entrevista ens parla sobre com porta aquest nou càrrec i quins són els principals reptes del departament per als pròxims anys.

  • Explica’ns breument com vas arribar a l’EUSS.

Mentre em treia l’enginyeria tècnica en informàtica pel matí, per la tarda treballava a Assistec, el departament d’informàtica de l’escola de Salesians de Sarrià. Amb 25 anys i tot just pendent del projecte final de carrera, vaig tenir l’oportunitat d’entrar a l’EUSS.

El treball final de carrera va ser la meva primera aportació a l’EUSS: vaig desenvolupar un sistema d’autoavaluació online per ajudar a estudiar l’alumnat, on el professorat podia introduir una bateria de preguntes que es triaven aleatòriament per generar diferents exàmens tipus test.

  • Com se’t presenta l’oportunitat de dirigir el departament de Tecnologies de la Informació i Comunicacions?

Fa un temps, el César Latorre, el cap del departament des dels inicis, va demanar fer un pas al costat. Sense dubtar-ho, vaig presentar-me a direcció per oferir-me a ocupar el lloc, desig que coincidia amb la proposta que havia fet ell mateix.

En aquell moment, jo exercia de responsable del Servei intern de qualitat i estàvem a les portes de la certificació del Sistema de Garantia Intern de Qualitat (SGIQ) i la posterior acreditació institucional, així que el relleu va haver d’esperar a l’assoliment d’aquesta fita tant important per a l’EUSS.

  • Quina és la tasca principal del Departament?

El Departament té una doble tasca principal: Per una banda, vetllar perquè la infraestructura tecnològica de l’EUSS sigui la més adient, fiable, robusta i segura possible, per cobrir les necessitats de cada moment en un món canviant a una velocitat de vertigen.

Per una altra, donar suport informàtic i tecnològic a tota la comunitat universitària (estudiants, professorat, personal d’administració i serveis…), fent les seves tasques el més eficients i productives possibles.

En qualsevol cas, estem al servei de la institució per donar resposta, des del punt de vista tecnològic, a les necessitats i problemes de les persones que la formem.

  • Acabem d’engegar un nou pla estratègic de l’EUSS que inclou molts reptes en l’àmbit de les TIC. Quins consideres prioritaris en aquesta nova etapa?

Estretament lligat amb el pla estratègic de l’EUSS, al departament TIC hem elaborat el nostre propi pla estratègic, que abasta el mateix període i s’enfoca a les accions que afecten directament el departament, tot i que en la majoria dels casos, siguin per donar solució a necessitats d’altres serveis o departaments de la institució.

Entre els reptes més importants i prioritaris en destacaria tres. En primer lloc, consolidar el departament TIC. El departament va néixer amb un equip jove, que ha anat evolucionant i creixent, que s’ha mantingut al llarg dels anys i que ara toca pensar en el seu relleu a curt i mitjà termini, per no perdre el valuós coneixement que aglutina i per donar pas a sang nova.

“Cal definir un pla de seguretat per protegir la infraestructura i la informació”

En segon lloc, aplicar la transformació digital allà on aporti valor afegit. El dia a dia de qualsevol membre del personal de l’EUSS s’ha tornat més exigent amb el temps, ja sigui per l’augment del volum d’estudiants, per la incorporació de nous processos, per l’increment d’exigència i de tasques que l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya (AQU) va afegint per garantir la qualitat dels estudis, etc.

I no sempre aquestes persones disposen de les eines i habilitats per millorar, simplificar i/o automatitzar aquestes tasques per si mateixes. Des del departament TIC, hem de col·laborar amb elles per digitalitzar els processos dels diferents departaments i serveis, fent que tot plegat aporti un valor afegit a l’EUSS.

Finalment, en tercer lloc, crear un pla de seguretat i un pla de recuperació de desastres. Des de sempre, l’EUSS ha treballat per protegir els seus sistemes informàtics i les seves dades, tant de possibles atacs intencionats com de possibles desastres naturals. Però no n’hi ha prou només amb això. Cal definir un pla de seguretat per protegir la infraestructura i la informació, així com també cal definir un pla de recuperació de desastres, per tal que si es pateix un atac o un accident, es puguin recuperar els sistemes tecnològics i les dades com més aviat millor, reduint al mínim l’afectació al funcionament de la institució.

  • Com t’imagines l’EUSS en termes de transformació digital en un futur?

A escala operativa, la identitat i el tarannà de l’EUSS, amb el seu tracte i seguiment individual personalitzat de l’alumnat, provoca que nombrosos processos i tasques es portin a terme de manera manual, gairebé artesanal. Això era possible els primers anys, quan el volum d’estudiants estava entre els 400 i els 500. Actualment, que ja superem els 800, cal repensar aquests processos per automatitzar-los i optimitzar-los, sense perdre’n l’essència.

Aquesta és la raó que posa en el centre del pla estratègic de l’EUSS la transformació digital de serveis i departaments. Val a dir que ja fa temps que es treballa en aquesta línia, però encara queda molta feina per fer i ja no es pot ajornar més.

A nivell acadèmic, l’ús de la intel·ligència artificial obre un món de possibilitats que cal conèixer, debatre i treballar per tal que l’alumnat l’incorpori com a eina d’aprenentatge i de suport, i no com a substitut de la feina que ha de fer i del coneixement que ha d’adquirir.

David González, de la CAEUSS: “Treballem perquè l’experiència universitària sigui encara més enriquidora”

Publicat el per

La vida universitària de l’EUSS va molt més enllà de les aules. Un bon exemple d’això és la Comissió d’Alumnes (CAEUSS), formada per un grup d’estudiants compromesos amb la millora constant de la comunitat educativa. Un d’ells és David González, president del CAEUSS des del curs 2024-2025, qui explica que “implicar-se en la vida universitària et fa sentir part d’una comunitat i et permet viure aquesta etapa d’una manera molt més completa”.

Amb activitats que fomenten la participació, la convivència i l’esperit de col·laboració de la universitat, la CAEUSS és una peça clau dins l’estructura del centre. “Volem ajudar els nostres companys i companyes i fer que l’experiència universitària sigui més dinàmica, divertida i enriquidora”, apunta González.

En aquesta entrevista, ens explica com funciona la Comissió, la seva activitat i quins reptes i projectes de futur que esperen impulsar.

Ens pots explicar breument què és la Comissió d’Alumnes de l’EUSS? Quin és el vostre paper dins la comunitat universitària?

La Comissió d’Alumnes de l’EUSS, coneguda com a CAEUSS, té un paper clau com a veu i altaveu de l’alumnat dins la comunitat universitària. Vetllem perquè les necessitats dels estudiants siguin escoltades, respectades i ateses. Ens encarreguem de fer de pont entre l’alumnat i els diferents òrgans de l’escola: professorat, coordinadors, serveis i direcció. A més, promovem una experiència universitària més rica, activa i participativa.

Qui formeu part de la Comissió i com s’hi pot sumar algú que hi estigui interessat?

Actualment, la Comissió d’Alumnes està formada per estudiants de segon curs. Som en Jeremías Sánchez, en Tiago García, en Carlos Barceló i jo mateix, David González, com a president. Si algú està interessat a sumar-s’hi, ha de saber que cada any es fan eleccions, i qualsevol estudiant pot presentar la seva candidatura per formar part de CAEUSS. Animem tothom a participar-hi!

Ens expliques quan i per què t’hi vas sumar?

Em vaig sumar a CAEUSS a l’inici d’aquest segon curs (2024-2025). Una de les principals raons va ser que tenia moltes ganes d’organitzar activitats per fer més dinàmica i divertida l’experiència universitària. Però, sobretot, volia ajudar els meus companys i companyes amb els problemes o malestars que poguessin tenir.

Per què creus que és important que els estudiants s’impliquin en la vida universitària més enllà de les classes?

Perquè implicar-se en la vida universitària et permet conèixer gent nova, fer amistats i crear vincles més enllà del teu grup de classe. Participar en activitats i formar part d’iniciatives com CAEUSS t’obre moltes portes, tant personals com acadèmiques. També t’ajuda a sentir-te més part de la comunitat i a viure l’etapa universitària d’una manera molt més completa, enriquidora i divertida.

Com escolteu i recolliu les opinions o inquietuds dels estudiants?

Tenim diversos canals oberts perquè l’alumnat pugui contactar amb nosaltres de manera fàcil. Disposem del correu oficial de la comissió (caeuss@euss.cat), així com de les xarxes socials @k_euss, on sovint publiquem informació. Però sobretot, com que l’EUSS és una universitat petita i molt propera, ens poden trobar fàcilment pels espais comuns, com la biblioteca, el claustre, o el bar.

Ens pots fer un repàs dels esdeveniments més destacats que heu impulsat aquests darrers mesos?

Aquest curs hem organitzat diverses activitats que han tingut molt bona acollida entre l’alumnat. En primer lloc, la barbacoa, que ja és un clàssic a l’EUSS, amb música en directe i molt bon ambient al claustre. És una de les activitats més esperades i participatives de tot el curs. També hem organitzat unes jornades esportives, amb un torneig que es va celebrar cada dimecres durant set setmanes, fomentant la convivència i la competitivitat sana entre els estudiants de diferents cursos. Un altre moment destacat va ser el Dia de la Música, una jornada molt especial on tothom va poder participar, ja fos tocant un instrument, cantant o simplement gaudint de l’ambient. Va ser una activitat molt divertida i participativa. Finalment, vam impulsar un vermut solidari al desembre, on tots els diners recaptats es van destinar a la Fundació Sant Joan de Bosco.

Diries que l’EUSS és una comunitat participativa?

Sí, realment la resposta de l’alumnat ha estat molt positiva i participativa. Les activitats que hem organitzat han tingut molt bona acollida i això ens anima a seguir treballant amb ganes. Tot i que hi ha hagut setmanes amb molta càrrega de feina i exàmens, molts estudiants s’han implicat i han participat en els esdeveniments, demostrant que hi ha ganes de fer coses i de viure la universitat més enllà de les aules.

Quines idees teniu damunt la taula per als pròxims mesos o pel curs vinent?

Una de les iniciatives que ens fa més il·lusió i que volem organitzar el curs vinent és un projecte que hem anomenat pirinEUSS. Es tracta d’una sortida a la neu oberta a tot l’alumnat, on cadascú pugui escollir entre una jornada d’esquí, d’snowboard o activitats de muntanya. Volem que sigui una experiència diferent, que permeti desconnectar, fer esport i compartir bons moments entre companys d’estudis. Encara és molt d’hora per parlar-ne, però seria una bona iniciativa.

Com us agradaria que evolucionés la Comissió d’Alumnes en el futur?

Ens agradaria que la Comissió d’Alumnes es consolidés, i que cada vegada més estudiants sentissin que poden confiar en nosaltres per fer arribar inquietuds, propostes o problemes. També ens agradaria que l’equip anés creixent amb persones noves i amb moltes ganes de tirar endavant nous projectes.

Què pot ensenyar l’apagada elèctrica als futurs enginyers i enginyeres en Energies Renovables?

Publicat el per

L’apagada elèctrica massiva del passat dilluns 28 d’abril, que va deixar durant hores sense subministrament milers de llars, empreses i institucions a Espanya i Portugal, ha posat sobre la taula la fragilitat de les infraestructures energètiques. En aquest context, des de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) l’episodi ha servit com a escenari real per analitzar els reptes del sistema elèctric actual i reforçar l’aprenentatge dels i les estudiants d’enginyeria.

De tot plegat n’hem parlat amb el cap del Departament d’Electricitat de l’EUSS, Víctor Gallardo, i el professor del mateix departament Àngel Borrell. Els dos ens han contestat les principals preguntes que la societat encara es fa un mes després de l’incident.

Tenim ja clar què va passar amb l’apagada elèctrica?

Àngel Borrell: Encara es desconeix l’origen detonant del tall elèctric. Els experts competents en aquesta matèria ho estan investigant. Penso que es prendran el seu temps abans de publicar un informe. Hi ha moltes dades en forma de mesures de variables elèctriques a analitzar per poder esbrinar l’origen de què va provocar l’apagada. Ara bé, mentrestant, la resta de mortals amb coneixements sobre sistemes elèctrics de potència el que podem fer és especular en possibles causes que van originar el tall.

Ens pots explicar amb les teves paraules el que van explicar posteriorment sobre l’apagada?

A.B: En tot moment l’operador del sistema (Red Eléctrica) ha de garantir un equilibri entre demanda i producció. Aquesta feina es fa d’acord amb una predicció de la demanda segons dades històriques i el despatx (programació) de diferents centres de generació (mix elèctric: cicle combinat, fotovoltaica, eòlica, hidràulica, nuclear, …). Els criteris emprats en configurar el despatx són tecnoeconòmics, prevalent la viabilitat tècnica de l’operació del sistema sobre la part econòmica.

L’operador s’assegura de complir amb el balanç tenint en compte possibles contingències com els desajustos entre predicció de consum i generació o parades no programades de plantes de producció amb sistemes de control que funcionen en temps real i reserves de potència. En aquest punt també cal tenir present la presència de generació que l’operador del sistema no té control. Em refereixo a totes les petites instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum de particulars que hi han repartides per la geografia i que representa una capacitat avui dia no menyspreable. Malgrat les possibles contingències i la generació fora de control de l’operador del sistema, la freqüència de la xarxa elèctrica, els 50 Hz, pateix molt poca variació durant el dia. També les interconnexions amb França, Portugal i Marroc ajuden a equilibrar i donar robustesa al sistema. Aquell dia França es va desconnectar per no propagar el problema més enllà dels Pirineus.

“Es va veure que sense energia elèctrica no podem fer res. És un servei essencial. Fa falta una mica de pedagogia en aquest sentit”

Els mitjans apunten al fet que en aquell dia es van observar fluctuacions del valor del voltatge del sistema. L’operador del sistema també vetlla per què el valor del voltatge es mantingui al voltant del valor nominal amb un cert percentatge de tolerància. El control del voltatge del sistema es fa equilibrant consum i generació de potència reactiva. La potència reactiva és necessària per poder transportar la potència activa (el consum) aquest és un tema més difícil de controlar. Em refereixo al fet que, si en un punt de la xarxa cal pujar el valor del voltatge aportant potència reactiva, la injecció s’ha de fer proper a aquell punt. Molt diferent de la generació de quilowatts on la producció pot estar més o menys allunyada del consum i l’única variable és la freqüència d’operació del sistema que és única. Els equips de control de voltatge estan distribuïts i aquí és on podrien tenir problemes d’interacció entre ells i d’estabilitat. El control de voltatge exigeix tenir desplegats equips de reactius coordinats que s’incrementen en número segons augmenta la complexitat del sistema de potència i aquesta ha augmentat en els últims anys.

S’hauria pogut evitar l’apagada elèctrica?

A.B: Risc zero no existeix. Ara bé, podem minimitzar risc invertint a millorar el sistema elèctric, en especial les xarxes de transmissió i distribució, i també en equips d’emmagatzematge per compensar la variabilitat de les renovables. El preu del kW-h és un dels més baixos de la UE. Si volem una xarxa robusta potser ens ho repercuteixen en el preu del kW-h. Que no cundeixi el pànic. L’import en la factura d’energia elèctrica d’una llar és semblant al que paguem per veure partits de futbol o sèries. Es va veure que sense energia elèctrica no podem fer res. És un servei essencial. Fa falta una mica de pedagogia en aquest sentit.

L’apagada comportarà algun canvi, a partir d’ara, en la gestió de la xarxa elèctrica?

Víctor Gallardo: Un “zero” nacional és molt improbable, però no impossible com ja vam veure. Quan se sàpiga l’origen de l’apagada es podran adoptar mesures concretes. Sí que es diu que a les xarxes li cal més inèrcia davant la volatilitat de les renovables. Per exemple, si no hi ha sol, la fotovoltaica baixa molt; si no hi ha vent, l’eòlica baixa molt. Que això passi a gran escala territorial és molt improbable, però no impossible. Aquesta variació fa que hi hagi fluctuacions dels paràmetres de la xarxa. Alguns països ja pensen a posar bateries en massa per donar aquesta estabilitat. Un altre aspecte a reforçar és l’electrònica i els sistemes de control que gestionen el funcionament de les xarxes amb presència de les renovables. No obstant això, queda clar que el futur són les energies renovables, i que cada cop són més presents i necessàries si volem arribar als objectius de la transició energètica sense emissions de CO₂ d’aquí al 2050.

Quin paper hi juguen les energies renovables en tot aquest tema?

A.B: En els últims anys la xarxa elèctrica ha patit canvis significatius en el que respecte a la forma en què es genera l’energia elèctrica. Em refereixo a com ha augmentat la capacitat de generació amb energies renovables. Aquestes instal·lacions estan repartides per la península i formen el concepte de generació distribuïda. Té els seus avantatges respecte del model tradicional centralitzat: l’ús d’energia primària lliure d’emissions i de baix cost, i menys pèrdues per transport degut a que la generació és més propera als punts de consum, però també apareixen nous reptes tecnològics que cal afrontar com la seva naturalesa variant, la coordinació de proteccions i el control de voltatge. També les plantes d’energies renovables basades en convertidors electrònics de potència tenen reptes de control que no tenen les plantes convencionals basades en generadors síncrons. Per exemple, els controls dels convertidors implementen inèrcia virtual per imitar el comportament dinàmic de les màquines elèctriques. També han de ser robustos davant fluctuacions del valor de la tensió. Aquestes instal·lacions passen per una certificació per veure si compleixen amb totes les normatives per poder integrar-se a la xarxa abans d’entrar en servei. En aquest sentit, penso que l’alta penetració de renovables no és la causa. Els països nòrdics tenen una alta penetració d’eòlica i no ens arriben notícies de talls de subministrament, sembla que no tenen problemes de robustesa, també és cert, a diferència de la península Ibèrica “elèctrica”, que estan més interconnexionats.

“L’alumnat d’Enginyeria en Energies Renovables sap com afecta la producció i consum a la xarxa, com calcular paràmetres i protegir instal·lacions”.

Heu tractat el cas a classe amb els futurs enginyers de Renovables?

A.B: Sí que hem tractat el tema a classe i l’hem relacionat amb els temes que estudiem a les assignatures. Els i les alumnes es s’adonen de la complexitat del sistema.

Els i les estudiants d’enginyeria en Energies Renovables aprenen temes relacionats amb l’apagada?

V.G: L’alumnat del GEREE tenen formació per conèixer l’estat de les xarxes, saber quin pot ser el comportament de les xarxes quan hi ha canvis en la producció i en el consum, de quina manera afecta els paràmetres de la xarxa com variacions de la tensió, de la freqüència, com afecta el flux de potència, de quina manera ho podem compensar. Saben calcular els paràmetres elèctrics longitudinals i transversals de les xarxes, així com els corrents de curtcircuit. També saben com protegir les xarxes amb relés i com programar-los. Saben dimensionar i escollir els equipaments d’instal·lacions amb energies renovables com les solars, eòliques, biomassa… Les assignatures relacionades amb aquest àmbit es troben a tercer curs com ‘Generació elèctrica’, ‘Energia solar’, ‘Energia eòlica i biomassa’, i també amb les de quart curs en la menció d’enginyeria elèctrica amb les assignatures de ‘Sistemes elèctrics de potència’, ‘Generació distribuïda’ i ‘Instal·lacions elèctriques en mitjana i alta tensió’. Tanmateix, en altres assignatures de quart com ‘Energia hidràulica, geotèrmica i mareomotriu’, i també en ‘Microenergies i harvesting‘.

Quins reptes de futur i societat tindran els enginyers i enginyeres que avui estudien
Energies Renovables?

A.B: Penso que estem en una nova era. L’era de l’electricitat. Creix el consum d’electricitat en l’àmbit global. Apareixen nous usos de l’electricitat com ara el transport (vehicle elèctric i punt de recàrrega). Tampoc podem oblidar el desplegament de centres de dades que consumeixen molta quantitat d’energia elèctrica. Per tant, els reptes estan en la producció, el transport i la distribució d’energia elèctrica junt amb un ús eficient.