El paper clau de la mecànica dins de l’economia catalana i la docència

Entrevistem Ignasi Florensa, cap del departament de Mecànica, per la seva tasca al capdavant de l’equip humà dels mecànics, per la seva recerca realitzada a través d’una recent estada a Copenhaguen i per la seva participació al 13è Congrés en Educació Matemàtica d’Hamburg.

Quins són els reptes actuals del departament?

El principal repte del departament de mecànica que tenim a dia d’avui és dinamitzar el laboratori de mecànica. És una tasca que va iniciar-se amb la Dra. Marta Mata i que ara el Dr. Pablo Sevilla i jo pretenem continuar. La idea és incorporar a les assignatures l’ús de diferents equipaments tals com impressores 3D, màquines de mesura 3D o freses educatives.

L’objectiu de que els alumnes es familiaritzin amb l’ús d’aquests equips és d’una banda, que estiguin en contacte amb tecnologies que sens dubte trobaran en la seva futura pràctica professional i que revolucionaran el sector de la fabricació, i d’altra banda (i pensem que més important) que puguin enfrontar-se al repte d’aprendre a utilitzar-les i a detectar les limitacions i problemes per a superar-los. De fet aquesta és una de les tasques principals dels enginyers.

Un altre repte al que ens enfrontem és difondre la tasca didàctica que fem. Penso que l’EUSS en general i el departament de mecànica en particular desenvolupa una docència bona que té molt en compte les futuflorensaignasi_p1330237res tasques professionals dels nostres graduats i la formació integral de l’estudiant; ara ens cal difondre-ho.

Quin paper juga la mecànica dins del sector?

La mecànica és un dels àmbits clàssics de les enginyeries industrials. Ja amb els plans d’estudi pre-bolonya era un dels camps d’especialització en les enginyeries tècniques i superior. Tot i aquesta tradició, la mecànica està en constant evolució: la recerca fa que sorgeixin nous materials que ràpidament s’incorporen a la indústria i que es desenvolupin nous processos de fabricació que poden revolucionar la manufactura tal i com la concebem actualment.

A més la mecànica juga un paper clau en l’economia catalana: per exemple molts dels nostres graduats acaben d’una manera o altra treballant en el sector de l’automoció i això no és d’estranyar, aquest sector representa al voltant del 7% del PIB català. Així doncs es tracta d’una especialitat viva, amb un mercat de treball atractiu i en constant evolució: els graduats han de sortir amb uns coneixements acadèmics mínims, però especialment amb la capacitat d’incorporar nous coneixements durant la seva carrera professional.

Com és el dia a dia de la coordinació del departament?

La coordinació i la gestió del departament són tasques necessàries, però senzilles amb l’equip de professors del departament. Penso que tots tenim clar que la docència de qualitat i la formació integral de l’estudiant són els trets distintius i claus de l’EUSS: això fa que tots treballem en la mateixa direcció.

Penso que un dels reptes que se’ns presenta a curt termini és el procés d’acreditació de la titulació que es durà a terme aquest curs. Estic convençut de que serà un èxit si som capaços de mostrar i explicar la nostra manera de treballar.

Com ha anat la teva estada recent a Copenhague?

Professionalment, l’estada que he realitzat recentment m’ha permès dedicar-me principalment a la recerca, concretament en la redacció de dos articles científics sobre didàctica de l’enginyeria i dues comunicacions a futurs congressos. Poder treballar durant tres mesos en això m’ha permès avançar molt més que en tot un curs en diversos àmbits. A més tot aquesta feina l’he desenvolupat amb estreta col·laboració amb diversos membres de la Universitat de Copenhague. Tenen una tradició molt important de recerca en didàctica i de dinàmiques col·laboratives en una tasca que a priori podria semblar individual.

Poder treballar en el Departament de Ciència Didàctica ha estat també molt enriquidor també a nivell personal. El departament on vaig treballar es dóna molta menys importància a la presència al lloc de treball que als països llatins i en canvi vaig tenir la sensació que tots sabien treballar de manera extremadament eficient. També les polítiques de conciliació familiar i de caràcter social daneses són molt diferents a les espanyoles: en alguns aspectes ens queda molt per aprendre.

Pel que fa la ciutat m’ha sorprès agradablement. La mobilitat es fa principalment en bicicleta i transport públic, i això es tradueix en menys soroll i una ciutat molt més agradable de viure i passejar. A més, és una ciutat molt oberta al mar: l’aigua del canal central és tan neta que hi ha diverses zones de bany habilitades.

Durant l’estada un dels articles en els que vaig treballar va ser precisament sobre un els Recorreguts d’Estudi i Investigació (REIs) que es van experimentar a l’EUSS a l’assignatura de Medis Continus durant el curs passat. L’estudi acurat de les dades obtingudes i l’intercanvi de l’experiència amb el Dr. Carl Winslöw i la Britta Jessen ens permetrà incorporar algunes modificacions que pensem que faran més profitosa l’experiència.

A nivell més general també vaig estar en contacte amb professors de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca) la qual és coneguda per tenir un currículum fonamentat en Aprenentatge Basat en Problemes (ABP, de l’anglès Problem – Based Leraning, PBL).

Què destacaria de la seva participació al 13è Congrés en Educació Matemàtica d’Hamburg?

Es tracta d’un congrés molt gran, de fet en aquesta edició hi havia més de 3.500 participants. Això fa que sigui important triar en quines activitats participar per no quedar superat per l’excés d’informació.

Jo vaig participar a totes les sessions del grup de treball relatiu a la Universitat i vaig veure com la majoria de treballs presentats incloïen aspectes de disseny, experimentació i anàlisi de processos d’estudi bidisciplinaris i d’inquiry. Un altre aspecte a destacar és que cada vegada més els estudis presentats tenen una component teòrica important: cal definir què vol dir “aprendre”, tenir eines per a parlar de “coneixement”…

A l’ICME 13 vaig presentar el curs que juntament amb la Dra. Marianna Bosch i el Dr. Josep Gascón vam impartir a diversos professors de l’EUSS sobre formació en didàctica, concretament en REIs. La comunicació oral va ser acollida amb interès especialment per col·legues irlandesos i alemanys: tots posaven de manifest la manca de formació didàcticadel professorat universitari on els mèrits de recerca són gairebé l’únic aspecte considerat.

Quins reptes futurs li esperen al seu departament?

El primer repte important del departament de mecànica juntament amb l’EUSS és el del procés d’acreditació, ja que caldrà explicitar i explicar bé el que ja fem. Més enllà penso que serà interessant incorporar, en la mesura del possible processos didàctics més actius, com per exemple en l’àrea d’investigació i recerca que, d’acord amb les competències assignades, permetin superar la concepció més clàssica de l’enginyeria com a “coneixement a transmetre” i arribar a la formació en “activitat enginyeril”.

Publicat dins de EUSS

Nova edició XERPA

S’ha iniciat una nova edició del programa entre alumnes XERPA “Xarxa d’Estudiants Retornant Part del seu Aprenentatge”. Els alumnes de quart curs del grau d’Enginyeria en Organització Industrial de l’assignatura de Marketing Industrial fan de mentors dels Plans d’Empresa dels alumnes de l’assignatura d’Empresa de primer curs de tots els graus d’Enginyeries Industrials.p1140395

El XERPA, assessora i dirigeix a equips d’alumnes de primer curs en la realització d’un pla d’empresa. Aquesta figura s’integra totalment dins de cada equip de treball i s’implica en el procés creatiu, organitzatiu i productiu de l’equip, amb l’objectiu d’ajudar-los i dirigir-los en el seu pla d’empresa.img_20160926_093656

Es transmet l’experiència dels alumnes de quart curs, que es converteixen així en mentors, i al mateix temps, el XERPA tots els seus integrants reben i desenvolupen competències que estan relacionades amb el màrqueting industrial i la gestió de projectes i equips humans.

Sessió de benvinguda de la 9a edició del Màster (DOI)

El passat dimecres 21 de setembre es va donar inici a la 9a edició del Màster en Direcció i Organització Industrial (MDOI) amb la benvinguda per part del director de l’EUSS Dr. Andreu Moreno, el coordinador del departament Universitat -Empresa Salvador Bernadàs i el director del màster DOI Dr. Xavier Gallardo.img_20160921_180531

L’objectiu del màster DOI és capacitar els enginyers per desenvolupar la seva carrera professional en les àrees de la gestió i direcció d’empreses industrials. Per la promoció a càrrecs directius d’un enginyer és necessària una formació complementària en direcció d’empreses, en gestió d’equips de treballs, etc. No n’hi ha prou amb la formació tècnica, cal parlar el mateix llenguatge que la resta de directius i han de ser capaços d’alinear l’estratègia d’operacions a l’estratègia de l’empresa. p1140384

El quadre docent del màster DOI està confeccionat per professionals de la indústria, amb una mitjana de més de 15 anys d’experiència, ampli bagatge en docència universitària, i directius o exdirectius d’empreses. Les 9 edicions del màster i l’altíssim nivell de satisfacció dels alumnes de les anteriors edicions, consoliden una oferta formativa de màster altament professionalitzadora i que s’ha contrastat com a eina habilitadora del desenvolupament professional dels seus egressats.

Comunicació Oral al ICME-13

La setmana del 24 al 31 del passat juliol, va tenir lloc el 13è Congrés Internacional en Educació Matemàtica a Hamburg (Alemanya). El professor de l’EUSS L’Ignasi Florensa va presentar una comunicació oral en el grup de treball relatiu a ensenyament universitari. La comunicació presentava el disseny i els primers resultats del curs de formació en Recorreguts d’Estudi i Investigació (REI) per als professors de l’EUSS que va tenir lloc el passat febrer.ignasi-florensa

Al mateix temps també va participar en la taula rodona relativa a l’educació en l’àmbit del STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics) juntament amb altres investigadors d’Austràlia, Taiwan, Regne Unit i els Estats Units.

Excavacions a l’Abric Romaní

A la Catalunya Central podem entendre la vida i la biologia dels neandertals. El jaciment de l’ABRIC ROMANÍ de Capellades ha viscut aquest passat agost una altra campanya d’excavacions que consolida aquest indret de l’Anoia, com un espai per comprendre l’organització social dels neandertals. El seu responsable des de fa 34 anys és el Doctor Eudald Carbonell.image003La fotografia és record de la visita que va realitzar el nostre professor d’Antropologia, l’Alexandre Damians el passat dia 16 d’agost, dia en què va ser atès pel Dr.Carbonell que molt amablement li va explicar interessants detalls sobre la marxa de les excavacions.

Cada estiu hi treballen un nombrós grup de joves que procedeixen de direrents universitats i que col·laboren activament.