Desenvolupament d’un sensor basat en ultrasons

El professor de l’EUSS Miquel Angel Amer, en col·laboració amb investigadors del Grup de Sistemes Sensors de la UPC, acaben de publicar un article a la revista Instrumentation Science and Technology sobre el desenvolupament d’un nou sensor basat en els ultrasons per monitorar els processos de fermentació malolàctica en condicions industrials.

Les tècniques basades en ultrasons tenen un gran potencial per al seguiment de processos alimentaris, però fins ara han estat utilitzades únicament en condicions controlades de laboratori, i no tant en condicions industrials. En aquest treball, els investigadors han desenvolupat un sensor que pot ser directament instal·lat en els contenidors industrials de vi que habitualment s’utilitzen en cellers per monitorar els processos de fermentació.

Signatura de conveni amb l’equip EUSS MotorSport

El passat dia 20 de desembre es va signar el conveni de col·laboració entre l’EUSS i l’equip EUSS MotorSport per la seva participació en la propera edició del .

A continuació es detallen els acords que es van signar:

Acords marc: col·laborar en les activitats de Motorsport per fer créixer als futurs enginyers de l’EUSS aportant-los coneixement en aquest àmbit tecnològic i fomentar la innovació i el desenvolupament sostenible de la tecnologia. Impulsar un programa conjunt d’actuacions on s’emmarqui la mútua col·laboració de l’EUSS i Motorsport.

Acords annexats: fer ús de les instal·lacions de l’EUSS, així com dels equipaments dels laboratoris i aules. Facilitar l’accés a revistes especialitzades, i poder atendre a empreses i mitjans a l’EUSS. Fomentar la comunicació recíprocament, fent ús d’ambdues marques sempre que sigui possible.
D’esquerra a dreta: Gonzalo Lanas, Cap del Departament Tècnic; Marc Casellas, Tresorer; Andreu Moreno, Director de l’EUSS i Roger Amat, President i Representant de l’Associació Engineering by Racing Motorsport (coneguda com a EUSSMotorsport).

Publicació d’articles del PDI: “Relaxació magnètica en imants moleculars basats en Lantànids” i interacció entre pèptids i superfícies

La professora de l’EUSS Elena Bartolomé, juntament amb els investigadors de l’Instituto de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC) Ana Arauzo, Javier Luzón, Juan Bartolomé i Fernando Bartolomé, acaben de publicar una Review sobre “Relaxació Magnètica en Imants Moleculars basats en Lantànids”, Handbook of Magnetic Materials (HMM) del mes de novembre (vol. 26, p.1-289). La sèrie HMM és una reconeguda col·lecció de llibres de referència de l’editorial Elsevier, escrits per autors convidats, que tenen com a finalitat condensar l’estat de l’art en diversos temes emergents en l’àmbit del magnetisme.

Els imants moleculars estan sent investigats intensament en els darrers anys a causa  de les seves interessants propietats físiques, així com per les potencials aplicacions d’emmagatzematge d’informació d’alta densitat i computació quàntica. En particular, les molècules que contenen lantànids són excel·lents candidates per aplicacions en spintronica, gràcies a l’anisotropia intrínseca d’aquests ions, que a més a més pot ser afavorida mitjançant un disseny químic adequat del seu entorn de coordinació. El desenvolupament d’unitats de memòria basades en imants moleculars requereix que s’estableixin dos estats estables (“0” i “1”), separats per una barrera d’energia suficientment elevada, i la relaxació magnètica ha de ser prou lenta per a permetre l’operació del sistema. Per això, la comprensió i control dels mecanismes de relaxació és fonamental per al disseny de molècules amb les característiques desitjades.

En aquest capítol de l’HMM, els autors presenten una revisió del tema, basada en 400 referències seleccionades aparegudes en els tres darrers anys. En les seccions 1, 2 i 3 es resumeix el coneixement que avui en dia es té sobre els mecanismes de relaxació magnètica en aquests complexos i es presenten els mètodes experimentals i càlculs ab initio utilitzats per la seva investigació. Les seccions 5, 6, 7 i 8 revisen les arquitectures moleculars basades en lantànids més exitoses: imants moleculars que contenen un únic ió (Single-Ion Magnets-SIMs); dímers; clústers (Single-Molecule Magnets-SMMs); i estructures extenses 1D, 2D i 3D. La secció 9 revisa l’estat de l’art sobre el magnetisme de complexos dipositats. Finalment, en la secció 10 s’ofereixen conclusions i perspectives de futur per aquest camp.

Gràcies al coneixement detallat entre l’estructura molecular i els mecanismes de relaxació i el control de la química molecular, s’han pogut sintetitzar molt recentment SIMs amb barreres d’activació impressionantment altes, al voltant dels 1000 K, a temperatures de 60 K ja molt properes a la temperatura de 77 K que possibilitaria el funcionament pràctic dels dispositius en nitrogen líquid.

D’altra banda, el professor de l’EUSS Pablo Sevilla ha publicat recentment l’article “Relevant Properties for Immobilizing Short Peptides on Biosurfaces” a la revista IRBM.

Aquest treball s’ha realitzat amb la col·laboració del grup BBT de la UPC i el MDRCBB de la Universitat de Minnesota. Els resultats obtinguts permetrien predir la quantitat i la força amb què certs pèptids s’adhereixen a superfícies de titani depenent de la seva càrrega electrostàtica.

El treball en equip de la “Formula Student”

El temps passa i el projecte avança. Aquestes darreres setmanes han estat molt intenses pel que fa a la feina, com passa sempre dins de l’equip. Es va organitzar una festa, EUSS MotorSport a una discoteca important de Barcelona, això va ajudar a obtenir líquid per seguir avançant amb el projecte.

A hores d’ara els avenços més destacables són les col·laboracions que s’han dut a terme amb IMS GROUP, TRANSMESA i TMT. IMS Group són una de les majors distribuïdores d’acers especials. TRANSMESA són especialistes en la fabricació de tubs i perfils tubulars de precisió i estirats en fred d’acer al carboni, TMT en canvi, es dediquen al tall làser i a la mecanització de tub.

La combinació d’aquestes tres grans empreses conduiran cap a la fabricació d’un xassís amb els millors materials del mercat i assemblats pels millors especialistes. El mes de desembre s’afronta amb gran il·lusió, ja que començarà la fabricació del monoplaça que participarà a la “Formula Student Spain” que se celebrarà a Montmeló el mes d’agost de 2018.

Pel que fa al departament de motor i d’electrònica també caminen de la mà i amb peus de plom per tancar aquest 2017, amb una unitat de potència que es pugui testejar a sobre d’un banc de potència al més aviat possible.

Per una banda cal agrair a PIRATA MOTOR i ATLANTIS TECHNOLOGY, que fan possible que el departament d’electrònica estigui ja treballant amb l’ECU del motor i disposi de tot el material necessari per poder fer l’adquisició de dades.

Esmentar també la col·laboració de CARCASSONA RECTIFICATS que va rectificar la culata del motor i a ASOR CAD, que disposen de servei d’escaneig i digitalització 3D sense límits de mida, precisió o resolució, ha digitalitzat el motor CBR 600 amb una precisió d’una dècima.

Gràcies a ja tenir el disseny finalitzat del xassís, el departament de dinàmica es troba en les fases finals del disseny de les suspensions i la barra de direcció, parts fonamentals del monoplaça.

Es treballa de valent a l’aula AE01 des d’on s’anima a tots els estudiants i estudiantes que vulguin, a unir-se a l’equip. Des de la nostra NeussLetter us anirem informant dels progressos, també els podeu trobar a l’Instagram, Facebook i la Web de l’equip.

Review sobre “Relaxació magnètica en imants moleculars basats en Lantànids”

La professora de l’EUSS Elena Bartolomé juntament amb els investigadors de l’Instituto de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC) Ana Arauzo, Javier Luzón, Juan Bartolomé i Fernando Bartolomé, acaben de publicar un Review sobre “Relaxació Magnètica en Imants Moleculars basats en Lantànids”, Handbook of Magnetic Materials (HMM) del mes de novembre (vol. 26, p.1-289). La sèrie HMM és una reconeguda col·lecció de llibres de referència de l’editorial Elsevier, escrits per autors invitats, que tenen com a finalitat condensar l’estat de l’art en diversos temes emergents en l’àmbit del magnetisme.

Portada del llibre Handbook of Magnetic Materials, vol 26 de novembre 2017; esquema dels mecanismes de relaxació magnètica en els imants moleculars.

Els imants moleculars estan sent investigats intensament en els darrers anys a causa  de les seves interessants propietats físiques, així com per les potencials aplicacions n’emmagatzemen d’informació d’alta densitat i computació quàntica. En particular, les molècules que contenent lantànids són excel·lents candidats per aplicacions en spintronica, gràcies a l’anisotropia intrínseca d’aquests ions, que a més a més pot ser afavorida mitjançant un disseny químic adequat del seu entorn de coordinació. El desenvolupament d’unitats de memòria basades en imants moleculars requereix que s’estableixin dos estats estables (“0” i “1”) separats per una barrera d’energia suficientment elevada, i la relaxació magnètica ha de ser prou lenta per a permetre l’operació del sistema. Per això la comprensió i control dels mecanismes de relaxació es fonamental per al disseny de molècules amb les característiques desitjades.

 A) estructura molecular del [Dy(bbpen)Br], un dels SIMs amb major energia d’activació; B) estructura de nivells d’energia calculats per ab initio; c) i d) cicles de magnetització del complex pur i diluït, respectivament.

En aquest capítol del HMM, els autors presenten una revisió del tema, basada en 400 referències seleccionades aparegudes en els tres darrers anys. En les seccions 1, 2 i 3 es resumeix el coneixement que avui en dia es té sobre els mecanismes de relaxació magnètica en aquests complexos, i es presenten els mètodes experimentals i càlculs ab initio utilitzats per la seva investigació. Les seccions 5, 6, 7 i 8 revisen les arquitectures moleculars basades en lantànids més exitoses: Imants moleculars contenent un únic ió (Single-Ion Magnets-SIMs), dímers, clústers (Single-Molecule Magnets-SMMs) i estructures extenses 1D, 2D i 3D. La fabricació de dispositius passa necessàriament per el control de molècules dipositades sobre superfícies; la secció 9 revisa l’estat de l’art sobre el magnetisme de complexos dipositats. Finalment en la secció 10 s’ofereixen conclusions i perspectives de futur per aquest camp.

Gràcies al coneixement detallat entre l’estructura molecular i els mecanismes de relaxació, i el control de la química molecular, s’han pogut sintetitzar molt recentment SIMs amb barreres d’activació impressionantment altes, al voltant dels 1000 K, a temperatures de 60 K ja molt properes a la temperatura de 77 K que possibilitaria el funcionament pràctic dels dispositius en nitrogen líquid.

Energies d’activació remarcables assolides en complexos lantànids en els darrers anys.