El passat dimarts 23 de gener, els professors de formació bàsica de l’EUSS, Iria Fraga i Carlos Luque van assistir a una conferència del Víctor Küppers: “La importància de viure amb alegria, il·lusió i esperança malgrat les dificultats”. Aquesta conferència s’emmarca en la dimensió humanista, en estar relacionada molt directament amb dos dels grans pilars de l’EUSS: la familiaritat i el sentit.

En més de 90 minuts es va parlar de com relacionar-se amb els altres, i de com el que marca la diferència en tot el que es fa és l’actitud. Us presentem un petit resum de tot el que el Víctor va presentar, acompanyat d’anècdotes, exemples diversos, un contacte proper i directe amb el públic i sobretot molts somriures.

Que les persones són com a bombetes i que hi ha persones que van pel món a 30.000 W i unes altres que van tot el dia foses.

El valor d’una persona és la suma de les seves habilitats i els seus coneixements, però el que marca realment la diferència és l’actitud; l’actitud és alguna cosa que multiplica a ambdues coses, així que les millors persones són aquelles que saben, que saben fer i que tenen una actitud de poder amb tot, són positives i estan motivades. Les que saben i saben fer però no estan motivades, no fan res i no hi ha res més perillós que algú que no sap res però està molt motivat. La bona notícia és que igual que els coneixements i les habilitats es poden adquirir, l’actitud és alguna cosa que podem escollir i a més es pot entrenar.

La societat, i més a les grans ciutats està malalta. Literalment. Som un dels principals països consumidors d’ansiolítics i antidepressius a nivell mundial. Es viu sense empatia, s’ha perdut sensibilitat cap al patiment aliè i tot al voltant nostre fa tendir a l’estrès, al descoratjament, a la desil·lusió i a l’ansietat. Així, les vides es tornen tristes i mediocres; i malgrat això, hi ha persones que són capaces d’anar per la vida feliç i de transmetre la seva alegria als altres. En una societat malalta, aquestes persones que van a contracorrent són en realitat els nous herois.

Els grans experts en psicologia positiva no diuen que calgui anar tot el dia feliç, sinó que estudien perquè persones en iguals circumstàncies reaccionen de manera molt diferent i arriben a conclusions molt interessants. Quan una persona es desanima, els coneixements i les habilitats no queden afectades, però sí l’actitud. I si l’actitud es perd, es perd aquest valor que fa brillar. La forma d’afrontar les adversitats i viure feliç és (aparentment) senzilla: Ser conscient de les coses que treuen la felicitat; amb aquesta llista de coses cal fer una classificació entre drames, contratemps i circumstàncies a resoldre. Es diu relativitzar.

Ser conscient que cada adversitat porta associada un alleujament raonable; és a dir, un gran drama necessita un gran alleujament, un petit contratemps un petit alleujament i una circumstància a resoldre, una cerca d’una solució. Si es comença a muntar grans drames amb circumstàncies a resoldre, es corre el risc que quan la vida arribi amb un gran drama, és rebrà una bufetada de realitat i ja s’encarregarà el gran drama de relativitzar-lo tot i de posar el problema petit en el seu lloc. Quan s’entra en bucle amb un empipament es pot acabar fent una muntanya d’un gra de sorra. No està malament enfadar-se, el que és dolent és quedar-se a viure en l’empipament. I les persones que no tenen drames haurien d’obligar-se a ajudar a les persones que sí que els tenen.

La següent fase seria la de la serenitat, si hi ha coses que un no pot canviar cal acceptar-ho després del seu alleujament proporcional. I l’última fase és ser conscient de totes aquestes coses que aporten felicitat i a les quals no es fa cas perquè s’està molt ocupat amb els bucles d’alleujament poc raonables. Si se centra en el positiu, es veurà que es té un munt de coses per les quals ser feliç i sentir-se privilegiat.

Si has arribat fins aquí, prova de fer les teves pròpies llistes i escull a quina potència vols brillar o si prefereixes anar per la vida, fos i vagarejant com un pollastre sense cap. Has vingut a viure sense més o vols fer de la teva vida una obra d’art?