• Un grup d’alumnes d’enginyeria de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) han presentat el seu propi enfocament estadístic per a l’avaluació real de la contaminació per Diòxid de Nitrogen a la ciutat comtal.
• Les conclusions s’han presentat recentment al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 3 d’abril de 2024.- Estan correctament dimensionades les Zones de Baixes Emissions (ZBE) de la ciutat de Barcelona? Aquesta va ser la premissa que es va llançar des del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya a un grup d’estudiants d’estadística de diferents graus d’enginyeria de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). El resultat final ofereix un enfocament estadístic per a l’avaluació de la contaminació per Diòxid de Nitrogen a la ciutat comtal que, entre altres observacions, conclou que la recent implantació de les ZBE ha afectat de manera positiva a la reducció de la contaminació de la ciutat de Barcelona.

L’estudi dels estudiants de l’EUSS es va centrar concretament en l’anàlisi de dades de contaminació per emissions de Diòxid de Nitrogen (NO2) durant els últims 11 anys a Barcelona. Aquesta anàlisi va tenir en compte la definició horària de les ZBE barcelonines, en dies de la setmana i hores del dia. Entre les seves conclusions, els estudiants no recomanen una ampliació horària de les ZBE entre setmana ni el cap de setmana ja que a l’haver menor circulació de vehicles compensa les xifres d’emissions.

D’altra banda, també es van comparar les mateixes dades amb els recopilats de la ciutat de Sabadell. En aquest cas, es va detectar que va haver-hi un clar descens de les emissions des de 2020 en totes dues ciutats, que ha estat major en el cas de Barcelona gràcies a l’aplicació de les ZBE en els moments de més flux de vehicles. No obstant això, els estudiants recorden que encara estem per sobre dels valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i que s’ha de continuar estudiant com disminuir aquesta contaminació.

“Ha estat un projecte molt interessant per a l’alumnat, sobretot perquè han tingut l’oportunitat d’analitzar i treballar una problemàtica real, en un context molt pròxim a ells i aplicant tècniques estadístiques que d’una altra manera no haguessin posat en pràctica”, apunta sobre aquest aprenentatge Kristina Markulin, professora d’estadística de l’EUSS i tutora del projecte. “Per exemple, han tingut limitacions d’accés a dades públiques i no han pogut comprovar quina incidència real té l’evolució del parc automobilístic a Barcelona, encara que ho han intentat. Cal tenir en compte que és un tema molt complex i hi ha moltes variables”, afegeix Markulin.

L’estudi forma part d’una prova pilot del projecte de prova de concepte LABINQUIRY (PDC2022-133812-C21), finançat per l’Agència Estatal de Recerca, on hi participen investigadors i docents de l’EUSS. Un estudi que també ha impulsat el subdirector general d’Ordenació del Transport i Desenvolupament Sectorial de la Generalitat de Catalunya, Daniel Fernández Ruiz-Capillas, a qui se li van presentar recentment els resultats obtinguts.

En aquesta trobada, que va tenir lloc en el Departament de Territori el febrer passat, es va comptar amb la presència de Luís Arca, Joan Avram, Álvaro Herranz, Pablo Hernández, Sergio Méndez i Xico Prats, estudiants dels graus d’Enginyeria Mecànica, Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica de l’EUSS. A més, també van assistir alumnes del grau d’enginyeria química de l’Institut de Química de Sarrià (IQS), també participants d’aquest projecte amb un estudi complementari sobre les emissions NOx.

Daniel Fernández Ruiz-Capillas, per la seva banda, va destacar la utilitat dels treballs, especialment referent a l’anàlisi horària de les Zones de Baixa Emissions de Barcelona en comparació amb Sabadell, que no disposa d’aquesta limitació, així com la relació observada en el canvi del parc automobilístic de la ciutat comtal.