Arxiu d'etiquetes: Alumni

Entrevista a Sergi Sala, graduat en Enginyeria Mecànica

Publicat el per

En Sergi Sala és Project Manager a CT ingenieros, companyia internacional que treballa des de l’enginyeria de disseny de producte fins a la de fabricació, suport d’enginyeria postvenda i projectes d’R+D, en sectors com l’aeronàutic, l’automoció, l’energètic o de plantes industrials, entre altres. Llicenciat en Enginyeria Industrial Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), actualment la seva feina consisteix a gestionar projectes d’IT i d’automoció en la creació de línies noves.

Sala és el nostre nou convidat a l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience, i ens ha donat a conèixer la seva trajectòria i experiència professional.

Què és CT Ingenieros?

CT Ingenieros és una consultoria, una multinacional que toquem diversos temes, molt centrada en l’aeronàutica a la part de Madrid. Aquí, a Barcelona, fem sobretot automoció i ens estem introduint en altres sectors. CT bàsicament és una consultoria, així que donem solucions als clients, variades, el què ens demanin. 

Com vas arribar a treballar aquí?

És molt curiós. Jo vaig arribar a treballar aquí a través de l’EUSS, vaig fer unes pràctiques curtes i es van quedar molt contents amb mi, van confiar en mi i porto ja gairebé deu anys.

Quin és exactament la teva feina com a Project Manager?

Ser Project Manager a CT bàsicament és gestionar projectes, en el meu cas, gestionar projectes més de la part IT i també de la part d’automoció en la creació de línies noves. Però no és tant el Know-how que tinguis, sinó més una gestió transversal del projecte, des de controlar els costos, controlar el timing, a parlar amb el client i amb l’equip.

Què et va portar a estudiar enginyeria?

Des de petit sempre m’ha agradat tocar les coses, inventar o les coses de bricolatge i, per això, em vaig encaminar cap a l’enginyeria mecànica. Jo pensava, quan estudiava en l’EUSS, faré cotxes, competicions… i al final acabes fent altres coses que també són molt interessants i més cap a la part d’industrialització que també a vegades és inventar i donar solucions. Jo crec que el tema de les solucions és el que més m’agrada, davant d’un client donar solucions.

T’imaginaves que ser enginyer seria així de versàtil?

Jo pensava que m’encasellaria més en una mena de treball i en veure que hi ha tot un ventall per a aprendre coses noves, i tenir aquesta habilitat, m’ha agradat molt. Jo crec que l’EUSS ofereix això també, l’habilitat d’aprendre d’una forma molt ràpida.

Hi ha algun treball que t’hagi marcat molt?

En la meva carrera professional la que més em va marcar va ser la primera perquè estava en un sector que no m’hauria imaginat, que és el tema de l’arquitectura, i vam fer una cosa molt vistosa per a uns pavellons de Mònaco. Això em va marcar perquè el que estàs tu dissenyant ho veus aquí, fins i tot per la tele i fins i tot vam anar allí físicament. Això em va marcar molt. Després he anat fent altres coses que involucren cotxes que, en acabat, surten al carrer, i això també m’ha marcat perquè jo he aportat el meu granet de sorra.

T’imaginaves així fa deu anys?

No, no m’imaginava. Jo pensava que seria un treball més monòton; dissenyador, calculista, etcètera. I no, no és així. És una feina molt dinàmica i jo crec que gairebé tots els treballs d’enginyer són molt dinàmics i això ens diferencia una mica d’altres tipus d’estudis.

Què creus que et va aportar l’EUSS com a professional?

Jo crec que l’EUSS més que la part purament tècnica, que també m’ha aportat molt, m’ha aportat la manera d’expressar-me, la manera de ser persona, la manera de resoldre problemes, això sí que m’ha donat moltes habilitats, i sobretot m’ha donat l’habilitat de conèixer molt aquest sector i si en un futur necessito fer un càlcul d’una estructura, jo ara mateix no podria fer-lo, però si que tinc els coneixements per a poder adaptar-me ràpid i poder fer correctament aquest càlcul. No és la part purament tècnica sinó la part d’habilitats que no pensava que una universitat podria donar.

Què és el que més t’ha agradat del teu pas per l’EUSS?

Crec que vaig apreciar molt el tracte dels professors cap als estudiants per a poder solucionar problemes que teníem en el dia a dia. Parlant amb altres companys d’altres universitats no tenien aquest tracte.

L’EUSS facilita el pas al món professional?

Jo crec que el tema de les pràctiques està molt ben solucionat a l’EUSS, perquè l’altre dia parlava amb un professor i la taxa de pràctiques és molt alta i la taxa que les empreses agafin als seus empleats en pràctiques també és molt alta. De fet, l’exemple sóc jo, que vaig entrar en pràctiques i ja porto deu anys aquí.

L’alumni Mario Lanza revoluciona el camp de la nanoelectrònica i els semiconductors en inventar un microxip d’alta densitat d’integració realitzat amb materials bidimensionals

Publicat el per

El científic i alumni de l’EUSS Mario Lanza, professor titular a la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (a Aràbia Saudita), acaba de revolucionar el camp de la nanoelectrònica i els semiconductors en inventar el primer microxip d’alta densitat d’integració realitzat amb materials bidimensionals (també anomenats 2D). El treball, titulat “Hybrid 2D/CMOS microxips for memristive applications”, serà publicat ben aviat a la revista Nature, i ja ha atret l’interès d’empreses capdavanteres en el camp dels semiconductors.

L’equip liderat pel professor Lanza ha integrat per primera vegada un material bidimensional aïllant, anomenat nitrur de bor hexagonal multicapa (d’uns 6 nanòmetres de gruix), sobre microxips que contenen transistors de silici de tecnologia CMOS – les sigles CMOS signifiquen complementary metal- oxide-semiconductor, un tipus de tecnologia que és present en tots els productes electrònics que utilitzem diàriament (telèfons, ordinadors, automòbils i electrodomèstics, entre molts altres). Segons explica el professor Lanza: “el nitrur de bor hexagonal fa les funcions de memristor, i el transistor fa les funcions de selector i limitador de corrent”. Després de comprovar que la integració es va realitzar amb èxit, els investigadors han interconnectat els dispositius (mitjançant litografia i evaporació de metall) per formar circuits matricials.

Aquest tipus de circuits, malgrat que encara són desconeguts per a la majoria de gent, són utilitzats en productes electrònics d’última generació tant per emmagatzemar informació (fabricació de memòries electròniques, com els USB) com per processar-la (fabricació de xarxes neuronals artificials per a sistemes d’intel·ligència artificial). Els dispositius híbrids 2D/CMOS fabricats per l’equip de l’alumni Lanza mostren un baix consum d’energia i una alta durabilitat, i a més la seva conductivitat es pot ajustar a diferents nivells de forma dinàmica aplicant impulsos elèctrics — una propietat anomenada spike-timing dependent plasticity —el qual es pot usar per fabricar xarxes neuronals artificials de molt baix consum energètic.

En el passat l’empresa IBM havia intentat integrar grafè en transistors per a aplicacions al camp de radiofreqüència, però la densitat d’integració era molt baixa i els dispositius no permetien emmagatzemar o processar informació. En canvi, els dispositius creats per l’equip del professor Lanza només mesuren 260 nanòmetres, i podrien realitzar-se molt més petits de manera molt senzilla si es disposen de microxips més avançats.

Aquest treball representa una fita al camp de la nanoelectrònica i els semiconductors no només per les altes prestacions dels dispositius i circuits fabricats, sinó també degut a l’alt nivell de maduresa tecnològica aconseguit — tots els processos utilitzats són compatibles amb la indústria dels semiconductors. És per això que tant ell com els membres del seu equip indiquen: “en el futur la majoria de microxips explotaran alguna de les moltes propietats exòtiques d’aquests materials”.

Enllaç a l’article: https://www.nature.com/articles/s41586-023-05973-1

Enllaç a la web del Professor Mario Lanza: https://lanza.kaust.edu.sa/

Torna a veure l’Open Circuit – Alumni Experiences del Mario Lanza:

Entrevista a Javier Cruz, grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Publicat el per

Seguim amb la nostra sèrie d’entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience amb en Javier Cruz, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i actualment, Certified Machinery Safety Expert (CMSE®) a Pilz, companyia internacional líder en components, sistemes i serveis orientats a l’automatització de màquines i instal·lacions. La història del Javier va passar de la mecànica a l’electrònica i, avui, també ha fet el salt a la docència, ja que actualment també imparteix classes a l’EUSS. Segons ens explica, es dedica al que més li agrada i espera que aquells a qui ensenya també acabin trobant el seu camí.


En què consisteix la teva feina?

Ara mateix estic al departament d’Enginyeria i la meva feina consisteix a desenvolupar projectes. En concret, com estic a Pilz, és al que em dedico ara. Les diferents assignatures de datura i Aqués una empresa de seguretat industrial, faig projectes enfocats a la seguretat industrial en màquines.

Com arribes a Pilz?

Vaig arribar-hi a través d’una oferta a la borsa de treball de la Universitat. Vaig enviar el meu currículum, em va agradar la proposta, a ells la meva candidatura i aquí estic.

Com va ser el teu camí cap a l’electrònica?

Vaig començar amb enginyeria mecànica i, a mitja carrera, per algunes assignatures que fèiem, em va començar a agradar també l’electrònica. Vaig decidir apuntar-m’hi i fer les dues carreres al mateix temps.

M’agradava més la part pràctica de l’electrònica com a tal: poder tocar els diferents components i veure com funcionaven al final les diferents assignatures d’automatització, que és al que em dedico ara. És el que em va fer decantar per l’electrònica, perquè potser, a mecànica, em faltava veure una mica què passa al final de tots els càlculs que fèiem.

Què et va portar a ser enginyer?

Des de petit sempre m’ha agradat desmuntar les coses i veure com funcionen. Sempre he tingut clar que volia tenir un ofici tècnic.

Per què vas triar l’EUSS?

Em va cridar l’atenció que era una universitat petita, on les classes eren més  particulars i més personals. Tens més contacte amb el professor, amb els teus companys, en ser poca gent. El fet que hi hagi molta pràctica, també, no tanta teoria. Això és el que em va fer decantar per l‘EUSS i no per una altra universitat.

T’imaginaves en una empresa com Pilz?

Sí, m’imaginava treballant en una empresa gran, multinacional, com podria ser Pilz. M’ha aportat molt a la meva carrera, crec que va ser una bona decisió venir aquí. Al no estar en una empresa que es dediqui únicament a fabricar un tipus de màquina, sinó que en fem de diferents tipus i implementem la seguretat en cadascuna, puc veure molts sectors, molts tipus de màquina i molts ambients industrials diferents. I això és una cosa que m’agrada molt de la meva feina.

S’han complert les teves expectatives laborals?

És cert que al principi vas una mica perdut, com li pot passar a tothom quan arriba a la Universitat, però sí que s’han acabat complint les meves expectatives laborals. I fent el que m’agrada, que és el més important. Potser al principi tenia unes expectatives diferents, però pel camí m’he adonat que en realitat eren unes altres. I sí, s’han complert.

Quin record tens dels teus anys com estudiant a l’EUSS?

Com alumne, recordo les classes pràctiques amb els companys i anar fent projectes, que al final veies funcionar. I la diversió de veure que tota la feina que havies desenvolupat acabava funcionant. Aquest és un dels millors records que tinc pel meu pas per la universitat.

Com va ser el pas d’estudiant a professor?

Quan vaig acabar la carrera va quedar una plaça vacant i em van donar la possibilitat d’impartir classes d’automatització industrial, que al final és al que em dedico i el que m’agrada. Ara també gaudeixo donant consells als meus alumnes perquè aprofitin les coses i per què així, potser, en un futur els sigui més fàcil aquest canvi entre el món universitari i el laboral. M’agrada tractar amb ells mantenint aquest tracte més personal.

La revista Science publica un nou full de ruta sobre tecnologies memristives dissenyada i dirigida per l’alumni Mario Lanza

Publicat el per

L’alumni Mario Lanza, professor titular de la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (KAUST, per les sigles en anglès), acaba de publicar un nou full de ruta sobre tecnologies memristives a la revista Science. Aquest treball, dissenyat i dirigit pel professor Lanza, ha comptat amb la col·laboració amb les empreses IBM i TSMC (líders al sector dels semiconductors), a més d’altres acadèmics prominents en aquest camp. El text descriu el passat, el present i el futur dels memristors des d’un punt de vista estructural, discutint les prestacions dels dispositius depenent dels tipus de materials utilitzats. A més, els autors discuteixen les aplicacions que els memristors tenen i tindran, així com la seva importància per a la nostra societat.

Aquest treball s’emmarca dins una iniciativa especial desenvolupada per la revista Science per commemorar el 75è aniversari de la invenció del transistor. Aquest és el dispositiu en el qual es basen la majoria de productes electrònics que utilitzem al nostre dia a dia, com ara telèfons, ordinadors, electrodomèstics, vehicles i equips mèdics (entre molts altres). El seu principal atractiu és que permet alterar la seva resistivitat a diferents nivells per emular estats lògics, cosa que és útil per emmagatzemar i processar informació. El problema és que aquests estats són volàtils, és a dir, els transistors requereixen energia tant per mantenir els estats com commutar entre ells. En contraposició, els memristors permeten generar múltiples estats resistius no volàtils, és a dir, duradors en el temps sense necessitar aplicar tensió o consumir energia (només consumeixen energia durant les transicions entre estats). A aquest revolucionari concepte s’hi afegeix l’avantatge de la seva simple estructura, cosa que permet fer configuracions tridimensionals per augmentar la capacitat d’emmagatzematge i processament d’informació. És per això que la revista Science destaca els memristors com una eina molt útil per complementar el transistor en la fabricació de circuits integrats avançats. De fet, les memòries memristives ja són una realitat, i circuits purament memristius ja s’estan utilitzant per a la implementació de xarxes neuronals artificials, sistemes d’encriptació de baix consum i commutadors d’alta freqüència (5G i 6G).

El fet que les empreses capdavanteres en disseny i fabricació de microxips (IBM i TSMC) hagin participat en aquest estudi exalça la importància que el memristor té i tindrà per pal·liar l’escassetat de microxips. Segons el professor Lanza “Tot i que Espanya no compta amb cap empresa líder en la fabricació de microxips, els centres de recerca i universitats espanyoles podrien tenir un paper important en el desenvolupament de memristors per a circuits integrats avançats, ja que una gran part del coneixement sobre aquest dispositiu ha estat desenvolupat per investigadors espanyols. Esperem que noves empreses en el camp de les tecnologies memristives sorgeixin gràcies a l’ambiciós pla de més d’11.000 milions d’euros recentment anunciat pel govern” [1].

[1] Agencia EFE, 4 de Abril de 2022, Madrid. https://www.elmundo.es/economia/2022/04/04/624aa89121efa0011f8bea8a.html

Entrevista amb la Sílvia Nacenta, cap del Servei d’Orientació i inserció professional

Publicat el per

Entrevista amb la Sílvia Nacenta, cap del Servei d’Orientació i inserció professional.

L’informe d’inserció laboral EUSS 2020-2021 registra un 97% d’ocupació, un percentatge superior a l’ocupació de persones amb formació universitària a Catalunya. Els resultats van en línia amb els de l’última enquesta de l’Agència de Qualitat de la Generalitat de Catalunya, l’AQU, que situaven a l’EUSS entre el Top 3 de tots els indicadors de les escoles d’enginyeria de l’àmbit industrial.

  • Què és l’Informe d’inserció laboral EUSS?

L’Informe d’inserció laboral de l’EUSS és un estudi que ofereix dades clau per a avaluar la qualitat dels nostres programes formatius i veure fins a quin punt el perfil de sortida de les persones graduades s’ajusta a la demanda del teixit empresarial de Catalunya.

  • Des de quan es fa i amb quin propòsit?

L’informe d’inserció laboral es realitza des del 2008. Els objectius que es volen assolir són: avaluar la inserció laboral de la població graduada de l’EUSS, valorar l’adequació de la formació impartida per l’EUSS a les necessitats del món laboral, potenciar el contacte entre l’EUSS i els diferents agents empresarials, fomentar una xarxa formada per Alumni, les empreses on treballen i l’EUSS i, finalment, oferir a l’alumnat potencial de l’EUSS, informació actualitzada del nivell d’inserció de les persones que han cursat les titulacions a l’EUSS.

  • A quins Alumni se’ls hi ha fet l’enquesta?

En l’última edició de l’enquesta s’ha avaluat la inserció laboral de la població graduada a l’EUSS de l’any 2014 dels estudis d’enginyeria. És un total de 108 persones de les quals hem pogut enquestar unes 40.

  • Com es valoren els resultats, tenint en compte el context econòmic derivat de la pandèmia? S’han vist afectats per la irrupció de la Covid-19 el 2020?

La crisi sanitària generada pel Sars-Cov2 va provocar baixades acusades del PIB i va fer pujar la taxa d’atur mentre moltes empreses es plantejaven expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).  En el moment que es va a dur a terme les enquestes (primer trimestre de 2021) l’economia es contreia de nou a causa dels efectes de la tercera onada. 

Ara bé, els resultats d’inserció es consideren molt satisfactoris, ja que el nivell d’ocupació és d’un 97%, percentatge superior al de les persones titulades amb graus universitaris a Catalunya que és del 82%.

  • Un 34% dels enquestats assenyala l’estil formatiu com l’element diferenciador de l’EUSS, més que, per exemple, la proximitat amb el lloc de residència. Com de significativa és aquesta dada?

El model educatiu de l’EUSS, Engineering by Doing, s’emmarca dins de la pedagogia de treball per competències i es desenvolupa d’acord amb les activitats didàctiques més adequades, on el treball per projectes i les pràctiques en empreses prenen un protagonisme destacat. A l’EUSS s’ha prioritzat la competència personal (saber ser), perquè és des de les actituds que es vol promoure l’adquisició dels coneixements i l’ús dels procediments i les habilitats adequats per a descobrir i afrontar els nous reptes derivats dels futurs canvis de context, de professió, d’especialitat, de responsabilitat, de localització.

Per tant, que un 34% de les persones enquestades assenyalin el nostre estil formatiu com el nostre element diferenciador i sigui el motiu principal per a triar a l’EUSS és una dada molt significativa i important per a nosaltres que reforça la nostra convicció en l’èxit d’aquesta metodologia educativa.

  • Actualment un 97% de les persones enquestades està treballant. És l’habitual?

La taxa d’ocupació es manté en valors propers a la plena ocupació en els últims anys. Trobàvem un 93% per a les persones graduades el 2012, un 100% per al  2013 i un 97% en l’estudi actual. Podem dir que aquests valors tan alts són habituals per a les nostres titulacions, molt més alts que en la població general.

  • La taxa d’inserció serà superior en els pròxims anys, tenint en compte la demanda estimada d’enginyers/es en el mercat laboral?

La taxa d’inserció és molt elevada. Tenint en compte l’evolució de les dades en els últims anys pensem que seguirà en valors similars i per tant les expectatives segueixen sent favorables. A més, els contactes que mantenim amb empreses industrials ens permeten intuir creixements importants especialment en l’àmbit de les energies renovables, la millora de processos i l’automatització.

  • I pel que fa al nivell salarial?

Pel que fa a l’evolució de les franges salarials, s’observa una tendència a la millora: mentre que les franges més baixes tendeixen a desaparèixer, la franja  d’entre 24.001 € i 30.000 € i la de més de 40.000 € augmenten, de manera significativa el seu pes específic.

  • Tot i que el 100% de l’alumnat surt amb experiència laboral, només el 16% treballava a temps parcial en el sector durant la carrera. És habitual tenir aquest primer contacte?

Les pràctiques acadèmiques externes, sigui en la modalitat curricular o extracurricular, facilita a l’alumnat el primer contacte professional amb l’empresa. Hem de valorar que el 71% de les persones enquestades van realitzar pràctiques durant la seva estada a l’EUSS, percentatge molt alt tenint en compte que són una matèria optativa i que el 20% de les persones que accedeixen a l’EUSS ho fan des de CFGS i tenen les pràctiques curriculars reconegudes.  Així doncs, tot i que el 16% treballava a temps parcial en el sector durant la carrera, el volum d’alumnat que compagina els seus estudis amb unes pràctiques acadèmiques externes és comú i molt elevat.

  • De quina manera s’impulsa el vincle amb l’empresa des de l’EUSS?

A l’EUSS disposem d’un Consell Empresarial Assessor format per un grup de persones expertes de la indústria que engloba totes les disciplines dels programes formatius i té un bon equilibri entre professionals sèniors i professionals joves, entre representants PIMES i grans empreses, i a més algun d’ells són graduats de l’EUSS. El Consell es reuneix una vegada a l’any per a tractar temes com el perfil de competències de les noves titulacions de grau, orientació professional, el rol d’enginyer a la nostra societat entre molts altres aspectes per a acostar la nostra activitat universitària a l’entorn industrial i la seva evolució.

També comptem d’un Consell d’Alumni Assessor que es convoca dues vegades l’any, format per Alumni que tenen experiència professional en empreses nacionals o internacionals. Les trobades tenen l’objectiu d’avaluar l’adequació de la formació i conèixer les tendències i tecnologies emergents en els diversos sectors on els Alumni estan involucrats amb les seves empreses.

Igualment, la feina diària des del Servei d’Orientació i Inserció Professional amb el contacte continu, a l’hora de difondre ofertes tant laborals com de conveni de cooperació educativa, amb les empreses que confien en nosaltres, enforteix i potencia el vincle de col·laboració entre el món industrial i l’acadèmic acostant-los per a aconseguir un encaix el més acurat possible, satisfent les inquietuds d’ambdós, afavorint la inserció professional del nostre alumnat i Alumni.

Complementant el comentat, també s’organitzen activitats col·lectives entre el nostre alumnat, com les Jornades Cultura Emprenedora i Pre-Ocupa’t, sent un espai de trobada entre empreses i l’alumnat i Alumni, així com visites a empreses o xerrades a l’EUSS per part d’empreses col·laboradores en assignatures en concret i participació de l’alumnat en projectes plantejats per a empreses.

  • A nivell laboral, la majoria dels Alumni graduats entre 2015 i 2016 es mostren satisfets amb la formació rebuda, especialment en aspectes com la resolució de problemes o la presa de decisions. Quin paper ha de jugar la Universitat perquè els futurs enginyers i enginyeres sàpiguen desenvolupar-se en el seu lloc de treball?

La Universitat té un paper molt important en la formació de les competències transversals del nostre alumnat. Les empreses a l’hora de buscar les persones més adequades per a les seves organitzacions valoren amb especial importància aquest tipus de competències i ho apunten com un tret diferencial. L’EUSS té especial cura en oferir eines i recursos per a desenvolupar-les prestant atenció al desenvolupament de projectes i el treball pràctic. El fet que els Alumni estiguin satisfets amb la formació rebuda ens diu que estem en el bon camí, amb la mirada a potenciar-la i aprofundir en aquestes.

  • Quines oportunitats de millora ens ha ofert aquest informe i com les encara l’EUSS?

Una oportunitat de millora que ens ha ofert aquest informe en l’àmbit educatiu és la formació en idiomes, que rep les puntuacions més baixes. Tot i que hi ha una lleugera millora respecte a estudis anteriors, cal emprendre accions al respecte com oferir anglès extracurricular a l’alumnat.