El Dr. Keivan Amirbagheri imparteix una xerrada sobre l’impacte post pandèmic en les cadenes de subministraments globals al Brasil

De l’1 al 5 de maig, el Dr. Keivan Amirbagheri, cap del departament d’Organització Industrial de l’EUSS; va viatjar a São Paulo, Brasil, a través de la Beca Erasmus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Durant la seva estada es va reunir amb els coordinadors de Logística de les diferents facultats de la universitat Centro Paula Souza i va oferir dues xerrades per l’alumat del centre sobre l’impacte post pandèmic en les cadenes de subministraments globals.

El departament d’Electrònica i d’Organització Industrial celebren un seminari conjunt sobre la 4a Revolució Industrial

El dimarts 21 de febrer es va organitzar un seminari conjunt per l’alumnat del grau en Enginyeria en Organització Industrial i del grau en Electrònica Industrial i Automàtica. El seminari el va conduir Marc Olivé, CEO de l’empresa AG Solutions i va tractar temes de Data Analytics, Indústria 4.0, gestió de rendiment i va exposar casos d’èxit en aquest camp on s’han aplicat tecnologies de la 4a revolució industrial per millorar els resultats de les empreses industrials.

La sessió va durar 3 h i va comptar amb 39 persones assistents.

Entrevista a Jan Roca, grau en Enginyeria en Organització Industrial

Ja fa 4 anys que en Jan Roca va acabar el grau d’Enginyeria en Organització Industrial que va estudiar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i diu, que quan passa per davant, sempre li venen bons records. Actualment, en Jan és consultor en Innovació i Organització Industrial a Novatec Advisors, empresa que es dedica a l’assessorament tècnic i de gestió a empreses, inversors i entitats financeres. També dedica temps a l’emprenedoria, a través d’un projecte propi de marketing digital amb Reference Area. En Jan Roca és el nostre nou candidat a la sèrie d’entrevistes #OPENCIRCUIT Alumni Experiences.

Com va començar la teva carrera professional?

Quan cursava quart de carrera, estava buscant pràctiques i sobre la taula tenia dues opcions: Una era treballar amb un professor de la universitat a Novatec Advisors; i, l’altra, era treballar en una multinacional, que era Foment de Construccions i Contractes. Una era el camí de l’emprenedoria, entrar i veure des de dins de moltes empreses, com treballen, metodologia… un repte. L’altra era un lloc de treball més segur en una multinacional. Vaig triar Novatec i estic molt orgullós de la decisió que vaig prendre, perquè tenia molt clar que volia emprendre.

En què consisteix ara la teva feina?

A  Novatec Advisors fem projectes de consultoria molt diversos. Primer, des d’un nivell molt estratègic: Hem col·laborat amb l’elaboració de plans estratègics per a empreses catalanes. També hem col·laborat des d’un nivell més d’operacions, amb estudis de mètodes i temps o, per exemple, amb projectes de transformació digital de pimes industrials, que consistia a implementar tecnologies, recomanar tecnologies d’indústria 4.0 en un inici i després, col·laborar en la implementació d’aquestes tecnologies. Després, també faig consultoria a nivell de màrqueting i, específicament, a nivell de màrqueting digital, amb Reference Area.

Com valores la preparación de l’EUSS per incorporar-te al món laboral?

Et prepara, et dona recursos i també et dona seguretat. Per exemple, en el meu cas, a nivell teòric, a Novatec sí que aplico els coneixements que he après a l’EUSS. Però, d’altra banda, també he tingut la part del màrqueting digital, que no és el que jo havia estudiat. Així i tot, em va donar molts recursos. Si necessitava qualsevol cosa sabia com buscar-la, com estructurar la informació… Sabia quin era el resultat que s’esperava del problema que intentava resoldre. Vaig fer alguna assignatura de Màrqueting industrial, que no és el mateix que Màrqueting Digital, però aquest nivell em va donar tots els recursos i tota la capacitat d’aprenentatge per a poder oferir treball de qualitat en aquest àmbit també.

Com neix el projecte Reference Area?

Reference Area comença en acabar la universitat, juntament amb dos socis més, i el que volíem era ajudar a restaurants a nivell de màrqueting digital: portar-los les xarxes, gravar-los vídeos, fotos de plats… Què va passar? Que just quan començàvem, va arribar la pandèmia. I ens vam haver de reinventar. Vam pensar: Què pot funcionar ara? Tot estava parat, però vam veure que hi havia una oportunitat molt gran amb els cursos en línia i el que nosaltres anomenem infoproductes.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada de la meva feina és que no hi ha un dia que sigui igual a l’anterior. Cada dia tens reptes, cada dia tens projectes nous i et trobes noves dificultats, ja no a nivell de projecte, sinó també a nivell d’equip o de gestió. Els problemes surten fàcilment, quan et poses a treballar arriben per tots costats, però l’important és saber sobreposar-se. Aquesta és una de les coses que més m’agrada: No t’avorreixes mai. Mai he tingut la sensació d’estar en un lloc estàtic i avorrit. És una cosa que està en constant evolució.

Quines dificultats t’has trobat com a emprenedor?

Les dificultats més grans que m’he trobat han estat sobre com adaptar-me a cada moment. Quan sortim de la universitat, la inversió que vam tenir us la podeu imaginar. No són grans inversions i és difícil crear avantatges competitius. I quan no tens avantatges competitius el que has de fer ha de ser molt àgil, anar testant idees i si aquestes surten tirar-les cap endavant i escalar-les i, quan no, salvar tot el que puguis.

Per què vas triar estudiar el grau d’Enginyeria en Organització Industrial?

Sempre m’havien agradat molt les assignatures de tecnologia i física. M’encantaven. I, a part, jo crec que els meus referents, que eren un professor que vaig tenir a l’ESO i el meu oncle, eren els dos enginyers. Parlava molt amb ells, anava una mica més enllà del que fèiem en classe i jo crec que això ja va despertar la meva curiositat. Després, venia de fer un Batxillerat tecnològic i aquí també em vaig adonar que m’agradava molt la tecnologia, però també m’agradaven els negocis. I al final, la carrera que vaig trobar que era exactament el que estava buscant era Enginyeria en Organització Industrial, en la qual hi ha una part molt important de tecnologia, ciència i enginyeria.

Recordo la lluita amb els meus pares perquè volia anar a Barcelona tant sí com no. Al final ho vaig aconseguir i vaig acabar estudiant en l’EUSS. No me’n penedeixo, tot el contrari, estic molt orgullós i cada vegada que va passar per davant em desperta bons records.

Què creus que és el millor d’haver estudiat en l’EUSS?
Un punt fort de l’EUSS és aquest tracte personalitzat que té amb els seus alumnes. Sense anar més lluny, jo compaginava els estudis amb l’esport professional i, quan tenia campionats, òbviament, no podia estudiar. Si alguna vegada havia tingut algun problema amb algun tema en concret, recordo anar directament al despatx del professor. I una altra cosa clau que que jo crec no es fa en cap altre lloc i crec que ajuda molt a aprendre, és tenir feedback sobre l’examen. T’ensenyaven les notes de l’examen fil per randa perquè veiessis en què havies fallat.
Com resumiries el teu pas per la universitat?
Per a mi, l’EUSS va ser molt d’esforç. No és fàcil, cap enginyeria ho és. Fa uns dies vaig estar al Bar Artós, just al davant, que és on anàvem sempre amb els meus amics, amb els meus companys. I em van conèixer. Cada dia anàvem allà a prendre’ns un cafè.
Jo el que m’emporto de l’EUSS són bons professors, bons records i bons amics. Els mals moments, els més durs, tendeixes a oblidar-los.

Entrevista al Dr. Keivan Amirbagheri, nou cap del grau en Enginyeria en Organització Industrial

El doctor Keivan Amirbagheri es va llicenciar en Enginyeria Industrial per la Universitat de Ciència i Tecnologia de Mazandaran a Iran el 2008 i va acabar el seu doctorat en Negocis a la facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (Espanya) el 2019, sota la supervisió del Dr. L. Guitart-Tarrès i el Dr. A. Núñez-Carballosa. El 2019 es va incorporar al Departament d’Enginyeria en Organització Industrial de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) com a professor. Des d’aleshores, combina la docència amb la investigació, principalment a l’àrea de Supply Chain Management, Fuzzy Logics i Anàlisi bibliomètrica. Les seves especialitats són la sostenibilitat, la gestió de la cadena de subministrament, la presa de decisions, els operadors OWA i les lògiques difuses. I des d’aquest curs 2022-2023, a més, és el nou cap del grau d’Enginyeria en Organització Industrial.

  • Vas entrar com a professor a l’EUSS el 2019. Com creus que ha canviat l’escola en aquests anys, sobretot després de la pandèmia?

Al meu parer, cadascun de nosaltres veiem l’escola com una família i aquest és el secret de l’èxit de l’escola. Perquè fas el que sigui per la felicitat i l’èxit de la teva família. Durant aquest període del meu treball aquí, especialment durant el període de la COVID-19, aquesta aliança es va veure molt més. A més, tant professorat com alumnat hem après a adaptar-nos a noves situacions, i en comparació amb el passat, ens sentim més còmodes amb la tecnologia i la seva importància per assolir els nostres objectius educatius.

  • Com afrontes aquesta nova etapa al capdavant del grau en Enginyeria en Organització Industrial? Et planteges algun repte?

M’enfronto a qualsevol esdeveniment, com una oportunitat cap a l’excel·lència. Sempre estic disposat a treballar per assolir els objectius. Gràcies a l’anterior cap de departament, el meu estimat company Dr. Miquel Àngel Amer Boixareu, qui sempre està disponible i gràcies a la col·laboració positiva dels meus companys i companyes, és possible assolir els nostres objectius.

  • Seguiràs combinant la teva nova posició docent amb la Investigació? Ens pots explicar una mica en què estàs treballant actualment?

Crec que si com a professors no investiguem activament, no podem estar actualitzats per transmetre els nostres coneixements al nostre alumnat. Així doncs, per una banda, i com a cap de departament, un objectiu general és col·laborar amb els meus companys i companyes en aquest mandat. A tall d’exemple, en aquests moments, treballem junts en molts projectes d’investigació i encara pensem fer-ho créixer i difondre-ho entre el màxim de membres possibles. A més, la meva opinió personal és considerar aquestes activitats com a activitats interdepartamentals per maximitzar la sinergia. En aquest moment, estic treballant en 5 investigacions amb diferents grups d’investigadors de diferents universitats i diferents països.

  • Aquest any el nombre de matrícules del grau d’Enginyeria en Organització Industrial ha aconseguit una molt bona xifra. Creus que aquesta especialitat és una professió de futur?

Crec absolutament que els enginyers i enginyeres del grau en Organització Industrial tindran un futur brillant. Perquè, en aquest grau, tenim molts temes diferents per ensenyar i cadascun dels i les estudiants acabarà com a enginyer/a multifuncional. La qüestió és que, a més de tot això, és absolutament vital potenciar el currículum amb certificats complementaris dels diferents programaris. A la nostra titulació donem la base a les diferents assignatures, però sempre com més millor.

  • Quines diries que són les característiques clau que ha de tenir un enginyer o enginyera en aquest àmbit?

La capacitat de modelar un problema

La capacitat d’oferir una solució

La capacitat de garantir la millora contínua

  • Problemes en la cadena de subministrament, trencament de l’estoc i un e-commerce que segueix en auge. Com hem pogut veure en l’últim any, es presenten molts reptes en aquest àmbit. Quin és el paper de l’enginyeria per aconseguir una logística més eficient?

Un enginyer o una enginyera en Organització Industrial pot tenir un paper molt clau en aquesta qüestió. Tot i que aprenem molt sobre tots els elements de la cadena de subministrament, aquest coneixement ens facilitarà molt el poder d’oferir solucions viables. Un enginyer o enginyera d’aquesta titulació sempre té un punt de vista profund i general de què passa a l’empresa i al sector. Aquest és l’objectiu que seguim per nodrir els enginyers i les enginyeres amb aquesta capacitat.

  • L’EUSS ofereix una àmplia base de coneixements, però és cert que l’Enginyeria en Organització Industrial ofereix un gran ventall de possibilitats. Els últims informes apunten que els perfils de disciplines STEM com l’enginyeria seran claus en el mercat laboral del futur, especialment en el sector energètic. Com s’aborden temes com la sostenibilitat durant la carrera?

La sostenibilitat com a preocupació crítica d’aquests dies, necessita un alt nivell d’atenció. Nosaltres com a EUSS també intentem oferir algunes assignatures en aquesta línia per mostrar la importància d’aquest tema al nostre alumnat. A més, cal destacar que en la resta de matèries que no tracten directament aquest tema, hi ha alguns casos relacionats dissenyats per a cadascuna.

  • Com creus que el mètode Engineering by doing de l’EUSS ajuda a formar els enginyers i enginyeres del futur?

Aquesta és la nostra identitat. Un mètode essencial que en un nivell molt acceptable, garanteix que els enginyers i les enginyeres que surten de la nostra escola, puguin tenir un paper important en el futur de les empreses. També durant el període d’estudi, oferim molts casos pràctics per desafiar a l’estudiant a aprendre a afrontar els futurs casos reals.

Entrevista a Núria Delriu, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

En un nou episodi de la sèrie d’entrevistes #OPENCIRCUIT Alumni Experience presentem a Núria Delriu, graduada en Enginyeria en Organització Industrial per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS).

La Núria treballa actualment com Key Account Supply a Danone, després de dos anys dins de les àrees d’operacions i de cadena de subministrament. El seu pas per l’EUSS, assegura, li va permetre desenvolupar habilitats de planificació i organització, però, sobretot, la va preparar com a professional: “La uni em va canviar bastant a nivell de persona i em va ensenyar a gestionar moltes coses que necessites després en l’àmbit laboral”.

Què et va impulsar a estudiar enginyeria?

De petita no tenia cap objectiu de carrera. Mai l’havia tingut. Sí que és veritat que, a mesura que em vaig anar fent gran, per la meva manera de ser i el tipus d’assignatures que m’agradaven, vaig saber que acabaria fent una cosa més aviat tècnica. Una cosa relacionada amb les matemàtiques, la física i tot això. Però va ser a 4t de l’ESO, en el Saló de l’Ensenyament de Barcelona, on vaig descobrir que existia aquesta enginyeria i que encaixava amb com era jo i amb què m’agradava fer. Perquè m’agradava aquesta part més tecnològica, però també la part empresarial. I aquí combinava les dues.

Creus que l’EUSS et va preparar per al mercat laboral?

A més de conceptes, a l’EUSS t’ensenyen una manera de pensar i et preparen per entendre com funcionen les coses en el món laboral. És una cosa que aplicaràs a la teva feina gairebé sense adonar-te. De fet, també ho fan altres persones que han estudiat enginyeria o enginyeria en Organització Industrial; és una manera de pensar que no s’aprèn en totes les carreres.

L’EUSS, però, també et prepara com a persona. Crec que aquesta universitat té una cosa molt important, perquè ja d’entrada et diuen que no solament som enginyers, també som persones. I crec que aquesta part més humanista de la carrera m’ha ajudat molt. La uni em va canviar bastant en aquest aspecte. Ho va fer a nivell de persona, i també em va ensenyar a gestionar moltes coses que necessites després en l’àmbit laboral.

En què consisteix el teu treball com Key Account Supply en Danone?

Soc el nexe d’unió entre la part logística, la part comercial i la part de planificació i demanda. Aquestes coses han d’anar unides per a produir suficient i lliurar el que el client vol i complir els seus requisits. És com la persona que està al mig perquè tot funcioni bé: la relació entre empresa i client. Treballem per projectes per a millorar aquest vincle.

Et veus al mateix lloc en uns anys?

Jo crec que aquí puc créixer. Dins de la mateixa empresa, participo en un programa [Graduate] que em permet formar-me i provar posicions diferents que m’aportaran coses diferents. Tot això em permetrà veure moltes coses per a decidir en uns anys què és el que més m’agrada. I tant de bo poder dedicar-me a això.

Què és el que més t’agrada ara de la teva feina?

El que més m’agrada és que, al final, els teus coneixements, evidentment sumats al treball de l’equip, fan que aconsegueixis un resultat. I després vas a un supermercat o parles amb els consumidors i dius, mira!, això ho hem aconseguit gràcies al treball que fem darrere. És guai poder veure en què es converteix tot el que estàs fent.

Quin record, guardes de la teva època com a estudiant de l’EUSS?

Jo molt bo. És veritat que soc una persona que m’exigeixo molt a mi mateixa i que durant la carrera em vaig exigir més del que ho havia fet mai. Matinava molt i estudiava molt, però ho recordo tot molt guai. Hi havia molt bon rotllo, vam fer un bon grup de molts d’amics, els professors… és a dir, no em donava mandra: M’agradava el que estudiava i estava molt a gust.

Per a mi l’EUSS és molt familiar. Cada professor m’ha aportat alguna cosa. És una Universitat molt petita i acabes portant-te amb tothom… crec que és el millor que m’emporto.

Vas poder gaudir d’una Beca de Col·laboració durant la carrera. Com valores l’oportunitat?

La veritat és que va ser una molt bona experiència. Vaig ser a la Biblioteca, on mai m’hagués imaginat treballant, i vaig aprendre les normes de com funciona, cosa que va ser una bona experiència. Després també vaig estar a una aula com aquesta on som ara [durant l’entrevista] en la qual els alumnes poden venir a estudiar fora de l’horari de classe i fer ús dels ordinadors per fer treballs en grup, sota la supervisió d’un becari. Jo vigilava, però al mateix temps podia estar treballant, així que la veritat és que molt bé.

Per què vas decidir sol·licitar un programa de Mobilitat a Austràlia?

Austràlia és un país que sempre m’havia cridat l’atenció. És un país que veig ple d’oportunitats, em cridava que estigués tan lluny… I encara que sempre pots agafar un avió i anar-te’n de viatge, em vaig plantejar la possibilitat de demanar la plaça allà. I va sortir, una cosa de la qual no em penedeixo en absolut.

Com et va afectar l’arribada de la pandèmia sent allà?

Vaig passar una pandèmia molt bona, vaig arribar aquí que pràcticament s’havia acabat. A Austràlia hi havia algun cas i algunes restriccions, però res comparat amb el que hi havia aquí. I no em puc queixar. Sí que va ser estrany això d’arribar aquí i haver de fer les últimes classes en línia, de matinada. Però com portava gairebé un any fora, estar dues o tres setmanes sense poder sortir tampoc em va molestar. Va ser un període d’adaptació que ja em va anar bé. Vaig estar amb la meva família en exclusiva i després vaig poder veure a la resta de gent que feia un any que no veia.
Anar a Austràlia a estudiar ha estat, sens dubte, una de les millors experiències de la meva vida.