Helena Yelmo, guanyadora del premi WONNOW: “A les escoles s’han d’incentivar més activitats tecnològiques per sembrar l’interès en les dones”

Recentment, Caixabank i Microsoft han atorgat 11 premis per reconèixer l’excel·lència acadèmica universitària de joves universitàries de les carreres tècniques, amb l’objectiu d’impulsar el talent femení en sectors com l’enginyeria i afavorir la diversitat. L’Helena Yelmo, Alumni EUSS i guanyadora d’un dels premis, ha rebut una beca remunerada per treballar en CaixaBank i poder desenvolupar el seu currículum i els seus coneixement. Parlem amb ella per conèixer com ha estat el procés, com està impulsant la seva carrera aquesta experiència i com veu el futur de les dones en enginyeria.

 

Com vas decidir presentar-te al premi WONNOW de CaixaBank i Microsoft?

Vaig decidir apuntar-me a aquest premi perquè em brindaven l’oportunitat de poder treballar amb tecnologies punteres dins l’àmbit professional. En el meu cas en concret, he pogut veure noves tecnologies que en el grau no vaig tenir l’oportunitat de conèixer.

Com has viscut el procés i el teu anunci com a guanyadora?

Per guanyar el premi havies de passar diferents fases. Les primeres fases eren més de caràcter acadèmic i les últimes de caràcter més personal. Cada cop que superava una fase em sentia més animada, ja que les expectatives de guanyar eren molt més altes que al principi. Un cop vaig arribar a l’última fase sabia que les probabilitats d’obtenir un dels premis era molt real, però tot i això estava nerviosa per saber si realment ho havia aconseguit.

Què suposa aconseguir aquest premi?

Ser guanyadora del guardó és la recompensa de tot l’esforç i dedicació durant el meu període d’estudis en enginyeria. A més, poder desenvolupar-me, aprendre i aplicar noves tecnologies és una gran satisfacció i un gran valor afegit a la meva formació com a enginyera.

Com creus que pot impulsar la teva carrera com a enginyera?

Començar a aprendre aquestes noves tecnologies em pot ajudar al futur professional, a través de l’experiència i el coneixement que adquiriré sobre com aplicar-les de forma real.

Creus que s’aconseguirà més participació de les dones en aquestes carreres de caire més tècnic?

Personalment, crec que incrementaran el nombre de dones en les carreres tècniques, ja que avui en dia tots els joves creixen acompanyats de la mà de la tecnologia. Aquest fet provoca un interès creixent per aquestes eines, que potser abans no existia tant.

Com creus que poden incrementar aquestes xifres de joves universitàries? Que les pot engrescar a unir-se a carreres d’enginyeria?

Crec que dins les escoles s’han d’incentivar més activitats relacionades amb la tecnologia per tal de sembrar un interès en les dones. També s’han d’eliminar els estereotips que carreres com l’enginyeria són per a homes i carreres com la infermeria per a dones.

Com penses seguir amb el teu futur com a enginyera?

Actualment, estic estudiant el Màster en Enginyeria Industrial Biomèdica. Una part de la tecnologia que sempre m’ha atret molt és la robòtica i la intel·ligència artificial, i per aquest motiu la meva feina ideal seria treballant en projectes d’intel·ligència artificial dins del sector biomèdic.

Curs sobre l’Estil Salesià

Aquest trimestre un grup de professors de l’EUSS han estat seguint el curs Educar amb l’Estil Salesià: una introducció. Un curs de les Institucions d’Educació Superior Salesianes (IUS) d’Europa. Tutoritzat pel professor, Dr.Carlos Rubio García.El present curs fa efectiva una de les polítiques aprovades en la VI Assemblea de les IUS a Roma el juliol del 2016. En aquest fòrum es va acordar dissenyar una eina de formació per als professionals dels diferents àmbits de recent incorporació a les nostres institucions.

El curs pretén estimular el sentit d’identificació i pertinença del personal de les IUS, així com possibilitar una reflexió personal sobre el propi desenvolupament professional en el període inicial a la institució. Per aquest motiu, en el transcurs d’aquestes vuit setmanes s’han analitzat alguns elements clau de l’estil educatiu salesià. D’altra banda, s’ha aprofundit en la relació sinèrgica entre l’estil educatiu salesià i l’espiritualitat que ho anima. I, finalment, s’ha reflexionat sobre la proposta formativa salesiana per a l’educació superior i, especialment, la de l’EUSS.

Cada mòdul ha implicat un doble moment: una setmana de lectura i estudi personal i una segona setmana de reflexió compartida en un fòrum. Els nuclis temàtics de cadascun d’aquests tres mòduls han estat: el sistema preventiu de Don bosco, Educació i Espiritualitat Salesiana i Pedagogia Salesiana en una Institució d’Educació Superior. Finalment s’ha desenvolupat una sessió presencial per a sintetitzar els continguts, analitzar el propi desenvolupament professional inicial i projectar possibles línies d’acció per a l’EUSS.

Us he de dir que ha estat un plaer poder acompanyar a companys i companyes de l’EUSS en aquest procés d’acollida i de creixement personal i professional. Sens dubte he pogut aprendre molt. Els seus comentaris i aportacions ens ajudaran a millorar la proposta formativa per a ser-ne més fidels encara als objectius encomanats. (Dr. Carles Rubio García).

“Anem a conèixer què és el blockchain”

Ahir dimecres dia 7 de novembre de 12 a 13.30 h, va tenir lloc una sessió formativa sobre BlockChain de la mà del Sr. Carles Gómara destinada al personal de l’EUSS, per conèixer les últimes tendències en el món digital. Una sessió que va ser molt didàctica i planera, tot i la dificultat del tema.Aquesta formació és una de les que estan incloses al Pla de formació del personal de l’EUSS, del curs 2018-2019.

Dr. Climent Nadeu, patró de la Fundació Rinaldi: “L’estudiant no és un cervell receptor de coneixements, sinó un ésser humà integral”

El Dr. Climent Nadeu porta uns anys immers a la Fundació Rinaldi com a patró, recolzant la tasca formadora de l’EUSS. En aquest càrrec, ha pogut aportar tota l’experiència adquirida durant la seva àmplia trajectòria laboral. Ara que arriba el moment d’acomiadar-se de la Fundació, ens parla de la tasca que ha dut a terme en aquesta institució, els seus reptes de futur i com evolucionarà l’enginyeria, especialment en la seva relació amb la societat i els valors.

Com va entrar al Patronat de la Fundació Privada Rinaldi?

No sé si fou perquè ja havia tingut alguna relació puntual amb l’EUSS. El primer director de l’Escola havia estat alumne meu, i recordo que vaig ser convidat a impartir una classe pel professor de Tecnologia i Societat d’aquell moment, el salesià Manel Bellmunt.

Per què va decidir entrar i què li ha fet formar-ne part tants anys?

Perquè l’EUSS té, i sempre ha tingut, un ideari i una direcció enfocada cap a uns valors que comparteixo. No veure l’estudiant com un cervell receptor de coneixements, sinó com un ésser humà integral que viu en un temps de creixement i aprenentatge, un temps clau de la seva vida.

D’altra banda, l’EUSS és una escola petita, amb força capacitat de maniobra, i el Patronat hi té molt a dir. Sens dubte, hi ha contribuït també el bon ambient que s’hi respira, que, en gran mesura, és fruit de l’estil fraternal dels salesians.

Què creu que ha pogut aportar a l’EUSS durant la seva etapa al Patronat?

He procurat situar-me al Patronat des de la meva pròpia experiència com a professor universitari. M’hagués agradat dedicar-hi més temps, però la meva activitat professional no ho ha facilitat.

Què li ha aportat formar part d’aquesta institució?

He après molt de la manera de ser i de fer dels patrons, que provenen d’àmbits professionals diversos. Crec, també, que m’ha reforçat l’opció per l’educació integral dels estudiants. M’enduc el bon record de tot el que he viscut a les reunions, així com també en els sopars a casa dels salesians!

Quins reptes de futur té el Patronat? I la Fundació Rinaldi?

Orientar i empènyer l’EUSS a adaptar-se als canvis tecnològics i del teixit productiu del país. Aquest objectiu cal complir-lo mitjançant l’adaptació de les titulacions, la creació de noves, la formació continua dels seus professors i el manteniment i augment de la relació amb el món de l’empresa. A més, dintre de les limitades possibilitats d’una escola que s’autofinancia i no vol suposar una càrrega econòmica forta per als estudiants, també cal dur a terme activitats de recerca i desenvolupament significatives. Finalment, i per descomptat, vetllar pel manteniment del model educatiu de base salesiana.

Quin paper han de jugar les universitats en el futur de l’enginyeria?

Han de transmetre el coneixement tecnocientífic i també produir-lo, en funció dels seus recursos humans i materials. Tanmateix, com que la tecnologia té una influència i un poder molt grans i que van en augment, els seus aspectes socials, humanístics i ètics no poden quedar al marge de les escoles d’enginyeria.

Cap on creu que es dirigeix l’evolució de l’enginyeria?

Diria que hi ha dues tendències remarcables en l’àmbit de l’enginyeria que és propi de l’EUSS. Una és l’eficiència energètica i la minimització de costos mediambientals. L’altra és la inclusió d’intel·ligència artificial en l’anàlisi de dades, la presa de decisions i la interacció entre màquines i persones.

Més concretament en el seu camp, les tecnologies i aplicacions del llenguatge i de la parla, quin és el camí a seguir en investigació i desenvolupament del sector?

Traspassar a les màquines intel·ligents (telèfons, assistents personals, robots, etc.) la capacitat de manejar el llenguatge oral i escrit, sigui per interactuar amb les persones o per facilitar les pròpies relacions humanes (per exemple, la traducció automàtica). De la mateixa manera, ajudar a superar les discapacitats cognitives i sensorials associades al llenguatge i la parla.

Enmig dels grans avenços dels últims anys, en què creu que encara pot contribuir l’enginyeria en la societat?

El món de l’artificial, propi de l’enginyeria, anirà creixent i transformant la realitat, com ha passat des que l’ésser humà va començar a usar eines (i especialment des que és impulsat per la ciència moderna). Se n’espera molt de la tecnologia: benestar, salut, longevitat, etc. En el món occidental sempre hi ha hagut qui ha profetitzat que la tecnologia aportaria una mena de paradís i sembla que aquesta idea torna amb força actualment.

Quin paper té l’ètica en l’enginyeria?

Al segle XX va quedar clara l’ambivalència de la tecnologia, per exemple amb l’energia nuclear i la bomba atòmica, o els coets i els míssils. També la podíem observar amb Internet i l’enginyeria genètica. A més a més, el sistema tecnològic modela la societat i els seus individus. És un gran poder, que ha d’estar en funció dels valors ètics fonamentals.

Què cal dels futurs enginyers i responsables industrials que surten de les universitats?

Com més poder, més responsabilitat. Certament, els cal una sòlida formació tècnica, junt amb la capacitat de comunicar-se, de treballar en grup, etc. Però també és molt important que tinguin sensibilitat i disposin d’eines per analitzar i encarar els grans reptes del nostre món.

Com ho han d’aplicar els estudiants en el seu cicle d’aprenentatge?

Procurant desenvolupar aquesta mirada àmplia, que no veu i entén només el que és tècnic, sinó també les seves relacions amb l’economia, la societat, el pensament i els valors. Han d’exigir als professors que no les deixin de banda, han de procurar incloure-les en els treballs personals i en els projectes en grup.

Curs per directius de les IUS a Brasil

Andreu Moreno, director de l’EUSS, va participar del 24 al 28 de setembre al primer curs per directius de les IUS (Institucions Salesianes d’Educació Superior) realitzat a la Universitat Catòlica Don Bosco (UCDB, Campo Grande, Brasil) amb la presència dels rectors, vicerectors i directors d’institucions universitàries de 12 països d’Amèrica, Europa i Àfrica.

L’organitzador de l’esdeveniment, el P. Marcelo Farfán, coordinador general de les IUS, va explicar: “Aquest curs és per als alts directius de les nostres institucions d’educació superior i se centra en la gestió de les institucions, en la comprensió dels elements clau que avui en dia han d’entendre l’educació superior, no ens centrem en el contingut, sinó en aquells elements clau per una gestió estratègica de les institucions”

“És una gran alegria rebre’ls cadascun en aquesta universitat, en aquesta casa Salesiana. Espero que puguis gaudir no només d’aquests moments aquí en aquesta sala, sinó també de conèixer la nostra Universitat. Podem intercanviar experiències”, va dir el P. Ricardo Carlos, rector de la UCDB donant la benvinguda a la cerimònia d’obertura.

L’inspector de la Missió Salesiana de Mato Grosso, P. Gildasio Mendes dos Santos, també es va fer present en l’esdeveniment i va posar èmfasi en el moment històric de les IUS. “Felicito als organitzadors per la proposta molt avançada, moderna i exigent del programa i la metodologia. Crec que com més profund sigui el treball acadèmic, més podem contribuir a l’enfortiment de la pastoral, que ha de ser cada cop més significatiu, profund i visible. Per tant, la qualificació de tots vostès per al treball de gestió de les vostres institucions es reflectirà en les activitats pastorals, que guanyaran qualitat”, va dir.

El curs va tractar les següents temàtiques: context global en l’educació, models universitaris, horitzó ètic de gestió d’una institució d’educació superior, funcions clau en la gestió del coneixement universitari, processos estratègics i eines de gestió a les universitats, i competències d’un director universitari.