El paper clau de la mecànica dins de l’economia catalana i la docència

Entrevistem Ignasi Florensa, cap del departament de Mecànica, per la seva tasca al capdavant de l’equip humà dels mecànics, per la seva recerca realitzada a través d’una recent estada a Copenhaguen i per la seva participació al 13è Congrés en Educació Matemàtica d’Hamburg.

Quins són els reptes actuals del departament?

El principal repte del departament de mecànica que tenim a dia d’avui és dinamitzar el laboratori de mecànica. És una tasca que va iniciar-se amb la Dra. Marta Mata i que ara el Dr. Pablo Sevilla i jo pretenem continuar. La idea és incorporar a les assignatures l’ús de diferents equipaments tals com impressores 3D, màquines de mesura 3D o freses educatives.

L’objectiu de que els alumnes es familiaritzin amb l’ús d’aquests equips és d’una banda, que estiguin en contacte amb tecnologies que sens dubte trobaran en la seva futura pràctica professional i que revolucionaran el sector de la fabricació, i d’altra banda (i pensem que més important) que puguin enfrontar-se al repte d’aprendre a utilitzar-les i a detectar les limitacions i problemes per a superar-los. De fet aquesta és una de les tasques principals dels enginyers.

Un altre repte al que ens enfrontem és difondre la tasca didàctica que fem. Penso que l’EUSS en general i el departament de mecànica en particular desenvolupa una docència bona que té molt en compte les futuflorensaignasi_p1330237res tasques professionals dels nostres graduats i la formació integral de l’estudiant; ara ens cal difondre-ho.

Quin paper juga la mecànica dins del sector?

La mecànica és un dels àmbits clàssics de les enginyeries industrials. Ja amb els plans d’estudi pre-bolonya era un dels camps d’especialització en les enginyeries tècniques i superior. Tot i aquesta tradició, la mecànica està en constant evolució: la recerca fa que sorgeixin nous materials que ràpidament s’incorporen a la indústria i que es desenvolupin nous processos de fabricació que poden revolucionar la manufactura tal i com la concebem actualment.

A més la mecànica juga un paper clau en l’economia catalana: per exemple molts dels nostres graduats acaben d’una manera o altra treballant en el sector de l’automoció i això no és d’estranyar, aquest sector representa al voltant del 7% del PIB català. Així doncs es tracta d’una especialitat viva, amb un mercat de treball atractiu i en constant evolució: els graduats han de sortir amb uns coneixements acadèmics mínims, però especialment amb la capacitat d’incorporar nous coneixements durant la seva carrera professional.

Com és el dia a dia de la coordinació del departament?

La coordinació i la gestió del departament són tasques necessàries, però senzilles amb l’equip de professors del departament. Penso que tots tenim clar que la docència de qualitat i la formació integral de l’estudiant són els trets distintius i claus de l’EUSS: això fa que tots treballem en la mateixa direcció.

Penso que un dels reptes que se’ns presenta a curt termini és el procés d’acreditació de la titulació que es durà a terme aquest curs. Estic convençut de que serà un èxit si som capaços de mostrar i explicar la nostra manera de treballar.

Com ha anat la teva estada recent a Copenhague?

Professionalment, l’estada que he realitzat recentment m’ha permès dedicar-me principalment a la recerca, concretament en la redacció de dos articles científics sobre didàctica de l’enginyeria i dues comunicacions a futurs congressos. Poder treballar durant tres mesos en això m’ha permès avançar molt més que en tot un curs en diversos àmbits. A més tot aquesta feina l’he desenvolupat amb estreta col·laboració amb diversos membres de la Universitat de Copenhague. Tenen una tradició molt important de recerca en didàctica i de dinàmiques col·laboratives en una tasca que a priori podria semblar individual.

Poder treballar en el Departament de Ciència Didàctica ha estat també molt enriquidor també a nivell personal. El departament on vaig treballar es dóna molta menys importància a la presència al lloc de treball que als països llatins i en canvi vaig tenir la sensació que tots sabien treballar de manera extremadament eficient. També les polítiques de conciliació familiar i de caràcter social daneses són molt diferents a les espanyoles: en alguns aspectes ens queda molt per aprendre.

Pel que fa la ciutat m’ha sorprès agradablement. La mobilitat es fa principalment en bicicleta i transport públic, i això es tradueix en menys soroll i una ciutat molt més agradable de viure i passejar. A més, és una ciutat molt oberta al mar: l’aigua del canal central és tan neta que hi ha diverses zones de bany habilitades.

Durant l’estada un dels articles en els que vaig treballar va ser precisament sobre un els Recorreguts d’Estudi i Investigació (REIs) que es van experimentar a l’EUSS a l’assignatura de Medis Continus durant el curs passat. L’estudi acurat de les dades obtingudes i l’intercanvi de l’experiència amb el Dr. Carl Winslöw i la Britta Jessen ens permetrà incorporar algunes modificacions que pensem que faran més profitosa l’experiència.

A nivell més general també vaig estar en contacte amb professors de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca) la qual és coneguda per tenir un currículum fonamentat en Aprenentatge Basat en Problemes (ABP, de l’anglès Problem – Based Leraning, PBL).

Què destacaria de la seva participació al 13è Congrés en Educació Matemàtica d’Hamburg?

Es tracta d’un congrés molt gran, de fet en aquesta edició hi havia més de 3.500 participants. Això fa que sigui important triar en quines activitats participar per no quedar superat per l’excés d’informació.

Jo vaig participar a totes les sessions del grup de treball relatiu a la Universitat i vaig veure com la majoria de treballs presentats incloïen aspectes de disseny, experimentació i anàlisi de processos d’estudi bidisciplinaris i d’inquiry. Un altre aspecte a destacar és que cada vegada més els estudis presentats tenen una component teòrica important: cal definir què vol dir “aprendre”, tenir eines per a parlar de “coneixement”…

A l’ICME 13 vaig presentar el curs que juntament amb la Dra. Marianna Bosch i el Dr. Josep Gascón vam impartir a diversos professors de l’EUSS sobre formació en didàctica, concretament en REIs. La comunicació oral va ser acollida amb interès especialment per col·legues irlandesos i alemanys: tots posaven de manifest la manca de formació didàcticadel professorat universitari on els mèrits de recerca són gairebé l’únic aspecte considerat.

Quins reptes futurs li esperen al seu departament?

El primer repte important del departament de mecànica juntament amb l’EUSS és el del procés d’acreditació, ja que caldrà explicitar i explicar bé el que ja fem. Més enllà penso que serà interessant incorporar, en la mesura del possible processos didàctics més actius, com per exemple en l’àrea d’investigació i recerca que, d’acord amb les competències assignades, permetin superar la concepció més clàssica de l’enginyeria com a “coneixement a transmetre” i arribar a la formació en “activitat enginyeril”.