Tag Archives: enginyera

Entrevista a Mireia Juny, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

Posted on by

Mireia Juny va estudiar Enginyeria en Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i actualment treballa com a responsable del pla estratègic en Actel Group. En la seva etapa com a estudiant va estar treballant com a becària a la biblioteca de l’EUSS, una oportunitat que és única respecte altres universitats i que valora molt positivament. A més, el que més destaca de l’EUSS és l’aposta per aprendre fent pràctiques perquè molts coneixements dels quals s’adquireixen fent treballs en equip s’apliquen després en el món laboral.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Jo recordo que no sabia el que volia estudiar. De fet, sabia el que no volia estudiar. I en el què volia estudiar, jo no sabia si era una enginyeria, Administració i Direcció… Un dia, al Saló d’Ensenyament, vaig veure aquest grau, vaig mirar el programa, quines eren les assignatures i em va encaixar. No vaig tenir cap dubte i em vaig apuntar.

Com va ser la teva experiència a l’EUSS?

Tinc molt bon record; vaig estar els quatre anys com a becària a la Biblioteca i penso que és una oportunitat que es dona als alumnes de poder col·laborar amb l’escola i també és una ajuda per al finançament dels estudis. Això s’ha de valorar molt positivament perquè no totes les escoles ofereixen aquesta possibilitat.

Com valores la formació de l’EUSS a través de les pràctiques?

Jo penso que ajuda bastant el fet de treballar amb pràctiques. No sols pràctiques empresarials, sinó dedicar més o menys el 50% del teu temps a fer treballs, sobretot treballs en equips, perquè això t’ajuda en el món laboral quan es treballa per projectes. Aquests són en equips i aprens a com treballar en equip, saps com posar-te d’acord, com cedir també alguns processos. També aprens a treballar amb equips multidisciplinaris, ja que moltes vegades en el món laboral estàs interactuant amb altres departaments i és molt important saber treballar amb persones que tenen altres punts de vista. I també penso que és molt important el fet que treballem amb un entorn canviant. A l’EUSS, treballant en pràctiques t’estàs plantejant els reptes que tu no coneixes. I això passa en el món laboral i és molt important saber-se adaptar aquests canvis i adaptar-se el més ràpid possible.

Quina valoració fas del teu pas per l’EUSS?

Ho definiria com una gran experiència des del primer a l’últim dia. És a dir, que en tot moment et pots sentir acompanyat, secundat, sempre tens a algú que et dona suport o algú a qui acudir, sigui què sigui el teu problema o la teva inquietud. També m’agradaria destacar que els estudis estan molt adaptats al món actual, ja que s’adapten al que les empreses estan demanant i a les habilitats que també són necessàries per a tenir una feina.

En què t’ha ajudat la teva experiència amb el TFG?

M’ha ajudat, i encara m’està ajudant avui dia, ja que es tractava de la implantació del Power BI. És una eina molt potent que encara s’està usant i em va ajudar per a aprendre a tractar amb gran quantitat de dades i també fer una anàlisi quantitativa i qualitativa d’aquests. Avui dia és molt important saber treballar amb ells, saber sintetitzar i saber treure conclusions.

Amb quins reptes t’has trobat a la teva vida laboral?

Jo crec que el principal repte va ser quan vaig començar a treballar a Actel Group, que és una empresa del món agroalimentari. Jo no tenia gran coneixement d’aquest sector perquè estava treballant en un altre. I vaig haver d’aprendre com funciona, quins són els interessos, cap a on evoluciona, quines són les tendències… I el repte va ser aquest; el fet de saber-te adaptar al canvi. També saber ser, com diríem, una esponja, i aprendre tot el que puguis. I això també s’aprèn a l’EUSS.

Per a quins aspectes del dia a dia t’han servit aquests coneixements?

Per a saber cap a on va el negoci, també és molt important saber què hi ha darrere. A vegades hi ha coses que pensava que no podria aplicar mai, com per exemple alguns coneixements de ciència i tecnologia dels materials, que realment els estic aplicant per a veure quines màquines són les que millor s’adapten al nostre negoci i a partir d’aquí crear l’estratègia de negoci.

On et veus en un futur a llarg termini?

És una pregunta complicada. La meva meta és continuar creixent professionalment i penso que en aquest sector. El sector alimentari és un sector que m’agrada, em motiva, em motiva a continuar aprenent, veure cap a on està anant, quins són els nous projectes que estan sorgint, cap a on s’està innovant… Jo crec que la meva meta seria veure cap a on evoluciona el sector i poder participar en projectes disruptius d’aquest sector com, per exemple, nous projectes que estan sortint de Proteïna Alternativa.

Què li diries a algú que està pensant a estudiar aquesta enginyeria?

Que no s’ho pensi, que la faci. És una carrera que és una amalgama de moltes assignatures, de molts àmbits, i jo penso que s’adapta els requisits que hi ha avui dia a les empreses. I que si hi ha ganes tot es pot fer que no s’ho pensi.

Com és la relació amb altres alumnes i professors de l’EUSS?

A vegades no són relacions que tu veus en el dia a dia, però després d’haver passat quatre anys passant el teu dia a dia amb aquestes relacions, perquè són duradores i saps que tot i que no les vegis cada dia, és una bona relació. Amb els profes de l’EUSS, la relació quan estàs a l’escola és molt bona, sempre és de proximitat. Quan tens qualsevol dubte, tens el seu contacte, pots anar al seu despatx que té la porta oberta el 99’9% de les vegades i pots preguntar. A vegades no tens el contacte, però si que tens un contacte de Linkedin i quan veus el que van aconseguint, te n’alegres per ells, perquè penses “ostres, el seu treball també té recompensa”. I nosaltres, com a alumnes, segurament també hem aportat el nostre granet de sorra perquè avui dia s’acabi aconseguint aquesta fita.

Entrevista a Patricia Zapata, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

Posted on by

La Patricia Zapata és Digital Business Analyst a VMLY&R, una agència creativa de consultoria digital. Una feina que avui s’allunya una mica del grau en Enginyeria en Organització Industrial que va estudiar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), tot i que encara hi troba nexes en comú. “A un enginyer se li planteja un problema per al qual ha de buscar una solució. I això també és una mica el que faig ara”, assegura. Encara que actualment gaudeix del què fa, espera que en un futur l’enginyeria torni a tenir major presència en la seva vida.

La Patricia ens explica la seva experiència laboral en una nova entrevista de la sèrie #OPENCIRCUIT Alumni Experience.

Per què vas triar estudiar Enginyeria en Organització Industrial?

L’enginyeria sempre m’havia cridat l’atenció. Vaig estudiar el batxillerat tecnològic i era una de les opcions que tenia. Però no em veia en una enginyeria que fos purament tècnica. Aleshores vaig trobar el grau en Enginyeria d’Organització Industrial, en el qual es barrejaven altres conceptes que no eren purament tècnics. I em va cridar l’atenció.

Tenia poques expectatives de la carrera, va haver-hi una mica de “a veure què em trobo”. Però sí que es va complir això d’equilibrar la part més científica, més tècnica, amb petites assignatures que tenien un contingut més humanístic o comptaven amb una perspectiva més empresarial.

Quins records tens del teu pas per l’EUSS?

Tinc un molt bon record. Continuo passant per aquí i de tant en tant entro a saludar a la gent que segueix a l’escola. També tinc un parell d’anècdotes que recordo i que són gracioses. La primera, el moment en el qual m’oblido de fer la matrícula a segon de carrera i em diuen que ja no queden places per al torn de matins. Em va caure el món a sobre en aquest moment! Però anar a la universitat a la tarda va acabar sent un dels meus millors anys, perquè hi havia un ambient molt “guai” i vaig conèixer a gent que d’una altra manera no hagués conegut. I la segona, suposo que la graduació. Va ser un moment molt emocionant que va servir per a tancar la meva etapa en l’EUSS.

Com valores l’experiència de viure un programa de Mobilitat?

Vaig tenir la sort de poder anar-me’n a Sant Diego i va ser una experiència brutal. Realment, va ser un altre dels moments més destacats de la meva carrera. Em va encantar tot. I poder veure el que era la universitat americana, que a vegades fa que et sentis com en una pel·lícula, també em va agradar.

Com et va afectar la pandèmia estan estudiant a l’estranger?

Va tancar la Universitat i vaig haver de prendre una decisió: Podia quedar-me allí [els EUA] però amb tot tancat, o tornar. Però no vaig tornar precisament a Barcelona… me’n vaig anar a Mèxic! Estava més a prop i tenia un viatge programat. Com en principi havien de ser dues setmanes, vaig pensar que si podia tornar a la Universitat, estaria més a prop que si tornava directament a casa. Vaig ser allà un mes, però després ja vaig tornar a Barcelona.

Què et va portar a la consultoria de negoci?

Vaig trobar unes pràctiques en una consultora de negoci i, la veritat, em va agradar sobretot el fet de poder canviar de projecte i conèixer com funcionen altres empreses. A partir d’aquí, vaig seguir per la via de la consultoria i vaig acabar en l’empresa on estic ara.

A què et dediques actualment?

Actualment, treballo a VMLY&R, que és una agència creativa digital. L’empresa en si fa moltíssimes coses relacionades amb el món del màrqueting i de marca. La meva part de la feina és centrar-se molt en el que és l’experiència de l’usuari amb productes digitals, com poden ser aplicacions mòbils o web. Concretament, fem anàlisi de tota l’experiència de l’usuari durant la seva interacció amb aquests productes.

Al final, els enginyers el que fan és solucionar problemes. I, d’alguna manera, el que jo faig en el meu dia a dia és buscar la manera de solucionar els problemes que se’m plantegen. Per tant, alguna cosa en comú podríem trobar amb el que he estudiat.

Creus que en un futur tornaràs a l’enginyeria?

Jo crec que sí, a mi m’agradaria. No sé si com a professora d’enginyeria o treballant per alguna empresa. M’agradaria tirar cap a l’anàlisi de dades i crec que, d’alguna manera, s’acabaran entrellaçant aquests camins. Al final sóc enginyera i m’agradaria que en un futur l’enginyeria tingués més presència en la meva vida.

Entrevista amb la Mariona Martí, doble grau en Organització Industrial i Enginyeria Mecànica i enginyera de processos logístics a Schneider Electric

Posted on by

A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences coneixem l’aventura logística de la Mariona Martí, graduada en Enginyeria en Organització Industrial i en Enginyeria Mecànica a l’EUSS. Actualment, la Mariona treballa com enginyera en processos logístics al Departament de Mètodes i Enginyeria a Schneider Electric.

En què consisteix la teva feina a Schneider Electric?

Treballo al Departament de Mètodes i Enginyeria de la companyia, des d’on reviso diàriament la productivitat d’una de les seccions. En concret, analitzo els processos actuals i en penso de nous per mirar de guanyar més productivitat i eficiència. I, en paral·lel, també porto projectes de millora contínua pel magatzem.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

M’encanta estar involucrada en projectes d’innovació. Per exemple, ara, en el Centre Logístic, tenim un projecte que porta 4 AGVs, que són vehicles autoguiats pel magatzem. Treballar en aquest tipus de propostes em resulta molt gratificant i a nivell professional resulten una bona oportunitat. També m’agrada participar en altres projectes de realitat virtual o de millora contínua del magatzem.

Com et va sorgir l’oportunitat d’entrar a la companyia?

Tenia una amiga, companya d’universitat, que hi treballava. En aquell moment jo tenia feina a l’àmbit del supply chain, però n’estava buscant una altra, perquè em resultava poc tangible i no m’agradava. Necessitava desenvolupar accions que generessin un major impacte. I just aleshores, a Schneider buscaven un perfil com el meu. Vaig fer l’entrevista i vaig començar a treballar amb ells.

Tenies clar cap a on volies enfocar la teva carrera?

A l’haver estudiat dos graus, el ventall de possibilitats era tan ampli que no m’imaginava treballant en logística. T’ajuda molt tot el tema de les pràctiques, perquè hi ha un concepte que es diu “engineering by doing”, en el qual vaig estar involucrada. Va ser arran aquestes pràctiques que vaig començar en aquest àmbit.

Quin record guardes, del teu pas per l’EUSS?

Recordo que estàvem tots molt units, tant els professors com els estudiants. Recordo hores interminables a les sales d’estudi, sempre a l’últim moment. Era divertit i, a més, aprenies moltíssim a passes gegants. Les portes dels despatxos dels professors sempre estaven obertes per tu, pels teus companys, per si teníem qualsevol dubte. Vam fer pinya, érem com una família.

Sempre havies volgut estudiar una enginyeria?

La veritat és que volia fer INEFC, quan vaig estudiar el batxillerat. El què passa és que també tenia una idea de negoci i volia mirar a veure quina especialitat o carrera em permetria tirar-lo endavant. La meva idea inicial era estudiar ADE, però la meva mare va veure un anunci de l’EUSS sobre l’enginyeria d’Organització Industrial. Arran d’això, vaig anar a la jornada de portes obertes i em va agradar moltíssim i em vaig decidir per aquí.

Creus que arriben canvis importants en el teu sector?

Sí, és un sector molt canviant i va a un ritme accelerat. Com a consumidors, tots volem tenir les coses a la porta en 10 minuts, pràcticament, i la logística és el que ens ofereix. Com més ràpids siguin els processos, més ràpid tindrem a casa allò que hem demanat. De fet, per exemple, vaig estar treballant també a Mango, que és un dels centres més industrialitzats i automatitzats que hi ha avui dia i allà ho veia. Era un centre logístic que estava viu. Jo m’imagino no tant en posicions tècniques, sinó amb una posició més global, d’influència. No sé si al sector logístic, però sí havent crescut en una empresa, professionalment i personalment.

Per què et vas decidir per la doble titulació?

Vaig veure que era un perfil molt més tècnic i que potser Organització Industrial coixejava una mica en aquest sentit. Amb Mecànica ho complementava. Però va ser molt fàcil amb la Universitat. De seguida em vaig posar en contacte amb la noia que en aquell moment portava la simultaneïtat d’estudis, m’ho va explicar i, pel sol fet d’estudiar un any més, ja tenia tot aquest ventall de possibilitats que potser, d’una altra manera, no hagués tingut.

Entrevista amb l’Helena Yelmo, alumni del doble grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica, enginyera a SDG Group Iberia

Posted on by

Dins l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences, parlem amb l’Helena Yelmo, qui va simultaniejar els graus d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i d’Enginyeria Mecànica a l’EUSS. Actualment, treballa en l’àrea de l’anàlisi de dades a SDG Group.

Per què va decidir estudiar un grau doble?

L’Helena comenta que «no sabia quina de les dues branques m’agradava més. Els dos primers anys són comuns, fas assignatures iguals per a les dues carreres i toques una mica de tot». Com que després d’aquests dos primers cursos encara no es decidia, «vaig encetar la doble simultaneïtat: al matí feia l’especialitat de Mecànica, i a la tarda la d’Electrònica».

En què consisteix la feina a SDG Group?

SDG Group es dedica al data analytics o anàlisi de dades. «Transformem i analitzem les dades d’una altra companyia i d’aquesta forma ajudem a prendre decisions de negoci a les empreses amb què treballem», explica.

Què va significar el Premi WonNow?

L’any 2018, en la primera edició del Premi WonNow, que convoquen Caixabank i Microsoft per reconèixer la tasca de les millors estudiants universitàries de graus tècnics, l’Helena Yelmo va ser una de les onze seleccionades. «El premi em va donar l’oportunitat de treballar a Caixabank en el món del data analytics, i a partir d’allà vaig decidir que volia continuar en aquest sector».

Els records d’estudiant a l’EUSS

Com els altres Alumni a qui hem entrevistat, l’Helena destaca de l’EUSS que «hi ha molt bona comunicació entre els alumnes i els professors. És un ambient molt familiar, de manera que tothom ajuda tothom, i si has de preguntar alguna cosa no hi ha problema, segurament trobaràs el professor; si no, li pots enviar un correu o quedar amb ell; ningú no et posa cap pega».

L’experiència com a becària

«Vaig ser becària del departament d’Elèctrica quatre anys i un any a Gestió Acadèmica, on m’ho vaig passar molt bé, perquè totes érem noies. Era molt graciós perquè sempre t’explicaven alguna cosa que havia passat», recorda. «On vaig agafar més experiència i vaig sentir que estava aplicant el que aprenia a les classes va ser al departament d’Electrònica. Hi havia un professor que ja estava jubilat, però que continuava venint a l’escola per ajudar, i era qui em deia què podíem fer. Vam arribar a construir una placa, hi vaig aprendre molt».

Sobre les dones en l’àmbit de l’enginyeria

Respecte a la presència femenina en el món de l’enginyeria, l’Helena reconeix que «falten dones enginyeres». Ara bé, «en el sector en què jo estic, que és més de negoci, n’hi ha moltes més que en l’industrial. A l’equip on jo treballo som més noies que nois, i cada cop n’entren més, així que estic tranquil·la en el sentit que no se’m demanarà un sobreesforç per demostrar la meva vàlua, sinó que se’m valorarà igual que a qualsevol altre company».

És una bona idea estudiar enginyeria?

Per últim, l’Helena Yelmo destaca els molts coneixements que aporta estudiar un grau d’enginyeria. «Et dona coneixements de moltes coses: de física, de mates…, de manera que pots acabar dedicant-te a alguna professió que no tingui res a veure amb l’enginyeria, i et dona molts recursos per fer coses que no t’imaginaves. L’enginyeria m’ha donat la base per poder dedicar-me a una feina que m’agrada, així que estic molt contenta».

Entrevista amb l’Adriana Navarrete, alumni del grau en Enginyeria Mecànica i en Organització Industrial, enginyera de producte a Acro Aircraft Seating

Posted on by

A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences viatgem a Oxford (Anglaterra) per conèixer l’Adriana Navarrete, graduada en Enginyeria Mecànica i en Enginyeria en Organització Industrial a l’EUSS. Actualment, és enginyera de producte a l’empresa aeronàutica Acro Aircraft Seating.

A què es dedica Acro Aircraft Seating i en què consisteix la seva feina?

L’Adriana explica que la companyia britànica fabrica seients per a avió. «La meva feina bàsicament és portar projectes de millora del producte, que venen de la seva anàlisi un cop està en servei».

Què la va portar a marxar a Anglaterra?

«Jo sempre havia volgut marxar, veure món i descobrir altres cultures», recorda. La decisió de marxar a Anglaterra «va ser en part perquè ja sabia anglès, i vaig pensar que seria la manera fàcil de trobar feina. No descarto marxar a un altre país en algun moment», assenyala.

Sobre estudiar una doble titulació de forma simultània

L’Adriana Navarrete va cursar els graus d’Enginyeria Mecànica i Enginyeria en Organització Industrial de manera simultània. «Ho recomano moltíssim perquè t’obre la ment», afirma. «És una manera d’obtenir coneixements de dos graus diferents. Ho fas en un temps que no és una barbaritat, perquè afegeixes un any o any i mig». Ara bé, «no diré que és fàcil, perquè estudiar un grau ja és complicat, així que estudiar-ne dos és un challenge afegit».

És necessària la curiositat per estudiar enginyeria?

La curiositat és una característica que destaquen la majoria d’Alumni amb qui hem parlat. «Si ho fas per vocació, l’enginyeria requereix cert grau de curiositat. Per avançar i crear tecnologia, has de ser una persona observadora, curiosa i amb ganes de crear coses noves».

Què destaca dels anys d’estudi a l’EUSS?

L’Adriana recorda especialment «la proximitat del professorat i de tots els professionals que treballen a l’EUSS. Ho recordo com una família», i remarca el fet que «tots els professors t’ajuden de manera personalitzada, realment volen que surtis d’aquest grau amb el coneixement i que trobis les oportunitats per començar una carrera professional d’èxit, perquè a més a l’EUSS no som tants com a les grans universitats que hi ha a Barcelona, i això és un plus. Hi ha menys alumnes per professor; et coneixen pel teu nom, no ets un número».

Sobre la presència de les dones al sector de l’enginyeria

«N’hi ha molt poques», diu l’Adriana sobre les dones enginyeres. «Hi ha moltes iniciatives ara, però trobo que els referents que tenim són d’uns estàndards tan alts que fa por, i llavors moltes dones decideixen que és millor no entrar, perquè si la responsabilitat que tenim és trencar el sostre de vidre ens haurem de passar tota la vida lluitant», resumeix. Per tal de canviar aquesta tendència, «penso que seria molt necessari normalitzar la professió. No cal que siguis la millor de la teva classe per ser enginyera».

«Hi ha necessitat que hi hagi presència femenina, perquè la meitat de la població no pot decidir com és el futur de tota la població», adverteix. «No cal que totes les dones enginyeres acabin sent CEOs d’empreses tecnològiques», conclou.

És una bona idea estudiar enginyeria?

«Definitivament», respon l’Adriana Navarrete. «És necessari estudiar enginyeria. Tothom a qui agradin les matèries, que s’hi posi. Fa falta, perquè l’enginyeria és crear el futur».