El passat dia 4 d’octubre es va celebrar l’acte d’inauguració del nou curs acadèmic 2017-2018, amb les paraules d’acollida per part del director de l’EUSS, el Dr. Andreu Moreno. Així mateix, també va presentar la lliçó inaugural del curs amb el títol “La societat post-industrial?” que va anar a càrrec del Dr. Joan Majó, patró de la Fundació Rinaldi.
Durant la ponència, el Sr. Majó va explicar la seva visió del concepte de la societat post-industrial. El signe d’interrogació del títol és posat com a indicador d’un cert grau d’incertesa que influeix en les dificultats de les persones d’aquest tipus de societat.
Les pitjors èpoques de la història d’Europa es van produir a mitjans del segle XX i, progressivament, va haver-hi millores i creixement que es notaven any darrer any amb una economia de caràcter industrial. També de forma gradual, amb un consens polític i un capitalisme moderat, es van poder realitzar uns pactes socials perquè es pogués regular l’economia, que va portar a unes millores de capital humà, especialitzades en l’educació i la sanitat.
Ja cap als anys 70-80, es passà a la globalització, molt influent, ja que existeix una obertura de les economies molt positiva, una gran riquesa global. Però també va fer referència a l’escassetat dels recursos naturals i que només hi ha una manera de poder minorar l’impacte, que és reduir el seu consum, ja que una part de les riqueses fòssils s‘han de mantenir.
La seva conclusió de la lliçó inaugural fa referència a la societat industrial com a element central del benestar de les persones. La producció de la indústria és el camí per obtenir-lo, i ha de ser global, sostenible, eficient en la relació entre el que es produeix i es consumeix, etc. En definitiva, una riquesa real que al mateix temps generi un benefici i una aposta per les tecnologies que facin augmentar l’eficiència.
El president de la Fundació Rinaldi, el Sr. Miquel Tallada, va cloure l’acte d’inauguració desitjant a tots els estudiants un bon i profitós curs.
D’altra banda, ja iniciat el curs acadèmic, el passat dimecres 13 de desembre els estudiants de 3r curs del Grau d’Enginyeria Elèctrica, acompanyats pel professor Víctor Gallardo, van visitar les instal·lacions del Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (CTR-Vallès), ubicat al terme municipal de Vacarisses. La planta és un bon referent per visitar en el camp de les energies renovables i, en concret, relacionat amb la biomassa, per a l’obtenció de biogàs i la seva utilització per a la generació d’energia elèctrica.
La planta rep la brossa que en origen no ha estat fraccionada als pobles i ciutats del Vallès Occidental i, mitjançant processos de selecció i tria pràcticament automatitzats, separen plàstic, metalls, paper, vidre i fracció orgànica (en processos de detecció prèvia de materials, posterior bufat, aspiració, separació magnètica, òptica i de Foucault, segons sigui el tipus de material).
El centre està preparat per tractar 245.000 Tm/any, amb una capacitat de segregació de 21 Tm/h distribuïda en tres línies paral·leles. Cadascuna de les parts segregades s’envien a les plantes de reciclatge, hi ha parts que no poden segregar-se com les que tenen una mida superior a 35 cm després de passar una selecció rotativa. Aquestes parts constitueixen el que al final es considera rebuig i es destina a un abocador controlat, comprimides i embalades en film de plàstic, pràcticament com a residu inert. La fracció orgànica es trasllada a l’anomenada “nau d’estabilització”, que mitjançant un procés de degradació i estabilització en contacte amb l’oxigen i en un procés de rotació continuat amb rotopales, dóna com a resultat un substrat apte principalment per a jardineria i obres públiques.
Un dels aspectes principals que marca la directriu del Consorci és evitar l’emissió a l’atmosfera de males olors i, per a això, mitjançant un procés de tractament químic i biofiltratge es depura un cabal en continu de 270.000 m3/h d’aire de la planta. Es treballa les 24 hores al dia (amb dos torns per al procés de segregació i un torn per a neteja i manteniment), cada dia de l’any.
Pel que fa a la producció de biogàs, s’extreu a l’abocador controlat anomenat Coll Cardús que hi ha al costat, mitjançant un procés de transformació anaeròbica. L’aprofitament real d’aquesta substància està en el metà (CH4) que conté, però també hi ha presència d’altres gasos i components no desitjats, que s’han de depurar, amb la finalitat d’abastir els grups de cogeneració. Aquests grups són capaços de subministrar la potència necessària per alimentar tota la planta. Amb una potència d’utilització de 3,5 MW, només rep alimentació d’una línia de MT per cobrir el total de potència instal·lada de 4,5 MW.
Per tant, el Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental és un clar exemple d’autosubministrament amb recursos naturals i de minimització d’impacte ambiental. Podeu trobar el vídeo on s’explica el procés de la planta.
Finalment, agrair al Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental per l’acollida, explicacions i molt bon tracte que hem rebut, especialment per part del seu enginyer Enric Farré, que ha contribuït en la formació dels estudiants en un camp que té tant de futur com són les energies renovables.
El curs pretén estimular el sentit d’identificació i pertinença del personal de les IUS, així com possibilitar una reflexió personal sobre el propi desenvolupament professional en el període inicial a la institució. Per aquest motiu, en el transcurs d’aquestes vuit setmanes hem analitzat alguns elements clau de l’estil educatiu salesià. D’altra banda, hem aprofundit en la relació sinèrgica entre l’estil educatiu salesià i l’espiritualitat que ho anima. I, finalment, hem reflexionat sobre la proposta formativa salesiana per a l’educació superior i, especialment, la de l’EUSS.
Us he de dir que ha estat un plaer poder acompanyar, ni que només sigui virtualment, a companys de l’EUSS en aquest procés d’acollida i de creixement personal i professional. Sens dubte he pogut aprendre molt d’elles i ells. Els seus comentaris i aportacions ens ajudaran a millorar la proposta formativa per a ser-ne més fidels encara als objectius encomanats.
