El Dr. Climent Nadeu porta uns anys immers a la Fundació Rinaldi com a patró, recolzant la tasca formadora de l’EUSS. En aquest càrrec, ha pogut aportar tota l’experiència adquirida durant la seva àmplia trajectòria laboral. Ara que arriba el moment d’acomiadar-se de la Fundació, ens parla de la tasca que ha dut a terme en aquesta institució, els seus reptes de futur i com evolucionarà l’enginyeria, especialment en la seva relació amb la societat i els valors.

Com va entrar al Patronat de la Fundació Privada Rinaldi?

No sé si fou perquè ja havia tingut alguna relació puntual amb l’EUSS. El primer director de l’Escola havia estat alumne meu, i recordo que vaig ser convidat a impartir una classe pel professor de Tecnologia i Societat d’aquell moment, el salesià Manel Bellmunt.

Per què va decidir entrar i què li ha fet formar-ne part tants anys?

Perquè l’EUSS té, i sempre ha tingut, un ideari i una direcció enfocada cap a uns valors que comparteixo. No veure l’estudiant com un cervell receptor de coneixements, sinó com un ésser humà integral que viu en un temps de creixement i aprenentatge, un temps clau de la seva vida.

D’altra banda, l’EUSS és una escola petita, amb força capacitat de maniobra, i el Patronat hi té molt a dir. Sens dubte, hi ha contribuït també el bon ambient que s’hi respira, que, en gran mesura, és fruit de l’estil fraternal dels salesians.

Què creu que ha pogut aportar a l’EUSS durant la seva etapa al Patronat?

He procurat situar-me al Patronat des de la meva pròpia experiència com a professor universitari. M’hagués agradat dedicar-hi més temps, però la meva activitat professional no ho ha facilitat.

Què li ha aportat formar part d’aquesta institució?

He après molt de la manera de ser i de fer dels patrons, que provenen d’àmbits professionals diversos. Crec, també, que m’ha reforçat l’opció per l’educació integral dels estudiants. M’enduc el bon record de tot el que he viscut a les reunions, així com també en els sopars a casa dels salesians!

Quins reptes de futur té el Patronat? I la Fundació Rinaldi?

Orientar i empènyer l’EUSS a adaptar-se als canvis tecnològics i del teixit productiu del país. Aquest objectiu cal complir-lo mitjançant l’adaptació de les titulacions, la creació de noves, la formació continua dels seus professors i el manteniment i augment de la relació amb el món de l’empresa. A més, dintre de les limitades possibilitats d’una escola que s’autofinancia i no vol suposar una càrrega econòmica forta per als estudiants, també cal dur a terme activitats de recerca i desenvolupament significatives. Finalment, i per descomptat, vetllar pel manteniment del model educatiu de base salesiana.

Quin paper han de jugar les universitats en el futur de l’enginyeria?

Han de transmetre el coneixement tecnocientífic i també produir-lo, en funció dels seus recursos humans i materials. Tanmateix, com que la tecnologia té una influència i un poder molt grans i que van en augment, els seus aspectes socials, humanístics i ètics no poden quedar al marge de les escoles d’enginyeria.

Cap on creu que es dirigeix l’evolució de l’enginyeria?

Diria que hi ha dues tendències remarcables en l’àmbit de l’enginyeria que és propi de l’EUSS. Una és l’eficiència energètica i la minimització de costos mediambientals. L’altra és la inclusió d’intel·ligència artificial en l’anàlisi de dades, la presa de decisions i la interacció entre màquines i persones.

Més concretament en el seu camp, les tecnologies i aplicacions del llenguatge i de la parla, quin és el camí a seguir en investigació i desenvolupament del sector?

Traspassar a les màquines intel·ligents (telèfons, assistents personals, robots, etc.) la capacitat de manejar el llenguatge oral i escrit, sigui per interactuar amb les persones o per facilitar les pròpies relacions humanes (per exemple, la traducció automàtica). De la mateixa manera, ajudar a superar les discapacitats cognitives i sensorials associades al llenguatge i la parla.

Enmig dels grans avenços dels últims anys, en què creu que encara pot contribuir l’enginyeria en la societat?

El món de l’artificial, propi de l’enginyeria, anirà creixent i transformant la realitat, com ha passat des que l’ésser humà va començar a usar eines (i especialment des que és impulsat per la ciència moderna). Se n’espera molt de la tecnologia: benestar, salut, longevitat, etc. En el món occidental sempre hi ha hagut qui ha profetitzat que la tecnologia aportaria una mena de paradís i sembla que aquesta idea torna amb força actualment.

Quin paper té l’ètica en l’enginyeria?

Al segle XX va quedar clara l’ambivalència de la tecnologia, per exemple amb l’energia nuclear i la bomba atòmica, o els coets i els míssils. També la podíem observar amb Internet i l’enginyeria genètica. A més a més, el sistema tecnològic modela la societat i els seus individus. És un gran poder, que ha d’estar en funció dels valors ètics fonamentals.

Què cal dels futurs enginyers i responsables industrials que surten de les universitats?

Com més poder, més responsabilitat. Certament, els cal una sòlida formació tècnica, junt amb la capacitat de comunicar-se, de treballar en grup, etc. Però també és molt important que tinguin sensibilitat i disposin d’eines per analitzar i encarar els grans reptes del nostre món.

Com ho han d’aplicar els estudiants en el seu cicle d’aprenentatge?

Procurant desenvolupar aquesta mirada àmplia, que no veu i entén només el que és tècnic, sinó també les seves relacions amb l’economia, la societat, el pensament i els valors. Han d’exigir als professors que no les deixin de banda, han de procurar incloure-les en els treballs personals i en els projectes en grup.