El professorat de 3r curs participa en el Taller sobre competències transversals

Els dimecres 9 i 23 de febrer el professorat de 3r curs dels graus va participar en la 3a edició del taller sobre competències transversals.

Els equips docents de les assignatures de tercer curs van concretar el treball de les competències transversals en les seves assignatures definint resultats d’aprenentatge i nivells d’assoliment associats a activitats formatives i avaluatives explícites. El resultat s’implementarà el curs vinent.

Els responsables de portar a terme aquest curs van ser Andreu Moreno i Ignasi Florensa. El taller va tenir una durada de 6 h i es va fer en format online.

Constitució del nou Comitè d’Empresa

Amb data 24 de febrer de 2022 s’ha constituït el nou Comitè d’Empresa de l’EUSS, que ha de defensar les reivindicacions de les treballadores i treballadors davant dels òrgans directius de l’escola.

En la reunió de constitució han estat presents els dos sindicats que recolzaven cadascuna de les candidatures, USOC i UGT, i s’han escollit les persones que exerciran la presidència i la secretaria del comitè, així com qui formarà part de cada comissió.

En Roberto Arjones actuarà com a president, mentre que en Carlos Pellitero durà a terme les funcions de secretari del comitè.

Pel que fa a les comissions, se n’han determinat cinc i les persones que treballaran aquestes temàtiques seran les següents:

– Comissió de Seguretat i Salut Laboral (Miquel Àngel Amer i Sara Redondo)

– Comissió de Contractes (Roberto Arjones i Carlos Pellitero)

– Comissió de Formació (Miquel Àngel Amer i Roberto Arjones)

– Comissió de Comunicació (Miquel Àngel Amer, Salvador Bernadàs i Carlos Pellitero)

– Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat (Salvador Bernadàs i Sara Redondo)

Recordem que les eleccions es van celebrar el passat 16 de febrer i que hi va participar el 62,5% de la plantilla.

Entrevista a Matías Ramon, enginyeria electrònica industrial i automàtica

En el primer #OPENCIRCUIT Alumni Experience de 2022 presentem a Matías Ramon, graduat en enginyeria electrònica industrial i automàtica per l’EUSS i actual Data Center Market Coordinator de l’empresa Top Cable.

En què consisteix la teva feina?

El meu treball a Top Cable és coordinar l’estratègia que segueix l’empresa en l’àmbit mundial en un mercat estratègic, el dels data centers. És un sector que creix i que viu una situació molt madura, en el qual es requereixen moltes accions que han d’estar coordinades per una persona. Aquest perfil ha de tenir un bagatge tècnic i també un vessant estratègic, que entengui molt bé com funciona l’empresa i la porti en aquesta direcció.

En quin àmbit treballa Top Cable?

Top Cable és un dels principals fabricants de cable de potència elèctric. És una empresa catalana que està situada a Rubí i que té actualment sis fàbriques. És una de les companyies més grans a nivell europeu de fàbrica de cable de potència de mitjana i baixa tensió.

Com vas arribar a Top Cable?

Treballava en Festo, una molt bona oportunitat, però aquí em van oferir el que jo buscava: poder prendre decisions, responsabilitat… i un repte molt gran. Jo sempre em baso en els reptes.

Continua sent bona idea estudiar enginyeria?

Hi ha una demanda d’enginyers espectacular. Allà on vaig em diuen que fan falta enginyers: a l’àrea de projectes, en àrees tècniques, a oficines tècniques, en vendes, coordinant projectes…

Crec que una de les coses bones que té ser enginyer industrial (cadascú té la seva especialitat) és la polivalència, i si en alguna cosa ho he notat, és en el sector elèctric. No sé què està passant, però cada vegada costa més trobar enginyers elèctrics.

Estudiar en l’EUSS t’ha preparat per a la realitat empresarial?

Jo crec que sí. L’EUSS és una universitat que des del meu punt de vista té un mètode molt relacionat amb com és el món professional, o que ajuda a entendre com van les coses en el món de l’empresa. En la meva etapa com a estudiant em van ensenyar a treballar en projectes, en pràctiques, en reptes… a aplicar sempre la teoria. Al final, el món professional és pràctic.

Quina és la faceta de l’enginyeria que més t’agrada?

Si em pregunten per què vaig triar enginyeria electrònica és perquè t’ajuda a entendre com funcionen les coses. En aquest aspecte és una cosa molt important, perquè a mi m’agrada entendre com funciona tot. Es tracta de la cerca de problemes i solucions. Crec que l’enginyer és una persona que troba solució a alguna cosa.


D’on sorgeix el teu interès pel màrqueting?

Juntament amb uns companys del màster, vam tenir la idea de desenvolupar un negoci per a entendre el consumidor analitzant les mètriques de consum del shopper en botiga. Això ens va ser molt bé perquè en diferents projectes va agradar la nostra idea i vam començar a guanyar clients. Igual que altres persones dediquen les seves estones lliures a hobbies… el meu és la consultoria de màrqueting i el desenvolupament de negoci.

Quin record guardes del teu pas per l’EUSS?

De les assignatures d’electrònica tinc molt bon record. D’en Salvador… I també de les assignatures d’organització, que eren molt xules. Recordo també a l’Andreu… La veritat és que hi ha un bon mix. I crec que, al final, una cosa diferencial de l’EUSS és el tracte.

Quin consell donaries als qui estan estudiant enginyeria?

El meu consell seria que les persones es deixessin guiar pel que els agrada, que treballin intensament i que es marquin objectius grans. Crec que pensar en gran és una cosa molt bona, perquè no hi ha propòsits que no es puguin complir. Tinc companys que han treballat en la F1 o companys que se n’han anat a estudiar als Estats Units.

Publicació al Journal of Chemistry Education: REI en Química sobre la qualitat de l’aigua

Els doctors, Miquel Àngel Amer, Carles Luque i la Dra. Elena Bartolomé acaben de publicar un article de recerca a la revista, Journal of Chemical Education titulat “Study and Research Path for Learning General Chemistry: Analyzing the Quality of Drinking Water”.

En aquest treball s’ha investigat l’ús de la metodologia REI (Recorregut d’Estudi i Investigació) per a l’aprenentatge de la Química general, una assignatura que sovint es troba al pla d’estudis de primer any de moltes titulacions tècniques. 

En els darrers anys els REIs han sorgit com una metodologia molt interessant basada en la recerca I l’estudi de projectes pràctics. En el REI, la cerca d’una resposta a una pregunta generatriu proposada a la classe (Q0) deriva en un esquema arborescent de preguntes i respostes, que es resumeixen en un mapa Q−A.

Exemple de mapa Q-A mapa derivat de la subpregunta Q03- “Quin és el pH de l’aigua de l’aixeta de la teva Ciutat?”

En el cas d’estudi del present treball, es va dissenyar, implementar i analitzar un REI específic per l’assignatura de Química del Grau d’Enginyeria impartit a l’EUSS. La pregunta generatriu del REI, va ser “Quina és la qualitat de l’aigua de l’aixeta a la teva ciutat?”. Aquesta pregunta va portar a l’alumnat a familiaritzar-se amb els estàndards i aprendre diferents tècniques d’anàlisi químiques per determinar els paràmetres de qualitat de l’aigua (com ara la duresa, el pH, el residu sec, la concentració de sulfats i clorurs).

Diferents activitats d’estudi i investigació durant el REI de Química impartit a l’EUSS el curs 2020-2021: (a) Presentació d’una subpregunta generatriu i dibuix del mapa Q-A mapa general en la pissarra (b) discussió entre membres del grup (c) determinació dels clorurs (d) mesura del pH (e) discussió entre professorat i l’alumnat (f) presentació oral dels mapes Q-A i discussió.

Els resultats de la primera edició del REI en Química mostren que aquesta metodologia va ser molt enriquidora per a l’aprenentatge de l’assignatura, va ampliar resultats en una ampliació dels recursos d’aprenentatge respecte al curs tradicional. El disseny específic del REI va ajudar a superar els problemes didàctics identificats en l’organització anterior, mitjançant la integració dels continguts teòrics i experimentals, millorant les competències de treball en el laboratori de l’alumnat.

El REI va donar-li un “sentit” al curs, augmentant així la motivació. Tant l’alumnat com el professorat es van adaptar fàcilment al nou format d’instrucció.

Els resultats d’aquest treball obren noves oportunitats per a l’aplicació dels REIs en altres cursos de Química.

Entrevista a Carlos Ortega, cap del departament de projectes de l’EUSS

El Treball de Fi de Grau (TFG) és un repte per l’estudiant: és el moment de posar en pràctica de manera autònoma els coneixements assolits durant la carrera. En paraules del cap del departament de projectes de l’EUSS, Carlos Ortega, “el TFG és una oportunitat per desenvolupar un treball autònom sobre una temàtica motivant per l’estudiant”.

El TFG és una assignatura obligatòria per a obtenir la titulació i comprèn 12 crèdits ECTS en el Pla d’Estudis de l’EUSS.

– Com es planteja un treball de fi de grau a l’EUSS? Hi ha diferents modalitats?

Existeixen dues modalitats de TFG: Interns i externs. Els interns són TFG proposats des dels diferents departaments de l’EUSS i que es duen a terme en àmbits del propi centre. Pel que fa als externs la proposta pot venir per compte de l’estudiant o per una empresa o institució externa.

– Quins aspectes s’ha de tenir en compte abans de decidir un àmbit de treball?

En primer lloc, que t’agradi i et motivi la temàtica del teu TFG. Tot i ser una assignatura més dins del pla d’estudis, el TFG és un procés llarg i la motivació és essencial per poder arribar al final amb èxit.

També és desitjable que la temàtica escollida et permeti enfocar el teu futur, sigui cap a un àmbit professional o cap a estudis superiors.

Per últim, és recomanable que sigui un tema sobre el qual hi hagi prou bibliografia, que et permeti aprofundir en el teu treball.

– Quins criteris se segueixen per triar tutor? Quin paper juga?

Depèn, si el TFG és intern, la tutoria la sol fer la persona que proposa el treball. En qualsevol altre cas és l’estudiant, una vegada té clar la temàtica, qui li ha de proposar a la persona que vol que tutoritzi el seu treball. És molt important adreçar-se a una persona amb un perfil que s’ajusti, tant com sigui possible, a la temàtica del TFG.

La funció principal de la persona que tutoritza un TFG és la de guiar l’estudiant durant el desenvolupament del seu treball, ajudant en la planificació i verificant els avenços de forma periòdica.

S’ha de tenir molt present que la iniciativa ha de ser sempre de l’estudiant tant en les solucions suggerides com en la redacció de la memòria.

Altres funcions són la verificació de la memòria assegurant que compleix els requisits establerts i donar el vistiplau per al seu dipòsit i defensa.

– Quin repte suposa per l’alumnat el seu desenvolupament?

Són varis els reptes que afronta l’alumnat a l’hora de desenvolupar el seu TFG. Si bé el tutor o la tutora pot ajudar en la planificació, la gestió eficaç del temps suposa un repte important per l’estudiant. Per altra banda, en la majoria dels casos, el TFG és la primera vegada en què l’alumne defensa el seu treball davant un tribunal. Això fa sortir l’estudiant de la seva zona de confort i sol suposar un dels grans reptes de la carrera.

– Quin aprenentatge suposa el procés pels i les estudiants?

El TFG és un treball on l’estudiant posa en pràctica i consolida les competències treballades durant la carrera. Són vàries les competències específiques que es treballen al llarg del TFG i diferents depenent de l’especialitat.

Durant el desenvolupament del TFG l’estudiant aprèn a planificar, a trobar i relacionar informació, prendre decisions, proposar solucions, etc.

– Què és el que més  valora el Tribunal a l’hora d’avaluar un Treball final de Grau?

L’avaluació del TFG es divideix en diferents aspectes. Per una part la persona que ha tutoritzat el treball avalua la planificació i desenvolupament i té un pes sobre la nota final d’un 30%. D’altra banda, els tres membres del tribunal avaluen el contingut de la memòria, l’exposició i les respostes a les preguntes amb un 30%, 20% i 20% respectivament.

– Com s’ha de preparar la defensa?

La defensa és l’últim pas en l’elaboració del TFG. Consisteix en l’exposició oral del treball desenvolupat i un torn de preguntes per part del tribunal. L’exposició oral ha de tenir tres parts clarament diferenciades, una introducció a la temàtica, el nucli de la presentació i les conclusions. Per preparar l’exposició oral, a part de la limitació de temps (20’),  s’ha de tenir en compte el que es vol transmetre, a qui va dirigit i el nivell de coneixements sobre la temàtica del TFG. Convé preparar molt bé un fil conductor memoritzant només algunes paraules que donin peu al discurs de cada transparència. També s’ha de cuidar molt el disseny gràfic de les transparències.