L’EUSS reivindica més representació femenina en els mitjans de comunicació

‘Si no em veus, no hi soc’ és el títol de la taula rodona amb què l’EUSS ha commemorat enguany el Dia Internacional de les Dones i que ha volgut posar l’atenció en la invisibilitat de la dona en els mitjans de comunicació.

Hi han pres part dues periodistes amb una llarga experiència en la reivindicació del paper de les dones en els mitjans de comunicació i en donar visibilitat informativa a assumptes tradicionalment poc mediàtics: Marta Corcoy i Rius, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya; i Karma Peiró Rubio, codirectora de la Fundació Visualització per la Transparència (ViT).

Amb aquesta activitat, la Comissió d’Igualtat vol «despertar consciències i un cert esperit crític entre totes les persones que formen part de la comunitat educativa. Que les dones no apareguin en els espais d’opinió vol dir que ens estem perdent el punt de vista de més de la meitat de la societat». I és que, malgrat que les dones representen el 52% de la població catalana, segons el darrer informe del col·lectiu, On són les dones, només ocupen el 29% dels espais d’opinió en premsa escrita, ràdio i televisió. «A això s’hi afegeix que no hi ha una representació de models diversa que reprodueixi la realitat social i que, quan les dones som cridades com a opinadores o expertes, moltes vegades és per parlar de temes lligats a àmbits que tradicionalment s’han associat a les dones: sanitat, educació, cura de persones o altres temes socials. O per parlar de la seva experiència personal en relació amb un tema; és a dir, aportant emotivitat».

Especialitzada en tecnologies de la informació i de la comunicació, Karma Peiró va guanyar el premi DonaTiC Divulgació 2019, que atorga el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. L’any passat, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya li va concedir el Premi Bones Pràctiques per comunicació no sexista i informar sobre violències masclistes amb dades. Enguany, ha aconseguit el Premi Montserrat Roig pel reportatge d’investigació «Infància desprotegida». Des de la Fundació Visualització per la Transparència, promou l’ús de les dades obertes per apoderar la ciutadania i el retiment de comptes de la informació pública.

Marta Corcoy és experta en transparència en les institucions, comunicació local i periodisme no sexista. A més de presidir l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, és professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on gestiona el Mapa Infoparticipa, un projecte creat el 2012 que estudia i promou la qualitat i transparència de la comunicació pública. És membre fundadora del Grup d’Investigació Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB.

Ambdues periodistes han posat èmfasi en la importància que hi hagi dones en llocs de decisió, com ara en la direcció dels mitjans de comunicació o en els consells de redacció d’aquests mitjans, que és on es decideixen els temes que es publiquen.

Karme Peiró ha afirmat que s’ha de revertir la idea que el coneixement científic i tecnològic està en mans dels homes i, en aquest sentit, les dues coincideixen que cal donar a conèixer referents femenins en aquests àmbits de coneixement.

L’EUSS contra l’assetjament

Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones (25N), la Comissió d’Igualtat, amb col·laboració del Servei de Promoció i Comunicació, va preparar diverses accions per crear consciència de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe que pateixen moltes dones.

Sota el lema “No ho consentis!”, es van elaborar diversos cartells amb exemples de situacions que sovint gaudeixen de tolerància social o que es perceben com inofensives, però que poden constituir assetjament. La campanya pretenia despertar consciències i apel·lar a tota la comunitat universitària per tal que aquestes actituds no es tolerin, així com fer difusió del Protocol per prevenir i actuar contra l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, la violència masclista, i l’assetjament laboral, una eina que ha de servir per prevenir, detectar i resoldre els casos d’assetjament amb l’objectiu final d’erradicar aquestes conductes en l’àmbit universitari.

També es va instal·lar un mural al passadís de la primera planta on totes les persones que formen part de l’EUSS (dones i homes) podien escriure breument experiències incòmodes, violentes, intimidatòries, injustes, discriminatòries que hagin patit en la mateixa pell o bé de dones properes. L’objectiu d’aquest mural era fer obrir els ulls davant de la violència que totes les dones patim en el nostre dia a dia i que la societat tendeix a minimitzar o acceptar.

Per últim, els Bons Dies de la setmana van estar dedicats a una modalitat d’assetjament sexual molt estesa en la societat actual i, en especial, entre la joventut: el ciberassetjament.