El dimecres dia 9 de desembre, a les 12 h., la Comissió de Pastoral us convida a assistir a la Conferència “Pere Casaldàliga: l’esperança que fa feina. Desforestació, Pobles Indígenes i COVID19, una relació inevitable” a càrrec de Raúl Vico, expert coneixedor de l’obra del bisbe de Pere Casaldàliga.
Aquesta tindrà lloc a l’aula AE29 de l’EUSS i online: https://meet.google.com/xkr-sdiz-ymd
Pere Casaldàliga ha lluitat més de cinquanta anys a favor dels petits camperols i pobles indígenes a l’Amazònia brasilera. El passat 8 d’agost ens deixava sense haver tornat mai més a Catalunya. El llegat de Casaldàliga, però, continua viu i les causes “que valen més que la nostra vida” són avui més vives que mai.
El canvi (ara urgent) del paradigma ecològic; la construcció d’un nou model econòmic que tingui en compte totes les persones i la lluita en favor de la justícia i la pau són “causes” que ens impacten diàriament i amb les quals cal comprometre’s des de la responsabilitat personal i col·lectiva.
Raül Vico ha viscut deu anys a l’Amazònia brasilera i encara avui treballa en els projectes socials, econòmics i de caire ambiental que l’associació fundada per Pere Casaldàliga realitza al Brasil fa més de quaranta anys.
Com ha estat la tasca de Casaldàliga? Com continua la feina al costat dels petits camperols? Quin model social, polític i econòmic estan construint? Què tenim a veure amb la desforestació de l’Amazònia o amb els Pobles Indígenes?
El dimecres 11 de
desembre es va realitzar la conferència “Agenda 2030: Objectius de
Desenvolupament Sostenible (ODS)” a càrrec d’Imma Bayarri, membre de l’Agència
Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Generalitat de Catalunya), experta
en execució de programes internacionals a Amèrica Llatina amb Nacions Unides i
països col·laboradors.
Aquesta conferència ha
estat la primera acció en el compromís per fer una anàlisi d’alineament de
l’EUSS amb els objectius de desenvolupament sostenible i definir unes fites a
assolir.
El passat dijous 12 de desembre a les 10,15 h a l’Aula AE25
va tenir lloc la tercera (i darrera) de les conferències de l’assignatura de
Macroeconomia.
En aquesta ocasió va anar a càrrec de la ponent, Núria
González Campañá, doctora en Dret de la Unió Europea per la Universitat
d’Oxford i professora d’ESADE.
La Dra. va parlar sobre l’origen que va originar una promesa política, de l’estat actual i les conseqüències del Brexit. Així com de la promoció de la campanya i dels seus continguts. Finalment també va explicar les negociacions portades a terme i les seves conseqüències en la UE.
El dimecres 11 de desembre es va realitzar la conferència “Agenda 2030: Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)” a càrrec d’Imma Bayarri, membre de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Generalitat de Catalunya), experta en execució de programes internacionals a Amèrica Llatina amb Nacions Unides i països col·laboradors.
Aquesta conferència ha estat la primera acció en el compromís per fer una anàlisi d’alineament de l’EUSS amb els objectius de desenvolupament sostenible i definir unes fites a assolir.
El passat dijous dia 28 de novembre a les 17 h a l’Aula AE 28 va tenir lloc la segona de les conferències de l’assignatura de Macroeconomia. En aquesta ocasió va anar a càrrec del ponent, Antón Costas, catedràtic de Política Econòmica de la UB. Ha estat president del Cercle d’Economia entre 2013 i 2016 i en l’actualitat col·labora amb diversos mitjans de comunicació. Ha publicat llibres com La crisis de 2008. De la Economía a la Política y más allá (2010) i La torre de la arrogancia. Políticas y mercados después de la tormenta (2011).
Avui dia es viu en un món en el que es donen dues situacions
particulars: la inflació 0% i el tipus d’interès negatiu, es diu molt sovint
que el gran problema de l’economia és la inflació y el seu control, però el
problema d’ara és que no hi ha inflació, doncs hi ha menys consum, menys
producció i augment de l’atur.
Fent referència a les etapes de desigualtat es considera que una desigualtat del 30% pot ser sostinguda, però més del 40% provoca conflictes greus. Les etapes són molt clares: 1900-1930; elevada desigualtat dramàtica (Guerres Mundials, la Gran Depressió) Els economistes creien que l’economia es gestionava sola a través del mercat amb autoregulació. 1940-1970; disminució de desigualtat tant en EUA i Europa. Aquestes tres dècades s’anomenen “Anys gloriosos”. Això es deu a les idees de Keynes.
Tenint en compte els tres motors de l’economia com són els tres sectors, privat, públic i exterior, quan el privat està “gripat” el públic, pot donar-li potència mitjançant polítiques econòmiques; fiscal i monetària. Aquestes tres dècades no es basen només en Keynes, sinó per altres quatre intervencions: 1. Educació pública (igualtat d’oportunitats) 2. Assegurança pública d’atur 3. Sistemes sanitaris públics 4. Sistemes de pensions públiques. Aquestes van ser clau per intentar acabar amb les diferents fonts de pobresa de les persones, anomenada “Pobresa de majors”: Educació, atur, malaltia i edat (jubilació).
1980-2010: Augment de desigualtat (en major mesura els EUA). Es deu a: La globalització i els canvis tecnològics. No obstant això els pendents de desigualtat no són iguals en les dues zones (EUA i Europa) per les seves polítiques.La idea de lliure mercat torna al camp de pensament econòmic, apareix un perjudici de la redistribució de la renda. Cal destacar que l’esquerra va dir estar disposada a acceptar el capitalisme si es regulava (Keynes), i si els conservadors estaven disposats a donar suport a un nou estat social dirigit als quatre objectius (Educació, atur, sanitat, pensions).
Hi ha un dilema entre eficiència (creixement d’economia) i equitat (igualtat en distribució de la riquesa). Visió antiga: quan l’equitat és baixa i es tracta de fer una societat més justa, apareix el cost d’oportunitat, disminució d’eficiència. Visió nova: una societat més justa i equitativa dóna lloc a un major nivell d’eficiència.
Les polítiques econòmiques necessiten adaptar-se a aquests canvis en l’economia. En l’actualitat, si bé els bancs centrals han injectat diners en èpoques de crisi i s’ha recuperat l’economia, no ha aconseguit augmentar el tipus d’interès ni la inflació. Per tant, aquesta alternativa no és una opció a la qual es pugui tornar a recórrer.
Es creu que la solució són noves polítiques fiscals: impostos i despesa pública. També s’ha d’aprofitar el “Green New Deal” (Nou Contracte Social Verd): Mesures contra el canvi climàtic, que alhora puguin resoldre els problemes de forma social. Així doncs els quatre temes principals de l’economia en les pròximes dècades són: Desigualtat creixent, inflació = 0, Tipus d’interès negatius, i Polítiques (verds).
