A les darreres dècades, la comunitat internacional ha fet un gran esforç per inspirar i promoure la participació de les dones i les nenes en la ciència. No obstant això, les dones continuen trobant obstacles per desenvolupar-se al camp de la ciència. Per tal d’aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa a la ciència per a les dones i les nenes, a més d’aconseguir la igualtat de gènere, l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir proclamar l’any 2016, l’11 de febrer com el “Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència”.
Per tal de celebrar l’11 de febrer a l’EUSS, enguany s’ha organitzat des de l’Àrea de Recerca una exposició de pòsters repartits per als passadissos de l’escola, que expliquen la vida i contribució de 16 científiques destacades.
Els pòsters van estar preparats per la Sara López León, estudiant de 1r de batxillerat científic de la FEDAC Horta, seleccionada com a participant del programa “Joves i Ciència” 2021-2023 (Fundació la Pedrera) que promou el talent científic de l’alumnat jove de Catalunya.
Els pòsters mostren les contribucions de científiques que van treballar en diverses àrees, com ara Vera Rubin, astrònoma i investigadora en el camp de la matèria oscura; Henrietta Swan Leavitt, que estudià les estrelles variables Cefeides; Emmy Noether, que va establir el Teorema que porta el seu nom; Vera Rubin, investigadora en el camp de la matèria oscura; o Margarita Salas, investigadora espanyola amb notables contribucions en genètica.
Hi ha algunes científiques de molt conegudes per al gran públic, com ara la Jane Goodall, que va estudiar la vida social i familiar dels ximpanzés; i d’altres menys conegudes com ara Rachel Carson, una de les primeres persones a advertir dels efectes perjudicials dels pesticides per al medi ambient.
Es destaquen també dones que han fet importants contribucions tècniques, com ara Ada Lovelace, que va definir l’ús de targetes perforades, programar la mítica màquina de Babbage; Hedy Lamarr, inventora i precursora del wifi; Elisa Leonida Zamfirescu, primera dona en graduar-se en enginyeria; Margaret Hamilton, desenvolupadora dels sistemes operatius que van ser clau en les missions lunars “Apolo”; Edith Clarke, que va treballar en línies de transmissió i circuits elèctrics; Stephanie Kwolek, inventora del Kevlar®; Ellen Swallow Richards, que va aconseguir que les dones poguessin estudiar ciències naturals al MIT, o Meredith Westafer, actual directora general de la Giga fàbrica de bateries de liti de Tesla.
Per la seva actualitat, s’ha dedicat també un pòster a destacar les contribucions de June Almeida, la primera persona que va observar un Coronavirus humà al microscopi, i Katalin Karikó, investigadora de l’ARN missatger que ha estat essencial per al desenvolupament de la vacuna per la COVID-19.
D’altra banda, amb motiu de l’11 de febrer, la Dra. Elena Bartolomé, cap de Recerca de l’EUSS ha participat en l’acte de presentació de les conclusions de l’estudi “Dones i Ciència a Barcelona: una anàlisi qualitativa dels factors que incideixen en la trajectòria de les investigadores”, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. L’acte va comptar amb la participació de quatre dones representants del món de la recerca a Barcelona que van fer un petit col·loqui per compartir la seva experiència i visió sobre els elements que incideixen en les trajectòries professionals de les dones investigadores del teixit científic de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
