L’alumni Mario Lanza revoluciona el camp de la nanoelectrònica i els semiconductors en inventar un microxip d’alta densitat d’integració realitzat amb materials bidimensionals

El científic i alumni de l’EUSS Mario Lanza, professor titular a la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (a Aràbia Saudita), acaba de revolucionar el camp de la nanoelectrònica i els semiconductors en inventar el primer microxip d’alta densitat d’integració realitzat amb materials bidimensionals (també anomenats 2D). El treball, titulat “Hybrid 2D/CMOS microxips for memristive applications”, serà publicat ben aviat a la revista Nature, i ja ha atret l’interès d’empreses capdavanteres en el camp dels semiconductors.

L’equip liderat pel professor Lanza ha integrat per primera vegada un material bidimensional aïllant, anomenat nitrur de bor hexagonal multicapa (d’uns 6 nanòmetres de gruix), sobre microxips que contenen transistors de silici de tecnologia CMOS – les sigles CMOS signifiquen complementary metal- oxide-semiconductor, un tipus de tecnologia que és present en tots els productes electrònics que utilitzem diàriament (telèfons, ordinadors, automòbils i electrodomèstics, entre molts altres). Segons explica el professor Lanza: “el nitrur de bor hexagonal fa les funcions de memristor, i el transistor fa les funcions de selector i limitador de corrent”. Després de comprovar que la integració es va realitzar amb èxit, els investigadors han interconnectat els dispositius (mitjançant litografia i evaporació de metall) per formar circuits matricials.

Aquest tipus de circuits, malgrat que encara són desconeguts per a la majoria de gent, són utilitzats en productes electrònics d’última generació tant per emmagatzemar informació (fabricació de memòries electròniques, com els USB) com per processar-la (fabricació de xarxes neuronals artificials per a sistemes d’intel·ligència artificial). Els dispositius híbrids 2D/CMOS fabricats per l’equip de l’alumni Lanza mostren un baix consum d’energia i una alta durabilitat, i a més la seva conductivitat es pot ajustar a diferents nivells de forma dinàmica aplicant impulsos elèctrics — una propietat anomenada spike-timing dependent plasticity —el qual es pot usar per fabricar xarxes neuronals artificials de molt baix consum energètic.

En el passat l’empresa IBM havia intentat integrar grafè en transistors per a aplicacions al camp de radiofreqüència, però la densitat d’integració era molt baixa i els dispositius no permetien emmagatzemar o processar informació. En canvi, els dispositius creats per l’equip del professor Lanza només mesuren 260 nanòmetres, i podrien realitzar-se molt més petits de manera molt senzilla si es disposen de microxips més avançats.

Aquest treball representa una fita al camp de la nanoelectrònica i els semiconductors no només per les altes prestacions dels dispositius i circuits fabricats, sinó també degut a l’alt nivell de maduresa tecnològica aconseguit — tots els processos utilitzats són compatibles amb la indústria dels semiconductors. És per això que tant ell com els membres del seu equip indiquen: “en el futur la majoria de microxips explotaran alguna de les moltes propietats exòtiques d’aquests materials”.

Enllaç a l’article: https://www.nature.com/articles/s41586-023-05973-1

Enllaç a la web del Professor Mario Lanza: https://lanza.kaust.edu.sa/

Torna a veure l’Open Circuit – Alumni Experiences del Mario Lanza:

Entrevista a Xavier Norberto, graduat en Enginyeria Mecànica

Xavier Norberto és graduat en Enginyeria Industrial Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). També té un màster en Enginyeria Química i està cursant un Executive MBA. Actualment, és Director Project Management Office a l’empresa ACK ING Pro. La seva feina consisteix a desenvolupar i supervisar projectes d’enginyeria bàsica i de detall, així com el disseny i automatització de processos de sectors tan diversos com el químic, el farmacèutic, l’alimentari o d’enginyeria civil.

Amb l’experiència professional d’en Xavier arrenquem 2023 amb la primera entrevista de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience.

A què es dedica l’empresa ACK ING Pro?

A ACK ING Pro ens dediquem a l’enginyeria de procés de qualsevol client del sector farmacèutic, químic o alimentari que necessiti donar solucions als seus processos productius. Des de línies noves a processos nous de fabricació o d’un producte en concret. I d’això se’n deriven el disseny dels equips, les línies noves, els projectes legals, els projectes de baixa i mitja tensió, els projectes d’obra civil… tota l’enginyeria que formaria part del procés i que s’executaria amb uns claus en mà d’un industrial que, moltes vegades, el nostre client ens demana que siguem nosaltres, i que executem aquestes obres.

Després tenim l’empresa germana, ACK Logic, que és la que implementa l’automatització d’aquests processos que es dissenyen i desenvolupen a l’enginyeria de procés.

Les dues empreses formen un combo perfecte per portar projectes d’enginyeria i després donar la solució de control, que moltes vegades és la que més costa i és la que volen ara tots els clients que estan en el sector 4.0 de la indústria: automatitzar processos, agilitzar la producció i reduir costos.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

A mi m’agrada molt la part tècnica. Jo era enginyer de paper, de calcular, de dissenyar, de despatx… però la conjuntura del mercat ha portat al creixement de l’empresa i ara em dedico més a la part de gestió de l’oficina i dels recursos.

Com que ja tinc més experiència, em dedico més a fer consultoria i ajudar als companys, que són els que es dediquen a la part tècnica. A mi, per desgràcia, ja no tinc temps de fer-ho.

Per què t’has especialitzat en el sector químic?

Vaig començar a treballar en una enginyeria que es dedicava al sector químic i farmacèutic i vaig començar a fer projectes d’aquest àmbit. Com és un sector que he viscut des de sempre i, a més, m’agrada molt, m’hi he quedat. Els projectes són molt variats, no sempre fas el mateix. Des de fabricació d’APIS farmacèutics a la fabricació de tota classe de productes de neteja de la llar… hi ha infinits processos! És molt variat, és divertit i no fas sempre el mateix… per tant, no estàs mai a la teva zona de confort i això és el que et manté viu.

Creus que la formació continuada és clau?

La formació continuada s’ha de fer sempre. S’ha de fer sempre i més en el nostre món que contínuament està canviant. Sí que és veritat que és molt més important l’experiència laboral. La formació continuada s’ha de fer mentre treballes, donant-li un sentit. Sortir de la carrera i estudiar un MBA no té massa sentit. Ara, si has de treballar i et trobes amb dificultats amb una cosa concreta, aleshores sí que té sentit especialitzar-te.

L’enginyeria és una professió de futur?

Sense enginyeries no funciona el món. Igual que sense medicina, no funcionaria la humanitat. Per mi són dos pilars de la societat. Em sap greu per la resta de professions, però aquestes dues les considero molt importants. L’enginyeria és necessària.

Què et va cridar l’atenció d’aquest món?

El meu pare és enginyer. Suposo que com sempre l’he vist a casa treballant i fent plànols, dissenys o càlculs, sempre he tingut aquesta curiositat. Pensava: Com mola el que fa el meu pare! I el típic: t’agraden les mates, la física, construir, ets curiós… tot portava aquí, oi?

M’he dedicat a l’enginyeria perquè m’hi sento còmode i m’és fàcil. El més gratificant de l’enginyeria és que, quan tens experiència, pots donar solucions de tot allò que el teu client desconeix. És gratificant poder acompanyar-lo.

Què et va agradar de l’EUSS?

Em van cridar molt l’atenció les infraestructures. Et parlo d’ara fa temps, eh? Ara deuen ser més “top”. Tenien molts laboratoris d’assaig, tenien unes instal·lacions ben pensades i més modernes que altres universitats. I, després, la filosofia de classe petita també era interessant. Perquè al final vinc d’una escola en la qual també érem pocs. I, al final, l’atenció és més personalitzada és més xula. 

Quin records guardes de la teva etapa universitària?

Tinc un molt bon record, és potser una de les millors èpoques de la meva vida. Vaig conèixer gent molt interessant, de la qual, encara avui hi tinc amistat i relació. I el millor de tot és que després me’ls he trobat en el sector industrial i laboral.

Representants de la zona de l’Àfrica Tropical Equatorial visiten l’EUSS

El dia 30 de setembre dos representants de la zona de l’Àfrica Tropical Equatorial (ATE) van visitar l’EUSS. Concretament, els salesians Artur Bartol i Michel Mako que són el procurador i l’ecònom de la regió ATE, que inclou a Camerun, República Centreafricana, Guinea equatorial, Gabon i Xad,

L’amfitrió de la visita va ser Joan Yebras Cañellas, responsable de l’AlumniEUSS. L’EUSS col·labora cada any portant a terme diferents treballs de fi de grau per ajudar a les obres salesianes situades en països subdesenvolupats. Aquesta col·laboració s’havia aturat a causa de la COVID-19.

D’esquerra a dreta: l’Artur, en Joan i en Michel

A la reunió varen tenir una comunicació telemàtica amb la Begoña Simal, responsable de l’ONG salesiana Bosco Global, amb l’objectiu d’establir les bases per reprendre la col·laboració entre l’EUSS, Bosco Global i l’inspectoria salesiana a l’ATE.

Reunió virtual amb la Begoña Simal

Visita Institucional a l’EUSS

El dimarts 20 de setembre el president de l’Associació d’Antics Alumnes Don Bosco d’Hongria (AAABC) Martino Czany i el cònsol d’Hongria, Zsolt Haraszti, van visitar l’EUSS.

D’esquerra a dreta: Joan Yebras Cañellas, Zsolt Haraszti i Martino Czany.

El responsable del servei Alumni, Joan Yebras Cañellas, els va guiar per la universitat i per la torre de Can Prats, una masia que va ser una donació pels Salesians i on es va instaurar el primer orde salesià a Barcelona. L’any 1886, en la seva visita a Barcelona, Don Bosco hi va allotjar-se formant el record d’ell saludant des del balcó; el mateix balcó que es veu a la imatge. Actualment, Can Prats és un complex de sales i despatxos dels Serveis Inspectorials dels salesians a Sarrià.

Zsolt Haraszti i Martino Czany.

Entrevista a Jan Roca, grau en Enginyeria en Organització Industrial

Ja fa 4 anys que en Jan Roca va acabar el grau d’Enginyeria en Organització Industrial que va estudiar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i diu, que quan passa per davant, sempre li venen bons records. Actualment, en Jan és consultor en Innovació i Organització Industrial a Novatec Advisors, empresa que es dedica a l’assessorament tècnic i de gestió a empreses, inversors i entitats financeres. També dedica temps a l’emprenedoria, a través d’un projecte propi de marketing digital amb Reference Area. En Jan Roca és el nostre nou candidat a la sèrie d’entrevistes #OPENCIRCUIT Alumni Experiences.

Com va començar la teva carrera professional?

Quan cursava quart de carrera, estava buscant pràctiques i sobre la taula tenia dues opcions: Una era treballar amb un professor de la universitat a Novatec Advisors; i, l’altra, era treballar en una multinacional, que era Foment de Construccions i Contractes. Una era el camí de l’emprenedoria, entrar i veure des de dins de moltes empreses, com treballen, metodologia… un repte. L’altra era un lloc de treball més segur en una multinacional. Vaig triar Novatec i estic molt orgullós de la decisió que vaig prendre, perquè tenia molt clar que volia emprendre.

En què consisteix ara la teva feina?

A  Novatec Advisors fem projectes de consultoria molt diversos. Primer, des d’un nivell molt estratègic: Hem col·laborat amb l’elaboració de plans estratègics per a empreses catalanes. També hem col·laborat des d’un nivell més d’operacions, amb estudis de mètodes i temps o, per exemple, amb projectes de transformació digital de pimes industrials, que consistia a implementar tecnologies, recomanar tecnologies d’indústria 4.0 en un inici i després, col·laborar en la implementació d’aquestes tecnologies. Després, també faig consultoria a nivell de màrqueting i, específicament, a nivell de màrqueting digital, amb Reference Area.

Com valores la preparación de l’EUSS per incorporar-te al món laboral?

Et prepara, et dona recursos i també et dona seguretat. Per exemple, en el meu cas, a nivell teòric, a Novatec sí que aplico els coneixements que he après a l’EUSS. Però, d’altra banda, també he tingut la part del màrqueting digital, que no és el que jo havia estudiat. Així i tot, em va donar molts recursos. Si necessitava qualsevol cosa sabia com buscar-la, com estructurar la informació… Sabia quin era el resultat que s’esperava del problema que intentava resoldre. Vaig fer alguna assignatura de Màrqueting industrial, que no és el mateix que Màrqueting Digital, però aquest nivell em va donar tots els recursos i tota la capacitat d’aprenentatge per a poder oferir treball de qualitat en aquest àmbit també.

Com neix el projecte Reference Area?

Reference Area comença en acabar la universitat, juntament amb dos socis més, i el que volíem era ajudar a restaurants a nivell de màrqueting digital: portar-los les xarxes, gravar-los vídeos, fotos de plats… Què va passar? Que just quan començàvem, va arribar la pandèmia. I ens vam haver de reinventar. Vam pensar: Què pot funcionar ara? Tot estava parat, però vam veure que hi havia una oportunitat molt gran amb els cursos en línia i el que nosaltres anomenem infoproductes.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada de la meva feina és que no hi ha un dia que sigui igual a l’anterior. Cada dia tens reptes, cada dia tens projectes nous i et trobes noves dificultats, ja no a nivell de projecte, sinó també a nivell d’equip o de gestió. Els problemes surten fàcilment, quan et poses a treballar arriben per tots costats, però l’important és saber sobreposar-se. Aquesta és una de les coses que més m’agrada: No t’avorreixes mai. Mai he tingut la sensació d’estar en un lloc estàtic i avorrit. És una cosa que està en constant evolució.

Quines dificultats t’has trobat com a emprenedor?

Les dificultats més grans que m’he trobat han estat sobre com adaptar-me a cada moment. Quan sortim de la universitat, la inversió que vam tenir us la podeu imaginar. No són grans inversions i és difícil crear avantatges competitius. I quan no tens avantatges competitius el que has de fer ha de ser molt àgil, anar testant idees i si aquestes surten tirar-les cap endavant i escalar-les i, quan no, salvar tot el que puguis.

Per què vas triar estudiar el grau d’Enginyeria en Organització Industrial?

Sempre m’havien agradat molt les assignatures de tecnologia i física. M’encantaven. I, a part, jo crec que els meus referents, que eren un professor que vaig tenir a l’ESO i el meu oncle, eren els dos enginyers. Parlava molt amb ells, anava una mica més enllà del que fèiem en classe i jo crec que això ja va despertar la meva curiositat. Després, venia de fer un Batxillerat tecnològic i aquí també em vaig adonar que m’agradava molt la tecnologia, però també m’agradaven els negocis. I al final, la carrera que vaig trobar que era exactament el que estava buscant era Enginyeria en Organització Industrial, en la qual hi ha una part molt important de tecnologia, ciència i enginyeria.

Recordo la lluita amb els meus pares perquè volia anar a Barcelona tant sí com no. Al final ho vaig aconseguir i vaig acabar estudiant en l’EUSS. No me’n penedeixo, tot el contrari, estic molt orgullós i cada vegada que va passar per davant em desperta bons records.

Què creus que és el millor d’haver estudiat en l’EUSS?
Un punt fort de l’EUSS és aquest tracte personalitzat que té amb els seus alumnes. Sense anar més lluny, jo compaginava els estudis amb l’esport professional i, quan tenia campionats, òbviament, no podia estudiar. Si alguna vegada havia tingut algun problema amb algun tema en concret, recordo anar directament al despatx del professor. I una altra cosa clau que que jo crec no es fa en cap altre lloc i crec que ajuda molt a aprendre, és tenir feedback sobre l’examen. T’ensenyaven les notes de l’examen fil per randa perquè veiessis en què havies fallat.
Com resumiries el teu pas per la universitat?
Per a mi, l’EUSS va ser molt d’esforç. No és fàcil, cap enginyeria ho és. Fa uns dies vaig estar al Bar Artós, just al davant, que és on anàvem sempre amb els meus amics, amb els meus companys. I em van conèixer. Cada dia anàvem allà a prendre’ns un cafè.
Jo el que m’emporto de l’EUSS són bons professors, bons records i bons amics. Els mals moments, els més durs, tendeixes a oblidar-los.