Arxiu de la categoria: Recerca

Didàctica amb K’nex i els biomaterials, al nou ‘Dimecres de la Ciència’

Publicat el per

El Departament de Recerca de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha celebrat aquest dimecres 13 de maig el tercer ‘Dimecres de la Ciència’ del curs. En aquesta ocasió, s’han presentat investigacions en curs no finalitzades, una en l’àmbit de l’educació i l’altre en biomaterials. El primer treball presentat titulat ‘La potencialidad del material K’nex para diversas propuestas didácticas’ s’encaixa dins de l’estada de recerca de Jefferson Jiménez en el marc del programa sandwich de beques brasileny per fer estades pre-doctorals. El segon treball titulat: ‘”Y además, se puede funcionalizar”: Descrifrando el gran cliché de los biomateriales’, ha estat a càrrec del professor de l’EUSS Pablo Sevilla.

En la primera de les xerrades, Jiménez ha parlat de dues propostes didàctiques que s’han dessenyat en col·laboració amb la cap del Departament de Recerca de l’EUSS, Noemí Ruiz, i el director de la universitat, Ignasi Florensa.

La primera de les propostes s’està desenvolupat amb estudiants de 2n ESO de l’INS Arraona de Sabadell durant els mesos de març-abril-maig i connecta conceptes de la geometria sintètica i analítica amb la construcció d’estructures. L’altra, que s’ha desenvolupat al març amb estudiants de 3r de l’EUSS, complementa amb una part manipulativa les pràctiques de l’assignatura de Teoria d’Estructures i Construccions Industrials. Durant l’exposició d’aquest dimecres, s’han mostrat alguns anàlisis preliminars de les experiències.

A la xerrada de Pablo Sevilla, el professor de l’EUSS ha detallat què volia dir “funcionalitzar un material”. Ha mostrat diferents exemples, alguns d’ells tant quotidians com el vidre dels parabrises (tenen adherit un material hidrofòbic perquè les gotes rellisquin). També ha parlat de diferents tècniques per aconseguir aquest procés i ha presentat projectes del seu grup d’investigació BOBI – Bioinspired Oral Biomaterials and Interfaces.

En acabar la formació, ha tingut lloc la tercera reunió del Grup de Recerca del curs. Entre d’altres, s’ha presentat una comparativa a nivell de recerca amb altres centres d’Espanya similars a l’EUSS.

Fins on es pot polir un implant sense trencar-lo? El professor de l’EUSS Pablo Sevilla respon en un nou article

Publicat el per

Gairebé una quarta part dels pacients amb implants dentals acaben desenvolupant periimplantitis, una infecció bacteriana que demana solucions ràpides i eficaces per evitar la pèrdua de la peça. Una de les tècniques més utilitzades és la implantoplàstia, que consisteix a polir la superfície de l’implant per eliminar els bacteris, tot i que aquesta acció genera el dubte de si debilitar el metall pot provocar que es trenqui durant la masticació.

Per resoldre aquest problema clínic real, un equip de científics que compta amb el docent de l’EUSS Pablo Sevilla ha dut a terme un clar exemple de recerca aplicada, publicada a la revista científica Journal of Functional Biomaterials, titulada: ‘Mechanical Fatigue of Titanium Dental Implants After Implantoplasty: An In Vitro Study Combined with Finite Element Simulations‘. A través d’assaigs de laboratori i simulacions per ordinador amb 250 implants de titani, l’estudi ha demostrat que polir l’implant només 0,2 mil·límetres és molt més perillós que fer-lo desaparèixer del tot fins als 0,4 mil·límetres (l’alçada de la rosca), ja que rebaixar-lo a mitges genera punts de tensió on el metall es pot esquerdar fàcilment, mentre que un poliment homogeni reparteix millor la força.

En canvi, rebaixar-lo més enllà, fins als 0,6 mil·límetres, redueix la resistència a límits crítics. Aquest treball posa de manifest el valor essencial de la transferència de coneixements entre l’enginyeria de materials i la medicina: en lloc de quedar-se al laboratori, la recerca es tradueix immediatament en una guia pràctica i segura perquè els odontòlegs puguin salvar els implants dels seus pacients a la consulta del dia a dia amb total seguretat mecànica.

El professor de l’EUSS Keivan Amirbagheri publica un article a la revista ‘Financial Innovation’

Publicat el per

L’explosió de les finances digitals i la tecnologia financera, coneguda popularment com a fintech, ha generat en l’última dècada una quantitat tan ingent de literatura científica que, paradoxalment, ha acabat creant confusió entre els mateixos experts. Per solucionar aquest “caos” informatiu, el docent Keivan Amirbagheri, de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), ha publicat un estudi innovador a la revista Financial Innovation titulat ‘A systematic bibliometric literature review on digital finance and fintech literature: following the 2SLSS approach’.

En aquest treball, realitzat conjuntament amb investigadors de la Universitat de Barcelona i universitats alemanyes, es presenta una nova metodologia anomenada 2SLSS (Recerca i Selecció de Literatura en Dues Etapes). Aquest mètode actua com un filtre intel·ligent i rigorós que permet als acadèmics identificar de manera exhaustiva i reproduïble totes les publicacions rellevants d’un camp determinat, evitant els resultats contradictoris que sovint apareixen en altres anàlisis més simplistes.

Gràcies a l’aplicació d’aquest nou enfocament, l’equip ha aconseguit analitzar un total de 16.774 publicacions, convertint-se en el mapa més complet i detallat que s’ha fet mai sobre l’evolució de les finances digitals al món. Aquesta fita no només aporta una eina fonamental per a futures recerques, sinó que referma el compromís de l’EUSS amb la innovació metodològica i el rigor científic en àmbits tan estratègics per a l’economia actual com són la digitalització del sector financer.

El professor de l’EUSS Ángel Borrell publica un article sobre les tensions desequilibrades i harmòniques en microxarxes aïllades

Publicat el per

Les càrregues desequilibrades i no lineals introdueixen desequilibri de voltatge i distorsió harmònica en microxarxes aïllades basades en inversors, cosa que planteja reptes importants per a equips sensibles com ara motors d’inducció i dispositius electrònics de potència. Les solucions de control convencionals es basen en filtres de passa-banda bilaterals amb guany finit a freqüències harmòniques, oferint només una supressió limitada de tensions desequilibrades i harmòniques.

Aquest article proposa una nova estratègia de control de valor complex que utilitza filtres de passa-banda unilaterals amb guany infinit a freqüències harmòniques seleccionades. Implementat com a bucle de control extern en paral·lel amb el control de droop estàndard i la impedància virtual, el control proposat és selectiu de seqüència, dirigint-se només als components harmònics dominants i de seqüència negativa realment presents. Això ofereix dos avantatges clau: primer, les tensions desequilibrades i harmòniques es suprimeixen a nivells pràcticament insignificants; i segon, la tasca de compensació es desacobla dels bucles interns, permetent preservar els seus marges de fase mentre que l’estabilitat del bucle extern es garanteix independentment.

L’eficàcia de l’enfocament proposat s’ha validat mitjançant proves experimentals en una microxarxa de CA aïllada a escala de laboratori, incloent transicions dinàmiques entre condicions de càrrega equilibrades, desequilibrades i no lineals amb funcionament plug-and-play. Els resultats demostren la capacitat del controlador proposat per eliminar tensions de seqüència negativa i harmònics i per superar els mètodes de compensació de bucle extern més avançats.

Un article científic amb participació de l’EUSS revoluciona el control d’estupefaents al carrer

Publicat el per

Un equip d’investigadors de la Universitat de València i de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), on participa el professor Jordi Cruz, ha desenvolupat un mètode pioner que permet analitzar de forma instantània i no destructiva la puresa de la cocaïna i la presència d’adulterants nocius. Aquesta recerca s’ha publicat recentment a la revista científica ‘Vibrational Spectroscopy’.

Fins ara, per conèixer la composició exacta d’una substància intervinguda, la policia depenia majoritàriament de l’enviament de mostres a laboratoris especialitzats per ser analitzades amb tècniques lentes i costoses. El nou sistema, en canvi, utilitza un dispositiu portàtil d’espectroscòpia d’infraroig proper (NIR) que funciona com una mena d’escàner lumínic. Mitjançant l’ús de models matemàtics avançats —coneguts com a quimiometria—, l’aparell és capaç de llegir la “signatura” química de la mostra i quantificar simultàniament no només la cocaïna, sinó també substàncies de tall molt perilloses com el levamisol o la fenacetina, que s’associen a greus riscos per a la salut com la necrosi de la pell o danys hepàtics.

L’estudi destaca que aquesta eina ha estat validada amb mostres reals intervingudes, demostrant una precisió i una fiabilitat molt elevades que permeten obtenir resultats en qüestió de segons sense haver de manipular la substància. Aquest avenç representa un salt qualitatiu per a la intel·ligència policial, ja que facilita el seguiment de les rutes del narcotràfic a partir de la composició química de les partides, i alhora esdevé una eina de protecció per a la salut pública en permetre una identificació ràpida de les mescles més tòxiques que circulen al carrer.