Vídeos amb les mans: anàlisi de l’ús i les interaccions de l’alumnat de grau per a l’adquisició de coneixements de física

Els vídeos on apareixen les mans del professorat han estat percebuts com un recurs educatiu útil per als i les estudiants de Física de primer curs de grau de la UOC i també d’un centre presencial, l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Aquesta és la conclusió en què ha arribat Víctor Jesús García Hernández en la seva tesi del programa de doctorat d’Educació i TIC (E-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La tesi ha estat codirigida per Antoni Pérez Navarro, professor de física a l’EUSS i a la UOC; i per Jordi Conesa, investigador del grup SmartLearn, tots dos professors dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

En treballs anteriors s’analitzava la percepció de l’alumnat sobre els vídeos educatius, preguntant-li sobre les seves experiències i, en aquesta 3a part, s’ha estudiat el mateix, però des d’una perspectiva d’anàlisi de l’aprenentatge, posant atenció a les interaccions que té l’alumnat amb els vídeos durant la seva experiència d’aprenentatge.

Amb aquesta recerca, s’obté com es comporten els i les estudiants i permet comparar si el seu comportament s’alinea amb les percepcions obtingudes en investigacions anteriors. Les dades analitzades en aquest treball corresponen a les interaccions de l’estudiant amb vídeos educatius durant 5 semestres en dues assignatures diferents de Física. S’ha comprovat que el tema que s’ensenya als vídeos influeix en la manera com l’alumnat fa servir els vídeos. Pel que fa al tipus de contingut (teoria o resolució de problemes), els vídeos de resolució de problemes són més utilitzats, tot i que les interaccions amb ambdós vídeos són similars.

Aquesta diferència difereix dels resultats anteriors segons la percepció dels estudiants. La contribució del treball és aportar més informació s sobre la manera com es consumeixen els vídeos educatius als cursos de Física. Els nous coneixements es poden utilitzar per millorar la manera com s’incorporen els vídeos als cursos i, per tant, per millorar les experiències d’aprenentatge; però també permet al professorat optimitzar els esforços en la creació d’aquest tipus de recurs.

Nova Jornada de Portes Obertes a l’EUSS el pròxim 21 de juny

  • Les enginyeries industrials es postulen entre les 5 professions amb més demanda laboral en els pròxims anys.
  • “Conèixer de primera mà què és l’enginyeria és de molta ajuda per desvetllar la vocació” explica Andreu Moreno, director de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià.

L’oferta de feina a Espanya continua creixent. Concretament, ho ha fet un 44,7% el 2021, segons l’informe Infoempleo d’Adecco. Una xifra que s‘ha recuperat respecte dels anys anteriors a la Covid-19, i que assenyala les enginyeries industrials entre les cinc professions amb més sortida laboral. “El nostre teixit industrial requereix professionals d’enginyeria” destaca, en aquest sentit, el director de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), Andreu Moreno. Aquest juny, des de l’EUSS es prepara una nova Jornada de Portes Obertes pel pròxim dia 21. La inscripció prèvia es pot fer al seu web: https://www.euss.cat/ca/sessions-informatives-de-graus-universitaris.

Sessió informativa i visita a les instal·lacions

“Conèixer de primera mà què és l’enginyeria és de molta ajuda per desvetllar la vocació”, explica Moreno. Per això, l’objectiu de la jornada és mostrar les instal·lacions, conèixer l’experiència de l’alumnat i conversar en primera persona amb l’equip docent del centre.

Les Portes Obertes del 21 de juny arrencaran a les 18 hores. La trobada es dividirà en dues parts: la primera consistirà en una visita als laboratoris i la resta d’instal·lacions universitàries, on les persones participants podran conèixer de primera mà les activitats formatives que s’hi desenvolupen; la segona part, a partir de les 19.30 h, serà una sessió informativa.

Gairebé tres dècades d’experiència i més de 2.000 enginyers i enginyeres

“Les persones que s’han graduat a l’EUSS gaudeixen d’una situació d’ocupació plena”, apunta Andreu Moreno. En els seus 27 anys d’història, l’EUSS ha format a més a 2.117 enginyers i enginyeres, la majoria dels quals, està actualment treballant. De fet, l’últim Informe d’Inserció Laboral EUSS 2020-2021 va apuntar que un 97% dels alumni llicenciats i llicenciades el 2014 està actualment en situació d’ocupació laboral.

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià oferta els graus en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, Enginyeria Mecànica, Enginyeria en Organització Industrial, Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica, Enginyeria en Automoció i la doble titulació en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i Enginyeria Mecànica. Una oferta que també s’ha anat incrementant en els últims anys. De fet, aquest curs 2022-2023 s’estrenarà nou laboratori pel grau d’Enginyeria en Automoció.

Fotografia de la Jornada de Portes Obertes de juny de 2021

La revista Science publica un nou full de ruta sobre tecnologies memristives dissenyada i dirigida per l’alumni Mario Lanza

L’alumni Mario Lanza, professor titular de la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (KAUST, per les sigles en anglès), acaba de publicar un nou full de ruta sobre tecnologies memristives a la revista Science. Aquest treball, dissenyat i dirigit pel professor Lanza, ha comptat amb la col·laboració amb les empreses IBM i TSMC (líders al sector dels semiconductors), a més d’altres acadèmics prominents en aquest camp. El text descriu el passat, el present i el futur dels memristors des d’un punt de vista estructural, discutint les prestacions dels dispositius depenent dels tipus de materials utilitzats. A més, els autors discuteixen les aplicacions que els memristors tenen i tindran, així com la seva importància per a la nostra societat.

Aquest treball s’emmarca dins una iniciativa especial desenvolupada per la revista Science per commemorar el 75è aniversari de la invenció del transistor. Aquest és el dispositiu en el qual es basen la majoria de productes electrònics que utilitzem al nostre dia a dia, com ara telèfons, ordinadors, electrodomèstics, vehicles i equips mèdics (entre molts altres). El seu principal atractiu és que permet alterar la seva resistivitat a diferents nivells per emular estats lògics, cosa que és útil per emmagatzemar i processar informació. El problema és que aquests estats són volàtils, és a dir, els transistors requereixen energia tant per mantenir els estats com commutar entre ells. En contraposició, els memristors permeten generar múltiples estats resistius no volàtils, és a dir, duradors en el temps sense necessitar aplicar tensió o consumir energia (només consumeixen energia durant les transicions entre estats). A aquest revolucionari concepte s’hi afegeix l’avantatge de la seva simple estructura, cosa que permet fer configuracions tridimensionals per augmentar la capacitat d’emmagatzematge i processament d’informació. És per això que la revista Science destaca els memristors com una eina molt útil per complementar el transistor en la fabricació de circuits integrats avançats. De fet, les memòries memristives ja són una realitat, i circuits purament memristius ja s’estan utilitzant per a la implementació de xarxes neuronals artificials, sistemes d’encriptació de baix consum i commutadors d’alta freqüència (5G i 6G).

El fet que les empreses capdavanteres en disseny i fabricació de microxips (IBM i TSMC) hagin participat en aquest estudi exalça la importància que el memristor té i tindrà per pal·liar l’escassetat de microxips. Segons el professor Lanza “Tot i que Espanya no compta amb cap empresa líder en la fabricació de microxips, els centres de recerca i universitats espanyoles podrien tenir un paper important en el desenvolupament de memristors per a circuits integrats avançats, ja que una gran part del coneixement sobre aquest dispositiu ha estat desenvolupat per investigadors espanyols. Esperem que noves empreses en el camp de les tecnologies memristives sorgeixin gràcies a l’ambiciós pla de més d’11.000 milions d’euros recentment anunciat pel govern” [1].

[1] Agencia EFE, 4 de Abril de 2022, Madrid. https://www.elmundo.es/economia/2022/04/04/624aa89121efa0011f8bea8a.html