“Anem a conèixer què és el blockchain”

Ahir dimecres dia 7 de novembre de 12 a 13.30 h, va tenir lloc una sessió formativa sobre BlockChain de la mà del Sr. Carles Gómara destinada al personal de l’EUSS, per conèixer les últimes tendències en el món digital. Una sessió que va ser molt didàctica i planera, tot i la dificultat del tema.Aquesta formació és una de les que estan incloses al Pla de formació del personal de l’EUSS, del curs 2018-2019.

Dr. Climent Nadeu, patró de la Fundació Rinaldi: “L’estudiant no és un cervell receptor de coneixements, sinó un ésser humà integral”

El Dr. Climent Nadeu porta uns anys immers a la Fundació Rinaldi com a patró, recolzant la tasca formadora de l’EUSS. En aquest càrrec, ha pogut aportar tota l’experiència adquirida durant la seva àmplia trajectòria laboral. Ara que arriba el moment d’acomiadar-se de la Fundació, ens parla de la tasca que ha dut a terme en aquesta institució, els seus reptes de futur i com evolucionarà l’enginyeria, especialment en la seva relació amb la societat i els valors.

Com va entrar al Patronat de la Fundació Privada Rinaldi?

No sé si fou perquè ja havia tingut alguna relació puntual amb l’EUSS. El primer director de l’Escola havia estat alumne meu, i recordo que vaig ser convidat a impartir una classe pel professor de Tecnologia i Societat d’aquell moment, el salesià Manel Bellmunt.

Per què va decidir entrar i què li ha fet formar-ne part tants anys?

Perquè l’EUSS té, i sempre ha tingut, un ideari i una direcció enfocada cap a uns valors que comparteixo. No veure l’estudiant com un cervell receptor de coneixements, sinó com un ésser humà integral que viu en un temps de creixement i aprenentatge, un temps clau de la seva vida.

D’altra banda, l’EUSS és una escola petita, amb força capacitat de maniobra, i el Patronat hi té molt a dir. Sens dubte, hi ha contribuït també el bon ambient que s’hi respira, que, en gran mesura, és fruit de l’estil fraternal dels salesians.

Què creu que ha pogut aportar a l’EUSS durant la seva etapa al Patronat?

He procurat situar-me al Patronat des de la meva pròpia experiència com a professor universitari. M’hagués agradat dedicar-hi més temps, però la meva activitat professional no ho ha facilitat.

Què li ha aportat formar part d’aquesta institució?

He après molt de la manera de ser i de fer dels patrons, que provenen d’àmbits professionals diversos. Crec, també, que m’ha reforçat l’opció per l’educació integral dels estudiants. M’enduc el bon record de tot el que he viscut a les reunions, així com també en els sopars a casa dels salesians!

Quins reptes de futur té el Patronat? I la Fundació Rinaldi?

Orientar i empènyer l’EUSS a adaptar-se als canvis tecnològics i del teixit productiu del país. Aquest objectiu cal complir-lo mitjançant l’adaptació de les titulacions, la creació de noves, la formació continua dels seus professors i el manteniment i augment de la relació amb el món de l’empresa. A més, dintre de les limitades possibilitats d’una escola que s’autofinancia i no vol suposar una càrrega econòmica forta per als estudiants, també cal dur a terme activitats de recerca i desenvolupament significatives. Finalment, i per descomptat, vetllar pel manteniment del model educatiu de base salesiana.

Quin paper han de jugar les universitats en el futur de l’enginyeria?

Han de transmetre el coneixement tecnocientífic i també produir-lo, en funció dels seus recursos humans i materials. Tanmateix, com que la tecnologia té una influència i un poder molt grans i que van en augment, els seus aspectes socials, humanístics i ètics no poden quedar al marge de les escoles d’enginyeria.

Cap on creu que es dirigeix l’evolució de l’enginyeria?

Diria que hi ha dues tendències remarcables en l’àmbit de l’enginyeria que és propi de l’EUSS. Una és l’eficiència energètica i la minimització de costos mediambientals. L’altra és la inclusió d’intel·ligència artificial en l’anàlisi de dades, la presa de decisions i la interacció entre màquines i persones.

Més concretament en el seu camp, les tecnologies i aplicacions del llenguatge i de la parla, quin és el camí a seguir en investigació i desenvolupament del sector?

Traspassar a les màquines intel·ligents (telèfons, assistents personals, robots, etc.) la capacitat de manejar el llenguatge oral i escrit, sigui per interactuar amb les persones o per facilitar les pròpies relacions humanes (per exemple, la traducció automàtica). De la mateixa manera, ajudar a superar les discapacitats cognitives i sensorials associades al llenguatge i la parla.

Enmig dels grans avenços dels últims anys, en què creu que encara pot contribuir l’enginyeria en la societat?

El món de l’artificial, propi de l’enginyeria, anirà creixent i transformant la realitat, com ha passat des que l’ésser humà va començar a usar eines (i especialment des que és impulsat per la ciència moderna). Se n’espera molt de la tecnologia: benestar, salut, longevitat, etc. En el món occidental sempre hi ha hagut qui ha profetitzat que la tecnologia aportaria una mena de paradís i sembla que aquesta idea torna amb força actualment.

Quin paper té l’ètica en l’enginyeria?

Al segle XX va quedar clara l’ambivalència de la tecnologia, per exemple amb l’energia nuclear i la bomba atòmica, o els coets i els míssils. També la podíem observar amb Internet i l’enginyeria genètica. A més a més, el sistema tecnològic modela la societat i els seus individus. És un gran poder, que ha d’estar en funció dels valors ètics fonamentals.

Què cal dels futurs enginyers i responsables industrials que surten de les universitats?

Com més poder, més responsabilitat. Certament, els cal una sòlida formació tècnica, junt amb la capacitat de comunicar-se, de treballar en grup, etc. Però també és molt important que tinguin sensibilitat i disposin d’eines per analitzar i encarar els grans reptes del nostre món.

Com ho han d’aplicar els estudiants en el seu cicle d’aprenentatge?

Procurant desenvolupar aquesta mirada àmplia, que no veu i entén només el que és tècnic, sinó també les seves relacions amb l’economia, la societat, el pensament i els valors. Han d’exigir als professors que no les deixin de banda, han de procurar incloure-les en els treballs personals i en els projectes en grup.

Curs per directius de les IUS a Brasil

Andreu Moreno, director de l’EUSS, va participar del 24 al 28 de setembre al primer curs per directius de les IUS (Institucions Salesianes d’Educació Superior) realitzat a la Universitat Catòlica Don Bosco (UCDB, Campo Grande, Brasil) amb la presència dels rectors, vicerectors i directors d’institucions universitàries de 12 països d’Amèrica, Europa i Àfrica.

L’organitzador de l’esdeveniment, el P. Marcelo Farfán, coordinador general de les IUS, va explicar: “Aquest curs és per als alts directius de les nostres institucions d’educació superior i se centra en la gestió de les institucions, en la comprensió dels elements clau que avui en dia han d’entendre l’educació superior, no ens centrem en el contingut, sinó en aquells elements clau per una gestió estratègica de les institucions”

“És una gran alegria rebre’ls cadascun en aquesta universitat, en aquesta casa Salesiana. Espero que puguis gaudir no només d’aquests moments aquí en aquesta sala, sinó també de conèixer la nostra Universitat. Podem intercanviar experiències”, va dir el P. Ricardo Carlos, rector de la UCDB donant la benvinguda a la cerimònia d’obertura.

L’inspector de la Missió Salesiana de Mato Grosso, P. Gildasio Mendes dos Santos, també es va fer present en l’esdeveniment i va posar èmfasi en el moment històric de les IUS. “Felicito als organitzadors per la proposta molt avançada, moderna i exigent del programa i la metodologia. Crec que com més profund sigui el treball acadèmic, més podem contribuir a l’enfortiment de la pastoral, que ha de ser cada cop més significatiu, profund i visible. Per tant, la qualificació de tots vostès per al treball de gestió de les vostres institucions es reflectirà en les activitats pastorals, que guanyaran qualitat”, va dir.

El curs va tractar les següents temàtiques: context global en l’educació, models universitaris, horitzó ètic de gestió d’una institució d’educació superior, funcions clau en la gestió del coneixement universitari, processos estratègics i eines de gestió a les universitats, i competències d’un director universitari.

EUSStades Tecnològiques i formacions FISa a Poblet i Torí

La primera setmana de juliol, entre els dies 2 i 6, i en horari de matí de 10 a 13 hores, es va desenvolupar una nova edició de l’EUSStada Tecnològica, amb joves de 3r i 4t d’ESO i 1r de batxillerat. Aquest any han estat un total de 13 participants (10 nois i 3 noies), 7 d’ESO i 6 de batxillerat; vinguts de diferents poblacions catalanes: Sant Vicenç dels Horts, Sabadell, Corbera de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Castellar del Vallès, Santpedor, Sant Fost de Campsentelles, Arenys de Mar, Barcelona, Palau-Solità i Plegamans, Teià i l’Hospitalet de Llobregat (amb dos participants).

Després d’una petita introducció pràctica per mitjà d’exercicis tutoritzats per monitor (en aquesta edició ha estat un estudiant del grau de doble titulació Mecànica i Electrònica la persona responsable d’aquesta tasca), els assistents van passar les darreres hores del curset fent el disseny de la seva peça. Una creació que finalment van veure reproduïda en 3D amb una de les impressores del departament de Mecànica. Els participants acaben sempre amb la sensació que ha estat una setmana molt curta, però alhora ben intensa, i amb un aprenentatge pràctic d’un programa com és el SolidWorks.

Des de l’EUSS, un any més hem apostat per apropar el món de l’enginyeria als joves d’ESO i Batxillerat, per tal que puguin triar un dels possibles camps com és el disseny dins de la Mecànica.

A banda de les nostres tradicionals estades d’estiu per a joves, les formacions no han parat durant l’època estival. Entre el 2 i el 5 de juliol va tenir lloc a Poblet la primera setmana de la FISa20 (Formació en Identitat Salesiana aprofundida), en la qual van participar els professors de l’EUSS Pablo Sevilla i Jordi Cruz. Els objectius d’aquesta formació són aprofundir en el model educatiu basat en el sistema preventiu iniciat per Don Bosco, així com conèixer la resta de la família salesiana i compartir entre ells experiències i reptes en l’educació dels joves d’avui.

La formació a Poblet va estar organitzada pels pares Emili Marcos i Domènec Valls i va comptar amb 27 participants (entre ells professors i empleats de diverses Escoles Salesianes de Primària i Secundària, Cicles Formatius, Universitat i Plataformes Salesianes (PES) en diversos emplaçaments arreu de Catalunya). Com a part de la formació es va fer una visita a la comunitat i obra salesiana de Lleida.

També vinculat a aquesta activitat, del 7 al 13 de juliol els professors Àngel Borrell, Víctor Martínez i Elena Bartolomé van participar en la darrera part de la formació FISa a Torí. La trobada va comptar amb 50 participants. En aquesta ocasió s’hi van afegir altres persones que participen com a voluntàries en diversos grups relacionats amb la família Salesiana, com ara catequistes, voluntaris de l’associació “Vols” i monitors de campaments, entre d’altres.

El contacte amb els llocs viscuts per Don Bosco i l’ambient de la trobada els va permetre contextualitzar i entendre millor els valors pedagògics i el carisma del projecte salesià. Així, durant aquesta trobada, van continuar intercanviant experiències amb els altres participants, constatant que tots ells, tot i venir de realitats diferents, compartien uns valors i una manera de fer comuns.

Jornada de formació conjunta sobre l’aprenentatge basat en projectes

El passat dijous 6 de setembre es va dur a terme una formació conjunta amb el personal dels Salesians de Sarrià, les Salesianes de Santa Dorotea i l’EUSS. El tema proposat va ser “ABP y excelencia en el aprendizaje” i va anar a càrrec de Miquel Ariza, soci fundador de Conecta13. El professor va explicar als presents quines són les competències dels estudiants del segle XXI, les pedagogies emergents, les demandes i competències del professorat,  les transformacions dels centres educatius, i va posar com a exemple els centres de Finlàndia. També va destacar la importància de treballar en equip entre alumne i professor/a i les pautes de treball.

Per acabar, es va proporcionar un temps de reflexió per analitzar la situació i entre tots contribuir amb propostes de millora. Un dinar de germanor del personal de totes tres institucions va tancar l’activitat formativa, per acabar d’establir vincles entre els participants.