Tag Archives: mecànica

Entrevista a Rubén Puértolas, graduat en Enginyeria Mecànica i en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Posted on by

Rubén Puértolas va estudiar el grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Des de que va entrar en la universitat es va involucrar en diferents projectes relacionats amb la mecànica com Formula Student o UniRaid. Allà va descobrir que el que més li agradava del sector de l’enginyeria era la gestió de projectes. Ara treballa com Project Manager en l’empresa Millor Battery, en el departament de desenvolupament, fent el que l’apassiona.

Com definiries el teu pas per l’EUSS?

La meva experiència a l’EUSS ha estat entre completa i enriquidora. És a dir, d’aquí m’emporto grans amics; pràcticament he fet aquí millors amics, i no només en la part de l’amistat sinó també en la part educativa: el gran suport dels professors ha fet que sigui una experiència molt positiva. Venir dies, com per exemple avui, a enregistrar aquest vídeo, em fa il·lusió. Veure als professors, i que et saludin pel teu nom, que encara et recordin… En general va ser bastant positiva l’experiència.

Quins coneixements t’han aportat més en la teva carrera professional?

L’aspecte que més m’ha servit aquí a l’EUSS és l’aspecte pràctic que se’ls dona a les assignatures. Això fa que, al final, quan arribis al món laboral, ja t’hagis enfrontat en una certa part a aquests problemes i no es quedi simplement en un problema de matemàtiques que té una solució. T’ajuda a descobrir que hi ha nombroses solucions i, en general, aprendre a tocar les coses amb les quals has de treballar.

En què consisteix el teu treball en Millor Battery?

Jo actualment soc Project Manager i, principalment, al que em dedico és a la gestió i direcció de projectes. Concretament són projectes de R+D del camp de les bateries d’alta tensió. Principalment, m’encarrego del contacte amb els stakeholders, clients, proveïdors, alhora que a la gestió interna del projecte amb els diferents membres de l’equip; la gestió dels timings, la gestió que les coses es compleixin, la gestió de l’especificació que ha de tenir aquest projecte que estem realitzant i, en general, la gestió integral del projecte.

Què és el que més t’ha ajudat a saber treballar en equip?

A l’EUSS el que m’ha ajudat a treballar en equip, sobretot, és, d’una banda, que les pràctiques de les diferents assignatures solien ser en grup, i això al final és un primer pas cap a l’aprendre a treballar en grup, per molt que acabis discutint, o el que sigui. I, després, d’altra banda, l’haver-me involucrat en el projecte Formula Student, on vam arribar a estar-hi 55 persones involucrades. Aquí no te’n queda una altra, has d’aprendre a treballar en equip i a lluitar contra els petits frecs del dia a dia, però al final mirant tots cap al mateix objectiu.

Com va ser el teu pas pel projecte Formula Student?

Jo em vaig involucrar en el projecte Formula Student pràcticament des que vaig entrar, al mes o dos mesos de començar a l’EUSS. Jo ja sabia que existia el projecte, ja l’havia xafardejat una mica abans per Instagram, i la veritat que em cridava bastant l’atenció. Vaig entrar-hi de ple. Vaig començar sent el responsable del disseny de la transmissió del primer monoplaça, que justament és aquesta carrosseria d’aquí, no el xassís. I, el tercer any, quan vam fer el relleu generacional i els membres fundadors ja van abandonar la universitat perquè van acabar el grau, vaig assumir la direcció de l’equip i, la veritat que va ser un aspecte bastant diferenciador a la meva vida, que m’ha guiat també una mica cap a la gestió de projectes més que l’enginyeria pura i dura. I amb això vam aconseguir fer el nostre tercer cotxe, i vam competir a Itàlia, a Àustria i també a Espanya. La veritat que estic molt content i molt orgullós d’aquesta etapa.

Com va ser la teva transició al món laboral?

En el meu cas, i dono gràcies també a l’EUSS per això, va ser relativament fàcil. Jo un any abans d’acabar ja vaig buscar pràctiques aquí, a través de l’EUSS i, de fet, vaig iniciar un contracte de pràctiques que, a més, després vaig prolongar, en l’empresa SEAT, concretament en el departament elèctric de sistemes d’energia, en bateries. Primer en baixa tensió i després en alta tensió. I jo ho descriuria, en una certa part, no senzill, però tampoc complicat, perquè després t’adones que la realitat és bastant diferent. Però, la veritat que m’ho van posar fàcil, i jo crec que és fonamental en tots els graus el fet de fer pràctiques; quantes més millor.

Com veus el teu futur a curt termini?

En el meu cas, em vull enfocar més en l’àmbit de la gestió de projectes, partint del coneixement en enginyeria perquè al final jo crec que són fonamentals per a poder entendre’ls i poder gestionar-los adequadament. I em veig seguint en aquest sentit, en l’àmbit de la gestió, en l’àmbit del management. Al final intentar continuar evolucionant, continuar aprenent, i no conformar-me amb l’actual.

Quin consell li donaries a un alumne que acaba de començar a l’EUSS?

Com a consell que donaria a qualsevol estudiant que entri a la universitat és que no deixi d’involucrar-se amb la universitat en si. És a dir, que no tingui por de pensar que no tindrà temps. És igual, el temps ja es treu. Que es fiqui a projectes com Formula Student, com la UniRaid, que intenti fer mentoring, que conreï moltes relacions també amb els seus companys, que al final després seran també els seus companys de treball, per dir-ho així. I, en general, que es vinculi i que visqui l’experiència universitària realment perquè al final no tot és estudiar, també treus relacions d’aquí, i en general, això: que s’involucri.

Entrevista a Víctor Cándido, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica

Posted on by

Víctor Cándido va estudiar el doble grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i, encara que confessa que li costava creure que algun dia arribaria a treballar en allò que l’apassiona, actualment assegura amb orgull que ho ha aconseguit. A Applus+ IDIADA treballa en el que sempre havia somiat, en desenvolupament d’automoció.

La seva participació com a tècnic i responsable en el projecte EUSS MotorSport li va aportar molts coneixements, no sols a nivell teòric i pràctic, sinó també soft skills com la gestió de grups i projectes.

Quan vas decidir estudiar enginyeria?

Des que era petit m’ha agradat el món de l’automoció. Principalment, la part de powertrain, de motors i sistemes de combustibles: les emissions de la benzina i el dièsel, la transformació a l’elèctric, noves funcions com pot ser l’hidrogen, és el que més em crida l’atenció.

Quin és el teu lloc en Applus+ IDIADA?

A Applus+ IDIADA soc responsable de la planificació, l’execució i l’anàlisi dels assajos de missions evaporatives, tant en vehicle com en component. En gran part estic en contacte amb els clients i ajudant-los a solucionar els seus problemes o ajudant-los a millorar.

En què consisteix el teu treball?

Normalment, treballo fent desenvolupament per a les noves normatives de tipus 4 de vehicle. Quan un client es troba amb un problema, busquem entre els dos en conjunt una possible solució perquè puguin arribar a complir els límits establerts en les diferents normatives mundials, tant si la fallada ve per un component o ve pel vehicle complet.

Quina va ser la teva funció en el projecte EUSS MotorSport?

Des del moment en el qual entro en la universitat em trobo que s’està muntant aquest projecte, aquest equip i un dels meus primers projectes ja va estar relacionat amb el sistema del combustible del monoplaça: desenvolupant el dipòsit de combustible, intentant millorar la fiabilitat del cotxe. També vaig ser responsable de la part de tot el tren de potència del cotxe i en el meu últim any de carrera vaig ser el responsable tècnic de tot el vehicle. En aquest projecte vaig aprendre sobretot molta part de gestió d’equips i de projectes, així com molta càrrega tècnica, sobretot en l’àmbit de la mecànica i en concret en l’àrea de powertrain.

En què et va ajudar ser part de l’EUSS MotorSport?

L’EUSS MotorSport és com una primera presa de contacte amb el món real de l’enginyeria. A la universitat t’ensenyen un munt d’aspectes tècnics, un munt de teoria, però és difícil portar-los a la pràctica en la universitat. A l’EUSS MotorSport tens la possibilitat de trobar-te amb els problemes reals, que després com a enginyer et trobaràs. El que vaig notar en el món laboral és que molts dels problemes que la gent nova troba, jo ja me’ls havia trobat prèviament a la universitat.

Quina importància té la pràctica quan estàs estudiant?

Sempre és important tenir una base teòrica des de la qual partir. Això facilitarà molt el teu camí i ho accelerarà, però és quan ho barreges amb la pràctica, quan combines els dos mons, quan realment pots avançar i coneixes en profunditat allò en què estàs treballant o estudiant.

Què recordes del teu pas per l’EUSS?

Crec que el que més puc rescatar del meu pas per l’EUSS en el meu dia a dia, és tota la part de gestions de projectes, la part de treball en equip amb els companys. L’EUSS té una educació molt basada en treball en grup, en desenvolupament de projectes, i crec que és una part molt positiva, perquè al final és com funciona el món laboral i és el que més puc destacar del meu pas per la universitat.

T’imaginaves treballant amb altres alumnes de l’EUSS?

La veritat que és emocionant, mai vaig pensar que treballaria en el món de l’automoció. Sempre ho veia com molt llunyà i alguna cosa que no arribaria… i ja ni parlo d’entrar en una empresa gran com és Applus+ IDIADA a la primera. Trobar-me aquí amb vells companys de la universitat, del projecte del Formula Student fa que sigui tot molt més familiar i molt més agradable.

Què li diries al Víctor Cándido estudiant?

Que segueixi el camí que pensa seguir, que li dediqui més hores, sobretot al projecte Formula Student, perquè es poden treure aprenentatges molt bonics i, a més, és una experiència molt divertida. Trobar-te amb aquest repte i aprofitar-lo al màxim. Al final és aquesta combinació el que et pot portar endavant.

I a un estudiant que vol dedicar-se al mateix que tu?

Has de tenir passió, perquè sense la passió no podràs donar l’esforç que requereix avançar en aquest camí. Al final, arribar fins on estic jo m’ha suposat bastant esforç, moltes hores de treball i crec que si no hagués estat la meva passió no les hi hauria pogut dedicar.

On et veus en un futur a llarg termini?

La veritat és que em sento molt còmode amb el camí que he agafat fins ara i m’agradaria continuar desenvolupant-me aquí. M’agradaria seguir aquí, dins d’Applus+ IDIADA. La veritat és que és un gran lloc on desenvolupar-se i em veig assumint cada vegada més responsabilitat, que és la part del meu treball que més m’agrada.

Entrevista a Enrique Roca-Umbert, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica

Posted on by

Enrique Roca-Umbert va estudiar el doble grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i actualment treballa en el departament de simulació de l’empresa Applus+ IDIADA. En el seu dia a dia es dedica a simular, amb la major exactitud possible, vehicles en els quals s’estan desenvolupant diferents proves i, després d’un temps treballant com driving simulation engineer assegura que se sent còmode a l’hora d’entendre i dur a terme qualsevol simulació.

Per què vas triar el sector de la dinàmica vehicular?

El món de l’automobilisme sempre m’ha agradat i, en concret, la dinàmica vehicular. El simulador, que és on jo treballo actualment, et permet implementar diferents canvis des del punt de vista de la dinàmica vehicular en el cotxe i veure com afecta al comportament del vehicle; això és el que em va motivar a treballar en aquest sector.

Com és el teu dia a dia en Applus+ IDIADA?

La tasca que realitzo en el meu dia a dia com driving simulation engineer bàsicament és donar suport en les sessions de simulador, ja sigui quan ve el client, o quan fem desenvolupament intern dins de Applus+ IDIADA. Per exemple, ajudant o comprovant que el model que simularem no de cap mena d’error o establint un bon motion queuing, que és el fitxer que permet moure la plataforma. Bàsicament donant suport i ajudant perquè no hi hagi cap mena de fallada. I si el client ens demana llegir el temps real algun tipus de dada, llegint les dades i aportant què es veu des de les dades.

És complex treballar en un simulador?

A nivell d’ordinadors, sí que és veritat que quan entres en el simulador, et sorprèn bastant no només la màquina, sinó també la capacitat que té, i la complexitat que tenen els ordinadors que desenvolupen el propi simulador. És una cosa que em va sorprendre molt al principi. A poc a poc he anat aprenent com funciona cadascun d’ells, com estan connectats entre si, com funciona en definitiva el simulador i ara em sento còmode per a runnear qualsevol tipus de sessió en el simulador amb qualsevol client.

A quins reptes t’enfrontes en el teu treball?

Els diferents desafiaments als que m’enfronto són que el model funcioni correctament quan un client ve al simulador i, d’altra banda, que el model sigui el més real possible al cotxe en qüestió que estem simulant. A més, que el pilot senti el cotxe el més real possible a nivell d’acceleracions, ja sigui longitudinal o lateral, i a nivell de roll, de pitch… I en definitiva que el cotxe se senti el més real possible.

Què t’ha aportat l’EUSS en el teu treball?

Crec que l’EUSS, en tenir un component bastant important en pràctiques, m’ha ajudat bastant a Applus+ IDIADA, ja que la meva feina aquí és també bastant pràctic. Per exemple, a nivell de codi, realitzant la carrera d’electrònica, vaig aprendre C o MATLAB, i aquí ho estic implementant també.

Què és el que més et va agradar de l’EUSS?

L’EUSS és una universitat més petita que la resta que hi ha a Barcelona i és veritat que això  crea un vincle major entre estudiants i també els professors, ja que et coneixen perfectament. El projecte EUSS MotorSport, per exemple, també és una cosa que recordo amb molt d’afecte. Allí vaig estar fent aerodinàmica principalment i el nostre primer any va consistir bàsicament a dissenyar la carrosseria del cotxe.

Què recomanaries a estudiants amb les teves mateixes inquietuds?

Alguna cosa que recomanaria és que, encara que simulació de conducció soni molt pràctic, crec que tenir una base teòrica sòlida és molt important. Quan estàs simulant i estàs, per exemple, llegint dades, saps realment el que estàs llegint, i si estàs comparant dos vehicles, per exemple, veus els canvis que hi ha; ho entens, i saps per què està passant. Tenir una base sòlida t’ajuda un munt en aquest procés.

Has coincidit amb companys de l’EUSS?

Concretament amb en Gonzalo, treballem conjuntament en el mateix departament, encara que fem tasques diferents. Haver començat alhora en 2014  l’EUSS i ara estar aquí treballant junts, la veritat que és una cosa que, no sé si esperàvem, però que és gratificant i que facilita el dia a dia, ja que ens coneixíem prèviament.

Entrevista a Aleix Nogués, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i Enginyeria Mecànica

Posted on by

Des de petit sabia que volia dedicar-se al sector de la robòtica, i això va ser el que va motivar a l’Aleix Nogués a estudiar el doble grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Amb el temps, els seus gustos professionals s’han anat orientant cap a l’automoció i les noves tecnologies, i actualment treballa al departament d’innovació d‘Applus+IDIADA a Barcelona. El seu intercanvi a Taiwan va ser una bona oportunitat per entendre altres formes d’estudi i organització, i anima tots els nous estudiants a gaudir de l’etapa de la universitat, perquè és única.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Des de petit he estat molt aficionat a la robòtica i em va semblar que era una opció molt vàlida per tirar endavant la meva idea professional i allò que a mi em motivava i més m’agradava. Potser diria que he canviat una mica de gustos al llarg del temps, però al seu moment aquesta va ser la motivació principal.

A què et dediques actualment?

Actualment estic treballant al departament d’innovació dins de les homologacions de vehicle industrial a Applus+IDIADA. Bàsicament el que fem és la gestió de projectes d’innovació que pengen de la Comissió Europea. Aleshores, el meu rol bàsicament és fer una mica de link entre els equips tècnics del departament amb els requeriments i la gestió externa del projecte que ve des dels Consorcis Europeus. Solem ser entre 30 i 40 empreses o fins i tot alguna vegada menys o més, però sempre som diverses empreses de tota la Unió Europea treballant en un mateix projecte comú que és una proposta finançada per la Comissió Europea.

Quina és la teva feina a Applus+IDIADA?

Bàsicament, amb el que jo treballo i que és un tema força en auge, és en projectes de vehicle autònom i connectat, i també amb intel·ligència artificial en vehicle. Penso que és un tema que llença moltíssim ara mateix. A Applus+IDIADA mateix, els equips que es dediquen a aquests temes estan en creixement. I és a més un tema súper curiós. No sabem com es farà una inspecció tècnica o una ITV en un vehicle que té intel·ligència artificial incorporada i que cada cop que l’utilitza es comporta diferent. O com de segur ha de ser un vehicle per considerar-lo segur i que pugui sortir a la carretera com un vehicle que funciona sol. Són un munt de temes que s’han de dirigir que encara no estan ni molt menys llestos per poder considerar-se segurs i “comercialitzables” i, per tant, crec que és un tema força interessant.

Quina valoració fas del teu intercanvi a Taiwan?

Anar a Taiwan va ser una odissea perquè, pel coronavirus, el país estava tancat. Em va costar gairebé un any i mig aconseguir arribar a l’exchange a Taiwan. Anava a anar a tercer de carrera i vaig acabar anant quan acabava la carrera, a cinquè, perquè la doble titulació són cinc anys. Així que em va costar “lo suyo”. Però, va ser una gran experiència, sí que és veritat que en haver allargat tant vaig poder fer moltes assignatures optatives. L’expedient acadèmic que havia de realitzar a Taiwan era força tranquil. Aleshores vaig poder aprofitar per fer altres coses, viatjar, aprendre alguna cosa de xinès. I va ser una experiència que recomano al 100%.

El que a mi més em va sorprendre és que són súper disciplinats, són força rellotges tots. El que sí que és veritat és que, a nivell d’estudis, almenys les assignatures que vaig fer jo eren molt més tranquil·les que a l’EUSS. Crec que és una cosa que ens passa tots quan marxem d’exchange, potser per les assignatures que acostumem a triar, però a més en aquest cas, crec que encara en vaig notar més. El que sí que és veritat és que, a l’hora de gestionar el temps, de normalització de treballs, presentacions i tals són súper quadriculats.

Quins coneixements creus que t’ha aportat l’EUSS?

No m’emporto coneixements concrets, jo diria que m’emporto una metodologia, una manera d’aprendre i ensenyar, perquè al final, com ja he dit, el que estic fent aquí és força diferent del que jo havia estudiat, és una posició poc tècnica però que alhora toquem molts temes diferents, requereix aprendre ràpid i crec que el que més m’emporto de l’EUSS és la manera que m’han ensenyat a treballar, treballar sota pressió. Al final és una universitat que dona força càrrega de treball i més que alguna assignatura en concret o un coneixement concret m’emporto la metodologia.

Quines eines utilitzes per estar sempre al dia a la innovació?

Jo diria que de l’eina que més faig servir és LinkedIn. Segueixo tota la gent involucrada en els projectes en què jo treballo i també del meu sector, que pengen directament de la Comissió Europea. Encara que sembli que no, la gent publica molt contingut a LinkedIn i això va molt bé, tant com per saber en què està treballant la gent, com per conèixer els darrers avenços o estat de les tecnologies amb què treballes. I després, d’altra banda, segueixo diferents canals de notícies al món de l’automoció. També moltes en línia, algunes són revistes en línia, altres publicacions també en xarxes socials.

Què diries als estudiants que acaben de començar una enginyeria a l’EUSS?

Que aprofitin la uni. En el meu cas, considero que algun any ho he passat força per sobre i podia haver-ne tret molt més profit i després això ho trobes a faltar. I que s’ho passin bomba, que són quatre anys súper divertits, així que, que aprofitin.

Et sorprèn trobar-te amb altres companys de l’EUSS a Applus+IDIADA?

A veure, a l’EUSS no som tants i som una universitat molt especialitzada, aleshores no és difícil coincidir amb exestudiants. Potser no només de la teva promoció, però també d’altres i, al final, tots acabem a llocs semblants. Applus+IDIADA a més té conveni de pràctiques amb l’EUSS, aleshores és força fàcil venir cap aquí. Jo vaig venir després de pràctiques i vaig venir amb contracte des del principi, però al final el que dic, som una universitat i força focalitzada en sector tècnic i no és estrany acabar coincidint amb companys.

Entrevista a Gonzalo Lanas, graduat en Enginyeria Mecànica

Posted on by

Gonzalo Lanas va estudiar Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) amb l’objectiu de dedicar-se a allò que l’apassionava: els cotxes. Després de passar pel projecte EUSS MotorSport i participar a la competició Formula Student, va descobrir que li agradava la dinàmica i es va especialitzar en aquest àmbit amb un màster. Actualment treballa d’enginyer de dinàmica i simulació a l’empresa Applus+IDIADA, on a més de trobar el lloc de treball que s’adapta a allò que li agrada comparteix alguns dels seus projectes amb altres antics alumnes de l’EUSS. En aquest vídeo ens explica com és treballar amb simulació i ens parla també de la seva etapa com a professor.

Quina és la teva feina a Applus+IDIADA?

Soc enginyer de dinàmica, de simulació. Bàsicament el que faig és preparar i treballar en models de vehicles que després es fabriquen al dia a dia. Nosaltres fem estudis de concepte, provem tecnologies i sistemes que s’han d’implementar al vehicle real i donem feedback als nostres clients perquè puguin implementar aquests canvis al vehicle real.

Què et va portar a especialitzar-te en dinàmica?

Des de petit sempre m’han agradat molt els cotxes i vaig entrar a l’EUSS perquè em pensava que l’enginyeria mecànica era la millor via per entrar a l’automoció. Després vaig formar part de l’equip EUSS MotorSport i vaig participar la competició Formula Student. Aquí em vaig adonar que m’agradava la dinàmica i vaig fer un màster on vaig acabar d’aprendre sobre aquests temes. Després vaig entrar a Applus+IDIADA, vaig veure l’oportunitat per treballar aquí i s’ajusta molt a allò que a mi m’agrada.

Què t’agrada de treballar a Applus+IDIADA?

Un dels punts forts que tenim a Applus+IDIADA és que tenim molts projectes i clients i penso que estem a l’avantguarda de la tecnologia. Estem implementant coses, sobretot a nivell de software, que són noves, que fa poc que n’han sortit. Fins i tot, hi ha proveïdors de software per als que fem de beta tester i això ens dona un avantatge competitiu. Això ens permet tenir cada cop menys prototips físics i cada cop fer més coses amb simulació, i estar a l’avantguarda, en aquest sentit, ens permet fer-ho així. D’altra banda, sempre intentem estar al dia de congressos o publicacions, i fins i tot nosaltres mateixos publiquem articles científics i participem al món acadèmic, tant a nivell de congressos com de publicacions.

Quins són els avantatges de treballar amb simulació?

És possible que un canvi que en un vehicle real pot suposar dues hores de feina, a nosaltres ens costi cinc minuts amb un simulador. Això ens permet avançar més fàcil i aprofitar millor el temps, d’alguna manera, i fer feina que a nivell físic seria molt més complicat. Aquesta és bàsicament l’avantatge que té. La simulació virtual no acabarà de substituir el vehicle real perquè la realitat és una cosa i la simulació és una altra, però és una eina que hem de fer servir per a unes coses concretes. Cal entendre-ho a nivell conceptual. Quan has d’anar al detall específic, sempre haurà de ser amb el vehicle real.

Com recordes la teva etapa a l’EUSS?

A mi l’etapa de l’EUSS em va agradar molt perquè, òbviament, vaig aprendre un món com a enginyer, però també com a persona: a l’EUSS la part personal es treballa molt. Però, sobretot, el que sempre m’ha agradat més de l’EUSS és la manera d’ensenyar, basada en la pràctica, l’engineering by doing. Això és una cosa que per mi és una diferència amb altres universitats i és una cosa que quan surts al mercat laboral et permet, per dir-ho d’alguna manera, estar més espavilat, més al dia. Et permet pensar com a enginyer. Això és, realment, un gran avantatge.

Com és treballar amb excompanys de l’EUSS?

Quan vaig saber que el Quique entrava a treballar a Applus+IDIADA, encara que no fos al meu departament, però sí en un departament molt proper, la veritat és que em va sorprendre. A nivell personal és molt agradable. Al final comences la teva etapa d’enginyer a la universitat amb un company i després de molts anys t’hi acabes trobant de nou. Està bé tenir aquesta confiança a l’entorn laboral. Està molt bé perquè, al final, en el dia a dia treballem junts i està bé tenir un amic a la feina.

Com valores la teva etapa com a professor a l’EUSS?

Ha estat molt interessant. Ara soc professor d’automoció i el que m’agrada és que les dues feines són força complementàries. Una part de les assignatures que jo he impartit eren força semblants al que treballo aquí. Impartir classe és una cosa que jo sempre he trobat molt interessant, ensenyar les noves generacions i sobretot una cosa que a mi m’apassiona. És l’oportunitat de transmetre la meva passió. El que també m’agrada de la universitat és que he tingut la llibertat per fer allò que a mi em semblava correcte a l’hora d’estructurar l’assignatura i he pogut implementar el que veig aquí al dia a dia, al món industrial. Aquesta col·laboració amb Applus+IDIADA està molt bé perquè permet un contacte molt directe amb la indústria de l’automoció i això és un avantatge per a tots els alumnes que estudien el grau.