Tag Archives: Enginyeria en Organització Industrial

Entrevista a Patricia Zapata, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

Posted on by

La Patricia Zapata és Digital Business Analyst a VMLY&R, una agència creativa de consultoria digital. Una feina que avui s’allunya una mica del grau en Enginyeria en Organització Industrial que va estudiar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), tot i que encara hi troba nexes en comú. “A un enginyer se li planteja un problema per al qual ha de buscar una solució. I això també és una mica el que faig ara”, assegura. Encara que actualment gaudeix del què fa, espera que en un futur l’enginyeria torni a tenir major presència en la seva vida.

La Patricia ens explica la seva experiència laboral en una nova entrevista de la sèrie #OPENCIRCUIT Alumni Experience.

Per què vas triar estudiar Enginyeria en Organització Industrial?

L’enginyeria sempre m’havia cridat l’atenció. Vaig estudiar el batxillerat tecnològic i era una de les opcions que tenia. Però no em veia en una enginyeria que fos purament tècnica. Aleshores vaig trobar el grau en Enginyeria d’Organització Industrial, en el qual es barrejaven altres conceptes que no eren purament tècnics. I em va cridar l’atenció.

Tenia poques expectatives de la carrera, va haver-hi una mica de “a veure què em trobo”. Però sí que es va complir això d’equilibrar la part més científica, més tècnica, amb petites assignatures que tenien un contingut més humanístic o comptaven amb una perspectiva més empresarial.

Quins records tens del teu pas per l’EUSS?

Tinc un molt bon record. Continuo passant per aquí i de tant en tant entro a saludar a la gent que segueix a l’escola. També tinc un parell d’anècdotes que recordo i que són gracioses. La primera, el moment en el qual m’oblido de fer la matrícula a segon de carrera i em diuen que ja no queden places per al torn de matins. Em va caure el món a sobre en aquest moment! Però anar a la universitat a la tarda va acabar sent un dels meus millors anys, perquè hi havia un ambient molt “guai” i vaig conèixer a gent que d’una altra manera no hagués conegut. I la segona, suposo que la graduació. Va ser un moment molt emocionant que va servir per a tancar la meva etapa en l’EUSS.

Com valores l’experiència de viure un programa de Mobilitat?

Vaig tenir la sort de poder anar-me’n a Sant Diego i va ser una experiència brutal. Realment, va ser un altre dels moments més destacats de la meva carrera. Em va encantar tot. I poder veure el que era la universitat americana, que a vegades fa que et sentis com en una pel·lícula, també em va agradar.

Com et va afectar la pandèmia estan estudiant a l’estranger?

Va tancar la Universitat i vaig haver de prendre una decisió: Podia quedar-me allí [els EUA] però amb tot tancat, o tornar. Però no vaig tornar precisament a Barcelona… me’n vaig anar a Mèxic! Estava més a prop i tenia un viatge programat. Com en principi havien de ser dues setmanes, vaig pensar que si podia tornar a la Universitat, estaria més a prop que si tornava directament a casa. Vaig ser allà un mes, però després ja vaig tornar a Barcelona.

Què et va portar a la consultoria de negoci?

Vaig trobar unes pràctiques en una consultora de negoci i, la veritat, em va agradar sobretot el fet de poder canviar de projecte i conèixer com funcionen altres empreses. A partir d’aquí, vaig seguir per la via de la consultoria i vaig acabar en l’empresa on estic ara.

A què et dediques actualment?

Actualment, treballo a VMLY&R, que és una agència creativa digital. L’empresa en si fa moltíssimes coses relacionades amb el món del màrqueting i de marca. La meva part de la feina és centrar-se molt en el que és l’experiència de l’usuari amb productes digitals, com poden ser aplicacions mòbils o web. Concretament, fem anàlisi de tota l’experiència de l’usuari durant la seva interacció amb aquests productes.

Al final, els enginyers el que fan és solucionar problemes. I, d’alguna manera, el que jo faig en el meu dia a dia és buscar la manera de solucionar els problemes que se’m plantegen. Per tant, alguna cosa en comú podríem trobar amb el que he estudiat.

Creus que en un futur tornaràs a l’enginyeria?

Jo crec que sí, a mi m’agradaria. No sé si com a professora d’enginyeria o treballant per alguna empresa. M’agradaria tirar cap a l’anàlisi de dades i crec que, d’alguna manera, s’acabaran entrellaçant aquests camins. Al final sóc enginyera i m’agradaria que en un futur l’enginyeria tingués més presència en la meva vida.

Entrevista amb la Mariona Martí, doble grau en Organització Industrial i Enginyeria Mecànica i enginyera de processos logístics a Schneider Electric

Posted on by

A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences coneixem l’aventura logística de la Mariona Martí, graduada en Enginyeria en Organització Industrial i en Enginyeria Mecànica a l’EUSS. Actualment, la Mariona treballa com enginyera en processos logístics al Departament de Mètodes i Enginyeria a Schneider Electric.

En què consisteix la teva feina a Schneider Electric?

Treballo al Departament de Mètodes i Enginyeria de la companyia, des d’on reviso diàriament la productivitat d’una de les seccions. En concret, analitzo els processos actuals i en penso de nous per mirar de guanyar més productivitat i eficiència. I, en paral·lel, també porto projectes de millora contínua pel magatzem.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

M’encanta estar involucrada en projectes d’innovació. Per exemple, ara, en el Centre Logístic, tenim un projecte que porta 4 AGVs, que són vehicles autoguiats pel magatzem. Treballar en aquest tipus de propostes em resulta molt gratificant i a nivell professional resulten una bona oportunitat. També m’agrada participar en altres projectes de realitat virtual o de millora contínua del magatzem.

Com et va sorgir l’oportunitat d’entrar a la companyia?

Tenia una amiga, companya d’universitat, que hi treballava. En aquell moment jo tenia feina a l’àmbit del supply chain, però n’estava buscant una altra, perquè em resultava poc tangible i no m’agradava. Necessitava desenvolupar accions que generessin un major impacte. I just aleshores, a Schneider buscaven un perfil com el meu. Vaig fer l’entrevista i vaig començar a treballar amb ells.

Tenies clar cap a on volies enfocar la teva carrera?

A l’haver estudiat dos graus, el ventall de possibilitats era tan ampli que no m’imaginava treballant en logística. T’ajuda molt tot el tema de les pràctiques, perquè hi ha un concepte que es diu “engineering by doing”, en el qual vaig estar involucrada. Va ser arran aquestes pràctiques que vaig començar en aquest àmbit.

Quin record guardes, del teu pas per l’EUSS?

Recordo que estàvem tots molt units, tant els professors com els estudiants. Recordo hores interminables a les sales d’estudi, sempre a l’últim moment. Era divertit i, a més, aprenies moltíssim a passes gegants. Les portes dels despatxos dels professors sempre estaven obertes per tu, pels teus companys, per si teníem qualsevol dubte. Vam fer pinya, érem com una família.

Sempre havies volgut estudiar una enginyeria?

La veritat és que volia fer INEFC, quan vaig estudiar el batxillerat. El què passa és que també tenia una idea de negoci i volia mirar a veure quina especialitat o carrera em permetria tirar-lo endavant. La meva idea inicial era estudiar ADE, però la meva mare va veure un anunci de l’EUSS sobre l’enginyeria d’Organització Industrial. Arran d’això, vaig anar a la jornada de portes obertes i em va agradar moltíssim i em vaig decidir per aquí.

Creus que arriben canvis importants en el teu sector?

Sí, és un sector molt canviant i va a un ritme accelerat. Com a consumidors, tots volem tenir les coses a la porta en 10 minuts, pràcticament, i la logística és el que ens ofereix. Com més ràpids siguin els processos, més ràpid tindrem a casa allò que hem demanat. De fet, per exemple, vaig estar treballant també a Mango, que és un dels centres més industrialitzats i automatitzats que hi ha avui dia i allà ho veia. Era un centre logístic que estava viu. Jo m’imagino no tant en posicions tècniques, sinó amb una posició més global, d’influència. No sé si al sector logístic, però sí havent crescut en una empresa, professionalment i personalment.

Per què et vas decidir per la doble titulació?

Vaig veure que era un perfil molt més tècnic i que potser Organització Industrial coixejava una mica en aquest sentit. Amb Mecànica ho complementava. Però va ser molt fàcil amb la Universitat. De seguida em vaig posar en contacte amb la noia que en aquell moment portava la simultaneïtat d’estudis, m’ho va explicar i, pel sol fet d’estudiar un any més, ja tenia tot aquest ventall de possibilitats que potser, d’una altra manera, no hagués tingut.

Els caps de departament es posen a prova i participen en el repte #1minutEUSSchallenge

Posted on by

El Dr. Miquel Àngel Amer, cap del Departament d’Electrònica Industrial i Automàtica i del Departament d’Organització Industrial; Víctor Gallardo, cap del Departament d’Electricitat, i el Dr. Pablo Sevilla, cap del Departament de Mecànica, van acceptar participar en el repte #1minutEUSSchallenge, en el que havien d’explicar els graus en enginyeria de l’EUSS en menys d’un minut.  Cronòmetres en marxa!

Grau en Enginyeria Mecànica:

Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Grau en Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica

Grau en Enginyeria d’Automoció

Grau en Enginyeria d’Organització Industrial

Entrevista amb l’Adriana Navarrete, alumni del grau en Enginyeria Mecànica i en Organització Industrial, enginyera de producte a Acro Aircraft Seating

Posted on by

A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences viatgem a Oxford (Anglaterra) per conèixer l’Adriana Navarrete, graduada en Enginyeria Mecànica i en Enginyeria en Organització Industrial a l’EUSS. Actualment, és enginyera de producte a l’empresa aeronàutica Acro Aircraft Seating.

A què es dedica Acro Aircraft Seating i en què consisteix la seva feina?

L’Adriana explica que la companyia britànica fabrica seients per a avió. «La meva feina bàsicament és portar projectes de millora del producte, que venen de la seva anàlisi un cop està en servei».

Què la va portar a marxar a Anglaterra?

«Jo sempre havia volgut marxar, veure món i descobrir altres cultures», recorda. La decisió de marxar a Anglaterra «va ser en part perquè ja sabia anglès, i vaig pensar que seria la manera fàcil de trobar feina. No descarto marxar a un altre país en algun moment», assenyala.

Sobre estudiar una doble titulació de forma simultània

L’Adriana Navarrete va cursar els graus d’Enginyeria Mecànica i Enginyeria en Organització Industrial de manera simultània. «Ho recomano moltíssim perquè t’obre la ment», afirma. «És una manera d’obtenir coneixements de dos graus diferents. Ho fas en un temps que no és una barbaritat, perquè afegeixes un any o any i mig». Ara bé, «no diré que és fàcil, perquè estudiar un grau ja és complicat, així que estudiar-ne dos és un challenge afegit».

És necessària la curiositat per estudiar enginyeria?

La curiositat és una característica que destaquen la majoria d’Alumni amb qui hem parlat. «Si ho fas per vocació, l’enginyeria requereix cert grau de curiositat. Per avançar i crear tecnologia, has de ser una persona observadora, curiosa i amb ganes de crear coses noves».

Què destaca dels anys d’estudi a l’EUSS?

L’Adriana recorda especialment «la proximitat del professorat i de tots els professionals que treballen a l’EUSS. Ho recordo com una família», i remarca el fet que «tots els professors t’ajuden de manera personalitzada, realment volen que surtis d’aquest grau amb el coneixement i que trobis les oportunitats per començar una carrera professional d’èxit, perquè a més a l’EUSS no som tants com a les grans universitats que hi ha a Barcelona, i això és un plus. Hi ha menys alumnes per professor; et coneixen pel teu nom, no ets un número».

Sobre la presència de les dones al sector de l’enginyeria

«N’hi ha molt poques», diu l’Adriana sobre les dones enginyeres. «Hi ha moltes iniciatives ara, però trobo que els referents que tenim són d’uns estàndards tan alts que fa por, i llavors moltes dones decideixen que és millor no entrar, perquè si la responsabilitat que tenim és trencar el sostre de vidre ens haurem de passar tota la vida lluitant», resumeix. Per tal de canviar aquesta tendència, «penso que seria molt necessari normalitzar la professió. No cal que siguis la millor de la teva classe per ser enginyera».

«Hi ha necessitat que hi hagi presència femenina, perquè la meitat de la població no pot decidir com és el futur de tota la població», adverteix. «No cal que totes les dones enginyeres acabin sent CEOs d’empreses tecnològiques», conclou.

És una bona idea estudiar enginyeria?

«Definitivament», respon l’Adriana Navarrete. «És necessari estudiar enginyeria. Tothom a qui agradin les matèries, que s’hi posi. Fa falta, perquè l’enginyeria és crear el futur».

Entrevista amb el Roger Amat, enginyer en organització industrial, Business Developer a Toyota Material Handling

Posted on by

A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences coneixerem millor el Roger Amat, graduat en Enginyeria en Organització Industrial a l’EUSS. Va ser un dels fundadors de l’EUSS MotorSport, i actualment treballa com a Business Developer a Toyota Material Handling.

Quines són les seves responsabilitats a Toyota?

El Roger explica que a Toyota Material Handling desenvolupa la feina de Business Developer. «Té tres pilars: la gestió de la flota de demostració, sóc el manager que s’encarrega de la funció de totes aquestes màquines, demostració que van per diferents clients de tota la Península; la gestió i lideratge de diferents projectes de millora del departament de vendes; i tot el tema relacionat amb dades, amb generació d’informes que permetin als directius prendre les millors decisions».

Quina ha estat la seva trajectòria professional?

Tot just en acabar la carrera, el Roger va trobar feina a Luxottica, una multinacional dedicada al sector de les ulleres. «Poc temps després em van trucar de Toyota per incorporar-me al seu projecte. Em va cridar molt l’atenció poder formar part d’una empresa que havia estat estudiant durant la carrera, tot el tema del Lean Manufacturing, així que hi vaig entrar amb moltes ganes de desenvolupar diferents projectes».

Què li agrada més de la feina?

De les seves responsabilitats, «el que més m’agrada és fer projectes, poder-los desenvolupar i, un cop implementats, comprovar que han obtingut un retorn, que han arribat als objectius que es volien aconseguir, i fer el PDCA, l’anàlisi contínua d’aquests projectes per anar-los millorant dia a dia».

Com va sorgir la idea de participar en la Fórmula Student?

El Roger Amat és un dels fundadors de l’escuderia EUSS MotorSport, que recentment va presentar el tercer prototip de carreres, l’EM-03. Recorda que l’origen de la iniciativa parteix de la visita d’uns estudiants de la UPC de Vilanova. «Van venir a fer-nos una xerrada sobre què era la Fórmula Student, i un grup de deu alumnes vam dir “tenim els coneixements i ens agrada el món del motor. Per què no provem?”». Compartien la passió per l’automoció i l’enginyeria, i tenien «moltíssima il·lusió per participar en un projecte així, de manera que va tirar endavant, i la veritat és que ha estat una experiència boníssima».

Els records de l’etapa a l’EUSS

Dels records d’estudiant a l’EUSS, el Roger destaca «la facilitat per accedir als professors quan tenies qualsevol dubte, tant al despatx o a través del correu. Estaven a la teva disposició, i si hi havia alguna cosa que no et sortia et dedicaven l’estona que fes falta per resoldre el dubte. La proximitat amb el professorat era una cosa molt bona».

Altres moments inoblidables van ser «l’experiència del Fórmula, que a nivell personal va ser molt enriquidora, i una sensació molt bona va ser, mentre feia la presentació del TFG, pensar que un cop l’acabés ja em convertia en enginyer. És una sensació molt especial».

Sobre els estudis d’enginyeria en el context actual

El Roger Amat està convençut de la utilitat dels estudis d’enginyeria, «i més en aquests entorns tan canviants. Tenir una formació bona, una bona base, que t’ensenyi tant a pensar com a tenir molts coneixements i a saber com buscar-los, és una opció molt bona de cara al futur, de cara a tenir una bona carrera laboral i una progressió». Respecte a les sortides laborals, «tenim sort que aquí al voltant hi ha moltíssimes empreses, i sortim amb una molt bona formació també per marxar fora. L’enginyeria és una molt bona opció», conclou.