Una alumna EUSS és la responsable jove de la zona nord dels AAAADB

El passat 9 de setembre la nostra alumna i alhora alumni d’Horta, Sabrina Barrios, ha acceptat el càrrec de responsable jove de la federació d’antics i antigues alumnes de Don Bosco de la zona nord, formant part de la junta de la confederació nacional jove d’AAAADB d’Espanya.

Aquest càrrec electe implica una responsabilitat molt similar a la del professor Joan Yebras, tant a nivell federal de la zona nord i confederal d’Espanya, ambdós són servidors de comunitats d’antics alumnes del mateix territori. La única diferència és el marge d’edats: ella es dedica només als joves (fins als 35 anys).

Imatge de l’equip en una visita a Mataró, acompanyats pel Josep Mascaró (sbd), president de la federació dels AAAADB de la zona nord

El procés d’elecció va començar a la trobada nacional jove que es va fer a l’Escorial aquest final de curs passat i que ha culminat tot just aquest dissabte, 9 de setembre. També cal afegir que Sabrina és el cap visible de l’equip de treball format per Victòria Torrents (alumna de l’EUSS i alhora alumni de Sarrià) i Hèctor Jiménez (alumne de l’EUSS i alhora alumni de Mataró).

En paraules del professor Joan Yebras “És una gran satisfacció. No cal dir que, personalment, em sento molt orgullós per la seva decisió i que continuaré treballant per facilitar que aquest moviment associatiu comenci a remuntar la volada amb aires i plantejaments nous, i alhora mantenint la fidelitat al plantejament original de Don Bosco. La Sabrina és una noia molt responsable, treballadora i compromesa amb tot el que fa (estudis, beca, AADB, Formula Student,…). Tampoc cal dir que són qualitats compartides amb la resta de l’equip. Per això crec que els antics i antigues alumnes de Don Bosco joves estan d’enhorabona. Estan en bones mans.”

Entrevista a Gonzalo Lanas, graduat en Enginyeria Mecànica

Gonzalo Lanas va estudiar Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) amb l’objectiu de dedicar-se a allò que l’apassionava: els cotxes. Després de passar pel projecte EUSS MotorSport i participar a la competició Formula Student, va descobrir que li agradava la dinàmica i es va especialitzar en aquest àmbit amb un màster. Actualment treballa d’enginyer de dinàmica i simulació a l’empresa Applus+IDIADA, on a més de trobar el lloc de treball que s’adapta a allò que li agrada comparteix alguns dels seus projectes amb altres antics alumnes de l’EUSS. En aquest vídeo ens explica com és treballar amb simulació i ens parla també de la seva etapa com a professor.

Quina és la teva feina a Applus+IDIADA?

Soc enginyer de dinàmica, de simulació. Bàsicament el que faig és preparar i treballar en models de vehicles que després es fabriquen al dia a dia. Nosaltres fem estudis de concepte, provem tecnologies i sistemes que s’han d’implementar al vehicle real i donem feedback als nostres clients perquè puguin implementar aquests canvis al vehicle real.

Què et va portar a especialitzar-te en dinàmica?

Des de petit sempre m’han agradat molt els cotxes i vaig entrar a l’EUSS perquè em pensava que l’enginyeria mecànica era la millor via per entrar a l’automoció. Després vaig formar part de l’equip EUSS MotorSport i vaig participar la competició Formula Student. Aquí em vaig adonar que m’agradava la dinàmica i vaig fer un màster on vaig acabar d’aprendre sobre aquests temes. Després vaig entrar a Applus+IDIADA, vaig veure l’oportunitat per treballar aquí i s’ajusta molt a allò que a mi m’agrada.

Què t’agrada de treballar a Applus+IDIADA?

Un dels punts forts que tenim a Applus+IDIADA és que tenim molts projectes i clients i penso que estem a l’avantguarda de la tecnologia. Estem implementant coses, sobretot a nivell de software, que són noves, que fa poc que n’han sortit. Fins i tot, hi ha proveïdors de software per als que fem de beta tester i això ens dona un avantatge competitiu. Això ens permet tenir cada cop menys prototips físics i cada cop fer més coses amb simulació, i estar a l’avantguarda, en aquest sentit, ens permet fer-ho així. D’altra banda, sempre intentem estar al dia de congressos o publicacions, i fins i tot nosaltres mateixos publiquem articles científics i participem al món acadèmic, tant a nivell de congressos com de publicacions.

Quins són els avantatges de treballar amb simulació?

És possible que un canvi que en un vehicle real pot suposar dues hores de feina, a nosaltres ens costi cinc minuts amb un simulador. Això ens permet avançar més fàcil i aprofitar millor el temps, d’alguna manera, i fer feina que a nivell físic seria molt més complicat. Aquesta és bàsicament l’avantatge que té. La simulació virtual no acabarà de substituir el vehicle real perquè la realitat és una cosa i la simulació és una altra, però és una eina que hem de fer servir per a unes coses concretes. Cal entendre-ho a nivell conceptual. Quan has d’anar al detall específic, sempre haurà de ser amb el vehicle real.

Com recordes la teva etapa a l’EUSS?

A mi l’etapa de l’EUSS em va agradar molt perquè, òbviament, vaig aprendre un món com a enginyer, però també com a persona: a l’EUSS la part personal es treballa molt. Però, sobretot, el que sempre m’ha agradat més de l’EUSS és la manera d’ensenyar, basada en la pràctica, l’engineering by doing. Això és una cosa que per mi és una diferència amb altres universitats i és una cosa que quan surts al mercat laboral et permet, per dir-ho d’alguna manera, estar més espavilat, més al dia. Et permet pensar com a enginyer. Això és, realment, un gran avantatge.

Com és treballar amb excompanys de l’EUSS?

Quan vaig saber que el Quique entrava a treballar a Applus+IDIADA, encara que no fos al meu departament, però sí en un departament molt proper, la veritat és que em va sorprendre. A nivell personal és molt agradable. Al final comences la teva etapa d’enginyer a la universitat amb un company i després de molts anys t’hi acabes trobant de nou. Està bé tenir aquesta confiança a l’entorn laboral. Està molt bé perquè, al final, en el dia a dia treballem junts i està bé tenir un amic a la feina.

Com valores la teva etapa com a professor a l’EUSS?

Ha estat molt interessant. Ara soc professor d’automoció i el que m’agrada és que les dues feines són força complementàries. Una part de les assignatures que jo he impartit eren força semblants al que treballo aquí. Impartir classe és una cosa que jo sempre he trobat molt interessant, ensenyar les noves generacions i sobretot una cosa que a mi m’apassiona. És l’oportunitat de transmetre la meva passió. El que també m’agrada de la universitat és que he tingut la llibertat per fer allò que a mi em semblava correcte a l’hora d’estructurar l’assignatura i he pogut implementar el que veig aquí al dia a dia, al món industrial. Aquesta col·laboració amb Applus+IDIADA està molt bé perquè permet un contacte molt directe amb la indústria de l’automoció i això és un avantatge per a tots els alumnes que estudien el grau.

Entrevista a David del Campo, graduat en Enginyeria Elèctronica Industrial i Automàtica i aspirant a Masterchef

David del Campo va estudiar Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) perquè el seu objectiu vital era inventar coses noves. Actualment combina la seva feina com a responsable de projectes a l’empresa Chint Energy d’enginyeria fotovoltaica amb la passió per la cuina. Aquesta passió, que ha heretat de la seva família, el va portar a participar al programa televisiu Masterchef i a crear la seva pròpia marca de bombons: els ‘Campitos’. Ara, el seu objectiu és combinar el món de l’enginyeria amb la creativitat a la cuina. En aquest vídeo ens explica com combinen aquests dos àmbits que tenen més a veure del que un es pot imaginar.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Vaig decidir estudiar enginyeria perquè sempre m’ha agradat molt dissenyar, estar pensant sempre en projectes que jo tenia a la meva ment. Creia que era, al final, el camí que em portaria on volia, que era desenvolupar i crear coses noves. Recordo que de petit sempre li deia al pare que volia ser dissenyador de cotxes. A casa sempre estava dissenyant amb allò que tenia per casa. Al final vaig decidir estudiar això perquè pensava que era el que m’obriria les portes a aquest món i, de fet, ho he aconseguit.

Haig de dir que, inicialment, no volia estudiar, no em veia preparat per a fer una carrera universitària. Quan van venir a explicar-nos que era una enginyeria molt pràctica on passes molt temps en el laboratori, em va recordar molt al grau superior i vaig pensar: “D’acord, ho intento”. Quan vaig arribar a casa i li vaig dir al meu pare que volia estudiar enginyeria es va sorprendre. Li vaig explicar que en la EUSS, la continuació del grau superior que estava fent era aquesta formació d’enginyeria i que em volia dedicar a això.

On treballes actualment?

Actualment estic en una enginyeria elèctrica desenvolupant projectes fotovoltaics. És un sector que ara mateix està en auge. Soc responsable de projectes. Visito les obres, coordino que tot estigui bé al costat dels instal·ladors i porto tot el projecte fotovoltaic.

Quina relació hi tenen la cuina i l’enginyeria?

La relació que pot tenir amb l’enginyeria és el punt de perfeccionisme, que és molt important. Et fa entendre el per què una cosa és així i tu poder crear les teves pròpies elaboracions i no seguir receptes. El saber cuinar no és saber seguir una recepta, sinó amb els teus coneixements desenvolupar noves creacions per aconseguir un resultat semblant o millor.

L’enginyeria és creativa?

Sí, l’enginyeria és molt creativa. Als estudis d’enginyeria o al dia a dia a la feina, has d’estar sempre imaginant i creant situacions o escenes que has de resoldre. Està molt bé buscar a internet com resoldre aquest problema. Però tu quan tens un problema, avui dia, que et diuen, per exemple, perquè s’ha aturat una obra, tu has de tenir la capacitat de resoldre’l. A l’àmbit de la cuina passa moltes vegades el mateix. Jo crec que sense els estudis d’enginyeria no hauria aconseguit els resultats que he obtingut avui dia a la pastisseria.

Què et va empènyer a apuntar-te a Masterchef?

El que em va impulsar a apuntar-me a Masterchef va ser voler canviar la meva vida. A mi l’enginyeria m’apassiona, m’encanta, però la cuina és estirar arrels. Sempre he volgut dedicar-me a la cuina com un hobby, però he vist que, a nivell professional, també té un espai a la meva vida. Mastechef era com fer el salt sense deixar l’enginyeria. Actualment intento compaginar la cuina amb l’enginyeria.

Què us ha ensenyat l’enginyeria a la cuina?

Que la perfecció no existeix. Sempre intentem cercar la perfecció, que sigui un deu, que sigui un onze. Moltes vegades ens obsessionem amb el resultat i ens oblidem del procés. Jo crec que gaudir del procés que té un projecte d’enginyeria o el que sigui, és molt important. Aquí també hi ha un creixement. Si t’obsessiones d’acabar una cosa no l’estàs vivint realment com ho hauries de fer. Des que vaig participar a Masterchef he après a gaudir molt més del camí, gaudir del que et dona l’experiència i, sobretot, aprendre sense obsessionar-me amb un resultat.

Per què vas decidir estudiar enginyeria a l’EUSS?

Una de les coses que em va empènyer a inscriure’m en enginyeria a l’EUSS va ser el model ‘Engineering by doing’ i ha estat una de les coses que més m’ha ajudat. Aprendre a resoldre els problemes sols, cercant informació, preguntant i fent proves al laboratori i la resta ha estat el més important a l’hora d’aprendre.

On et veus d’aquí a deu anys?

Fixat en els meus projectes de bomboneria i pastisseria. Sempre amb una part de R+D, de recerca aplicant el món de l’enginyeria o la tecnologia. M’agrada molt sorprendre i, al final, busques també sorprendre amb les noves tecnologies que hi ha. M’agradaria enfocar-ho així. Encara que, com he dit, m’encanta també la meva feina com a enginyer. Un dels meus somnis és obrir la meva pastisseria i, jugant amb el meu cognom, que és ‘del Campo’ he creat la meva marca, que es diu ‘Campitos’. Aquest és un dels meus projectes de vida, obrir una bomboneria i xocolateria enfocada al disseny i espero fer realitat aquest somni.

Què els diries als estudiants que tenen un ‘hobby’ com tu?

Jo els diria que continuessin cursant l’enginyeria, que són uns estudis molt complets i que els ajudaran moltíssim i, alhora, inverteixin temps a desenvolupar el seu projecte. Que no deixin mai d’estudiar i treballar en allò que ho poden fer pels seus estudis i que els seus somnis els treballin de forma complementària. Quan aquests somnis es facin més reals i tinguin les eines per poder desenvolupar-los que vagin a buscar-los.

Què recordes de la teva etapa a l’EUSS?

En entrar a l’EUSS he vist la taula de ping-pong i m’he recordat de tots els partits que fèiem allà quan, de vegades, ens escapàvem de classe. La veritat és que, com que és un grup reduït de persones, interactues molt amb els companys i fas molt bons amics. Jo avui encara els mantinc, i això és el que m’emporto. Les persones, que al final són el més important de la vida.

Entrevista a Borja Palomo, graduat en Enginyeria Mecànica

Graduat en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) el 2017, en Borja Palomo Canals és el Director d’Operacions de l’empresa Reactivos Para Diagnostico. Actualment s’encarrega de dirigir els departaments de Logística, Producció, Compres i Planificació i les persones que els conformen. Gràcies a unes pràctiques de l’EUSS va descobrir que li agradava el sector de la indústria i va decidir continuar formant-se amb un màster. Parlem amb ell sobre el futur de l’enginyeria i els records que guarda de l’EUSS.

En què consisteix la teva feina com a directiu d’operacions?

Un Director d’Operacions el que fa és liderar tots els departaments directius de l’empresa que esdevindrien tant estratègics com podrien ser compres o planificació, com ja més del dia a dia que són producció i logística, tant interna com externa.

Per què vas decidir estudiar enginyeria mecànica?

Jo amb 18 anys no sabia el que volia ser de gran. Al final no em volia lligar a una enginyeria amb un camí molt marcat cap a unes oposicions, ni un sector concret. Dins les enginyeries les més genèriques, o les que jo considero més genèriques, són l’enginyeria industrial, en primer lloc, i una mica més especialitzada, però també amb un sentit molt ampli de l’enginyeria, és la mecànica. Finalment, em vaig decidir per enginyeria mecànica.

Consideres fonamental fer un postgrau?

Dins de l’enginyeria mecànica no pots aprofundir tant en les operacions industrials com t’agradaria i sí que cal continuar formant-te i continuar fent postgraus. En el meu cas, vaig fer un Màster en Direcció d’Operacions que t’acaba d’oferir les eines o t’acaba de complementar tots els coneixements que vas adquirir a la carrera com per seguir evolucionant professionalment.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El dinamisme. Al final, surten nous productes al mercat, s’industrialitzen nous productes, surten noves tecnologies, arriben nous clients amb requeriments especials… El departament d’operacions és molt ampli. Tens des de producció, fins a compres, planificació… No t’avorreixes mai al teu dia a dia i mai no es repeteix.

La feina d’enginyer és molt variada?

A mi la carrera m’ha donat les eines, tant matemàtiques com de física, per exemple, com també la manera d’afrontar els problemes o, davant d’una situació de l’entorn laboral, de tenir recursos per buscar-se la vida i aportar una solució vàlida. Per mi això és un dels grans pilars fonamentals de les carreres d’enginyeria i és el que dona al titulat en enginyeria la possibilitat de ser gairebé allò que vulgui.

L’enginyeria és una professió amb futur?

Jo crec que sí. Els diferents camps de l’enginyeria avancen tan ràpidament que això està obligant les universitats a obrir noves carreres dins de l’enginyeria que són molt més específiques en un camp determinat: en electrònica, en energies… No sé fins a quin punt això serà el que busqueu l’estudiant del futur, perquè amb 18 anys cada cop saben menys què és el que volen fer. Però, sens dubte, l’enginyeria és una professió de futur i de manera creixent.

On et veus d’aquí a 10 anys?

Qui sap… Jo he tingut la sort de trobar una molt bona empresa. El sector on està englobada l’empresa realment m’agrada perquè és dinàmica, hi ha molta tecnologia i diners per continuar investigant. Ara mateix té el que busco, i d’aquí a 10 anys, espero estar al mateix lloc, o si més no, semblant. Si algun dia es dona l’oportunitat o si en tinc la necessitat, no seria desgavellat canviar de sector o canviar de professió pel que comentava anteriorment. Potser no te’n vas de director d’operacions a un sector que no és el teu o amb una experiència que no en tens. Però sí que, començant d’una mica més avall, en un altre sector, tens les eines per fer-ho. I això us ho dona l’enginyeria.

Què és el que més valores de l’EUSS?

L’eslògan de l’EUSS és Engineering by doing i tots els departaments de l’EUSS s’esforcen molt perquè cada assignatura tingui una vessant pràctica i una vessant aplicada, més enllà de la teoria. Crec que això ofereix moltes eines per incorporar-te al món laboral havent afrontat problemes que, encara que estan en un entorn acadèmic, ja els coneixes. Això per mi és una gran virtut de la universitat.

Et va costar incorporar-te al món laboral?

A mi no em va costar. Vaig començar les pràctiques amb l’EUSS, perquè la veritat que té una borsa de treball que funciona molt bé, i des del punt de vista de l’empresa he vingut a buscar aquí gent a la borsa de treball. Jo vaig fer unes pràctiques i després em vaig incorporar a l’empresa. I al finalitzar la carrera vaig seguir aquesta empresa.

Què recomanes als que tenen dubtes sobre el futur?

Provar diversos sectors, que tinguis un petit test professional de què t’agrada i si no ho tens clar que canviïs, que no hi ha cap problema, ni arribaràs tard, ni perdràs temps. I sí que sempre és interessant estar com a mínim a més d’una empresa perquè veuràs models de gestió diferents, coneixeràs caps diferents, maneres de fer diferents i això també t’ajudarà a decidir.

Què recordes de la teva etapa a l’EUSS?

Anar aquí a la sala d’estudis, tenir qualsevol dubte per a l’examen que teníem en una hora i, la virtut que té l’EUSS és que és una escola molt propera, per tant podies anar al despatx del professor en qüestió i dir “no en tenim ni idea de com es fa això i segurament que entra a l’examen, fes-nos una breu explicació”. Tots estan molt disposats a ajudar-te. De les estones aquí just abans dels exàmens, amb els nervis, amb els “tu t’has mirat això o allò?”… això ho recordo amb molt d’afecte. Jo sempre arribava tard a l’entrega de projectes i me’n recordo que la nit abans sempre em quedava a treballar fins a les 4 o les 5 del matí per lliurar-los a temps. I arribar tard i els professors mirar-me amb cara de “tu d’on vens i per què tens aquesta cara?” i tu contestar: “et lliuro el projecte!”.

Creieu que l’EUSS s’adapta a l’actualitat professional?

L’EUSS, des del meu punt de vista, sempre està disposada a rebre inputs, ajuts o consells per part dels alumnes. Alguns professors, Olga i altres, sí que periòdicament ens contacten per rebre un feedback de les empreses, per preguntar-nos: “si ara contractessis un enginyer mecànic, què esperaries d’aquesta persona?”. Així mantenen les carreres vives perquè no acabin sent carreres sense una sortida professional clara.

Marc Gómez, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Marc Gómez és Product Owner de Car2X a Berlín. La seva trajectòria a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) va començar en Enginyeria Mecànica, però després de pensar-ho durant una temporada, finalment es va graduar en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica. La seva feina ara consisteix a corroborar que totes les funcions del programari que permet la comunicació entre cotxes és la correcta per al grup Volkswagen. Sobre la seva feina, en Marc diu sentir-se orgullós de formar part d’uns productes que circulen pels carrers de Barcelona, ​​Berlín o qualsevol lloc del món.

Gómez és el nostre nou convidat al #OPENCIRCUIT Alumni Experience, i ens ha donat a conèixer la seva trajectòria i experiència professional.

Què es CAR2X?

Bàsicament soc responsable de la comunicació de vehicle a vehicle i de la comunicació de vehicle a infraestructura. Diguem que és un precursor del que serà la conducció autònoma també als vehicles.

En què consisteix exactament la teva feina a CAR2X?

Jo soc Product Owner, que és el mateix que un Project Lead. Soc l’encarregat del projecte i, per tant, no estic picant: no estic desenvolupant, no estic programant. Tinc un equip que és feature team, que són una sèrie d’experts que dominen molt bé a Car2X, que dominen d’estàndards, de regulacions, cadascú a la seva àrea. Nosaltres treballem amb un Dev Team, un developer team format per gent que està contractada externament per desenvolupar aquest producte. La meva responsabilitat, al capdavall, és assegurar-me que aquesta funció surt al mercat sense errors, i que el client té una experiència plena i sense distraccions.

Com valores l’experiència de treballar i viure a Berlin?

És una experiència realment molt positiva perquè, en el meu cas, jo havia estudiat alemany a l’escola, durant força anys, i tenia una eina que estava desaprofitant per ser aquí. Jo crec que el fet de poder expressar-me en un idioma que he après, i que a més s’ofereix a l’EUSS. Crec que és molt positiu i enriquidor.

Com vas arribar a Berlín?

Vaig estar nou mesos treballant a SEAT com a extern, i la meva cap aquí va preguntar qui tenia interès a Alemanya i qui podia fer de pont de comunicació amb Volkswagen.

Què és el que més t’agrada de la teva professió?

A mi el que sempre m’ha portat més satisfacció és veure pel carrer un producte del qual he format part. Poder veure’l a la vida real. Anar pel carrer amb un amic, amb la meva parella o amb la meva família i poder dir: “Mira, jo he participat perquè sigui possible”. El fet de veure que la teva feina d’estar a l’ordinador treballant sense parar al final té un efecte al món. I això és el que m’omple més.

Va ser fàcil canviar-te d’enginyeria mecànica a electrònica?

Sí, de fet, va ser molt fàcil. Jo vaig començar amb mecànica, però el més bo és que els dos primers anys són comuns. Aleshores, el punt de decisió no parteix de zero, sinó als dos anys. No t’has perdut res pel camí. Aquest és el gran avantatge.

Hi ha alguna feina que t’enorgulleixi especialment?

Puc dir que tinc la sort de sentir-me així amb cada projecte. Jo al principi treballava en una start-up de bicicletes elèctriques a Barcelona i quan he tornat d’Alemanya i he vist gent que no coneixia de res conduir-les. Saber que algú l’ha comprada, això em fa estar orgullós.

On et veus d’aquí a 10 anys?

Idealment seria envoltat de gent que tingui ganes, que tingui impuls, que no li costi aixecar-se al matí, que no li faci mandra res… sinó que tinguin passió, perquè el que ens condueix és la passió. Ajuntar-nos i poder fer una empresa, un nou producte, un Kickstarter, o el que sigui.

Com t’ha preparat l’EUSS pel mercat laboral?

Recordo que hi havia assignatures que eren d’electrònica i es combinaven amb altres assignatures i podies fer un projecte comú. Això és una experiència que ens donen i funciona com una “prova pilot”, o diverses “proves pilot” del món real, perquè realment funcionen així els projectes.

Què diferencia l’EUSS d’altres universitats?

A l’EUSS tot és ple de dispositius, de coses reals que pots tocar. Això i el suport dels professors és súper important. Aquí, el fet que preguntis alguna cosa vol dir que tens interès. És que potser necessites que t’ho expliquin des d’un altre punt de vista, i t’ho expliquen.

Què recordes de la teva etapa a l’EUSS?

Tinc molt bons records aquí. He fet molts amics amb qui encara mantinc el contacte. També tinc molt bon record del darrer any. Crec que la millor etapa va ser el projecte de final de grau, que en el meu cas vaig fer amb en Miquel Àngel Amer com a tutor. El fet de materialitzar al final tot el teu know how és el primer exemple pràctic de la teva vida del que segurament faràs en el teu futur.