El 19 d’octubre es va celebrar la 18a Jornada Cultura Emprenedora a l’EUSS,
organitzada per l’Àrea Universitat-Empresa i Innovació Docent. En aquesta
edició ens van acompanyar quatre persones emprenedores, totes elles Alumni de
l’EUSS: Daniel Sisquella, director d’operacions
de Project Lobster; Andrés Clarós, director Tècnic de FarmBrots, S.L.; Oriol
Ventura, consultor de Click Energy i Maria Llorca, directora d’operacions de
l’empresa More than Simulators.
Daniel Sisquella va presentar la seva marca de productes visuals que neix
per a donar una millor experiència als seus clients finals a través del
disseny, fabricació i venda d’ulleres graduades. Es caracteritzen per verticalitzar el seu
procés de fabricació i venda de producte.
Van començar com a e-commerce evolucionant cap a botigues físiques tenint
actualment cinc a diferents ciutats.
Andrés Clarós, va explicar tres experiències personals d’emprenedoria. La tercera és Farmbrots, empresa que cultiva microgreens, bots verds per a l’alimentació, després fongs, i aviat nous productes amb vista a expansió a nous mercats i regions. Va apuntar que va analitzar els errors comesos en les dues iniciatives anteriors per a engegar Farmbrots.
Oriol Ventura, consultor de Click Energy, companyia elèctrica amb una visió
energètica centrada en el consum d’energia d’una forma diferent i 100%
renovable, va presentar l’empresa. Són
una empresa compromesa amb el medi ambient i la justícia social col·laborant en
itineraris d’inserció laboral de perfils de persones treballadores joves
extutelades i en situació d’exclusió social.
Maria Llorca, directora d’Operacions de More than Simulators, iniciativa que ajuda a les institucions educatives i sanitàries en la millora de la seguretat del pacient a través de la simulació mèdica, va explicar la seva experiència emprenedora a través d’un animal com el pop. La seva capacitat d’adaptació, de moure’s en diferents ambients abastant diferents aspectes i estar atent a tot el que hi ha al seu voltant són característiques que també ha de desenvolupar una persona emprenedora.
Totes les presentacions de la Jornada van coincidir que escoltar als altres, aconsellar-se proactivament, estar disposats i disposades a l’aprenentatge continu, entendre els fracassos com a oportunitats, saber adaptar-se i parlar dels problemes relativitzant-los. Tot són aspectes a tenir en compte a nivell personal per a poder afrontar amb èxit els reptes que planteja una experiència emprenedora.
Ja fa 4 anys que en Jan Roca va acabar el grau d’Enginyeria en Organització Industrial que va estudiar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i diu, que quan passa per davant, sempre li venen bons records. Actualment, en Jan és consultor en Innovació i Organització Industrial a Novatec Advisors, empresa que es dedica a l’assessorament tècnic i de gestió a empreses, inversors i entitats financeres. També dedica temps a l’emprenedoria, a través d’un projecte propi de marketing digital amb Reference Area. En Jan Roca és el nostre nou candidat a la sèrie d’entrevistes #OPENCIRCUIT Alumni Experiences.
Com va començar la teva
carrera professional?
Quan cursava
quart de carrera, estava buscant pràctiques i sobre la taula tenia dues
opcions: Una era treballar amb un professor de la universitat
a Novatec Advisors; i, l’altra, era treballar en una multinacional,
que era Foment de Construccions i Contractes. Una era el camí de
l’emprenedoria, entrar i veure des de dins de moltes empreses, com treballen,
metodologia… un repte. L’altra era un lloc de treball més segur en una
multinacional. Vaig triar Novatec i estic molt orgullós de la decisió
que vaig prendre, perquè tenia molt clar que volia emprendre.
En què consisteix ara la teva
feina?
A
Novatec Advisors fem projectes de consultoria molt diversos.
Primer, des d’un nivell molt estratègic: Hem col·laborat amb l’elaboració de
plans estratègics per a empreses catalanes. També hem col·laborat des d’un
nivell més d’operacions, amb estudis de mètodes i temps o, per exemple, amb
projectes de transformació digital de pimes industrials, que consistia a
implementar tecnologies, recomanar tecnologies d’indústria 4.0 en un inici i
després, col·laborar en la implementació d’aquestes tecnologies. Després, també
faig consultoria a nivell de màrqueting i, específicament, a nivell de
màrqueting digital, amb Reference Area.
Com valores la preparación de
l’EUSS per incorporar-te al món laboral?
Et prepara, et dona recursos i també et dona seguretat. Per exemple, en el meu cas, a nivell teòric, a Novatec sí que aplico els coneixements que he après a l’EUSS. Però, d’altra banda, també he tingut la part del màrqueting digital, que no és el que jo havia estudiat. Així i tot, em va donar molts recursos. Si necessitava qualsevol cosa sabia com buscar-la, com estructurar la informació… Sabia quin era el resultat que s’esperava del problema que intentava resoldre. Vaig fer alguna assignatura de Màrqueting industrial, que no és el mateix que Màrqueting Digital, però aquest nivell em va donar tots els recursos i tota la capacitat d’aprenentatge per a poder oferir treball de qualitat en aquest àmbit també.
Com neix el projecte
Reference Area?
Reference Area comença en acabar la universitat, juntament amb dos socis més, i el que volíem era ajudar a restaurants a nivell de màrqueting digital: portar-los les xarxes, gravar-los vídeos, fotos de plats… Què va passar? Que just quan començàvem, va arribar la pandèmia. I ens vam haver de reinventar. Vam pensar: Què pot funcionar ara? Tot estava parat, però vam veure que hi havia una oportunitat molt gran amb els cursos en línia i el que nosaltres anomenem infoproductes.
Què és el que més t’agrada de
la teva feina?
El que més
m’agrada de la meva feina és que no hi ha un dia que sigui igual a l’anterior.
Cada dia tens reptes, cada dia tens projectes nous i et trobes noves
dificultats, ja no a nivell de projecte, sinó també a nivell d’equip o de gestió.
Els problemes surten fàcilment, quan et poses a treballar arriben per tots
costats, però l’important és saber sobreposar-se. Aquesta és una de les coses
que més m’agrada: No t’avorreixes mai. Mai he tingut la sensació d’estar en un
lloc estàtic i avorrit. És una cosa que està en constant evolució.
Quines dificultats t’has
trobat com a emprenedor?
Les dificultats
més grans que m’he trobat han estat sobre com adaptar-me a cada moment. Quan
sortim de la universitat, la inversió que vam tenir us la podeu imaginar. No
són grans inversions i és difícil crear avantatges competitius. I quan no tens
avantatges competitius el que has de fer ha de ser molt àgil, anar testant
idees i si aquestes surten tirar-les cap endavant i escalar-les i, quan no,
salvar tot el que puguis.
Per què vas triar estudiar el
grau d’Enginyeria en Organització Industrial?
Sempre m’havien agradat molt les assignatures de tecnologia i física. M’encantaven. I, a part, jo crec que els meus referents, que eren un professor que vaig tenir a l’ESO i el meu oncle, eren els dos enginyers. Parlava molt amb ells, anava una mica més enllà del que fèiem en classe i jo crec que això ja va despertar la meva curiositat. Després, venia de fer un Batxillerat tecnològic i aquí també em vaig adonar que m’agradava molt la tecnologia, però també m’agradaven els negocis. I al final, la carrera que vaig trobar que era exactament el que estava buscant era Enginyeria en Organització Industrial, en la qual hi ha una part molt important de tecnologia, ciència i enginyeria.
Recordo la lluita amb els meus pares perquè volia anar a Barcelona tant sí com no. Al final ho vaig aconseguir i vaig acabar estudiant en l’EUSS. No me’n penedeixo, tot el contrari, estic molt orgullós i cada vegada que va passar per davant em desperta bons records.
Què creus que és el millor d’haver estudiat en l’EUSS? Un punt fort de l’EUSS és aquest tracte personalitzat que té amb els seus alumnes. Sense anar més lluny, jo compaginava els estudis amb l’esport professional i, quan tenia campionats, òbviament, no podia estudiar. Si alguna vegada havia tingut algun problema amb algun tema en concret, recordo anar directament al despatx del professor. I una altra cosa clau que que jo crec no es fa en cap altre lloc i crec que ajuda molt a aprendre, és tenir feedback sobre l’examen. T’ensenyaven les notes de l’examen fil per randa perquè veiessis en què havies fallat. Com resumiries el teu pas per la universitat? Per a mi, l’EUSS va ser molt d’esforç. No és fàcil, cap enginyeria ho és. Fa uns dies vaig estar al Bar Artós, just al davant, que és on anàvem sempre amb els meus amics, amb els meus companys. I em van conèixer. Cada dia anàvem allà a prendre’ns un cafè. Jo el que m’emporto de l’EUSS són bons professors, bons records i bons amics. Els mals moments, els més durs, tendeixes a oblidar-los.
La Patricia Zapata és Digital Business Analyst a VMLY&R, una agència creativa de consultoria digital. Una feina que avui s’allunya una mica del grau en Enginyeria en Organització Industrial que va estudiar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), tot i que encara hi troba nexes en comú. “A un enginyer se li planteja un problema per al qual ha de buscar una solució. I això també és una mica el que faig ara”, assegura. Encara que actualment gaudeix del què fa, espera que en un futur l’enginyeria torni a tenir major presència en la seva vida.
La Patricia
ens explica la seva experiència laboral en una nova entrevista de la sèrie #OPENCIRCUIT Alumni Experience.
Per què vas
triar estudiar Enginyeria en Organització Industrial?
L’enginyeria
sempre m’havia cridat l’atenció. Vaig estudiar el batxillerat tecnològic i era
una de les opcions que tenia. Però no em veia en una enginyeria que fos
purament tècnica. Aleshores vaig trobar el grau en Enginyeria d’Organització
Industrial, en el qual es barrejaven altres conceptes que no eren purament
tècnics. I em va cridar l’atenció.
Tenia poques
expectatives de la carrera, va haver-hi una mica de “a veure què em trobo”.
Però sí que es va complir això d’equilibrar la part més científica, més
tècnica, amb petites assignatures que tenien un contingut més humanístic o
comptaven amb una perspectiva més empresarial.
Quins records tens del teu pas per l’EUSS?
Tinc un molt bon record. Continuo passant per aquí i de tant en tant entro a saludar a la gent que segueix a l’escola. També tinc un parell d’anècdotes que recordo i que són gracioses. La primera, el moment en el qual m’oblido de fer la matrícula a segon de carrera i em diuen que ja no queden places per al torn de matins. Em va caure el món a sobre en aquest moment! Però anar a la universitat a la tarda va acabar sent un dels meus millors anys, perquè hi havia un ambient molt “guai” i vaig conèixer a gent que d’una altra manera no hagués conegut. I la segona, suposo que la graduació. Va ser un moment molt emocionant que va servir per a tancar la meva etapa en l’EUSS.
Com valores
l’experiència de viure un programa de Mobilitat?
Vaig tenir la sort de poder anar-me’n a Sant Diego i va ser una experiència brutal. Realment, va ser un altre dels moments més destacats de la meva carrera. Em va encantar tot. I poder veure el que era la universitat americana, que a vegades fa que et sentis com en una pel·lícula, també em va agradar.
Com et va afectar la pandèmia estan estudiant a l’estranger?
Va tancar la Universitat i vaig haver de prendre una decisió: Podia quedar-me allí [els EUA] però amb tot tancat, o tornar. Però no vaig tornar precisament a Barcelona… me’n vaig anar a Mèxic! Estava més a prop i tenia un viatge programat. Com en principi havien de ser dues setmanes, vaig pensar que si podia tornar a la Universitat, estaria més a prop que si tornava directament a casa. Vaig ser allà un mes, però després ja vaig tornar a Barcelona.
Què et va
portar a la consultoria de negoci?
Vaig trobar unes
pràctiques en una consultora de negoci i, la veritat, em va agradar sobretot el
fet de poder canviar de projecte i conèixer com funcionen altres empreses. A
partir d’aquí, vaig seguir per la via de la consultoria i vaig acabar en
l’empresa on estic ara.
A què et
dediques actualment?
Actualment, treballo a VMLY&R, que és una agència creativa digital. L’empresa en si fa moltíssimes coses relacionades amb el món del màrqueting i de marca. La meva part de la feina és centrar-se molt en el que és l’experiència de l’usuari amb productes digitals, com poden ser aplicacions mòbils o web. Concretament, fem anàlisi de tota l’experiència de l’usuari durant la seva interacció amb aquests productes.
Al final, els
enginyers el que fan és solucionar problemes. I, d’alguna manera, el que jo
faig en el meu dia a dia és buscar la manera de solucionar els problemes que
se’m plantegen. Per tant, alguna cosa en comú podríem trobar amb el que he
estudiat.
Creus que en
un futur tornaràs a l’enginyeria?
Jo crec que sí, a mi m’agradaria. No sé si com a professora d’enginyeria o treballant per alguna empresa. M’agradaria tirar cap a l’anàlisi de dades i crec que, d’alguna manera, s’acabaran entrellaçant aquests camins. Al final sóc enginyera i m’agradaria que en un futur l’enginyeria tingués més presència en la meva vida.
“Des de petit m’agrada com
funcionen realment les coses, i això és el que més m’agrada de l’enginyeria”
explica l’Eduard Roig. Es tracta del nostre tercer candidat de l’#OPENCIRCUIT
Alumni Experience del 2022. Llicenciat per l’EUSS com a enginyer
Mecànic, actualment és Sales Manager Southern Europe a Fieldpiece
Products, empresa dedicada a la producció d’eines i instruments de prova per a
professionals HVACR.
En què consisteix la teva
feina a Fieldpiece?
De moment estic només jo i estic desenvolupant el negoci en l’àrea del Sud d’Europa, i per això faig tota mena de tasques… Des de Màrqueting a Business Development o tancant contractes… és a dir, la gestió de tot el que seria el negoci a la meva regió.
Com vas arribar a
Fieldpiece?
Quan treballava en l’empresa anterior, Lennox, en la qual vaig estar quatre anys, vaig fer un MBA a IESE i va ser com un pas natural… Perquè a la meva empresa [Lennox], no tenia l’opció de créixer com jo volia. Aleshores em va sorgir la possibilitat d’entrar en Fielpiece i vaig dir que sí: era un bon projecte i m’agrada.
És l’enginyeria una professió de futur?
Jo crec que sí. Et puc
parlar del meu camp, la climatització, i concretament les vendes, i realment, pel
que he vist en els últims anys és així… Ha estat espectacular la demanda que
hi ha en les empreses, sobretot per a trobar persones especialitzades en venda
tècnica.
Què és el que més t’agrada ara de la teva feina?
L’empresa per qui treballo és molt potent, als Estats Units té un 30% de quota de mercat. Però aquí som ‘els nous del barri’ i ens hem d’anar introduint. El que m’agrada més és el fet de buscar negoci cada dia, tancar contractes, també gestionar el tema del màrqueting. M’agrada la batalla del dia a dia, els reptes que suposa això i el fet d’anar complint objectius.
Què et va aportar l’EUSS a la teva formació com a enginyer?
El pas per l’EUSS em va aportar una base de coneixement a tècnic que m’ha permès arribar al mercat laboral i tractar els temes tècnics sense por. No obstant això, evidentment, durant la teva carrera professional el tema d’adquirir coneixements ha de ser una cosa dinàmica.
Què et va impulsar a ser enginyer?
Jo sempre he estat una
persona curiosa, a la qual li agrada saber com funcionen les coses… De petit
sempre muntava i desmuntava les coses… I això és el que més m’agrada de
l’enginyeria: saber com funcionen realment les coses. Això per a mi ha estat la
base per a desenvolupar-me professionalment en vendes. Per vendre un producte
tècnic has de saber de què va la cosa. Defensar un producte, si no saps com
funciona, dóna poca confiança davant del client.
Quins records, guardes de la teva etapa en l’EUSS?
Em quedaria amb dos records: un és l’accessibilitat i proximitat dels professors. Aquest és un punt molt bo, pots ‘enxampar-los’ en qualsevol lloc i en un moment et resolen un dubte. És molt pròxima la relació. La segona cosa amb que em quedo és amb els amics que he fet a l’EUSS. Ens continuem veient, i ara ja amb nens!
Per què vas triar l’EUSS?
Buscava una universitat
que tingués prestigi i que no fos ni molt gran, ni massificada. Per aquests dos
factors em vaig decantar per l’EUSS: per la reputació i perquè, al final, és
com una família.
Què recomanaries a un futur enginyer/a?
Que s’apunti, que estudiï moltíssim i que tingui al cap que aquest és només el principi d’una llarga carrera.
En Guillermo Díaz va estudiar el grau en Enginyeria Mecànica perquè, en paraules seves, és una persona “realista” a la qual li agrada “tocar i fer realitat tot el que dissenya o calcula”. Actualment, és soci i director tècnic a Coraci S.A. i és la segona generació a càrrec d’aquesta empresa familiar dedicada a la fabricació de compensadors de dilatació, tubs metàl·lics flexibles i altres components industrials. A més, està involucrat en altres projectes que l’apassionen, com Drive Me, dedicat al lloguer i organització d’activitats amb vehicles esportius. En aquesta entrevista de la nostra sèrie #OPENCIRCUIT Alumni Experience, ens explica la seva experiència professional.
En quin àmbit treballa Coraci S.A.?
Coraci es dedica al disseny i la fabricació de compensadors de dilatació i
canonada metàl·lica flexible. Són components que són necessaris quan les
canonades tenen canvis tèrmics o de moviments (siguin sísmics, de vent o induïts
per altres causes) i les canonades necessiten ser flexibles.
Som una empresa familiar fundada el 1979 i avui estem en el tràmit de
relleu generacional. Som dos germans i estem agafant les regnes del negoci.
En què consisteix la teva feina a
l’empresa?
Faig les funcions de director tècnic. Porto el departament d’Enginyeria, que bàsicament és coordinar aquest departament amb el departament comercial quan cal fer ofertes, i amb el de producció, si aquestes ofertes s’acaben convertint en comandes.
Creus que l’EUSS et prepara per al món
laboral?
Sí, sí. Per a exercir com a enginyer, per descomptat. A més vam fer alguna
assignatura d’Administració d’Empreses per a aprendre a llegir un pla o un
compte d’explotació i… sí, la veritat és que els coneixements són aquí.
Després hi ha coses que s’aprenen amb l’experiència, però puc dir que sí.
És l’enginyeria una professió de futur?
La gràcia d’estudiar una enginyeria és que, a diferència d’altres carreres
en les quals només et pots dedicar a allò que has estudiat, els enginyers podem
fer qualsevol cosa, “servim per a tot”. Ja no és només quedar-te a fer càlculs
o dissenyar coses. L’altre dia llegia que més del 20% dels CEOs de
multinacional ja són enginyers. Així que crec que sí, és un aprenentatge
important.
Què és el que més t’agrada de la teva
feina?
Et diria que m’agrada que m’agradi. Realment, si et pots dedicar al que
t’agrada, és com si cada dia fos divendres. A part, específicament de la
fàbrica, m’agrada molt dissenyar, fer coses noves cada dia, tractar amb els
clients directament, anar a les instal·lacions industrials a resoldre
problemes… És un treball variat en el sentit que no estàs tot el dia en una
oficina. Hi ha dies que et toca oficina, dies de visitar a clients, resoldre
problemes…
Quins records, guardes de l’EUSS?
M’ho vaig passar molt bé estudiant. Vaig gaudir molt de la gent, dels
companys… Guardo fins i tot alguna relació amb algun professor en l’àmbit
professional, perquè hi ha docents, com en Chema Ruiz, que es dediquen a
indústries similars a la nostra quan no estan en la universitat fent classe…
Així que sí, molt bé.
Quins consells donaries a qui comença ara
la carrera?
Les enginyeries són difícils, sobretot els primers cursos. Faràs assignatures que no t’agradaran. Jo, per exemple, vaig arrossegar tota la carrera l’electromagnetisme, me’l vaig treure gairebé l’últim. Hi ha coses que no t’entraran per molt que t’hi posis. Però els diria que no desesperin, perquè val la pena i és una carrera que, si te la treus, li pots treure molt de suc en el futur.
