Sara Carrera: “A l’EUSS hi he trobat una docència que combina proximitat i coneixement teòric”

Amb trenta anys, la Sara Carrera és una de les professores més joves de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Va començar a treballar a la universitat per cobrir una baixa al segon semestre de 2024 de Física Elèctrica. Des de llavors, ha continuat com a professora a temps complet en les assignatures de Física i Matemàtiques. “A l’EUSS hi he trobat una docència que combina dos vessants: la proximitat i el coneixement teòric”, diu. 

En aquesta entrevista ens parla sobre per què va decidir dedicar-se a la docència; la seva experiència sent professora d’universitat; i la implicació en comissions i activitats.

  • Per què vas decidir estudiar Física?

Sempre m’ha agradat aprendre sobre molts àmbits diferents. Quan vaig haver de fer la preinscripció universitària, vaig apostar per Física en el primer lloc i, en segon lloc, per Filosofia. Recordo que la meva família em va qüestionar aquesta decisió i em va aconsellar que afegís alguna altra opció que no fos Filosofia, per si de cas. Finalment, vaig entrar a la primera opció: Física a la UAB. Però jo continuava sentint que volia estudiar Filosofia. Per qüestions administratives, no em podien donar dues places alhora i em vaig haver d’esperar a l’any següent. Aleshores vaig començar a estudiar els dos graus al mateix temps. Evidentment, hi vaig estar més anys, ja que eren moltes assignatures, però no tenia pressa per acabar-les.

  • Com va ser la vida universitària?

La vida universitària m’encantava. Tot i això, un any em vaig saturar i vaig marxar tot un curs amb els pocs diners que tenia a viatjar i treballar a l’Amèrica Central. Allà vaig aprendre moltíssimes coses que la universitat no em podia ensenyar. En tornar, vaig acabar els dos graus i vaig començar un màster en Filosofia Aplicada a la UAB. Com que era online i estava estudiant grec modern, vaig decidir anar a viure aquell curs a Grècia. 

  • I en quin moment et planteges dedicar-te a la docència?

Sempre m’ha apassionat la manera de fer arribar els coneixements científics a tota la població. Crec que és vital per a qualsevol societat democràtica. L’assignatura de Filosofia de l’educació, del màster, em va fer veure que era un àmbit que m’interessava molt. Anteriorment, havia treballat en diferents projectes amb infants i tenia clar que m’agradaria contribuir a fer que les matemàtiques i la física fossin més accessibles per a tothom. Per aquest motiu, en acabar el màster, vaig començar el doctorat a la UB en Didàctica de les Ciències Experimentals. A la meva tesi investigo metodologies per ensenyar Física, sobretot en l’àmbit de l’educació secundària. Per això, també vaig començar el màster en professorat d’educació secundària, que finalitzo aquest any.

  • T’havies imaginat mai retornant a la universitat, però com a professora?

Per res del món. Sempre havia plantejat la docència a la universitat com un àmbit únicament teòric i a mi m’atreia la dimensió més emocional i personal que pots trobar a l’educació secundària. Però a l’EUSS vaig trobar una manera de treballar que combinava aquesta proximitat amb l’alumne i el vessant dels coneixements teòrics.

“Evidentment, veig actituds o emocions en l’alumnat que em recorden a mi fa uns anys. Això no vol dir que rebaixi la meva exigència; simplement intento entendre les situacions”

  • Quines assignatures gaudeixes més com a professora?

Les matemàtiques sempre m’han apassionat. A l’ESO vaig tenir una molt bona professora que ens va ensenyar a gaudir-les i viure-les intensament. Recordo que sempre intentava demostrar el perquè de les lleis, teoremes i principis; i no ens feia memoritzar i creure’ns les fórmules perquè sí. Aquesta manera d’ensenyar em va marcar. Així que intento que les meves classes de matemàtiques tinguin una mica de l’essència d’aquella professora: la Glòria. Tot i que vaig estar pensant a estudiar matemàtiques a la universitat, finalment em vaig decantar per estudiar Física perquè entendre com funciona el món físic em sembla increïble. Per això, és l’assignatura que més gaudeixo impartint: puc explicar un concepte i posar exemples de la vida quotidiana perquè l’alumnat vegi com interactuen realment les variables de la fórmula que he escrit a la pissarra.

  • Ser professora d’universitat amb trenta anys t’apropa molt al teu alumnat…. 

És veritat que fa pocs anys jo estava on són ells: estudiant com ells, patint com ells i, fins i tot, saltant-me alguna classe com ells. Evidentment, això provoca que, a vegades, vegi certes actituds o emocions que em fan posar fàcilment a la seva pell. Això no vol dir que rebaixi la meva exigència; simplement intento entendre les situacions. No crec que l’edat sigui positiva o negativa, simplement et permet interpretar les situacions de maneres diferents. Jo intento actuar de la manera més comprensiva i justa possible.

  • Quin consell donaries als teus alumnes respecte a la vida universitària?

La vida universitària és una etapa de llibertat on descobrir-se a un mateix i descobrir què t’agrada realment i qui vols ser a la vida. Per això els diria que gaudeixin d’aquest moment. En l’àmbit estrictament acadèmic, els aconsellaria que no se saltin gaires classes si no s’ho poden permetre acadèmicament. Quan estudies has de ser realista amb tu mateix. En aquesta etapa vital, a vegades, és millor centrar-se en poques coses i fer-les bé, tal com diu la dita: “Quién mucho abarca, poco aprieta”. També els diria que no s’angoixin si no saben què volen fer amb el seu futur. Si estan fent un grau que els interessa, a poc a poc trobaran el seu lloc al món. Jo vaig necessitar dos graus, un màster i diversos viatges per descobrir que el meu lloc era aquí, com a professora.

  • En quins àmbits de recerca treballes actualment? 

Vaig començar la tesi a la UB el 2023 i estic dissenyant un Recorregut d’Estudi i Investigació (REI) centrat en el treball del concepte físic del moment de força, amb la finalitat d’abordar-lo des d’una perspectiva més significativa i vinculada a processos de modelització. Aquest enfocament es basa en la idea de partir de preguntes generadores i situacions properes a l’alumnat, promovent un procés d’indagació col·lectiva en què els estudiants construeixen progressivament models que articulen coneixements de física i matemàtiques. El REI ha estat implementat en diversos grups de batxillerat i l’anàlisi ha permès identificar tant les potencialitats com les limitacions de la proposta. A partir d’aquests resultats, la meva intenció és continuar aplicant i refinant aquest REI en altres contextos educatius, tant a secundària com a la universitat. Aquest procés iteratiu d’implementació i anàlisi permetrà millorar-ne el disseny, ajustar les condicions d’aplicació i aprofundir en la comprensió dels processos d’aprenentatge implicats, amb l’objectiu final que esdevingui una eina útil i transferible per a la didàctica de la física.

“Considero que no es pot fer ciència de manera aïllada, sinó que cal contribuir també a la construcció d’una societat més justa, més democràtica i amb ciutadans més lliures i crítics”

  • Fa poc et vas implicar en la Comissió d’Igualtat de l’EUSS. Per què? 

Crec que, mentre continuem vivint sota el paraigua d’un sistema heteropatriarcal, continua sent necessària la tasca de les comissions d’igualtat en qualsevol entorn. Encara més en l’àmbit de l’educació, on no només transmetem coneixements, sinó que també estem formant futurs ciutadans i ciutadanes amb uns determinats valors. I, especialment, en l’àmbit de l’enginyeria, que continua sent molt masculinitzat i on encara hi ha desigualtats estructurals que cal visibilitzar i treballar. Ho veiem en el dia a dia, també a la universitat; encara hi ha persones que neguen aquesta realitat o que no en són plenament conscients. Això demostra que la feina de sensibilització continua sent imprescindible. Fins que no hi hagi una consciència col·lectiva més estesa, serà difícil avançar cap a un canvi real en termes d’igualtat, tant de gènere com d’altres col·lectius històricament invisibilitzats o discriminats.

  • No podem separar la formació de la societat….

Com a educadora, crec que és fonamental entendre que qualsevol àmbit del coneixement, inclosa la ciència, està estretament vinculat a la societat en què es desenvolupa. La manera com ensenyem, els referents que mostrem o els espais que generem també transmeten valors. Per això, considero que no es pot fer ciència de manera aïllada, sinó que cal contribuir també a la construcció d’una societat més justa, més democràtica i amb ciutadans més lliures i crítics.

  • També t’hem vist implicada en la vida universitària amb la calçotada, les xarxes socials o el Dia de la Música…

La veritat és que soc una persona molt activa i participar en totes les activitats de l’EUSS és simplement un reflex de la meva manera de ser fora de la feina. Les meves amigues sempre fan broma sobre la quantitat i varietat de tallers als quals m’apunto: qualsevol cosa que em cridi l’atenció i de la qual pugui extreure un aprenentatge nou i diferent, m’hi apunto sense dubtar-ho. Per a mi, aquesta implicació en les activitats de la universitat no neix d’una obligació associada al rol de professora, com d’una motivació genuïna per formar part de la comunitat. Tot i això, crec que sí que té un impacte en la manera com entenc la meva feina, perquè em permet anar més enllà de l’aula. El fet de participar activament a l’EUSS em fa estar més connectada amb les persones que hi estudien i hi treballen, conèixer millor el seu dia a dia i generar vincles en altres espais. Això fa que m’hi pugui sentir com a casa i, alhora, crec que també ajuda a crear un entorn més proper i humà, que acaba repercutint positivament en la meva tasca com a professora.

  • Algun repte pendent a l’EUSS?

Sincerament, no m’agrada posar-me reptes a llarg termini. M’agrada viure el present, fluir amb el que va venint i no fixar-me metes molt rígides. Crec que la vida ja et va posant reptes per si sola i tu decideixes si els acceptes o els deixes passar. Ara mateix, els reptes més propers que tinc són acabar el màster, aquest mateix any, i el doctorat en els pròxims anys. Això també em permetrà disposar de més temps per dedicar-me plenament a la meva tasca com a docent, que ara, per fi, sé que és el que realment vull fer. De cara al futur, potser una porta interessant per explorar seria poder integrar també el meu vessant filosòfic i començar a impartir algunes assignatures d’humanitats que s’ofereixen a l’EUSS.

L’EUSS alerta del biaix de gènere en el disseny de productes i tecnologies

La tecnologia i els productes que utilitzem cada dia sovint no s’han pensat perquè els utilitzi tothom. Molts s’han dissenyat històricament prenent com a referència un únic perfil: el de l’home. Aquesta ha estat la reivindicació central de la jornada del Dia de la Dona, que l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha organitzat aquest dimecres 4 de març.

Sota el lema ‘La norma NO és normal’, la universitat ha reunit Maria Visa, CEO de l’empresa de robòtica MTS Tech, i Ainoa Abella, investigadora en disseny i benestar a Elisava, per analitzar com la perspectiva de gènere pot transformar la manera de dissenyar productes i tecnologies.

“El més fàcil és dissenyar per la norma, el repte real és dissenyar per a tothom”, ha afirmat Abella. Segons l’enginyera de Disseny Industrial, molts productes que tenen un impacte directe en la vida de les persones s’han dissenyat sota un estàndard masculí i s’han mantingut durant anys sense qüestionar-se. Un fet que també passa en àmbits com, per exemple, la salut femenina.

Com a exemple, Abella ha presentat DRAINEE, un projecte de redisseny d’un drenatge quirúrgic utilitzat habitualment després d’operacions de càncer de mama. Aquest dispositiu, que les pacients han de portar durant el postoperatori per evitar infeccions, s’ha mantingut pràcticament sense canvis durant dècades malgrat les incomoditats que pot generar en el dia a dia a les dones i, també, al petit percentatge d’homes a qui se’ls detecta.

El projecte planteja repensar-ne la forma i l’ús tenint en compte la diversitat de cossos, el context real de recuperació i també la dimensió emocional del procés. “Quan dissenyem, la primera pregunta hauria de ser qui serà realment l’usuari. Moltes vegades assumim solucions per tradició sense qüestionar-les”, ha explicat.

Per la seva banda, Maria Visa ha posat el focus en la necessitat de revisar els processos de disseny també en sectors tecnològics com la robòtica o la indústria. “Quan desenvolupem tecnologia sovint ens demanen directament una solució. Però el que hauríem de preguntar primer és quin és el problema real que cal resoldre”, ha assenyalat.

Durant el debat també s’ha abordat la presència de biaixos en àmbits emergents com la intel·ligència artificial, així com els micromasclismes que encara persisteixen en entorns tècnics. Segons Visa, incorporar mirades diverses dins dels equips d’innovació és clau per detectar aquests biaixos.

La taula rodona ha estat organitzada per la Comissió d’Igualtat de la universitat i ha estat moderada per la professora Sara Carrera. Abans de la conversa, Carlos Ortega i Olga Vendrell, com a membres de la comissió, han presentat la jornada i a les dues ponents.

L’EUSS participa en el 8è Congrés de la Teoria Antropològica del Didàctic

Del 19 al 23 de gener, ha tingut lloc el 8è Congrés de la Teoria Antropològica del Didàctic (CITAD 8) al Centre de Recerca Matemàtica situat a la UAB. L’esdeveniment ha aplegat un centenar d’investigadors i investigadores d’Espanya, França, Argentina, Dinamarca, Japò, entre altres. L’equip d’investigadors en educació de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) hi ha participat amb cinc comunicacions orals:

  • What hinders the teaching of statistics in secondary classrooms? Facing preservice teachers with school constraints; presentada per Janielly Verbisck de l’EUSS, Berta Barquero i Marianna Bosch de la UB i Marilena Bittar de Brasil.
  • The Study and Research Paths in the interdisciplinary study of the moment of force: first analysis of a pilot SRP; presentada per Sara Carrera de l’EUSS.
  • Didactic phenomena linked to school algebra in the transition from primary to secondary education: Innovamat’s case; presentada per la Cèlia Cortés, ex PDI de l’EUSS, l’Ignasi Florensa de l’EUSS i la Marianna Bosch de la UB.
  • Análisis de una organización matemática propuesta para la enseñanza de la integral definida en un libro de texto para estudiantes de ingeniería; presentada per Oswaldo Valetín Requejo, Maritza Luna de Perú i Ignasi Florensa de l’EUSS.
  • Cumulative inquiries through successive implementations of a study and research path in statistics at the university; presentada per Laura Fernández d’IQS, Krisitina Markulin, Noemí Ruiz i Janielly Verbisck de l’EUSS

I una de les ponències principals a càrrec de Noemí Ruiz conjuntament amb la investigadora de Dinamarca Britta Jessen titulada:

  • Study and Research Path and questioning the world: the development of research practices in Anthropologic Theory of Didactic

Han estat unes jornades de treball intenses on, a més de compartir les recerques actuals, s’ha reflexionat sobre les mateixes pràctiques de recerca d’una teoria que es va iniciar als anys 80 per l’investigador francès, que s’ha consolidat com una línia de recerca en educació (mostra d’això és el premi Hans Freudenthal rebut per l’investigador el 2009) i que es manté viva adaptant-se als sistemes d’educació canviants.

Nou ‘Dimecres de la Ciència’ a l’EUSS: Física a Secundària i Certificat sostenible

El Departament de Recerca de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha organitzat aquest dimecres 14 de maig el tercer ‘Dimecres de la Ciència’ del curs. En aquesta ocasió s’han presentat dues investigacions vives que formen part de les respectives tesis doctorals.

La Sara Carrera ha compartit una primera anàlisi sobre les restriccions relacionades amb les concepcions sobre la ciència, i la seva naturalesa. Aquestes han impactat en el desenvolupament del recorregut d’estudi i investigació sobre física que ha realitzat en dues classes de primer de Batxillerat de l’Escola Pia aquest 2025. Tot i ser el mateix centre, amb estudiants similars, etc. , han aparegut diferències significatives entre les dues experimentacions.

El Juan Batlló ha compartit els objectius a desenvolupar en la seva investigació, situant l’origen de les empeses amb certificació B corp. en l’àmbit mundial. I els diferents reptes que es troba per desenvolupar-la per l’accés i tractament de dades confidencials o sensibles.

Abans de la formació, ha tingut lloc la tercera reunió del Grup de Recerca del curs. Entre d’altres, s’han presentat els nous indicadors de recerca vinculats al nou pla estratègic de l’EUSS i la planificació dels dimecres de la ciència del curs 2025-26.