Arxiu d'etiquetes: mecànica

Entrevista a Aleix Nogués, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i Enginyeria Mecànica

Publicat el per

Des de petit sabia que volia dedicar-se al sector de la robòtica, i això va ser el que va motivar a l’Aleix Nogués a estudiar el doble grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Amb el temps, els seus gustos professionals s’han anat orientant cap a l’automoció i les noves tecnologies, i actualment treballa al departament d’innovació d‘Applus+IDIADA a Barcelona. El seu intercanvi a Taiwan va ser una bona oportunitat per entendre altres formes d’estudi i organització, i anima tots els nous estudiants a gaudir de l’etapa de la universitat, perquè és única.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Des de petit he estat molt aficionat a la robòtica i em va semblar que era una opció molt vàlida per tirar endavant la meva idea professional i allò que a mi em motivava i més m’agradava. Potser diria que he canviat una mica de gustos al llarg del temps, però al seu moment aquesta va ser la motivació principal.

A què et dediques actualment?

Actualment estic treballant al departament d’innovació dins de les homologacions de vehicle industrial a Applus+IDIADA. Bàsicament el que fem és la gestió de projectes d’innovació que pengen de la Comissió Europea. Aleshores, el meu rol bàsicament és fer una mica de link entre els equips tècnics del departament amb els requeriments i la gestió externa del projecte que ve des dels Consorcis Europeus. Solem ser entre 30 i 40 empreses o fins i tot alguna vegada menys o més, però sempre som diverses empreses de tota la Unió Europea treballant en un mateix projecte comú que és una proposta finançada per la Comissió Europea.

Quina és la teva feina a Applus+IDIADA?

Bàsicament, amb el que jo treballo i que és un tema força en auge, és en projectes de vehicle autònom i connectat, i també amb intel·ligència artificial en vehicle. Penso que és un tema que llença moltíssim ara mateix. A Applus+IDIADA mateix, els equips que es dediquen a aquests temes estan en creixement. I és a més un tema súper curiós. No sabem com es farà una inspecció tècnica o una ITV en un vehicle que té intel·ligència artificial incorporada i que cada cop que l’utilitza es comporta diferent. O com de segur ha de ser un vehicle per considerar-lo segur i que pugui sortir a la carretera com un vehicle que funciona sol. Són un munt de temes que s’han de dirigir que encara no estan ni molt menys llestos per poder considerar-se segurs i “comercialitzables” i, per tant, crec que és un tema força interessant.

Quina valoració fas del teu intercanvi a Taiwan?

Anar a Taiwan va ser una odissea perquè, pel coronavirus, el país estava tancat. Em va costar gairebé un any i mig aconseguir arribar a l’exchange a Taiwan. Anava a anar a tercer de carrera i vaig acabar anant quan acabava la carrera, a cinquè, perquè la doble titulació són cinc anys. Així que em va costar “lo suyo”. Però, va ser una gran experiència, sí que és veritat que en haver allargat tant vaig poder fer moltes assignatures optatives. L’expedient acadèmic que havia de realitzar a Taiwan era força tranquil. Aleshores vaig poder aprofitar per fer altres coses, viatjar, aprendre alguna cosa de xinès. I va ser una experiència que recomano al 100%.

El que a mi més em va sorprendre és que són súper disciplinats, són força rellotges tots. El que sí que és veritat és que, a nivell d’estudis, almenys les assignatures que vaig fer jo eren molt més tranquil·les que a l’EUSS. Crec que és una cosa que ens passa tots quan marxem d’exchange, potser per les assignatures que acostumem a triar, però a més en aquest cas, crec que encara en vaig notar més. El que sí que és veritat és que, a l’hora de gestionar el temps, de normalització de treballs, presentacions i tals són súper quadriculats.

Quins coneixements creus que t’ha aportat l’EUSS?

No m’emporto coneixements concrets, jo diria que m’emporto una metodologia, una manera d’aprendre i ensenyar, perquè al final, com ja he dit, el que estic fent aquí és força diferent del que jo havia estudiat, és una posició poc tècnica però que alhora toquem molts temes diferents, requereix aprendre ràpid i crec que el que més m’emporto de l’EUSS és la manera que m’han ensenyat a treballar, treballar sota pressió. Al final és una universitat que dona força càrrega de treball i més que alguna assignatura en concret o un coneixement concret m’emporto la metodologia.

Quines eines utilitzes per estar sempre al dia a la innovació?

Jo diria que de l’eina que més faig servir és LinkedIn. Segueixo tota la gent involucrada en els projectes en què jo treballo i també del meu sector, que pengen directament de la Comissió Europea. Encara que sembli que no, la gent publica molt contingut a LinkedIn i això va molt bé, tant com per saber en què està treballant la gent, com per conèixer els darrers avenços o estat de les tecnologies amb què treballes. I després, d’altra banda, segueixo diferents canals de notícies al món de l’automoció. També moltes en línia, algunes són revistes en línia, altres publicacions també en xarxes socials.

Què diries als estudiants que acaben de començar una enginyeria a l’EUSS?

Que aprofitin la uni. En el meu cas, considero que algun any ho he passat força per sobre i podia haver-ne tret molt més profit i després això ho trobes a faltar. I que s’ho passin bomba, que són quatre anys súper divertits, així que, que aprofitin.

Et sorprèn trobar-te amb altres companys de l’EUSS a Applus+IDIADA?

A veure, a l’EUSS no som tants i som una universitat molt especialitzada, aleshores no és difícil coincidir amb exestudiants. Potser no només de la teva promoció, però també d’altres i, al final, tots acabem a llocs semblants. Applus+IDIADA a més té conveni de pràctiques amb l’EUSS, aleshores és força fàcil venir cap aquí. Jo vaig venir després de pràctiques i vaig venir amb contracte des del principi, però al final el que dic, som una universitat i força focalitzada en sector tècnic i no és estrany acabar coincidint amb companys.

Entrevista a Gonzalo Lanas, graduat en Enginyeria Mecànica

Publicat el per

Gonzalo Lanas va estudiar Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) amb l’objectiu de dedicar-se a allò que l’apassionava: els cotxes. Després de passar pel projecte EUSS MotorSport i participar a la competició Formula Student, va descobrir que li agradava la dinàmica i es va especialitzar en aquest àmbit amb un màster. Actualment treballa d’enginyer de dinàmica i simulació a l’empresa Applus+IDIADA, on a més de trobar el lloc de treball que s’adapta a allò que li agrada comparteix alguns dels seus projectes amb altres antics alumnes de l’EUSS. En aquest vídeo ens explica com és treballar amb simulació i ens parla també de la seva etapa com a professor.

Quina és la teva feina a Applus+IDIADA?

Soc enginyer de dinàmica, de simulació. Bàsicament el que faig és preparar i treballar en models de vehicles que després es fabriquen al dia a dia. Nosaltres fem estudis de concepte, provem tecnologies i sistemes que s’han d’implementar al vehicle real i donem feedback als nostres clients perquè puguin implementar aquests canvis al vehicle real.

Què et va portar a especialitzar-te en dinàmica?

Des de petit sempre m’han agradat molt els cotxes i vaig entrar a l’EUSS perquè em pensava que l’enginyeria mecànica era la millor via per entrar a l’automoció. Després vaig formar part de l’equip EUSS MotorSport i vaig participar la competició Formula Student. Aquí em vaig adonar que m’agradava la dinàmica i vaig fer un màster on vaig acabar d’aprendre sobre aquests temes. Després vaig entrar a Applus+IDIADA, vaig veure l’oportunitat per treballar aquí i s’ajusta molt a allò que a mi m’agrada.

Què t’agrada de treballar a Applus+IDIADA?

Un dels punts forts que tenim a Applus+IDIADA és que tenim molts projectes i clients i penso que estem a l’avantguarda de la tecnologia. Estem implementant coses, sobretot a nivell de software, que són noves, que fa poc que n’han sortit. Fins i tot, hi ha proveïdors de software per als que fem de beta tester i això ens dona un avantatge competitiu. Això ens permet tenir cada cop menys prototips físics i cada cop fer més coses amb simulació, i estar a l’avantguarda, en aquest sentit, ens permet fer-ho així. D’altra banda, sempre intentem estar al dia de congressos o publicacions, i fins i tot nosaltres mateixos publiquem articles científics i participem al món acadèmic, tant a nivell de congressos com de publicacions.

Quins són els avantatges de treballar amb simulació?

És possible que un canvi que en un vehicle real pot suposar dues hores de feina, a nosaltres ens costi cinc minuts amb un simulador. Això ens permet avançar més fàcil i aprofitar millor el temps, d’alguna manera, i fer feina que a nivell físic seria molt més complicat. Aquesta és bàsicament l’avantatge que té. La simulació virtual no acabarà de substituir el vehicle real perquè la realitat és una cosa i la simulació és una altra, però és una eina que hem de fer servir per a unes coses concretes. Cal entendre-ho a nivell conceptual. Quan has d’anar al detall específic, sempre haurà de ser amb el vehicle real.

Com recordes la teva etapa a l’EUSS?

A mi l’etapa de l’EUSS em va agradar molt perquè, òbviament, vaig aprendre un món com a enginyer, però també com a persona: a l’EUSS la part personal es treballa molt. Però, sobretot, el que sempre m’ha agradat més de l’EUSS és la manera d’ensenyar, basada en la pràctica, l’engineering by doing. Això és una cosa que per mi és una diferència amb altres universitats i és una cosa que quan surts al mercat laboral et permet, per dir-ho d’alguna manera, estar més espavilat, més al dia. Et permet pensar com a enginyer. Això és, realment, un gran avantatge.

Com és treballar amb excompanys de l’EUSS?

Quan vaig saber que el Quique entrava a treballar a Applus+IDIADA, encara que no fos al meu departament, però sí en un departament molt proper, la veritat és que em va sorprendre. A nivell personal és molt agradable. Al final comences la teva etapa d’enginyer a la universitat amb un company i després de molts anys t’hi acabes trobant de nou. Està bé tenir aquesta confiança a l’entorn laboral. Està molt bé perquè, al final, en el dia a dia treballem junts i està bé tenir un amic a la feina.

Com valores la teva etapa com a professor a l’EUSS?

Ha estat molt interessant. Ara soc professor d’automoció i el que m’agrada és que les dues feines són força complementàries. Una part de les assignatures que jo he impartit eren força semblants al que treballo aquí. Impartir classe és una cosa que jo sempre he trobat molt interessant, ensenyar les noves generacions i sobretot una cosa que a mi m’apassiona. És l’oportunitat de transmetre la meva passió. El que també m’agrada de la universitat és que he tingut la llibertat per fer allò que a mi em semblava correcte a l’hora d’estructurar l’assignatura i he pogut implementar el que veig aquí al dia a dia, al món industrial. Aquesta col·laboració amb Applus+IDIADA està molt bé perquè permet un contacte molt directe amb la indústria de l’automoció i això és un avantatge per a tots els alumnes que estudien el grau.

Entrevista a Borja Palomo, graduat en Enginyeria Mecànica

Publicat el per

Graduat en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) el 2017, en Borja Palomo Canals és el Director d’Operacions de l’empresa Reactivos Para Diagnostico. Actualment s’encarrega de dirigir els departaments de Logística, Producció, Compres i Planificació i les persones que els conformen. Gràcies a unes pràctiques de l’EUSS va descobrir que li agradava el sector de la indústria i va decidir continuar formant-se amb un màster. Parlem amb ell sobre el futur de l’enginyeria i els records que guarda de l’EUSS.

En què consisteix la teva feina com a directiu d’operacions?

Un Director d’Operacions el que fa és liderar tots els departaments directius de l’empresa que esdevindrien tant estratègics com podrien ser compres o planificació, com ja més del dia a dia que són producció i logística, tant interna com externa.

Per què vas decidir estudiar enginyeria mecànica?

Jo amb 18 anys no sabia el que volia ser de gran. Al final no em volia lligar a una enginyeria amb un camí molt marcat cap a unes oposicions, ni un sector concret. Dins les enginyeries les més genèriques, o les que jo considero més genèriques, són l’enginyeria industrial, en primer lloc, i una mica més especialitzada, però també amb un sentit molt ampli de l’enginyeria, és la mecànica. Finalment, em vaig decidir per enginyeria mecànica.

Consideres fonamental fer un postgrau?

Dins de l’enginyeria mecànica no pots aprofundir tant en les operacions industrials com t’agradaria i sí que cal continuar formant-te i continuar fent postgraus. En el meu cas, vaig fer un Màster en Direcció d’Operacions que t’acaba d’oferir les eines o t’acaba de complementar tots els coneixements que vas adquirir a la carrera com per seguir evolucionant professionalment.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El dinamisme. Al final, surten nous productes al mercat, s’industrialitzen nous productes, surten noves tecnologies, arriben nous clients amb requeriments especials… El departament d’operacions és molt ampli. Tens des de producció, fins a compres, planificació… No t’avorreixes mai al teu dia a dia i mai no es repeteix.

La feina d’enginyer és molt variada?

A mi la carrera m’ha donat les eines, tant matemàtiques com de física, per exemple, com també la manera d’afrontar els problemes o, davant d’una situació de l’entorn laboral, de tenir recursos per buscar-se la vida i aportar una solució vàlida. Per mi això és un dels grans pilars fonamentals de les carreres d’enginyeria i és el que dona al titulat en enginyeria la possibilitat de ser gairebé allò que vulgui.

L’enginyeria és una professió amb futur?

Jo crec que sí. Els diferents camps de l’enginyeria avancen tan ràpidament que això està obligant les universitats a obrir noves carreres dins de l’enginyeria que són molt més específiques en un camp determinat: en electrònica, en energies… No sé fins a quin punt això serà el que busqueu l’estudiant del futur, perquè amb 18 anys cada cop saben menys què és el que volen fer. Però, sens dubte, l’enginyeria és una professió de futur i de manera creixent.

On et veus d’aquí a 10 anys?

Qui sap… Jo he tingut la sort de trobar una molt bona empresa. El sector on està englobada l’empresa realment m’agrada perquè és dinàmica, hi ha molta tecnologia i diners per continuar investigant. Ara mateix té el que busco, i d’aquí a 10 anys, espero estar al mateix lloc, o si més no, semblant. Si algun dia es dona l’oportunitat o si en tinc la necessitat, no seria desgavellat canviar de sector o canviar de professió pel que comentava anteriorment. Potser no te’n vas de director d’operacions a un sector que no és el teu o amb una experiència que no en tens. Però sí que, començant d’una mica més avall, en un altre sector, tens les eines per fer-ho. I això us ho dona l’enginyeria.

Què és el que més valores de l’EUSS?

L’eslògan de l’EUSS és Engineering by doing i tots els departaments de l’EUSS s’esforcen molt perquè cada assignatura tingui una vessant pràctica i una vessant aplicada, més enllà de la teoria. Crec que això ofereix moltes eines per incorporar-te al món laboral havent afrontat problemes que, encara que estan en un entorn acadèmic, ja els coneixes. Això per mi és una gran virtut de la universitat.

Et va costar incorporar-te al món laboral?

A mi no em va costar. Vaig començar les pràctiques amb l’EUSS, perquè la veritat que té una borsa de treball que funciona molt bé, i des del punt de vista de l’empresa he vingut a buscar aquí gent a la borsa de treball. Jo vaig fer unes pràctiques i després em vaig incorporar a l’empresa. I al finalitzar la carrera vaig seguir aquesta empresa.

Què recomanes als que tenen dubtes sobre el futur?

Provar diversos sectors, que tinguis un petit test professional de què t’agrada i si no ho tens clar que canviïs, que no hi ha cap problema, ni arribaràs tard, ni perdràs temps. I sí que sempre és interessant estar com a mínim a més d’una empresa perquè veuràs models de gestió diferents, coneixeràs caps diferents, maneres de fer diferents i això també t’ajudarà a decidir.

Què recordes de la teva etapa a l’EUSS?

Anar aquí a la sala d’estudis, tenir qualsevol dubte per a l’examen que teníem en una hora i, la virtut que té l’EUSS és que és una escola molt propera, per tant podies anar al despatx del professor en qüestió i dir “no en tenim ni idea de com es fa això i segurament que entra a l’examen, fes-nos una breu explicació”. Tots estan molt disposats a ajudar-te. De les estones aquí just abans dels exàmens, amb els nervis, amb els “tu t’has mirat això o allò?”… això ho recordo amb molt d’afecte. Jo sempre arribava tard a l’entrega de projectes i me’n recordo que la nit abans sempre em quedava a treballar fins a les 4 o les 5 del matí per lliurar-los a temps. I arribar tard i els professors mirar-me amb cara de “tu d’on vens i per què tens aquesta cara?” i tu contestar: “et lliuro el projecte!”.

Creieu que l’EUSS s’adapta a l’actualitat professional?

L’EUSS, des del meu punt de vista, sempre està disposada a rebre inputs, ajuts o consells per part dels alumnes. Alguns professors, Olga i altres, sí que periòdicament ens contacten per rebre un feedback de les empreses, per preguntar-nos: “si ara contractessis un enginyer mecànic, què esperaries d’aquesta persona?”. Així mantenen les carreres vives perquè no acabin sent carreres sense una sortida professional clara.

El departament de mecànica organitza una Jornada de Portes Obertes per provar el nou simulador de competició

Publicat el per

Potenciar el coneixement del funcionament d’un vehicle, els seus mecanismes o la suspensió. Aquest és l’objectiu de l’EUSS amb el nou simulador de competició i el dimecres 30 de novembre l’alumnat del centre el va poder provar a la Jornada de Portes Obertes que es va organitzar des del departament de mecànica.

La jornada es va dividir en dues sessions, una a les 12 h i l’altra a les 16 h.

La finalitat de la jornada va ser ensenyar a optimitzar paràmetres per a aconseguir millors resultats en velocitat, consum o seguretat!

Entrevista amb la Mariona Martí, doble grau en Organització Industrial i Enginyeria Mecànica i enginyera de processos logístics a Schneider Electric

Publicat el per

A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences coneixem l’aventura logística de la Mariona Martí, graduada en Enginyeria en Organització Industrial i en Enginyeria Mecànica a l’EUSS. Actualment, la Mariona treballa com enginyera en processos logístics al Departament de Mètodes i Enginyeria a Schneider Electric.

En què consisteix la teva feina a Schneider Electric?

Treballo al Departament de Mètodes i Enginyeria de la companyia, des d’on reviso diàriament la productivitat d’una de les seccions. En concret, analitzo els processos actuals i en penso de nous per mirar de guanyar més productivitat i eficiència. I, en paral·lel, també porto projectes de millora contínua pel magatzem.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

M’encanta estar involucrada en projectes d’innovació. Per exemple, ara, en el Centre Logístic, tenim un projecte que porta 4 AGVs, que són vehicles autoguiats pel magatzem. Treballar en aquest tipus de propostes em resulta molt gratificant i a nivell professional resulten una bona oportunitat. També m’agrada participar en altres projectes de realitat virtual o de millora contínua del magatzem.

Com et va sorgir l’oportunitat d’entrar a la companyia?

Tenia una amiga, companya d’universitat, que hi treballava. En aquell moment jo tenia feina a l’àmbit del supply chain, però n’estava buscant una altra, perquè em resultava poc tangible i no m’agradava. Necessitava desenvolupar accions que generessin un major impacte. I just aleshores, a Schneider buscaven un perfil com el meu. Vaig fer l’entrevista i vaig començar a treballar amb ells.

Tenies clar cap a on volies enfocar la teva carrera?

A l’haver estudiat dos graus, el ventall de possibilitats era tan ampli que no m’imaginava treballant en logística. T’ajuda molt tot el tema de les pràctiques, perquè hi ha un concepte que es diu “engineering by doing”, en el qual vaig estar involucrada. Va ser arran aquestes pràctiques que vaig començar en aquest àmbit.

Quin record guardes, del teu pas per l’EUSS?

Recordo que estàvem tots molt units, tant els professors com els estudiants. Recordo hores interminables a les sales d’estudi, sempre a l’últim moment. Era divertit i, a més, aprenies moltíssim a passes gegants. Les portes dels despatxos dels professors sempre estaven obertes per tu, pels teus companys, per si teníem qualsevol dubte. Vam fer pinya, érem com una família.

Sempre havies volgut estudiar una enginyeria?

La veritat és que volia fer INEFC, quan vaig estudiar el batxillerat. El què passa és que també tenia una idea de negoci i volia mirar a veure quina especialitat o carrera em permetria tirar-lo endavant. La meva idea inicial era estudiar ADE, però la meva mare va veure un anunci de l’EUSS sobre l’enginyeria d’Organització Industrial. Arran d’això, vaig anar a la jornada de portes obertes i em va agradar moltíssim i em vaig decidir per aquí.

Creus que arriben canvis importants en el teu sector?

Sí, és un sector molt canviant i va a un ritme accelerat. Com a consumidors, tots volem tenir les coses a la porta en 10 minuts, pràcticament, i la logística és el que ens ofereix. Com més ràpids siguin els processos, més ràpid tindrem a casa allò que hem demanat. De fet, per exemple, vaig estar treballant també a Mango, que és un dels centres més industrialitzats i automatitzats que hi ha avui dia i allà ho veia. Era un centre logístic que estava viu. Jo m’imagino no tant en posicions tècniques, sinó amb una posició més global, d’influència. No sé si al sector logístic, però sí havent crescut en una empresa, professionalment i personalment.

Per què et vas decidir per la doble titulació?

Vaig veure que era un perfil molt més tècnic i que potser Organització Industrial coixejava una mica en aquest sentit. Amb Mecànica ho complementava. Però va ser molt fàcil amb la Universitat. De seguida em vaig posar en contacte amb la noia que en aquell moment portava la simultaneïtat d’estudis, m’ho va explicar i, pel sol fet d’estudiar un any més, ja tenia tot aquest ventall de possibilitats que potser, d’una altra manera, no hagués tingut.