“Repassem Junts” és un projecte solidari que es realitza a les instal·lacions de Salesians de Sarrià, amb la col·laboració dels Serveis Socials del districte de Sarrià. Les persones participants en aquest voluntariat són alumnes de batxillerat de Salesians de Sarrià i alumnes universitaris de l’EUSS, les quals ofereixen reforç escolar a nens i nenes del barri, creant un espai de convivència, educació i lleure.

L’alumnat de l’EUSS interessat a ocupar una de les 4 places que s’han ofert per aquest primer semestre, pot formalitzar la seva sol·licitud fins al dimecres 22 de setembre.

Aquest projecte forma part de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) i ofereix la possibilitat de reconèixer entre 2 i 4 crèdits de l’expedient acadèmic (en funció de les hores realitzades).

Compartim el testimoni anònim d’una voluntària del Repassem Junts:

Quan vaig plantejar-me la idea de començar el Programa de Repassem Junts el primer que vaig pensar va ser que podria convalidar crèdits i que no es tractaria de res més que ajudar a fer els deures a nens i nenes de Primària i ESO. Ho veia com una oportunitat per a mi mateixa per repassar conceptes bàsics i estalviar-me uns diners de cara als anys següents.

Recordo el primer cop que vaig anar-hi, tot va canviar. A i M van ser les noies que em van posar per a ajudar i recordo que les dues em van semblar molt tímides. Això, afegit a la meva pròpia timidesa, em va portar a pensar que la nostra relació mai arribaria més enllà que a la que pot tenir un/a professor/a de repàs qualsevol amb el nen o nena que el paga per ser allà. M’equivocava estrepitosament. Al cap de poques setmanes ja ens estàvem explicant el nostre dia a dia, les nostres vivències, etc. Em demanaven consells i els feia gràcia les coses que em passaven a mi a la Universitat. Em preguntaven pel carnet de cotxe i pels exàmens que els havia dit que tenia la setmana anterior.

Recordo que quan va acabar el primer semestre jo estava molt estressada per les classes i els exàmens i tenia força clar que deixaria el tema de Repassem Junts i no continuaria durant segon semestre. Això va ser així fins que vaig tornar a veure-les. Em van demanar que em quedés i em van comentar l’opció d’anar els dijous, en lloc dels dimarts si m’anava bé, perquè elles també estaven i em van dir que elles mateixes podien parlar amb l’Anna, l’encarregada del programa, per tal de fer-m’ho més fàcil. Aquella mateixa tarda vaig enviar un e-mail per demanar plaça pel següent semestre. I al segon semestre va ser quan es va afegir l’A2.

Al principi les tres teníem una mica de por què la nostra dinàmica canviés amb una tercera persona. Crec que això es devia sobretot a que l’A2 semblava que mai volia estar allà. Jo pensava que amb A i M havia tingut molta sort perquè havien estat encantades amb mi des del primer minut. Però amb l’A2 les coses no semblava que fossin a ser tan fàcils. El primer dia amb ell em va demanar portar posats els auriculars i fer el treball sol. Em vaig quedar una mica parada i em va saber greu. Quan va acabar la feina, però una de les monitores li va portar una feina extra de català per a fer. Recordo que la vaig mirar, el vaig mirar a ell i vaig pensar que eren les fitxes d’exercicis més avorrides del món. Així doncs, vaig agafar-li el portàtil amb què prèviament havia estat fent un treball i li vaig buscar un exercici online de mecanografia en català en què havia de transcriure part d’un text de l’ONU. Ara ho penso i crec que aquell justament va ser el primer moment en que ell va voler donar-me una oportunitat per a intentar-lo ajudar. A la setmana següent ja no portava els auriculars i a la següent, després que jo li preguntés què tal la setmana, ell també m’ho va preguntar a mi. A mi aquestes coses em posaven molt contenta i cada dia estàvem millor els quatre. La M em va regalar unes polseres i em va fer una carta. I l’últim dia jo els vaig fer un dibuix i un petit escrit als tres. Aquell dia A i M estaven força tristes i no paraven de dir-me que els agradaria que això continués un any més. L’A2 em va fer una abraçada i tot i que actuava com si li fos indiferent la situació, mai he vist ningú guardar amb tanta cura un paper com vaig veure que aquell dia es guardava el que jo li havia escrit.

Per mi aquesta experiència ha superat amb creus totes les meves expectatives. M’emporto amics i vivències. He après a ser pacient i a valorar tot allò que cadascú pot demostrar. És clar que he imaginat mínimament les coses que passaven a casa dels tres o la mena de situacions que els feien més difícil l’aprenentatge o relacionar-se amb els altres, i tant de bo les ajudes que rebin pel seu desenvolupament com són el Repassem Junts no cessin. Crec que es mereixen totes les oportunitats del món i que l’única manera que puguin accedir a elles és si els òrgans competents continuen tirant endavant projectes com aquest. Al final, tot i que jo anava a ajudar-los a ells, crec que jo he estat la més beneficiada d’aquests dimarts als Repassem Junts.