El passat dilluns 13 de maig els i les estudiants de l’assignatura de Sistemes d’Informació per a la Direcció i membres del professorat van visitar el Dimension Lab de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu de Barcelona.
La visita va ser dirigida pel director del Dimension LAB, Dr. Abdel Hakim Moustafa, cardiòleg i expert en imatge cardíaca, en preprocessament de cardiopatia estructural complexa i modelatge 3D i fabricació additiva mèdica.
Dimension Lab és un projecte en el que s’integren cirurgians de diferents especialitats amb enginyers i enginyeres. L’objectiu és dotar d’eines al personal hospitalari per poder reduir el temps de cirurgia, hospitalització i possibles problemes, fruit de poder simular i manipular estructures d’òrgans complexes en 3D, creades a partir de les imatges d’un TAC, per exemple, i complementades amb informació obtinguda a partir de l’anàlisi de dades històriques d’historials clínics.
Un exemple seria la creació d’un bessó digital del sistema cardíac d’un pacient a partir d’un TAC cardíac, complementat amb un mapa de colors que marca les possibles zones “problemàtiques”. A partir d’aquí el cirurgià pot manipular amb unes ulleres de realitat augmentada el model en 3D per planificar la millor manera d’accedir a l’òrgan de la forma menys invasiva possible. Un altre exemple, és el disseny i fabricació de pròtesis personalitzades al pacient i la creació de les plantilles necessàries per la seva implantació, reduint a menys de la meitat el temps de la intervenció quirúrgica.
Moltes gràcies al Dr. Abdel Hakim Moustafa i al seu equip per mostrar-nos un futur molt present on els enginyers i enginyeres formaran part dels equips sanitaris a l’igual que els metges i personal d’infermeria i auxiliars.
La Patricia Zapata és Digital Business Analyst a VMLY&R, una agència creativa de consultoria digital. Una feina que avui s’allunya una mica del grau en Enginyeria en Organització Industrial que va estudiar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), tot i que encara hi troba nexes en comú. “A un enginyer se li planteja un problema per al qual ha de buscar una solució. I això també és una mica el que faig ara”, assegura. Encara que actualment gaudeix del què fa, espera que en un futur l’enginyeria torni a tenir major presència en la seva vida.
La Patricia
ens explica la seva experiència laboral en una nova entrevista de la sèrie #OPENCIRCUIT Alumni Experience.
Per què vas
triar estudiar Enginyeria en Organització Industrial?
L’enginyeria
sempre m’havia cridat l’atenció. Vaig estudiar el batxillerat tecnològic i era
una de les opcions que tenia. Però no em veia en una enginyeria que fos
purament tècnica. Aleshores vaig trobar el grau en Enginyeria d’Organització
Industrial, en el qual es barrejaven altres conceptes que no eren purament
tècnics. I em va cridar l’atenció.
Tenia poques
expectatives de la carrera, va haver-hi una mica de “a veure què em trobo”.
Però sí que es va complir això d’equilibrar la part més científica, més
tècnica, amb petites assignatures que tenien un contingut més humanístic o
comptaven amb una perspectiva més empresarial.
Quins records tens del teu pas per l’EUSS?
Tinc un molt bon record. Continuo passant per aquí i de tant en tant entro a saludar a la gent que segueix a l’escola. També tinc un parell d’anècdotes que recordo i que són gracioses. La primera, el moment en el qual m’oblido de fer la matrícula a segon de carrera i em diuen que ja no queden places per al torn de matins. Em va caure el món a sobre en aquest moment! Però anar a la universitat a la tarda va acabar sent un dels meus millors anys, perquè hi havia un ambient molt “guai” i vaig conèixer a gent que d’una altra manera no hagués conegut. I la segona, suposo que la graduació. Va ser un moment molt emocionant que va servir per a tancar la meva etapa en l’EUSS.
Com valores
l’experiència de viure un programa de Mobilitat?
Vaig tenir la sort de poder anar-me’n a Sant Diego i va ser una experiència brutal. Realment, va ser un altre dels moments més destacats de la meva carrera. Em va encantar tot. I poder veure el que era la universitat americana, que a vegades fa que et sentis com en una pel·lícula, també em va agradar.
Com et va afectar la pandèmia estan estudiant a l’estranger?
Va tancar la Universitat i vaig haver de prendre una decisió: Podia quedar-me allí [els EUA] però amb tot tancat, o tornar. Però no vaig tornar precisament a Barcelona… me’n vaig anar a Mèxic! Estava més a prop i tenia un viatge programat. Com en principi havien de ser dues setmanes, vaig pensar que si podia tornar a la Universitat, estaria més a prop que si tornava directament a casa. Vaig ser allà un mes, però després ja vaig tornar a Barcelona.
Què et va
portar a la consultoria de negoci?
Vaig trobar unes
pràctiques en una consultora de negoci i, la veritat, em va agradar sobretot el
fet de poder canviar de projecte i conèixer com funcionen altres empreses. A
partir d’aquí, vaig seguir per la via de la consultoria i vaig acabar en
l’empresa on estic ara.
A què et
dediques actualment?
Actualment, treballo a VMLY&R, que és una agència creativa digital. L’empresa en si fa moltíssimes coses relacionades amb el món del màrqueting i de marca. La meva part de la feina és centrar-se molt en el que és l’experiència de l’usuari amb productes digitals, com poden ser aplicacions mòbils o web. Concretament, fem anàlisi de tota l’experiència de l’usuari durant la seva interacció amb aquests productes.
Al final, els
enginyers el que fan és solucionar problemes. I, d’alguna manera, el que jo
faig en el meu dia a dia és buscar la manera de solucionar els problemes que
se’m plantegen. Per tant, alguna cosa en comú podríem trobar amb el que he
estudiat.
Creus que en
un futur tornaràs a l’enginyeria?
Jo crec que sí, a mi m’agradaria. No sé si com a professora d’enginyeria o treballant per alguna empresa. M’agradaria tirar cap a l’anàlisi de dades i crec que, d’alguna manera, s’acabaran entrellaçant aquests camins. Al final sóc enginyera i m’agradaria que en un futur l’enginyeria tingués més presència en la meva vida.
A l’#OPENCIRCUITAlumni Experiences coneixem l’aventura logística de la Mariona Martí, graduada en Enginyeria en Organització Industrial i en Enginyeria Mecànica a l’EUSS. Actualment, la Mariona treballa com enginyera en processos logístics al Departament de Mètodes i Enginyeria a Schneider Electric.
En què consisteix la teva feina a Schneider Electric?
Treballo al Departament de Mètodes i Enginyeria de la companyia, des d’on reviso diàriament la productivitat d’una de les seccions. En concret, analitzo els processos actuals i en penso de nous per mirar de guanyar més productivitat i eficiència. I, en paral·lel, també porto projectes de millora contínua pel magatzem.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
M’encanta estar involucrada en projectes d’innovació. Per exemple, ara, en
el Centre Logístic, tenim un projecte que porta 4 AGVs, que són vehicles
autoguiats pel magatzem. Treballar en aquest tipus de propostes em resulta molt
gratificant i a nivell professional resulten una bona oportunitat. També
m’agrada participar en altres projectes de realitat virtual o de millora
contínua del magatzem.
Com et va sorgir l’oportunitat d’entrar a la
companyia?
Tenia una amiga, companya d’universitat, que hi treballava. En aquell moment jo tenia feina a l’àmbit del supply chain, però n’estava buscant una altra, perquè em resultava poc tangible i no m’agradava. Necessitava desenvolupar accions que generessin un major impacte. I just aleshores, a Schneider buscaven un perfil com el meu. Vaig fer l’entrevista i vaig començar a treballar amb ells.
Tenies clar cap a on volies enfocar la teva
carrera?
A l’haver estudiat dos graus, el ventall de possibilitats era tan ampli que no m’imaginava treballant en logística. T’ajuda molt tot el tema de les pràctiques, perquè hi ha un concepte que es diu “engineering by doing”, en el qual vaig estar involucrada. Va ser arran aquestes pràctiques que vaig començar en aquest àmbit.
Quin record guardes, del teu pas per l’EUSS?
Recordo que estàvem tots molt units, tant els professors com els estudiants.
Recordo hores interminables a les sales d’estudi, sempre a l’últim moment. Era
divertit i, a més, aprenies moltíssim a passes gegants. Les portes dels
despatxos dels professors sempre estaven obertes per tu, pels teus companys,
per si teníem qualsevol dubte. Vam fer pinya, érem com una família.
Sempre havies volgut estudiar una enginyeria?
La veritat és que volia fer INEFC, quan vaig estudiar el batxillerat. El
què passa és que també tenia una idea de negoci i volia mirar a veure quina
especialitat o carrera em permetria tirar-lo endavant. La meva idea inicial era
estudiar ADE, però la meva mare va veure un anunci de l’EUSS sobre l’enginyeria
d’Organització Industrial. Arran d’això, vaig anar a la jornada de portes
obertes i em va agradar moltíssim i em vaig decidir per aquí.
Creus que arriben canvis importants en el teu
sector?
Sí, és un sector molt canviant i va a un ritme accelerat. Com a consumidors, tots volem tenir les coses a la porta en 10 minuts, pràcticament, i la logística és el que ens ofereix. Com més ràpids siguin els processos, més ràpid tindrem a casa allò que hem demanat. De fet, per exemple, vaig estar treballant també a Mango, que és un dels centres més industrialitzats i automatitzats que hi ha avui dia i allà ho veia. Era un centre logístic que estava viu. Jo m’imagino no tant en posicions tècniques, sinó amb una posició més global, d’influència. No sé si al sector logístic, però sí havent crescut en una empresa, professionalment i personalment.
Per què et vas decidir per la doble titulació?
Vaig veure que era un perfil molt més tècnic i que potser Organització Industrial coixejava una mica en aquest sentit. Amb Mecànica ho complementava. Però va ser molt fàcil amb la Universitat. De seguida em vaig posar en contacte amb la noia que en aquell moment portava la simultaneïtat d’estudis, m’ho va explicar i, pel sol fet d’estudiar un any més, ja tenia tot aquest ventall de possibilitats que potser, d’una altra manera, no hagués tingut.
El Dr. Miquel Àngel Amer, cap del Departament d’Electrònica Industrial i Automàtica i del Departament d’Organització Industrial; Víctor Gallardo, cap del Departament d’Electricitat, i el Dr. Pablo Sevilla, cap del Departament de Mecànica, van acceptar participar en el repte #1minutEUSSchallenge, en el que havien d’explicar els graus en enginyeria de l’EUSS en menys d’un minut. Cronòmetres en marxa!
Grau en Enginyeria Mecànica:
Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica
Grau en Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica
A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences viatgem a
Oxford (Anglaterra) per conèixer l’Adriana Navarrete, graduada en Enginyeria
Mecànica i en Enginyeria enOrganització
Industrial a l’EUSS. Actualment, és enginyera de producte a
l’empresa aeronàutica Acro Aircraft Seating.
A què es dedica Acro Aircraft Seating i en què consisteix
la seva feina?
L’Adriana explica que la companyia britànica fabrica
seients per a avió. «La meva feina bàsicament és portar projectes de millora del
producte, que venen de la seva anàlisi un cop està en servei».
Què la va portar a marxar a Anglaterra?
«Jo sempre havia volgut marxar, veure món i descobrir altres
cultures», recorda. La decisió de marxar a Anglaterra «va ser en part perquè ja
sabia anglès, i vaig pensar que seria la manera fàcil de trobar feina. No
descarto marxar a un altre país en algun moment», assenyala.
Sobre estudiar una doble titulació de forma simultània
L’Adriana Navarrete va cursar els graus d’Enginyeria
Mecànica i Enginyeria en Organització Industrial de manera simultània. «Ho
recomano moltíssim perquè t’obre la ment», afirma. «És una manera d’obtenir
coneixements de dos graus diferents. Ho fas en un temps que no és una
barbaritat, perquè afegeixes un any o any i mig». Ara bé, «no diré que és
fàcil, perquè estudiar un grau ja és complicat, així que estudiar-ne dos és un challenge
afegit».
És necessària la curiositat per estudiar enginyeria?
La curiositat és una característica que destaquen la
majoria d’Alumni amb qui hem parlat. «Si ho fas per vocació, l’enginyeria
requereix cert grau de curiositat. Per avançar i crear tecnologia, has de ser
una persona observadora, curiosa i amb ganes de crear coses noves».
Què destaca dels anys d’estudi a l’EUSS?
L’Adriana recorda especialment «la proximitat del
professorat i de tots els professionals que treballen a l’EUSS. Ho recordo com
una família», i remarca el fet que «tots els professors t’ajuden de manera
personalitzada, realment volen que surtis d’aquest grau amb el coneixement i
que trobis les oportunitats per començar una carrera professional d’èxit,
perquè a més a l’EUSS no som tants com a les grans universitats que hi ha a
Barcelona, i això és un plus. Hi ha menys alumnes per professor; et coneixen
pel teu nom, no ets un número».
Sobre la presència de les dones al sector de l’enginyeria
«N’hi ha molt poques», diu l’Adriana sobre les dones
enginyeres. «Hi ha moltes iniciatives ara, però trobo que els referents que
tenim són d’uns estàndards tan alts que fa por, i llavors moltes dones decideixen
que és millor no entrar, perquè si la responsabilitat que tenim és trencar el
sostre de vidre ens haurem de passar tota la vida lluitant», resumeix. Per tal
de canviar aquesta tendència, «penso que seria molt necessari normalitzar la
professió. No cal que siguis la millor de la teva classe per ser enginyera».
«Hi ha necessitat que hi hagi presència femenina, perquè
la meitat de la població no pot decidir com és el futur de tota la població»,
adverteix. «No cal que totes les dones enginyeres acabin sent CEOs d’empreses
tecnològiques», conclou.
És una bona idea estudiar enginyeria?
«Definitivament», respon l’Adriana Navarrete. «És necessari estudiar enginyeria. Tothom a qui agradin les matèries, que s’hi posi. Fa falta, perquè l’enginyeria és crear el futur».
