Del 27 al 30 de juny el Jordi Cruz va estar presentant un pòster amb títol “COMPARISON OF DIFFERENT SPECTROSCOPIC DATA AND CHEMOMETRIC TOOLS FOR DETERMINING CITALOPRAM CONTENT IN PHARMACEUTICAL TABLETS” a l’11è Colloquium Chemiometricum Mediterraneum (CCM XI 2023) a Pàdua (Itàlia), entre col·legues d’Itàlia, França i altres països. El pòster va ser realitzat amb col·laboració de Georgi Gergov de la Bulgarian Academy of Science.
En el pòster es presenta com fusionar dades NIR i Raman, tècniques per a seleccionar pretractament adequat de les dades, tècniques de filtratge de dades Raman i selecció de variables rellevants que ens ajudin a la determinació de citalopram en comprimits.
El professor Dr. Keivan Amirbagheri acaba de publicar un article titulat “Avaluació de les operacions humanitàries de la cadena de subministrament després del terratrèmol de Kermanshah”, a la revista Journal of Humanitarian Logistics and Supply Chain Management. Aquest treball ha estat realitzat en col·laboració amb S.M. Amin Hosseini (Dep. Resilience and Sustainability, Resume tech, Barcelona), Leila Mohammadi (Dep. De Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra) i Albert de la Fuente (Dep. Civil and Environmental Engineering, UPC).
Imatge d’arxiu del terratrèmol de Kermanshah (novembre 2017).
L’objectiu principal d’aquest treball ha estat considerar com aprofitar de manera eficient el potencial important dels individus en operacions humanitàries. En aquest estudi s’han avaluat els factors que van afectar el fracàs en les operacions de la cadena de subministrament humanitària després del terratrèmol de Kermanshah, tenint en compte el paper de totes les parts, i centrant-se en les persones que no volien treballar amb organitzacions formals en conjunt.
Després del terratrèmol de Kermanshah, que es va produir el 12 de novembre de 2017, van tenir un paper molt important grups improvisats de civils iranians d’arreu del país. Encara que la majoria d’aquests grups sincerament pretenien ajudar a la societat afectada, les víctimes no van poder beneficiar-se adequadament d’aquestes importants accions humanitàries potencials. Al contrari, aquestes possibles accions van causar alguns problemes durant les operacions humanitàries, com ara el bloqueig de carreteres, la distribució inadequada de l’última milla, el malbaratament de recursos, etc.
L’estudi
presenta un marc per a la gestió de la cadena de subministrament humanitària
per fer front a futurs desastres a la mateixa àrea o àrees amb característiques
similars a l’estudi de cas. Diversos factors influents, com la formació dels
actors humanitaris i la gestió integrada, podria augmentar considerablement
l’eficiència de les operacions humanitàries de les persones.
El professor Dr.
Miquel Àngel Amer ha publicat un article a la revista indexada Chemosensors
titulat “Real-Time Detection of the Bacterial Biofilm
Formation Stages Using QCM-Based Sensors”, en col·laboració amb
investigadors del Group de Sistemes Integrats i Intel·ligents de la UPC, l’Hospital
Clínic de Barcelona, i l’Instituto
de Salud Carlos III de
Madrid.
Els biofilms
bacterians són una de les principals causes de danys relacionats amb les
infeccions mèdiques i la contaminació biològica. Així, el 80% de les infeccions
totals són causades per microorganismes que formen biofilms. Per tant, el
coneixement de les etapes de formació del biofilm és crucial per desenvolupar
tractaments efectius per prevenir-los en implants, eines i dispositius mèdics.
Figura 1. Retícula de sensors QCM, càmera termostàtica i placa de Petri amb múltiplex cavitats.
Per aquest propòsit, els sensors de cristall de quartz (QCM) s’estan convertint en una bona alternativa als mètodes analítics per al monitoratge en temps real en cultius en medi líquid. En un treball anterior, els autors van descriure un instrument multicanal basat en un sensor QCM de preu assequible. Tanmateix, per tal de validar el seu funcionament, s’han portat a terme mesures complementàries basades en el creixement d’un biofilm bacterià. En el present treball es presenten i discuteixen les mesures que permeten la identificació de les diferents etapes de formació del biofilm.
Figura 2. Superfície de la superfície active d’un biofilm: (a) canal 2 (24 h d’experiment), (b) canal 4 (24 h d’experiment), (c) canal 1 (48 h d’experiment), I (d) canal 9 (48 h d’experiment).
El professor Dr. Ignasi Florensa i la professora Dra. Kristina Markulin acaben de publicar un capítol titulat “Real or Fake inquiries? Study and Research Paths in Statistics and Engineering Education”, en el llibre “Practice-Oriented Research in Tertiary Mathematics Education, Advances in Mathematics Education”, en col·laboració amb la Dra. Bosch de la Universitat de Barcelona i la Dra. N. Ruiz-Munzón del TecnoCampus de Mataró.
Els Recorreguts d’Ensenyament i Investigació (REIs) són un format d’ensenyament, que tenen el seu origen en la Teoria Antropològica del Didàctic (TAD), basats en la recerca al voltant d’una pregunta oberta. La pregunta generatriu que es planteja al començament del REI és un component crític. De vegades, pot portar cap a una “recerca falsa” quan el propòsit no és respondre la qüestió sinó cobrir determinats continguts curriculars. En aquest article es discuteixen diverses seleccions de preguntes implementades en diferents REIS en cursos de nivell universitari.
REIs considerats en l’estudi, implementats en cursos de nivell universitari.
El professor de l’EUSS Dr. Ignasi Santín acaba de
publicar un article al llibre d’actes del 26th International
Conference on System Theory, Control and Computing (ICSTCC), titulat “Complementary Control
Actions for Greenhouse Gas Emissions Reduction in Wastewater Treatment Plant
Operation”. Aquest treball ha estat fruit de la col·laboració amb investigadors
del Departament de Telecomunicació i d’Enginyeria de Sistemes de la Universitat
Autònoma de Barcelona, i la Facultad de Ingeniería de Costa Rica.
Les depuradores són necessàries per millorar la
qualitat de les aigües residuals abans de ser abocades al medi receptor, però
tenen l’inconvenient de generar emissions d’òxid nitrós durant el tractament
biològic, que és un potent gas d’efecte hivernacle (GEH). Aquest és un greu
inconvenient, ja que la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle
per causes antròpiques és un dels principals reptes a afrontar en referència
als efectes del canvi climàtic.
Figura 1. ACC que combina Qa fixa i regulada amb el controlador “fuzzy” proposat, depenent de Tas.
En aquest article s’examina una manera potencial de
reduir les emissions d’òxid nitrós reduint l’oxigen dissolt als nivells mínims.
Per aconseguir aquest objectiu, en aquest treball es proposa utilitzar el cabal
de recirculació interna del tractament biològic. Es tracta d’una variable
manipulada força oblidada que, com s’ha pogut mostrar, pot tenir efectes
secundaris potencials per complementar les accions de control ja existents. Per
tant, aquesta regulació addicional s’afegeix a una estratègia de control
habitual a les depuradores d’aigües residuals, que aconsegueix resultats
satisfactoris en qualitat de l’aigua i en costos d’explotació però amb elevades
emissions d’òxid nitrós. El model de simulació de referència núm. 2 Gas (BSM2G)
s’utilitza com a escenari de treball, que inclou les dues vies principals
d’emissió d’òxid nitrós: la desnitrificació heteròtrofa i la desnitrificació de
bacteris oxidants d’amoníac.
