Joan Margalef, alumni d’Organització Industrial: “Quan penso en la meva etapa a l’EUSS, somric”

De petit volia ser pagès, tot i que els estudis el van portar a l’enginyeria, primer, i a l’economia, més tard. En Joan Margalef va estudiar Enginyeria d’Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i posteriorment, es va especialitzar com a analista econòmic, camp en el qual ara està realitzant el seu doctorat. “Quan penso en la meva etapa a l’EUSS, inconscientment somric. Crec que és perquè m’ho vaig passar molt i molt bé”, explica.

Actualment, treballa com a investigador associat a l’Institut Mundial de Recerca sobre Economia del Desenvolupament de la Universitat de les Nacions Unides (UNU-WIDER) a Hèlsinki, Finlàndia. “Estudiant el màster em vaig adonar que realment és la professió que m’enamora”, assegura. Avui, la seva àrea de treball està centrada principalment en Economia Financera, Economia Pública, Conflicte i Desenvolupament.

En Joan Margalef és el nostre nou candidat en el cicle d’entrevistes Open Circuit | Alumni Experiences de l’EUSS.

Recordes què volies ser quan eres petit?

Volia ser pagès perquè, bé, vinc del Delta, que tenim molta agricultura i, a més, el meu pare era pagès també. Suposo que volia imitar-lo.

I per què vas decidir estudiar Enginyeria d’Organització Industrial finalment?

Sempre havia tingut cert interès en la part de business, Administració i Direcció d’Empresa (ADE), Economia… però també era bo i m’agradaven les matemàtiques i la tecnologia. De fet, sempre havia prioritzat aquesta branca. Sempre em deien: “ADE sempre en podràs acabar fent, però el salt al revés serà impossible!”.

Finalment vaig prioritzar l’enginyeria. Vaig començar amb Enginyeria Mecànica, perquè també havia fet feina com a mecànic de tractors. Fins que vaig descobrir que hi havia Enginyeria d’Organització Industrial, que també incloïa aquesta part de business que volia. Era la perfecta combinació.

Quin record tens de la teva etapa a l’EUSS?

Quan hi penso, inconscientment somric. Crec que és perquè m’ho vaig passar molt i molt bé. Vaig forjar molt bones amistats i ens ho passàvem molt bé, tant dins com fora de l’EUSS. Però, d’altra banda, la primera imatge que em ve al cap d’aquesta època és la biblioteca i els seus cubicles de fusta. Suposo que és perquè també vaig haver d’estudiar bastant.

Algun record especial d’algun dels professors?

L’Alexandre Damians i les seves assignatures d’Antropologia. Et feien desconnectar una mica de la part tècnica de l’enginyeria. Ens feia parlar d’ètica, d’antropologia, d’humanitats, de filosofia… I, com ell ens deia, en realitat la seva era una assignatura perquè et coneguessis a tu mateix. Recordo anar amb moltes ganes a les classes i sortir-ne molt content. A vegades, també cansat de donar-li tantes voltes a la vida…

Crec que per als estudiants, o per a la gent jove, que realment no sap què fer o no té les coses tan marcades, aquella assignatura li feia fer preguntes, potser incòmodes, no? Et feia qüestionar moltes coses de la vida tant o més importants que molts coneixements tècnics.

Ens vols compartir alguna anècdota del teu pas per l’EUSS?

Que pugui explicar… Hi va haver un dia, amb en Llorenç Servera, a qui també aprecio molt com a professor, que estàvem tots fent feina en silenci, molt concentrats… Jo tinc un problema, i és que potser parlo molt fort. Li vaig dir: Llorenç! I es va espantar i li va saltar el bolígraf i tot. I clar, tota la classe va riure a més no poder.

El teu Treball de Final de Grau (TFG) va ser reconegut com el Millor TFG d’Emprenedoria. En què va consistir?

Durant tots aquests anys de carrera apreníem molts diagrames per prendre decisions. El clàssic és el DAFO, o SWOT en anglès, però després també hi ha la matriu de Segget, d’Ishikawa, la Raci… i un llistat enorme. Em vaig adonar que, en tots aquests anys, eren potser més d’un centenar. Si no en saps el nom, clar, no podies trobar-los. La meva idea era crear una aplicació que fos com una enciclopèdia de tots aquests diagrames i que, a més, també t’ajudessin a tu a crear-los dins del Word, dins del PowerPoint.

Per a fer-ho, vaig adoptar una metodologia que, aleshores, era molt innovadora, que es dia Lean Startup. Aquesta permet interactuar amb clients potencials i professionals per aconseguir definir un producte viable. En vaig desenvolupar el business model, un pla de viabilitat financera i un pla de màrqueting.

Quan acabes l’enginyeria, et decantes per l’economia amb un màster de Recerca en Anàlisi Econòmica. De fet, avui estàs acabant d’estudiar el doctorat (PhD).  Ens expliques d’on sorgeix aquest interès i com es va forjant aquesta carrera? 

Va ser tot aquí, a l’EUSS. Em van agradar molt les assignatures que fèiem d’Economia i de Mètodes Quantitatius, amb la Maria del Rocío Bonilla i la Micaela Enache, que, per cert, grans professionals de la que també tinc molt bon record. Amb elles crec que vaig trobar la branca que realment m’interessa.

I bé, en acabar, em vaig tirar de cap al màster d’Economia. Al principi va ser bastant dur perquè clar, no en sabia tant com un economista, però al final vaig acabar traient molt bones notes. Era un màster bastant competitiu i se’m va oferir l’oportunitat de fer el doctorat amb una beca, cosa que no sempre és fàcil. I bé, vaig pensar… o ara o mai! I de nou m’hi vaig tirar de cap. Durant aquest procés em vaig adonar que realment és la professió que m’enamora.

També et vas “tirar de cap” a viure l’experiència a l’estranger, amb un Erasmus, i ara, a Finlàndia. 

Sóc una persona que es troba molt còmode en la meva zona de confort, però parlant amb altra gent, molts em deien que tenien l’espineta clavada per no haver marxat fora. I els vaig fer cas, primer a Itàlia, on vaig fer un Erasmus. Va ser dur, de fet, crec que vaig escriure un article per l’EUSS o pel blog, però al mateix temps el recordo com el millor any de la meva vida. Vaig forjar grans amistats, vaig tenir experiències inoblidables… Això és creixement personal i… s’ha de sortir d’aquí, de la zona de confort. Per això, quan em van oferir l’oportunitat de marxar a Finlàndia, encara que potser no és tan còmode com anar a Itàlia, no vaig tenir cap dubte.

En què consisteix avui la teva feina com a investigador associat per l’Institut Mundial de Recerca sobre Economia del Desenvolupament de la Universitat de les Nacions Unides a Finlàndia?

Sóc Research Associate a un UNU-WIDER, que és una institució de recerca de les Nacions Unides. Hi ha una part que és de recerca pròpia. Pots desenvolupar la teva pròpia investigació, sempre que estigui relacionada amb la missió de l’organització. Per a mi, fàcil, perquè és el meu àmbit de treball, la recerca d’economia, estat i conflicte.

D’altra banda, al mateix temps també em demanen que col·labori en certs projectes que ells tenen en marxa. Per exemple, ara estic treballant en un projecte amb el Banc Mundial, que tracta de trobar maneres de mesurar la fragilitat d’un país de forma econòmica.

Com sorgeix aquesta oportunitat?

Estava a l’últim any de doctorat i és l’any que has de trobar la feina. I va sortir l’aplicació en aquest lloc que tenia el perfil perfecte per a mi. Havia conegut l’organització l’any passat en una conferència a Moçambic, m’agradava el que fan… i va ser el perfect match. Quan em van donar la feina vaig dir que sí, i també de cap!

Què és el que més t’agrada del que fas?

La feina de recercador pot ser molt frustrant, perquè has de fer coses que ningú ha fet, en principi. I això et porta a explorar llocs o coses que no són fàcils de fer, perquè sinó algú ja les hauria fet primer. Però el que m’agrada és l’aprenentatge constant. Sempre t’has d’estar renovant, sempre has d’estar aprenent. De cop, aquella tècnica que et semblava que no utilitzaries mai més, aquella que vas estudiar el màster fa temps, ara és important i toca reprendre-la.

A més, també m’agrada molt el fet d’estar-te relacionant constantment amb gent que té les mateixes passions que tu.

Quina és la pròxima meta?

A curt termini, acabar la meva tesi. I bé, tinc molts papers en procés, alguns ja acabats, i el primer que vull fer és consolidar-los i enviar-los a revistes. A partir d’aquí, incorporar el feedback que se’m doni i acabar publicant-los. A part, també espero acabar el report del Banc Mundial que tinc en marxa, que esperem fer-ho de cara al juny-juliol.

I, el llarg termini és tornar a casa. Encara ho vull estirar una mica més eh, si em surt una oportunitat fora que em pugui interessar saltaré. Al final, està bé voltar molt pel món, no? Però la conclusió és que com a Catalunya, Espanya o Europa, enlloc. Si mai puc tornar aquí, alineat professionalment, seria la sort de la meva vida.

Què li aconsellaries a un estudiant de l’EUSS?

Que no esperi la motivació sinó que la busqui. Que inverteixi temps… que al final és la seva responsabilitat. Perquè si no tens clar de què és el que t’enamora d’una professió, moltes vegades tens aquesta tendència a esperar. A esperar que un dia et vingui el flechazo… i així t’esperes a les assignatures de tercer, a les de quart, al TFG, a les pràctiques, al màster…. i et passaràs tots aquests anys de la carrera com si fossin un pur tràmit.

És a dir, tu pots exigir de molt, treure nous i deus, però si és un tràmit, ho gaudeixes tot molt menys. Tot és una càrrega, són hores gastades estudiant. Però quan ja saps per què vols fer, quan ja veus l’aplicació, la utilitat i quins problemes resoldran… Vas a una altra idea, ja no se’t fa gens pesat, gaudeixes, et mous, parles amb els professors…

Crec que això és ideal per a ser feliç i gaudir molt d’aquests anys, perquè si no també poden ser molt durs.

Lluís Farnés, alumni de Mecànica i Electrònica i professor de l’EUSS: “Omple molt veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps”

L’alumni Lluís Farnés Pallàs va formar part de la primera promoció del doble grau d’Enginyeria Mecànica i Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Llicenciat el 2019, actualment treballa com a enginyer en el departament d’Innovació d’Aranow, una empresa internacional especialitzada a oferir solucions d’envasament per a la indústria.

D’altra banda, en Lluís també va tornar a l’EUSS ara fa un temps com a docent, on fins ara ha donat classes de Física Elèctrica; Sistemes Robotitzats; Tecnologia Elèctrica i Electrònica. Una faceta professional que també li agradaria mantenir en el temps. “Omple molt veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps, i que tu formes part d’aquest procés d’aprenentatge”, explica.

En Lluís ha participat del nostre cicle d’entrevistes de l’Open Circuit Alumni Experiences, en què donem a conèixer el recorregut professional dels exalumnes de l’EUSS i de com van viure la seva etapa universitària.

Per què vas decidir estudiar una enginyeria?

Doncs, no és que tingués una vocació des de petit… el cert és que no ho tenia clar. Va ser una vegada al Batxillerat, quan vaig veure que volia tirar cap aquí. Va haver-hi com un canvi de xip. De fet, m’agradaven molt els típics programes de televisió que t’ensenyen com són els processos de fabricació. El programa tipus ‘¿Cómo se hacen…?‘. M’hipnotitzava bastant i vaig pensar que m’agradava la idea de formar part d’aquest món.

En el teu cas, vas cursar un doble grau. A què es deu?

En un primer moment volia ser enginyer mecànic, però un cop em vaig topar amb l’EUSS, vaig descobrir que hi havia la possibilitat de fer un doble grau. I, des del primer moment, des del curs zero, ja entres fent aquesta doble titulació. Em va cridar molt l’atenció i vaig creure que era una molt bona oportunitat, sobretot ara que, cada vegada més, tot va més lligat amb l’electrònica. Jo vaig entrar en la primera promoció d’aquest doble grau i va anar tot perfecte, tenies un full de ruta molt clar.

Quin record tens de la teva etapa universitària?

Tinc molt bons records, la veritat. Ho recordo com una època molt maca. Vam fer molta pinya amb el grup de la classe i, de fet, seguim en contacte. També guardo un bon record de formar part de l’equip EUSS MotorSport i de competir al Formula Student. Vam desplaçar-nos a Itàlia per competir amb el cotxe que havíem estat dissenyant des de zero durant un any i poc… va ser molt emocionant.

Què ens pots explicar del teu pas per l’EUSS MotorSport?

És una cosa que enganxa. És a dir, jo no era molt aficionat al món de l’automoció. Però hi vaig entrar i, un cop comences a descobrir que no s’acaba mai, hi ha una cosa que t’atrapa. Sempre es pot millorar alguna cosa, per això és un món que enganxa.

Guardes un record especial d’algun dels professors que vas tenir a l’EUSS?

Tinc molt bon record de tots. Si hi ha una bona cosa aquí, a l’EUSS, és que hi ha molta qualitat humana entre els professors i un tracte molt proper. Recordo que jo em sabia els noms de tots els professors i ells se sabien el meu nom. Vas pels passadissos i, anys després, se’n recorden de tu. I això fa una mica d’il·lusió.

Quin diries que va ser el repte més gran amb el que et vas trobar com a estudiant?

L’autogestió del temps i de la pressió. Comences una assignatura de la qual no tens ni idea i el primer dia ho veus tot molt difícil. I la pressió que hi ha quan s’acosten les dates d’entrega, dels exàmens… tenir un temps limitat per aprendre una matèria… és el que recordo com un repte.

On treballes i en què consisteix la teva feina com a enginyer?

Treballo a Aranow, al departament d’Innovació, enfocat a la part del software. Fem màquines de packaging, amb envàs flexible, per tot el món. La meva funció és, dels projectes una mica més peculiars, fer el desenvolupament de software i estar en contínua millora de les parts que tenim a la màquina o els grups.

És una feina que m’agrada molt, perquè és molt dinàmica. Sempre estàs amb un projecte i sempre vas tractant temes diferents.

Creus que l’EUSS et va preparar per fer el salt al món laboral?

Ajuda molt el fet d’arribar el primer dia i que tot et soni. És a dir, has tocat, no? Saps fer servir els aparells de mesura, es nota que hi ha hagut una pràctica al darrere. A més, és una cosa que es valora molt també.

Com va sorgir l’oportunitat de fer de docent a l’EUSS?

Bàsicament, un professor em va trucar i em va dir: “Mira, tinc molta càrrega de feina. Podries ajudar-me portant un grup de pràctica?”. Vaig acceptar l’oferta i així he seguit fins ara, que vaig alternant la meva feina com a enginyer amb les classes a la Universitat.

Ho recordo amb molta il·lusió. Tornar a l’EUSS va ser com si gairebé no haguessin passat els dies, com si el temps no hagués passat.

Com t’agrada ensenyar als teus alumnes d’enginyeria?

Amb exemples. La sort que tinc és poder estar tocant la part més pràctica cada dia, estar involucrat en diferents projectes. A mi m’agrada que vegin l’aplicació del que estudien, perquè llavors és molt més fàcil entendre-ho.

I a tu, què és el que més t’agrada d’aquesta feina?

Veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps, comprendre’ls, entendre que els hi costa, però que se n’acabaran sortint i que tu has format part d’aquest procés d’aprenentatge. Jo crec que això omple molt.

On et veus en el futur?

Doncs la veritat que a mi m’agradaria seguint estant lligat al món industrial. Tinc molts projectes diferents i és molt dinàmic. Però, a la vegada, també m’agradaria continuar a la universitat, perquè la veritat és que t’omple d’una altra manera el poder ajudar i donar classes.

L’alumni de l’EUSS Pol Leyva obté un accèssit dels premis AECOC 2024

‘Beyond of Reality AR’, l’empresa de l’alumni de l’EUSS Pol Leyva, ha obtingut un accèssit als premis AECOC 2024, en la categoria de tecnologia aplicada. L’accèssit, premiat amb una dotació econòmica, suposa haver quedat en segon lloc d’aquest concurs de l’associació de fabricants i distribuïdors.

Leyva, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’EUSS, va realitzar el seu TFG ‘Realitat Augmentada en entorns Industrial’ amb la tutorització del professor Dr. Llorenç Servera. A partir d’aquest TFG, Leyva va crear l’empresa ‘Beyond of Reality AR’ i va presentar aquesta iniciativa als premis AECOC 2024, després d’haver guanyat altres premis com el del Festival Vibez, l’any 2023.

El lliurament del nou premi es realitzarà a la gala d’entrega dels premis acadèmics AECOC que tindrà lloc a Madrid el pròxim 27 de febrer.

L’equip de Pol Leyva a l’espai de Recerca de l’EUSS

Creix més d’un 50% el nombre de matriculats al grau d’Enginyeria d’Automoció a l’EUSS

Aquest novembre s’ha dut a terme la graduació dels i les alumnes matriculats la primera promoció, que va iniciar-se el curs 2020-2021.

El nombre d’estudiants del grau d’Enginyeria d’Automoció ha augmentat un 55,26% en quatre anys. Aquestes són les dades de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), que acaba de celebrar la graduació de la seva primera promoció. La titulació es va començar a oferir el curs 2020-2021. Aleshores hi havia 38 matriculats de primer curs i actualment en són 59.

“Hem notat una demanda a l’alça pels estudis d’Enginyeria d’Automoció”, confirma Pablo Sevilla, responsable del grau a l’EUSS, “no només hem crescut en nombre de matriculats, sinó que hi ha hagut alumnes d’altres graus que s’han passat a aquest pla d’estudis quan han quedat places disponibles”. Sevilla destaca que hi ha un interès alt en el sector, especialment per la seva projecció de futur.

“La indústria de l’automòbil i de la nova mobilitat es troben en un període de profunda transformació i, per tant, aquest serà un sector amb una alta demanda de professionals”, explica. Els graduats en Enginyeria d’Automoció poden treballar tan participant en el disseny de components del vehicle, com també en el desenvolupament de motors i de nous sistemes de propulsió, com l’electromobilitat. De fet, la R+D en aquesta indústria és una necessitat, per tal de seguir  millorant les tecnologies actuals i desenvolupar-ne de noves, en especial per tirar endavant la reducció d’emissions.

Sevilla creu que l’augment de la demanda a l’EUSS també es deu a un major coneixement d’aquesta titulació per part de les empreses. En ser una titulació relativament nova, les organitzacions han trigat un temps a demanar titulats en aquesta disciplina, que tradicionalment es cobria amb graduats en Enginyeria Mecànica i Electrònica. Per altra banda, l’alta satisfacció dels estudiants de l’EUSS, gràcies a diferents factors com són l’equip EUSS Motorsport, el seguiment personalitzat i l’enfocament pràctic dels estudis, ha creat un efecte de crida.

En aquest sentit, la universitat ja s’ha preparat per adaptar-se a les noves assignatures. Per exemple, l’any 2022 es va equipar un nou laboratori d’Automoció. En aquest s’hi troben des de vehicles elèctrics, híbrids i de combustió, a components mecànics de vehicles, un sistema d’anàlisi d’amortidors, dos simuladors de conducció i sistemes d’anàlisi de sistemes electrònics i centraletes.

A més, el nivell de satisfacció de l’alumnat del Grau en Enginyeria d’Automoció de l’EUSS amb la docència rebuda, segons l’informe de seguiment del centre dels cursos acadèmics 2021-2022 i 2022-2023, ha tingut uns valors de notable. Aquest seguiment es fa anualment per tal d’assegurar una alta qualitat de la docència. “Encara no disposem de dades de satisfacció ni d’inserció laboral perquè tot just s’acaben de graduar els primers estudiants d’aquest grau”, explica Sevilla, “tot i que creiem que el seu accés al món laboral serà ràpid”.

En total, el grau d’Enginyeria d’Automoció té actualment 181 estudiants, el que representa un 22,85% de l’alumnat del centre universitari, que gairebé arriba a 800. L’EUSS també ofereix altres titulacions especialitzades, com els graus d’Enginyeria Electrònica i Automàtica, Enginyeria Mecànica, Enginyeria en Organització Industrial, Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica o la doble titulació en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i Enginyeria Mecànica.

Pere Carrión, alumni d’Organització Industrial: “L’EUSS m’ha aportat humanitat i treball en equip”

En Pere Carrión es va graduar en Enginyeria en Organització Industrial per l’Escola Universitària de Salesiana de Sarrià (EUSS) l’any 2019. Actualment, treballa com a Direct Procurement Specialist al departament d’operacions del grup Grífols, empresa multinacional especialitzada en el sector farmacèutic i hospitalari. Del seu pas per l’EUSS en destaca els vincles construïts durant la seva etapa universitària. Parla “d’humanitat” i de “bones persones” amb qui ha treballat en equip i de les quals se n’emporta un bon record.

Anteriorment, Carrión ha col·laborat per empreses com Synlab o Nissan. Quan li preguntem on es veu d’aquí a 10 anys, Carrión no sap dir on estarà en un futur llunyà, però sí que espera seguir creixent com a professional i com a persona. “No sóc la mateixa persona que quan vaig acabar la universitat i tampoc seré el mateix d’aquí a una dècada, així que ja ho veurem”, apunta. Ell és el nou entrevistat del cicle Open Circuit – Alumni.

Per què vas triar Enginyeria en Organització Industrial?

El meu objectiu era estudiar alguna cosa que toqués el sector de la indústria i la tecnologia però, alhora, que tingués també relació amb l’empresa. I, en aquest cas, Enginyeria en Organització industrial em donava aquests dos sectors.

Com recordes la teva etapa universitària?

La veritat és que va ser una etapa que es fa molt curta, la recordo com si fos un llampec. Realment recordo fer moltes amistats, tant amb el professorat com amb alumnes, i moltes experiències noves. Sempre ho hem parlat amb els de la universitat, que tornaríem a fer una carrera nova, de quatre anys i més, per tornar a viure una experiència tan bona.

Què creus que et va ensenyar?

Aprendre a pensar. Com solucionar un problema, com buscar un camí de cara a poder arribar a l’objectiu. A mi m’agradava més la part d’empresa i tot el que eren projectes. Tots els tipus de projectes que vam arribar a fer, amb Business Angels, amb gent que venia de fora la universitat a veure quines idees noves sortien de la gent que estava fent Enginyeria en Organització Industrial com d’altres carreres.

Recordes algun projecte en especial?

Aquell projecte que no havies tirat endavant, però que al cap dels anys has vist que era viable. La veritat és que veure que aquests projectes que nosaltres havíem intentat moure i que, finalment, han vist la llum i han funcionat, et fa pensar. Potser en un futur, ves a saber, una d’aquelles idees que vas tenir i que et van fer pensar, pot arribar a tenir el seu fruit.

Com recordes el teu Treball Final de Grau (TFG)?

El meu TFG va venir bastant donat per la consultora on treballava. L’empresa gestionava aquesta plataforma, aquesta eina, amb la qual podíem veure com funcionava el cicle de vida del producte i poder veure tots els processos amb els quals treballaven. Aquest TFG em va permetre entendre molt bé com funcionava una empresa, poder estar en contacte amb tots els departaments, conèixer quins d’aquests estan dins d’una empresa i poder veure també els processos interns que hi havia.

En què consisteix la teva feina avui?

Treballo com a Direct Procurement Specialist. Per a dir-ho fàcil, estic en el Departament de Compres portant totes les compres directes. Són totes aquelles que fem dins del producte que s’està fabricant en qualsevol empresa en la qual treballis. El meu dia a dia, actualment, és el contacte tant amb proveïdors nacionals com internacionals. La meva posició, en concret, es troba dins del Departament d’Operacions, a la part de logística i compres. Ens dediquem a comprar matèries primeres o, fins i tot, matèries que puguin estar en el nostre producte. I, bàsicament, hem d’aconseguir la reducció dels costos i atreure el millor preu i les millors qualitats perquè el nostre producte sigui millor per optimitzar l’empresa.

Què t’ha aportat l’EUSS?

A part de la feina en equip i de saber actuar en moltes ocasions, el fet de poder arribar a veure com optimitzar la teva resolució de problemes. També es va generar una molt bona relació amb moltes persones. I aquest contacte ha seguit i perdurarà segurament per molts anys. L’experiència a l’EUSS ens ha donat a tots sobretot aquesta part d’humanitat i de bones persones que t’emportes.

M’agradaria tenir una menció especial per en Joan Ramon, que va ser el meu tutor del TFG i, realment, al final de la carrera, va ser una persona molt important per a mi com pels meus companys. A part, també va ser la persona que ens va fer l’últim discurs quan ja ens havíem graduat… i això vulguis o no, sempre queda.

Quin consell li donaries a una persona que comença a estudiar a l’EUSS?

El meu principal consell és sobretot aprendre a organitzar-se, a planificar, a veure què és el que s’ha de fer i com s’ha de fer. La clau és tenir temps per a tot. És a dir, no deixar coses de banda, sigui esport o sigui oci, perquè tens exàmens, deures, qualsevol cosa. De fet, totes aquelles coses que a tu també et fan feliç.

Com et veus d’aquí a 10 anys?

Avui dia estic molt content on estic, estic molt estable. La veritat és que tinc un departament i unes persones al voltant molt potents, molt bones, de les quals puc aprendre. En un futur a curt termini em veig a Grífols. Mai saps si més amunt, si escalant o no, en un altre departament o en un altre país… això mai se sap. Però sí que és veritat que és important en certa manera ser ambiciós, fixar-se uns objectius i voler aconseguir-los. I, en aquest cas, espero seguir creixent com a persona, amb els meus coneixements… M’agradaria ser una persona cada vegada més potent en aquest sector.